diumenge, 24 de juliol de 2011

Segon aniversari del Blog



Hui, este humil blog fa dos anys.

Quan comencí a escriure’l mai m’haguera pogut imaginar que anava a escriure tantes entrades, algunes d'elles crec que relativament bones, unes altres no tan bones i moltes molt fluixetes, però no passa res, em sent moderadament orgullós d'ell, amb els seus encerts i les seues errades.

Ja vaig dir en el seu moment les raons per les quals em vaig animar a escriure un blog:

 - Intentar informar als lectors sobre temes que normalment no tracten els mitjans de comunicació convencionals o els tracten però d'una manera molt manipulada: política, valencianisme, la nostra llengua i cultura, ecologia, medi ambient, indústria, etc.

- Tindre un entreteniment una miqueta més interessants que jugar als videojocs, per exemple.

- Millorar el meu valencià (que falta li feia i encara hauria de millorar).

- Passar alguna bona estona de quan en quan i tindre una excusa per a poder relacionar-me amb destacats blocaires de la blogosfera valenciana. No cal dir noms, són els que es troben al marge d’este blog (almenys des del meu punt de vista).

Trobe que almenys dos o tres d'estos objectius s'han complit.

Jo crec que un dels símptomes de maduresa d'un blog és quan alguns lectors comencen a demanar-te que parles sobre alguns temes, això em va passar fa unes setmanes, un parell de persones em van demanar que tractara sobre diferents temes. Vull fer-ho, en quan trobe un “huequet” en la meua agenda.

Ja no m'enrotlle més, a continuació vos deixe el rànquing de temes sobre els quals més he parlat:



Etiquetes:
Nombre d'entrades:
1
País Valencià
72
2
Política
60
3
PP
56
4
Bloc
37
5
Catarroja
36
6
Valencianisme
35
7
PSOE
34
8
Compromís
20
9
Economia
17
10
València
16
11
Cultura
14
12
Medi Ambient
13
13
Estat Espanyol
13
14
Participació ciutadana
12
15
Humor
11
16
Salvem Catarroja
11
17
Indústria
11
18
Vida diària
10
19
Cotxes
10
20
Valencià
10
21
Corrupció
10
22
Poble Valencià
10
23
Jesús Monzó
10
24
Corts Valencianes
10
25
Ajuntament
9




Tan sols em queda agrair a tots els lectors i lectores l’atenció prestada, espere poder continuar escrivint, cada dia una miqueta millor, i contribuir d’eixa manera a fer créixer la blogosfera valenciana, en quantitat i qualitat.


dimecres, 20 de juliol de 2011

Una bona notícia per a la democràcia.




Falten pocs dies per a que este modest blog faça 2 anys, a primers d'enguany vaig fer una entrada que feia un balanç sobre els temes més tractats durant l'any 2010, llavors Camps era un dels temes més freqüents. 


Hui, si tornara a fer el rànquing, segurament ja no ocuparia una posició tan destacada, ja fa temps que em vaig avorrir de parlar sobre ell, quasi totes les entrades que parlaven sobre el nostre “molt-poc-honorable” president eren molt semblants, quasi sempre parlaven sobre la seua relació amb casos de corrupció o la seua estupidesa.

Ha acabat un cicle, és sens dubte una bona notícia que haja dimitit, encara que ho ha fet tard i malament, quan ja no li quedava una altra alternativa, patètic, com tota la seua trajectòria política, un desastre.

El cas és que jo no considere que siga tan roí com estúpid, estic segur que al PP hi ha polítics que han furtat més que ell, el seu predecessor, sense anar més lluny, Zaplana, segur que va omplir-se més les butxaques i d’una manera més bruta, però no els han pillat. Ha sigut molt torpe, és com una caricatura de si mateix, un personatge.

Per fi ha dimitit, una llàstima que tot açò no passara abans de les eleccions autonòmiques i municipals, segurament el PP no haguera tret un resultat tan bo.

En fi, no passa res, esperem que molta gent que el va votar pensant-se que era un home honrat (perseguit injustament per la justícia i els mitjans de comunicació) canvien ara d'opinió.

Ara a celebrar-ho, ha caigut un polític corrupte i mal gestor. No sabem com serà el seu successor, però no crec que siga tan negatiu per als valencians i valencianes i la humanitat en general.



divendres, 15 de juliol de 2011

Una qüestió de coherència.


