Fa uns dies vaig tindre la sort d'assistir a una xarrada sobre la comunicació 2.0 o sobre la blogosfera o com se diga açò que fem quatre pirats que escrivim blogs, la xarrada formava part de les jornades que organitza L'ACV Tirant lo Blanc: “Reptes de futur del valencià: els mitjans digitals de comunicació."
(Dic que vaig tindre la sort de poder assistir perque molts dies a eixes hores encara estic treballant)
Els tres conferenciants són experts en la blogosfera valenciana (he de dir que he trobat a faltar un boli i un paper on poder escriure totes les idees que me venien al cap mentre els escoltava parlar), tots tres molt diferents, però amb moltes coses en comú. La primera, una llarga experiència en la blogosfera; la segona que escriuen en valencià i la tercera (encara que no la menys important) que són blocaires valencianistes amb un cert prestigi, si tindre molts seguidors a la blogosfera es pot considerar una cosa de prestigi (jo pense que sí, però segur que n'hi haurà molta gent que pensarà que té més prestigi un escriptor que escriu llibres o articles que se publiquen impresos en paper, encara que tinguen un nombre de lectors inferior al d'aquests blogs).
Els tres conferenciants són experts en la blogosfera valenciana (he de dir que he trobat a faltar un boli i un paper on poder escriure totes les idees que me venien al cap mentre els escoltava parlar), tots tres molt diferents, però amb moltes coses en comú. La primera, una llarga experiència en la blogosfera; la segona que escriuen en valencià i la tercera (encara que no la menys important) que són blocaires valencianistes amb un cert prestigi, si tindre molts seguidors a la blogosfera es pot considerar una cosa de prestigi (jo pense que sí, però segur que n'hi haurà molta gent que pensarà que té més prestigi un escriptor que escriu llibres o articles que se publiquen impresos en paper, encara que tinguen un nombre de lectors inferior al d'aquests blogs).
Els tres conferenciants eren:
o Pere Fuset: un dels creadors i administrador durant deu anys de "valencianisme.com"
o Vicent Baydal: autor d'un dels blogs més importants de la blogosfera de parla valenciana que tracta sobre tot de història, però també de moltes altres coses com etimologia, crítica política, etc.
o Xavi Bellot: un dels blocaires més antics de la blogosfera valenciana, catarrogí de pro, periodista amb molts anys d'experiència professional, secretari local del Bloc de Catarroja. El seu blog parla sobre tot de temes d'actualitat, però també d'altres temes com música, aficions, etc. (a més a més, un bon amic meu)
Entre els tres, ajudats per les opinions dels asistents, han fet una reflexió, molt interessant sobre la situació de les xarxes socials, de la comunicació 2.0, la blogosfera valenciana, de softvalencià, etc.
Per als que, com jo, som novençans en açò d'escriure blogs ens ha resultat molt interessant escoltar totes les idees i punts de vista de tres mestres com ells. Jo, si volguera fer un resum, destacaria les següents idees:
- Els blogs hui en dia no serien res sense les xarxes socials (Twitter, Facebook, etc.), no importa si escrivim molt bé o diguem coses molt interessants o molt divertides, si no les comuniquem per les xarxes socials, les llig molt poca gent.
- El nombre de blogs escrits en valencià ha augmentat considerablement des de l'any 2009.
- Els que escrivim blogs en valencià som la majoria valencianistes, els valencians que escriuen blogs en castellà no són valencianistes. Açò podria semblar una obvietat, però jo pense que no ho és. Quina és la raó per la qual tan sols utilitzen la nostra llengua per a escriure blogs aquells que d'alguna manera volen defensar la nostra llengua i cultura, els que se mostren partidaris de partits valencianistes com el Bloc? Per què no escriuen blogs en valencià persones que no són valencianistes?
Vull dir, perquè tan sols utilitzen la nostra llengua aquells que parlen de temes relacionats amb la política, la societat o la cultura i que d'alguna manera volen apostar per la nostra llengua?
Podria donar-se el cas de que n'hi hagueren valencianistes que no saberen parlar o escriure en valencià però que escriviren blogs en castellà.
