És el valencianisme una religió?

Tinc un company de feina que és vegà, moltes vegades xarrem  sobre eixe tema, a mi em cau molt bé i sempre em resulta interessant parlar amb ell sobre temes tan importants com l'elevada quantitat d'aigua que es consumeix per a produir un entrecot o una hamburguesa, etc. No sóc vegà, però considere que es tracta d'un moviment amb unes idees com a mínim curioses.

Un dia este company va dur a la feina una revista que parlava sobre el veganisme  i li vaig fer una ullada, vaig llegir un article  que deia que els vegans demanen un respecte semblant al que es demana per a les religions, ja que es tracta de moviments semblants, ambdós són col·lectius de persones que creuen en unes idees, que tenen uns principis i que pensen que seria bo per a la societat que eixes idees s'implantaren en la societat en general (els cristians dirien que voldrien "evangelitzar" la societat amb les seues idees, els vegans també)

Des de fa uns mesos, moltes de les persones que militem en un dels principals partits valencianistes, el Bloc, hem estat reflexionant al voltant de les nostres idees. Trobe que la ideologia valencianista té molt en comú amb altres ideologies o moviments com el veganisme, som un grup (una comunitat diríem, si fórem membres d'una religió) i per tant pense que el nostre moviment es mereix també el mateix respecte que una religió, ja que, encara que no tots els habitants de la Comunitat Valenciana comparteixen les nostres idees, mereixem un respecte i estem convençuts de que si el nostres principis s'aplicaren a la societat, la societat seria millor, més justa, més igualitària. Principis com la reivindicació d'un finançament just, unes infraestructures acordes al pes poblacional de la nostra comunitat, inversions en rodalies, transformació de la nostra economia cap a una economia productiva i del bé comú , etc, etc.

Per tant, hui, últim dia del Congrés del Bloc, em pregunte: "es podria considerar el valencianisme com una religió?"

Jo pense que no, és tracta d'una ideologia política, però moltes vegades sembla que hem de demanar un respecte semblant al que demanen els vegans per al seu moviment, quan en realitat deuria de ser la ideologia majoritària al País Valencià, igual que passa a altres comunitats autònomes, com Galícia o Andalusia, per exemple, on a cap polític se li ocurriría negar que són galleguistes o andalucistes.

Hem d'aconseguir que el valencianisme  s'escampe per la nostra societat i que cada dia més tinguem més "creients" de la nostra ideologia, i així ens aniria molt millor als habitants de la Comunitat Valenciana. 

Trump i els SUV

 

Des de fa uns anys, hi ha un estil de cotxes que cada vegada triomfa més, es tracta dels SUV (Sport Utility Vehicle), són cotxes teòricament polivalents que aprofiten per a conduir per camins de terra, per carreteres secundaries i per tot tipus d'autovies, però que no són vehicles “tot-terreny” de veritat, tenen aparença de tot-terreny, però en realitat no ho són, de fet la majoria ni tan sols tenen tracció a les 4 rodes.

Els SUV normalment estan basats en un vehicle convencional similar, però amb algunes modificacions, com per exemple: unes suspensions més elevades, unes rodes més grans, una carrosseria més alta, però comparteixen la majoria d'elements dels seus germans dels quals deriven: motor, transmissió, plataforma, Caixa del canvi, etc. Són cotxes que en ser més alts consumeixen més combustible perquè tenen una pitjor aerodinàmica. D'altra banda, tenen el centre de gravetat més alt, raó per la qual no són tan àgils ni tenen tan bones qualitats per a conduir per carreteres ràpides o autovies, en general tenen molts desavantatges respecte als cotxes convencionals, al tindre unes rodes més grans, canviar els pneumàtics costa més car, en general no tenen més capacitat de maleter que els cotxes dels quals deriven i a més són més cars a l'hora de comprar-los.
No obstant això, els SUV es venen massivament, representen quasi el 40% de les vendes. Com és possible?
Quina és la raó per la qual es venen tant aquest tipus de cotxes si tenen tants desavantatges?
La resposta no és senzilla, sembla ser que la gent compra este tipo de cotxes per les aparences, ja que tenen una estètica de tot terreny amb passos de roda grans que sol agradar i aparenten ser més grans, més segurs, però en realitat no ho són i el sobre-preu que paguem no està justificat, contaminen més, consumeixen més, són pitjors en general que els seus equivalent de carrosseria convencional.

Una cosa semblant passa amb Donald Trump, es tracta d’un president que objectivament no ho ha fet bé, ha invertit molts diners en fer una tanca a la frontera amb Mèxic, s'ha esforçat a desmantellar la seguretat social que va iniciar el seu predecessor Barak Obama, va traure els EUA de l'acord de Paris per a reduir les emissions de CO₂ i parar el canvi climàtic, va iniciar una guerra comercial amb la Xina i Europa, etc.

Encara així té molts votants, al voltant d'un 40% de la població, té seguidors incondicionals que es creuen totes les seues mentides i que estan disposats a portar fins a les últimes conseqüències la fe cega en el seu líder, com vam poder vore anit, quan centenars de seguidors assaltaven el capitoli dels EUA, donant una imatge vergonyosa per a una de les democràcies més antigues del món.

Voldria que algun dia els votants de Trump s'adonaren que és un error fer costat a un personatge tan impresentable, espere que el temps els faça canviar d'idea i que el pròxim president dels EUA siga una persona més raonable i amb més trellat.

Per una altra banda, també m'agradaria que passara la moda dels SUV, però això no és tan important, perquè després de tot, cadascú és molt lliure de comprar-se el tipus de cotxe que vulga i si li agraden els SUV i té diners per a comprar-se un i mantindre’l, doncs que ho gaudisca amb salut, després de tot, els cotxes històricament sempre han sigut un objecte de luxe, un símbol d'estatus, encara que també són pràctics i una necessitat per a moltes persones que els necessiten com a mitjà de transport.

De totes maneres, este és un altre tema que mereix ser tractat en una altra ocasió…