dijous, 11 d’agost del 2011

Els meus vehicles.



Alguns lectors d’este blog han comentat més d’una ocasió que hauria de parlar més sovint sobre cotxes. Està clar que tractant-se de la meua especialitat, podria dir moltes coses interessants sobre este món que a mi i a moltes altres persones ens sembla apassionant. Si no ho faig normalment és perquè mentre estic treballant, al final del dia acabe tan saturat que no tinc ganes de continuar parlant sobre cotxes
Hui, aprofitant que estic de vacances parlaré sobre estos animalets que tant m’emocionen.

Els cotxes són una de les meues grans passions, els he dedicat gran part de la meua vida. En realitat no tan sols els cotxes, també m’agraden molt les motos i, en general tots els vehicles a motor, la mecànica en general m’apassiona, pense que és una de les grans conquestes de la humanitat, una de les eines més importants que ens ha permès dominar el món.

Hui faré un resum de tots els vehicles que he tingut al llarg de ma vida.


El primer cotxe que vaig tindre va ser un Citroën Dyane 6. El recorde amb molt d'afecte. Em va durar un any, el vaig tindre que vendre perquè no podia pagar l’assegurança que em costava la mateixa quantitat de diners que m’havia costat el cotxe: 50.000 pessetes, uns 300 euros.


El Dyane 6 era un re-disseny del famós 2CV, el cotxe de "Sor Citroën". Una de les particularitats que tenia este cotxe és que es podia posar en marxa amb una palanca que es feia rodar amb la mà a la part de davant del motor, com els cotxes que eixien a les películes mudes. També tenia el típic motor d’ engegament elèctric com la resta de cotxes, però si algun dia et quedaves sense bateria, tenies l’opció d’engegar-lo amb la palanqueta com els cotxes antics.



El següent vehicle que vaig tindre va ser una moto, la Suzuki GS 500 E. Una gran moto. Els motors Suzuki, sobretot els antics, tenen fama de ser molt fiables i duradors, esta moto va fer honor a eixa bona fama. També la vaig comprar de segona ma i no em va causar cap problema mecànic. També és normal que el motor fora fiable, ja que era molt senzill, tan sols tenia dos cilindres i dos valvules per cilindre, refrigeració per aire (és curiós tot igual que el Dyane 6). 
La vaig tindre durant uns quatre anys, després la vaig vendre a un dels meus germans que encara la va utilitzar durant molts anys.


El segon cotxe que vaig tindre també el comprí de segona mà, un Citroën AX 11 TRE "gris grafito",molt xulo, també em donà molt bon resultat. En ma casa sempre hem sigut molt de cotxes francesos, especialment de Citroën i Renault. Quan el comprí tenia 8 anys i el vaig vendre amb 12, encara funcionava perfectament, a la persona que me’l comprà encara li va durar uns quants anys, aleshores els cotxes duraven més que hui en dia, en general.


El meu tercer cotxe va ser un Renault Megane 1.9 DTi Expression, estic en els procès de vendre’l. Va ser el primer cotxe que em comprí nou (i de moment l’últim). Tampoc em va donar mal resultat, l’he tingut durant 10 anys i al final, després d’uns 200.000 Kms se li ha trencat la corretja de distribució, una llàstima perquè el cotxe anava molt bé, encara que no tenia molta potència.


Després d’un any treballant en Alemanya, vaig estalviar uns diners i al tornar a València em comprí una altra moto, esta vegada una moto prou més potent que l’anterior: la Yamaha Fazer FZS 600 del 2002, quan la comprí tenia 2 anys i ja havia eixit el model nou, però a mi m’agradava més l’anterior (i de pas em costava prou més barata). Encara la tinc, no la conduïsc molt sovint, però quan l’agafe, gaudisc d’ella com un nano, conduir-la és un dels meus vicis.



Per últim, hui anirem a recollir el meu quart cotxe, un Ford Focus 2.0 TDCI 136 cv de l’any 2008, un cotxe preciòs, amb canvi Powershift. Malgrat tindre 3 anys, no té molts Kms, me contaren que pertanyia a un jugador de bàsquet, ja vos aniré contant com va.






diumenge, 7 d’agost del 2011

El polític perfecte.