També podria donar-se el cas de persones que no estigueren interessades en defensar la nostra llengua i cultura, és dir que no foren valencianistes, però que encara així i tot escriviren en la nostra llengua (açò seria en un país normal on les dues llenües oficials estigueren normalitzades i tingueren la mateixa categoria, ja sé que no és el nostre cas)
Podria donar-se el cas de que n'hi hagueren valencianistes que no saberen parlar o escriure en valencià però que escriviren blogs en castellà.
També podria donar-se el cas de persones que no estigueren interessades en defensar la nostra llengua i cultura, és dir que no foren valencianistes, però que encara així i tot escriviren en la nostra llengua (açò seria en un país normal on les dues llenües oficials estigueren normalitzades i tingueren la mateixa categoria, ja sé que no és el nostre cas)
- Els blogs escrits en valencià (i que per tant són valencianistes, sinó no estarien escrits en valencià) parlen majoritàriament de temes d'identitat, cultura i llengua valenciana o de temes socio-polítics en general i en especial de temes de l'actualitat socio-política que ens afecten més als valencians (com els possibles pactes de partits polítics de cara a les pròximes eleccions, etc.)
- Els valencians que escrivim i llegim blogs en valencià som endogàmics, es dir llegim i participem en blogs i xarxes socials amb gent que té unes idees molt paregudes a les nostres, ens costa molt llegir i partcipar a pàgines web que parlen sobre altres temes o que no estiguen escrits per valencianistes.
- Un aspecte molt important de la comunicació 2.0 és la participació, els blogs sense els comentaris del lectors perdrien gran part de la seua eficàcia comunicativa. Els blogs permeten establir un diàleg entre l'autor i els lectors que no està present a altres mitjans de comunicació com els diaris o la televisió, per exemple (al menys no d'una manera tan clara i fluida).
- Un aspecte molt important de la comunicació 2.0 és la participació, els blogs sense els comentaris del lectors perdrien gran part de la seua eficàcia comunicativa. Els blogs permeten establir un diàleg entre l'autor i els lectors que no està present a altres mitjans de comunicació com els diaris o la televisió, per exemple (al menys no d'una manera tan clara i fluida).
Per totes aquestes raons, el mestre Vicent Baydal recomanava als que escrivim blogs en valencià que intentem escriure sobre temes generalistes o sobre aquells temes sobre els que tenim més experiència o coneixements (en el meu cas, jo deuria de parlar sobre enginyeria de l'automòbil, disseny industrial, etc.) i que no parlem tant sobre temes identitaris típicament valencianistes com la senyera, per exemple.
Si ho férem així, és probable que el valencià deixara d'estar tan marginat a la xarxa, ja que no tan sols s'empraria per a parlar de temes valencianistes sinó de qualsevol altre tema i tal vegada, alguna persona interessada, per exemple, en disseny industrial llegiria aquest blog i no tan sols aquells que són valencianistes.
Si ho férem així, és probable que el valencià deixara d'estar tan marginat a la xarxa, ja que no tan sols s'empraria per a parlar de temes valencianistes sinó de qualsevol altre tema i tal vegada, alguna persona interessada, per exemple, en disseny industrial llegiria aquest blog i no tan sols aquells que són valencianistes.
Ja sé que està tot molt mal explicat i que segurament he oblidat moltes idees més importants, però, d'alguna manera he intentat transmetre (dins de les meues limitacions) els conceptes que més em cridaren l'atenció durant la xarrada.
La imatge que he penjat mostra la distribució de blogs al País Valencià basat en dades estadístiques de fa uns anys, la situació hui en dia és un miqueta diferent, ja que ara n'hi han molts més, però ens pot servir per a fer-nos una idea del creixement i on es concentren la majoria de blogs al nostre País.
La imatge que he penjat mostra la distribució de blogs al País Valencià basat en dades estadístiques de fa uns anys, la situació hui en dia és un miqueta diferent, ja que ara n'hi han molts més, però ens pot servir per a fer-nos una idea del creixement i on es concentren la majoria de blogs al nostre País.