Alguns podrien pensar que els representants de la Coalició Compromís a les Corts Valencianes han comès un error al no votar a favor de la llista pactada per la resta de grups per obtindre representació a institucions com el Consell Valencià de Cultura, el Consell d'Administració de RTVV i el Consell Assessor de RTVE a la Comunitat Valenciana.

Potser tinguen raó, és possible que la coalició valencianista haja desaprofitat una bona oportunitat de col·locar a alguns dels seus a llocs estratègics de control de les institucions i de pas obtindre uns ingressos extra que els hagueren vingut molt bé. No obstant això, jo pense que han actuat bé, més val quedar-se fora eixos òrgans i actuar d'acord amb els seus principis i les idees que representen, encara que el preu que han hagut que pagar per ser coherents amb les seues idees 
haja sigut molt car.

Una altra raó per la qual els diputats de Compromís s’han negat a votar a favor de la llista presentada és que el PP ha inclòs una persona implicada en un cas de corrupció: Yolanda García, implicada en el cas Gürtel.

A partir d'esta legislatura, el Consell Valencià de Cultura estarà format per molts representants que no provenen del món de la Cultura i per tant no podran, o al menys no deurien, parlar sobre molts temes dels quals no tenen ni idea, igual passa amb la resta de consells, si no triem els professionals més adequats per a ocupar els llocs de responsabilitat estem desprestigiant les institucions, estem convertint la política en un espectacle patètic on uns quants polítics sense nivell intenten col·locar als seus amics, una llàstima. 
Per no parlar del que passa si donem entrada a les institucions a polítics implicats en casos de corrupció.

Si la Coalició Compromís haguera acceptat votar a favor d'eixos candidats no hauria sigut coherent amb els seus principis i hagueren decebut la confiança dipositada per milers de ciutadans que els han votat perquè representen un nou estil de fer política. No li deuen res a ningú i no tenen necessitat de renunciar als seus principis ni de defraudar a la gent que els ha votat, no estan en política per a aconseguir càrrecs ni ocupar cadires a institucions i cobrar grans sous. 

Gràcies als diputats de la Coalició a les Corts este escàndol ha eixit als mitjans de comunicació i ens hem assabentat de com els partits convencionals manegen les institucions, d'una altra manera, segurament la majoria de ciutadans no haguérem sabut els "xanxullos" que fan els partits polítics per tal de col·locar als seus polítics en llocs de responsabilitat perquè continuen cobrant un sou després d'haver perdut les seues anteriors responsabilitats, segurament perquè els ciutadans no els han votat i per això han perdut el càrrec que tenien anteriorment.

dijous, 14 de juliol de 2011

La Lluna i el sol




Malgrat el que poguera semblar pel títol, esta entrada no parla d'astronomia ni res per l'estil.

La nostra gata Lluna té moltes virtuts i alguns defectes també (o era al revés? Ara ja no me'n recorde, té igual).

Diuen que els gats són animals originaris de l'Àfrica, del desert i per això els agrada tant la calor. El comportament de la Lluna corrobora esta teoria, ja que no desaprofita mai una oportunitat d'acostar-se a una font de calor, com quan se gita damunt dels radiadors en marxa durant l'hivern, per exemple.

Quan arriba l'estiu, sempre que pot es gita al sol, però no a les hores més caloroses del dia, ja que no ho suporta, encara que cal dir que aguanta prou, a voltes es gita al solet de bon matí (no massa prompte tampoc, ja que no li agrada matinar), a l'ampit de la finestra i es dorm, de manera que quan porta un parell d'hores i ja el sol comença a calfar de valent s'alça atabalada per la calor. Es veu que la seua passió pel sol també té un límit.
Quan està molt acalorada busca els llocs de la casa on hi ha més corrent d'aire i es gita en terra, estirada,  per tal de refrescar-se una miqueta.

Com he dit adés, la Lluna té moltes virtuts, és una gata molt afectuosa, sempre vol estar al braç d'algú. No té manies, es gita damunt de qualsevol que vinga a casa, de fet té una especial predilecció per les persones desconegudes, no importa si als visitants els agraden els gats o els tenen al·lèrgia, ella intenta gitar-se damunt sempre que pot.

