Un ciutadà qualsevol

Maniàtic.

2012-01-16T23:50:00.000+01:00

Sóc un poc maniàtic, ho reconec. Tinc algunes manies que volguera no tindre, però no les puc evitar, per exemple no m’agraden les males olors (especialment les olors corporals de les persones per falta d’higiene), ni alguns defectes d’algunes persones, com la gent que té la costum de parlar amb la boca plena. Tinc algunes manies que tenen a vore amb el meu propi comportament, per exemple, no m’agrada apurar els dipòsits de gasolina perquè no és bo per al cotxe i pense que en qualsevol moment em puc quedar tirat. Tampoc m’agrada dur el mòbil amb molt poca bateria, sobre tot em molesta molt quan els aparells electrònics comencen a emetre sons avisant de que s'estan quedant sense bateria.

Un altra mania que tinc és ser massa perfeccionista escrivint, encara que estiga escrivint un correu electrònic sense importància o un “twit”, m’agrada escriure bé, tant si ho faig en anglès, en castellà o en valencià, no m’agraden les faltes d’ortografia. Tampoc tolere a la gent rata en el sentit de que no volen gastar-se els diners, considere que són persones egoistes, les típiques persones que tenint diners no se’ls volen gastar. Una altra cosa molt diferent són les persones que no es gasten els diners perque no els tenen o perque realment no poden perque no guanyen molt.

Hi ha un refrany popular que diu que les manies no les curen els metges. és possible, no ho sé.

Amb l'edat i la vida d'estrès que portem, m'estic adonant que cada vegada m'estic fent més impacient i per tant no m'agrada fer cua, em pose molt nerviós si per alguna raó he de fer cua, em sembla una pèrdua de temps inadmissible. Una altra de les manies que tinc és que m'agrada aparcar bé, no suporte deixar el cotxe mal aparcat i moltes vegades, després d'haver apagat el motor, el torne a engegar perque pense que no l'he deixat bé.

Segurament estareu pensant que no estic bé del cap i potser tingueu raó. Jo per tal de no sentir-me tan malament, de vegades pense que és normal que siga així, ja que els dissenyadors són un poc artistes i jo era dissenyador industrial, encara em queda una miqueta el caràcter d’artista i ja se sap, tots els artistes són un poc maniàtics...

Fa temps solia vore una serie televisiva protagonitzada per un detective que era obsessiu compulsiu i de vegades em sentia identificat, està clar que les meues manies no són tan greus, però sí, em recordava un poc a mi mateix.

La morta viva.

2012-01-07T13:12:00.001+01:00

Els que estimem la cultura valenciana i tot el que representa solem trobar indicis de valencianisme on altres persones, no tan apassionades per estos temes, tan sols veuen anècdotes sense importància.

La factoria que la muti-nacional Ford té a Almussafes no s'ha caracteritzat mai per apostar per la nostra llengua, encara que una gran majoria de la gent que treballem allí som valencians i parlem valencià de manera habitual. No és d'estranyar per una altra banda, ja que la fabrica va ser fundada a les darreries del règim franquista i aleshores ja els venia justet fins i tot posar cartells en castellà. Segons conten els més vells de la factoria, al principi, la direcció de l'empresa volia que tot estiguera escrit tan sols en anglès, de fet molts cartells estan escrits en les dues llengües (anglès i castellà), fet que no critique, al contrari em sembla molt bé, tan sols trobe a faltar una presència, ni que siga simbòlica, de la nostra llengua a algun cartell, comunicació per escrit, etc. Tan sols utilitzen el valencià per escrit alguns dels sindicats que tenen representació a la factoria.

Almenys podem sentir-nos contents de que el valencià està molt present en la parla de molts treballadors i directius de la planta i que en general a ningú se li discrimina per parlar valencià, més aviat tot el contrari, està ben vist pels “managers” que es parle valencià i la majoria d'ells de fet el parlen, encara que siga d'una manera poc normalitzada, es nota que no l’han estudiat mai, però almenys el parlen.