He de reconèixer que sempre m’ha seduït la idea de la perfecció, sé que és impossible, al menys segons els pensadors clàssics, els quals deien que ningú és perfecte llevat de Déu, però veient com d’imperfectes són la majoria dels polítics que ens governen (quasi tots del PP i del PSOE), no puc evitar pensar que m’atrau la utopia de ser governats per polítics perfectes o al menys molt millors que els que tenim hui en dia.


Quines serien les qualitats que definirien a un polític perfecte?

Per començar jo diria que ha d’estar net des del punt de vista de casos de corrupció, no hauria d’haver tingut mai relació amb cap del casos que esguiten la classe política al nostre país: Gürtel, Brugal, etc.

Un altra de les condicions que hauria de complir un polític que volguera presentar-se a ser elegit per a governar el poble valencià, és que no fora un polític professional, és dir que haguera treballat a l’empresa privada abans de dedicar-se a la política, durant al menys cinc anys, sense "enxufisme", que s’haguera guanyat la vida treballant honradament a una empresa a la qual no haguera accedit per mig d’un amic o familiar. Per descomptat no val una empresa pública ni molt menys si ha segut nomenat a dit pel seu partit, sense haver aprovat la corresponent oposició.


Altres condicions que hauria de complir són:


- Que fora just i reivindicatiu front al govern central, que no s’oblidara de reivindicar els nostres drets davant del govern central o les altres autonomies com fan la resta de presidents de comunitats autònomes.

 - Que estimara la seua terra, coneguera els costums i les tradicions dels seus habitants i per tant que estiguera disposat a defensar els interessos del seu poble on calga. En el cas del País Valencià, una de les principals mostres de l’afecte pel seu poble passaria per conèixer la nostra llengua. Ningú que no parle valencià pot dir que estima i defensa la nostra llengua i cultura, com és el cas del nostre president de la Generalitat, Alberto Fabra, el qual no oarla la nostra llengua habitualment.

 - Que coneguera la realitat socio-econòmica del seu país, les nostres febleses i els seus punts forts, que coneguera les nostres capacitats, la nostra indústria, economia, agricultura, comerç, etc. I la situació en la que es troba. Que no estiguera instal·lat en un discurs d'autocomplaença buit de contingut que es limita a dir com de bo és el poble valencià sense aportar res com fan els polítics del PP.

 - Que sabera quines són les relacions del nostre páis amb l’estat espanyol i la Unió Europea, les nostres carències en quant a infraestructures, finançament, etc.

 - Que tinguera carisma, bona presència, que parlara bé, que mirara als ulls quan parla, que tinguera una mirada clara, senzilla, sincera que representara al seu poble d’una manera honesta i honrada, sense por i sense complexos (tot el contrari que el líder dels socialistes valencians, Alarte que quan parla pareix que estiga demanant disculpes i mirant a terra perque no s’atreveix a mirar als ulls a la gent perque sap que moltes coses de les que diu li les dicten des de Madrid i no se les creu ni ell mateix).

 - Un bon polític per a tots els valencians i valencianes hauria d’estar disposat a defensar el medi ambient i les minories, hauria de ser ecologista, feminista, integrador. Hauria d’afavorir la integració de les minories i de les persones amb dependència. Hauria d’escoltar a tots els col·lectius i atendre a les seues reivindicacions en la mesura que fora possible. Hauria de rebre les víctimes de l'accident del Metro, per exemple.

Espere que esta entrada servisca de guia per al nostre nou president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, però com segur que se m’oblida algun punt important i per si encara li queda algun dubte sempre pot fixar-se en Enric Morera o Mònica Oltra que li serviràn de model per saber com ha d’actuar per tal d'arribar a ser un bon polític.





dilluns, 1 d’agost del 2011

L'espectacle més gran del món.



Jo sempre dic que l’Ajuntament de Catarroja podria cobrar entrada per assistir als plens, ja que són tan entretinguts com l’actuació d’un grup de teatre o un espectacle de circ.

El ple de dijous passat va ser un bon exemple, molts dels regidors que formen la corporació municipal tingueren una actuació estelar, la millor de totes va ser la senyora alcaldessa, que no parava de repetir amb molta gràcia, sempre el mateix afegitó després de cada intervenció: “Vots a favor! Ui no, que  ara no toca...”
Cada vegada que feia la gràcia, una gran part del públic assistent no podia evitar riure.


Jo em pregunte: És realment precís que guanye tants diners una persona que ni tan sols sap quan toca votar a un ple municipal, després de vint anys sent regidora?