Una altra de les seues grans virtuts és que li agraden molt les noves tecnologies. Sempre que hi ha algú assegut davant l'ordinador ella intenta gitar-se damunt del teclat o de l'estoreta del ratolí. Al cap d'una estona s'adorm, però ella ha de gitar-se entre el monitor i la persona que intenta utilitzar l'ordinador i no para fins que ho aconsegueix.

Podria passar-me tot el dia enumerant les virtuts de la nostra gata, però com que no volguera que es fereu una imatge massa idealitzada sobre ella, a continuació passaré a narrar alguns dels seus defectes, els quals encara que no són molts, també els té.

“Fuig treball fuig”, esta és la frase que utilitza la meua sogra per a referir-se a la Lluna, donant a entendre la poca estima que té per les tasques de la casa. A mi no m'agrada dir que és mal-feinera, però és que és veritat, no pega ni brot, no ajuda gens ni miqueta a les tasques de la llar. Ella és més amant del treball intel·lectual. El dia que es decidisca a estudiar una carrera segur que se la trau sense cap problema.

Un altre dels seus defectes és que no és molt polida, no li agrada l'aigua i no vol mai fer-se la manicura, sempre que intentem tallar-li les ungles reacciona com una salvatge.

Un altre defecte que té és que no li agraden els veterinaris i no tolera que la toquen. Hem intentat explicar-li que és bo per a ella, que és precís anar de quan en quan a passar les revisions, però ella no ho compren, no sabem si és que no s’ho creu o és que no vol entendre-ho.

Un altre defecte que podríem esmentar és que és molt fartona, li agrada molt menjar, a tot hora està demanant que li donem “chopped”, però açò és un defecte que no li podem retraure perquè li ve de família, a la meua dona i a mi també ens agrada molt menjar.



dilluns, 11 de juliol de 2011

"Where schools have no name"


Catarroja és és una població de l’Horta Sud que forma part de la subcomarca L’Horta-Albufera o Camí Reial, formada pels pobles que han crescut al voltant de l’antic Camí Reial que unia València amb Madrid, passant per Albacete. N’hi havia un altre camí més directe que era el que passava per Conca, Quart de Poblet i Manises (l'actual A3), però era més abrupte i per això, quan encara no existien vehicles amb motor i les mercaderies es transportaven a tracció animal, molts transportistes preferien utilitzar este camí per anar a Madrid, ja que era més pla.

De tots els pobles que formen part d’esta subcomarca (Sedaví, Alfafar, Benetusser, Massanassa, Albal, etc.) el més important històricament ha sigut sempre Catarroja i encara hui en dia conserva un poc eixe estil de "capitaleta". El Camí Reial ha esdevingut una avinguda plena de comerços i el poble ha crescut al llarg i ample de les dues grans avingudes que el travessen: l’esmentat antic Camí Reial (o carretera) i l’avinguda de la Rambleta que com el seu nom indica era una antiga rambla o barranc per on circulava aigua de tant en tant i que va ser transformat en avinguda als anys 60.

Una vegada feta esta xicoteta (i segurament innecessària) introducció sobre Catarroja, començaré a parlar sobre el tema del que tracta esta entrada: Catarroja, on els col·legis no tenen nom.

Una de les coses que més crida l'atenció als nou vinguts a Catarroja és que alguns dels seus col•legis no tenen nom. Com deia la vella cançó dels U2 ("Where the streets have no name").

Es tracta d'una conseqüència lògica de diversos fets:

 - El ràpid creixement de la població de Catarroja que ha fet que els col•legis del poble de tota la vida restaren insuficients per acollir a tants nou vinguts.

 - L’aplicació  de lleis de reforma de l’educació (com la LOGSE i altres lleis posteriors) que diuen que les aules han d’acollir cada vegada menys xiquets per tal de millorar la qualitat de l’educació. En la meua època, quan jo era un xiquet (fa molts anys), me’n recorde que les aules de quaranta xiquets i xiquetes eren molt freqüents, això hui en dia seria impensable.

 - El fet de que moltes parelles de joves vingueren a viure a Catarroja degut a l’elevat preu dels habitatges a la ciutat de València, els quals, com és lògic, han trobat a Catarroja el lloc ideal on tindre descendència.