Els valencianistes tradicionalment hem considerat el valencià com un dels trets més característics de la nostra idiosincràsia, encara que hi ha moltes comarques del País Valencià on no es parla per diferents motius, però que els seus habitants se senten valencians com els que més i de fet ho són, per això, cada vegada que trobe alguna mostra de rebel·lia de les persones del poble contra la castellanització de la nostra societat, no puc evitar emocionar-me. Est és el cas de la foto que he publique a esta entrada (no diré d'on l'he treta), ja vos podeu imaginar l'alegria que vaig prendre quan em vaig trobar amb eixa imatge en un ambient on la nostra llengua no es pot dir que estiga fomentada, sinó més prompte amagada i vaig pensar: “la morta està viva”

L'expressió “la morta viva” va ser encunyada per Constantí Llombart en publicar “Los Fills de la Morta-Viva” (1879). Esta obra mostrava les excel·lències de la nostra llengua (la “morta-viva”), que ressuscitava a través dels escriptors valencians que tornaven a escriure en valencià. Un mostrari de literatura valenciana en els temps de la renaixença valenciana.

Esta expressió a mi sempre m'ha fet pensar que la morta no era tan sols la nostra llengua, sinó també la nació valenciana, que en realitat no estava morta aleshores i encara no ho està ara. Si continuem amb el símil entre llengua i nació (que no sempre van unides, com ja he comentat abans), podríem dir que tan sols es parla a determinats àmbits de la vida diària a un nivell col·loquial, familiar, amb els amics, al mercat, però no tant a altres nivells més formals com l'administració pública o les empreses, per exemple, on malgrat totes les lleis que s'han fet per a normalitzar el seu ús, encara estem molt lluny de la seua normalització.

Estic convençut de que la nació valenciana encara no està morta, està ferida, diluïda, descafeïnada si voleu, però encara queden molts dels trets que ens caracteritzen (a més de la llengua) que ens fan sentir-nos orgullosos de la nostra terra i sobretot de la gent que habita el País Valencià, molts d'ells vinguts d’altres llocs, però que han sabut integrar-se i adaptar-se al nostre estil de vida.

No hem de perdre mai el nostre caràcter de poble emprenedor, creatiu i feiner, que sap que no podem esperar molt dels que venen de fora a governar-nos, que si volem continuant prosperant hem de defensar-nos amb els nostres propis mitjans, ja que molts dels polítics que ens governen tan sols volen a aprofitar-se dels fruits del nostre treball i ens neguen les infraestructures i el finançament que ens pertoquen pel pes demogràfic i econòmic que representem a l'Estat, finançament del que disposen altres comunitats autònomes, gràcies en part als nostres impostos. Per això hem de deixar de votar a partits espanyolistes com el PP i PSOE i començar a pensar més en clau valenciana i votar a partits valencianistes com la Coalició Compromís que no para de lluitar per la defensa dels nostres interessos com podeu comprovar a este enllaç.

Bon Nadal.

2011-12-25T11:48:00.002+01:00

Unade les constants que ha caracteritzat este blog des del seu naixement, ha sigutla falta de puntualitat a l'hora de publicar entrades en commemoració de dates destacades. Nopassa res, després de tot una de les finalitats principals d'este blog (igualque de molts altres) és servir d'entreteniment per al seu autor i, si de paspot fer somriure a algun lector dels que passen per ací de tant en tant, doncsmillor que millor.

Per això, encara que amb una miqueta de retard, volguera felicitar a tots elslectors d’este humil blog les festes nadalenques idesitjar-vos que les passeu amb harmonia en companyia dels vostres familiars,amics i persones més volgudes.

No farteu massa ni abuseu de l'alcohol ni del tabac, com se sol dir: "si etpasses t'ho perds".

Bon Nadal, bones festes i un molt feliç any 2012, ple de noves i grates experiènciesa tothom.