Un altre dels protagonistes de la nit va ser Pepe Mora, regidor del PSOE, que va dir algunes frases molt gracioses, com per exemple: “También podríamos debatir sobre la utilidad de repoblar los bosques de León con búfalos”
No me’n recorde a sant de què ho va dir, però sense dubte es tracta d’una cita molt apropiada i d’un tema que interessa molt als ciutadans i ciutadanes de Catarroja.

El portaveu del PP a l’Ajuntament tampoc es va quedar arrere, quan, al tractar de defensar el fet de que les institucions governades pel PP donaren tants diners en subvencions a l’esglesia i organitzaren i pagaren les visites del Papa, va dir: “Pues n’hi ha fundacions de CCOO que reben fons del govern de ZP per al finançament d’estudis sobre el clitoris” (o alguna frase pareguda).

Com es pot vore, la majoria dels temes sobre els que parlaren els regidors del PP i del PSOE tenen molt poc a vorer amb la realitat que ens toca viure diàriament als habitants de Catarroja. Es nota que no pensen massa en els problemes i les necessitats dels catarrogins i catarrogines.

Afortunadament els regidors de la coalició Bloc-Compromís varen plantejar temes que realment importen i afecten als habitants de Catarroja que després de tot és del que es tracta, o al menys això pense jo.

Una altra de les actuacions destacades de la nit va ser la de la portaveu d’EU, Rosa Pérez, que va presentar varies mocions sobre la pròxima visita del Papa a la Comunitat de Madrid, el finançament de l’esglesia i també va parlar dels drets que tenia l’esglesia heretats de l’època del franquisme, quan no exisitía una divisió clara entre esglesia i estat. Temes molt interessants, sense dubte, però no per a ser tractats a un ple municipal de Catarroja.

El que no va decebre va ser el portaveu del PP que va dir una altra de les seues frases amb la que va demostrar el seu sentit de l’humor: “EU vol que es tracte al Papa com a un terrorista qualsevol, investigant que fa amb els diners que rep de l’estat”

Sense comentaris. Està clar que el nivell anava pujant per moments...

En definitiva, un espectacle molt divertit, però que no és del que es tracta, els plens d’un ajuntament no són per a que quatre tipets es dediquen a dir bufonades i a riure’s dels ciutadans que els han elegit en compte de parlar dels temes que realment interessen i afecten als ciutadans i ciutadanes.

Afortunadament, al final del ple, quan començà el torn de paraula per al públic assistent, una persona va fer una pregunta sobre un dels temes que verdaderament afecten als habitants de Catarroja i sobre els que no se sol parlar al ple: la urbanització del camí de les Corregudes.

L’alcaldesa li va contestar que ja li ho havia dit al alcalde d’Albal “55.000 vegades” (què curiós, una per cada euro que cobra a l'any) i que no li feia cas, que això li correspon urbanitzar-ho a l’ajuntament d’Albal perque eixe camí és la frontera entre els dos pobles.

I jo em pregunte: “si eixe camí és la frontera entre els dos pobles a l’Ajuntament d’Albal li pertoca urbanitzar la seua vora de la carretera, però l’altra banda serà competència de Catarroja, no?

A més a més, per què no es posen d’acord amb Albal i urbanitzen el camí conjuntament?

I si no es posen d’acord sobre la manera d’urbanitzar-lo perquè no recurreixen a la Diputació que és "l’Ajuntament d’ajuntaments" per a que faça d’àrbitre?

O perquè no parlen amb la Conselleria d’Obres públiques per a que intervinga?

Després de tot, la Diputació i la Generalitat són institucions governades pel PP amb majoria absoluta, el mateix partit que governa a Catarroja, no deuria ser molt complicat per a ells aconseguir que el president de la Diputació intervinguera per a posar ordre entre els dos pobles en conflicte i aconseguira un pacte que permetera urbanitzar eixa carretera com cal. 


O serà que els regidors del PP prefereixen parlar sobre la repoblació de cocodrils de Filipines, en compte d’intentar resoldre els problemes dels ciutadans i ciutadanes que vivim a Catarroja?

Els que no vareu poder assistir al ple, molt prompte podreu vore’l per YouTube, gràcies a un simpatitzant de la Coalició Bloc-Compromís, que grava els plens d'una manera absolutament desinteressada per a que tots els ciutadans i ciutadanes puguem vore-los.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...