 - Un altre fet que sense dubte ha tingut una influència decisiva en esta situació és el fet que des de fa 16 anys, la nostra Comunitat Autònoma està governada pel PP, un partit que, malgrat tindre les competències transferides, no es pot dir que haja fet cap esforç inversor per tal de dotar al poble dels equipaments educatius necessaris per a que els nostres xiquets no tinguen que anar a a classe en barracons o que existiren col·legis “sense nom” (està clar que ells tenen altres prioritats on gastar-se els diners dels contribuents, com grans esdeveniments: la Formula 1, la Volvo Ocean Race, la America’s Cup, etc.)

 - Per una altra banda, no hem d’oblidar que el govern central, dirigit per els socialistes, amb José Luís Rodríguez Zapatero al capdavant no ha fet res per millorar les condicions del finançament de la nostra comunitat autònoma, heredat de succesius governs d’Aznar que no feien una altra cosa nomès que discriminar a la nostra terra  en favor d’altres comunitats.

Un vegada dit tot açò, m’agradaria dir que hem sembla una vergonya el que està passant al meu poble adoptiu des de fa molts anys, pense que no hi ha dret a que n’hi hajen col·legis sense nom, això significa que no hi ha voluntat per part dels polítics del PP de que els nostres xiquets i xiquetes tinguen una educació de qualitat i l’educació és un dels grans pilars de la nostra societat i la base de l’economia. L’educació ens fa diferents d’altres pobles que no respecten la vida ni els drets humans, l’educació ens fa forts, lliures, amables, intel·ligents, l’educació i la ciència són els fonaments principals de la civilització occidental i no la podem descuidar, és l'eina que ens fa créixer i desenvolupar-nos. Ser més i millor persones, més civilitzats en definitiva.

Estic molt cremat perque , sóc fill d’una persona que va dedicar tota la seua via a l'educació i tinc uns quants germans i bons amics que es dediquen a esta professió tan noble i sacrificada. Ja està bé senyors, amb l’educació no es juga.

Poden donar tots els diners que vulguen a tots els milionaris del món en paradisos fiscals, com Ecclestone o Julio Iglesias (o no), poden malbaratar tots els recursos que vulguen amb tantes xorrades innecesàries com vulguen, però sempre i quan no descuiden un dels pilars de la nostra societat com són l’educació, la cultura i la sanitat i la ciència i la tecnologia, que són les claus per a tindre una indústria i una agricultura important i per tant una economia productiva que ens diferencie dels països menys desenvolupats.

Afortunadament encara queden alguns partits que pensen que l'educació és important, ja que d'ella depén el futur dels nostres xiquets i xiquetes, com la Coalició Bloc-Compromís per Catarroja que no es cansa de denunciar la situació tan precària en que es troba l'edució al nostre poble.

A Catarroja hi ha un col·legi que es podria dir és el paradigma d'esta situació tan precaria en la que es troba l'educació al nostre país en general i a la nostra població en particular, és el Col·legi Número 6, el qual porta des de fa molt de temps lluitant per a que esta situació millore sense èxit. 

Tots hem d'estar units per tal de donar el nostre suport per a que els nostres xiquets puguen exercir el seu dret a una escola pública de qualitat.

divendres, 8 de juliol de 2011

Gent normal


Sovint els valencianistes ens considerem a nosaltres mateixos uns “frikys” perquè sempre que podem intentem parlar la nostra llengua (considerada de poble a certs ambients) o parlem de temes com l’arc mediterrani o de la conveniència de suprimir administracions inútils com les diputacions. Intentem explicar que cal apostar per l’economia productiva, el creixement sostenible, un finançament just, la normalització del valencià, etc. Temes que no solen interessar a la majoria de la gent (o al menys això pensem nosaltres).

Darrerament em passa cada vegada més que trobe gent del nostre entorn que parla de molts d’estos temes, que alguns podrien qualificar de “fricades”, en compte de parlar de futbol o de "Gran Hermano" o d’altres temes més trivials, sembla com si molta gent estiguera obrint els ulls (o tal vegada ja els tenien oberts, però com normalment no solien parlar d'estos temes, semblava que no estigueren interessats i que no saberen res sobre estos temes)

Fa uns dies anàvem la meua dona i jo caminant pel poble, quan passàrem per davant de la casa de la meua cunyada i paràrem a saludar-la. Casualment ens trobàrem amb uns amics que feia molt de temps que no veiem i es quedàrem a xarrar durant una bona estona.

La meua cunyada és topògrafa i com tants altres professionals del sector de la construcció està patint la crisi d’una manera molt directa. Estàvem parlant sobre la situació que estem passant, un dels amics que es trobava al pis de la meua cunyada és policia i ens contava que havia estat patrullant per dins del port mentre es celebrava el campionat de Formula 1 i la poca gràcia que li feia tindre que estar vigilant els barcos dels milionaris que venien a vore les carreres, com si es tractara d’un vigilant d’una empresa de seguretat privada, en compte d’estar patrullant pels carrers per a complir el seu deure de protegir als ciutadans, que al remat som els que, amb els nostres impostos, li paguem el seu sou.

Xarrant, xarrant, no sé com va eixir el tema, però un d’ells em digué:

-         M’han dit que vos presentareu a les eleccions per la Coalició Compromís.
-         Sí (vaig dir)
-         Pues jo vaig votar al Compromís al meu poble.
-         De veres? Gràcies.
-         Jo, la veritat és que no entenc molt de política, però vaig vorer que els que es presentaven eren gent del poble, jo els conec, són gent normal.
-         Sí, és que en realitat ho som, o al menys això intentem, ser gent normal, gent com tu (li vaig dir, parafrasejant el lema de la campanya electoral)
-         Saps què passa? Que als dels PP també els conec i són tots uns “mafiosos”
-         Home, no serà "pa" tant. - Li vaig dir, intentant llevar-li ferro a la conversació.
-         Sí, s’han ficat en política per a traure profit, no els interessa per a res els problemes de la gent del poble, l’únic que volen és "forrar-se" sense fer res.

Això em sona (vaig pensar) - I li vaig contar la història de la nostra alcaldessa.

Si ho pensem bé, té sentit, ja que si algú volguera entrar en política per a aprofitar-se d'un càrrec, cobrar un sou sense treballar massa o aconseguir avantatges per als seus propis interessos o els de les seues empreses, no es presentaria mai per les llistes d’un partit com Compromís, es presentaria per les llistes del PP o del PSOE que són partits on és més fàcil aconseguir un càrrec o fer-se assessor d’algun polític sense massa escrúpols i així poder omplir-se les butxaques sense a penes esforç, no cal que es preocupen pels interessos o les necessitats de la gent del poble que els ha elegit.


No serà que en realitat els valencianistes no som tan "frikys" com ens pensem i que de fet hi ha molta gent que pensa igual que nosaltres, el que passa és que no coneixen les idees que defensa la Coalició Compromís i que per això no ens voten tant com cabria esperar en un país normal que tinguera llibertat d'expressió i de informació? 

dissabte, 2 de juliol de 2011

Han hipotecat el futur de Catarroja.



Una de les principals raons per les quals vaig començar a interessar-me per la política local catarrogina va ser per uns fets ocorreguts fa uns sis anys i mig a esta població de l'Horta Sud on vivim la meua dona i jo des de fa un bon grapat d'anys.

El govern municipal estava format pels quatre partits que durant anys havien estat patint les conseqüències d'un govern del PP local, prepotent i poc respectuós amb les normes més bàsiques de la democràcia.

L'acord, que havia permès a l'oposició desallotjar al PP del poder, estava signat pel PSPV-PSOE, UV, EU i el Bloc. 

El pacte contemplava que durant els dos primers anys de la legislatura, l'alcaldia seria per a la candidata d'UV i els dos últims anys l'alcalde seria el candidat del PSPV-PSOE, però quan va arribar el moment d'amollar el càrrec i cedir l'alcaldia, l'alcaldessa d'UV va trencar el pacte i es va aliar amb el PP, de manera que va continuar sent alcaldessa, encara que qui governava en realitat era el cap de llista del PP que va assumir la regidoria d'urbanisme.

Pocs mesos després de la traïció de l'alcaldessa d'UV, ens assabentàrem de quines havien sigut les vertaderes raons que havien portat a esta senyora a trair als seus socis de govern: el PP havia arribat a un acord amb una empresa constructora (Llanera) per a transformar una gran zona d'horta protegida en una zona urbanitzable.

Enmig del boom de la construcció, semblava que tot el que es construïa es vendria i cada vegada més car, semblava que el creixement i la riquesa produïda per l'especulació immobiliària anava a ser infinita, però no va ser així.

Arran d'estos fets, molts ciutadans i ciutadanes, la majoria votants de partits valencianistes i d'esquerres ens sentirem indignats i començàrem a reunir-nos en una plataforma ciutadana anomenada Salvem Catarroja. La plataforma Salvem Catarroja i tots els partits de l'oposició han estat lluitant des d’aleshores contra el maleït projecte que preveu la construcció de més de 13.000 habitatges amb una ocupació prevista d'uns 54.000 habitants, que suposaria triplicar la població actual de Catarroja, que és d'uns 27.000 habitants.

Des de que es va anunciar que el macro-projecte urbanístic es duria a terme ha plogut molt, hem vist com la bambolla immobiliària es desunflava i com eixes perspectives de creixement han desaparegut, entre altres raons perquè una de les claus del creixement era la quantitat de mà d'obra necessària per a construir d'una manera tan desproporcionada, però encara així i tot, el govern municipal (format per PP i UV abans i ara pel PP a soles) ha continuat entossudit en dur a terme eixe macro-projecte urbanístic, encara que hi ha informes de la Confederació Hidrogràfica que diuen que no hi ha prou aigua per a tants habitatges. Malgrat la crisi i en contra de totes les recomanacions dels experts que diuen que hem d'apostar per una economia sostenible, ells continuen enrocinats en la idea de construir eixe macro-projecte urbanístic i omplir l'horta de gratacels, formigó i asfalt.

Fa uns dies va eixir la notícia que diu que el P.A.I. Nou Mil·lenni ha sigut definitivament aprovat per la Conselleria d'Urbanisme

Ara ja no està al govern municipal l'alcaldessa traïdora d'UV (que no es va presentar a les eleccions per a afavorir la victòria amb majoria absoluta del PP), ni l'alcalde del PP (que va faltar), però l'empresa Llanera ha aconseguit eixir viva del concurs de creditors gràcies a este P.A.I. i ara el problema el tenim els habitants de Catarroja, ja que encara que l'empresa constructora segurament no construirà res a causa de les males perspectives de creixement econòmic durant els pròxims anys, com tenen un termini de vint anys per a dur a terme el projecte, tenen temps per a esperar a veure si escampa i d'ací uns deu anys torna a haver un boom immobiliari i poden omplir-se les butxaques a costa de carregar-se un bon tros de l'Horta. No importa que un percentatge molt alt de pisos i cases de Catarroja i de les poblacions properes estiguen buides, ells continuaran amb el seu pla de destrucció.

Mentrestant eixa zona tan important de l'horta de Catarroja continuarà degradant-se, ja que, com quasi ningú conrea els camps, les males herbes ho envaeixen tot i tots els estius es produeixen incendis que causen molèsties als habitants de Catarroja, però no passa res, tot val per tal d’afavorir l'enriquiment d’una empresa constructora involucrada en molts casos de corrupció, continuarem patint durant molts anys les molèsties que faça falta.

I si algun dia, alguns habitants de Catarroja decideixen canviar el sentit del seu vot i votar més als partits que s'oposen al macro-projecte urbanístic i estos partits intenten parar la barbaritat urbanística que suposaria executar este projecte, no podràn, ja que les indemnitzacions que caldria pagar a l'empresa constructura serien milionàries i segurament l'ajuntament no comptaria amb suficients recursos econòmics per a poder pagar-les, així que podem dir que els habitants de Catarroja preocupats per la protecció del medi ambient i partidaris d'unes polítiques que afavorisquen el desenvolupament sostenible estem ben fotuts, a no ser que canvien les lleis o que mai més torne a haver un boom de la construcció, amb la qual cosa eixos terrenys de l’horta podrien tornar a conrear-se o es podrien transformar en un bosc urbà, una espècie de parc central de la subcomarca de l’Horta Sud - Albufera.



El temps, que és un jutge inapel·lable, ens dirà qui tenia raó, si els partits que proposen conservar l'horta o el PP i UV que optaren per destruir-la per tal d'afavorir l'especulació immobiliària d'una empresa constructora que ni tan sols és del poble.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...