L'emoció de crear un nou objecte

2011-12-19T20:32:00.004+01:00

Els que no hem tingut fills no sabem què es sent al ser pare o mare, segurament serà una experiència meravellosa, res a veure amb el fet de ser oncle o padrí d'un xiquet recent nascut, per exemple, deu de ser molt millor, més emocionant, una sensació inoblidable.

En el meu cas, podria dir que he tingut la sort de viure una experiència semblant, no tan important en la vida d'una persona, ni de bon tros, però n'estic convençut que té molt a veure amb l'experiència de la paternitat. Estic parlant de l'emoció que sent un dissenyador quan veu un dels seus dissenys fabricats per primera vegada.

Encara me’n recorde del primer disseny meu que vaig veure fabricat, treballava a una fàbrica de rètols de metall que es trobava a Museros, era a una empresa xicoteta, d'uns quinze treballadors. Era el meu primer treball com a enginyer en disseny industrial, després d'acabar la carrera, fa ja un bon grapat d'anys.

Durant la carrera, com és lògic havia dissenyat moltes coses, tot tipus de productes: cadires, taules d'oficina, cotxes, motos, diferents aparells electrodomèstics, mobiliari urbà, cuines, etc. però mai havia vist com un dels meus dissenys es produïa industrialment i no em podia imaginar que el fet de conèixer a una de les meues creacions en viu anara a causar-me tanta emoció.

La meua "criatura" era un rètol d'uns 2 metres de llarg per 1 metre d’alçària, fet de llautó. La veritat és que el disseny original no era meu, ja que es tractava d'un disseny gràfic al qual havia afegit la tercera dimensió (a més era prou lleig), es tractava el nom d'una empresa, ja no me’n recorde de quina, la meua tasca havia consistit en industrialitzar un producte partint d'un disseny pla, donant-li relleu i fent-li algunes xicotetes adaptacions per tal que es poguera fabricar amb els mitjans de producció de l'empresa, en realitat res massa complicat per a un enginyer en disseny industrial, però encara així i tot, em va causar molta emoció.

Des de llavors he desenvolupat molts altres dissenys, la majoria d'ells molt més complicats i he vist com moltes de “les meues obres” es fabricaven i com eren utilitzades per milers de persones pel carrer (este és un dels avantatges de treballar per a la indústria de l'automòbil), però sempre em quedarà el record d'aquell primer objecte, el qual, quan el vaig vorer per primera volta tirat per terra, després que el descarregaren del camió que l’havia dut des de la fundició, em va produir una emoció tan gran com si es tractara del meu propi fill.

Anàlisi dels resultats de les eleccions generals

2011-12-08T22:38:00.013+01:00

Encara que amb una miqueta de retard, farem una valoració dels resultats electorals de les passades eleccions generals, ja que un dels objectius d'este blog des del seu naixement ha sigut aportar una visió diferent sobre fets que ens envolten, allunyada de la que solen donar els mitjans de comunicació convencionals.

Està clar que el resultat de les eleccions generals del 20 N no és un bon resultat per als partidaris d'una ideologia progressista com la que representa la Coalició Compromís, que es podrien situar a les antípodes d'un PP que ha arrasat, tal i com estava previst.

El PP ha sigut el gran triomfador d'estes eleccions, però no tant com els resultats a simple vista farien pensar, ja que, encara que han tret majoria absoluta, tan sols han augmentat al voltant d'un 5 % el percentatge de vots, passant d'un 39,8 a un 44,6 %, un resultat molt allunyat del 53 % dels escons que han obtingut gràcies a la llei D’Hont i a l'aritmètica conseqüència de les circumscripcions provincials que afavoreix que els grans partits puguen aconseguir la majoria absoluta amb un percentatge de vots molt per sota del que haurien de traure si el nostre fóra un sistema proporcional. El PP ha sigut el partit que més s'ha beneficiat del sistema electoral tan injust que patim, no hagueren tret majoria absoluta si no fora gràcies a la llei d’Hont i al sistema d'assignació de diputats per províncies que fa que a moltes províncies tan sols traguen representació els dos partits més votats.

A partir d'ara, els dirigents del PP del País Valencià ja no podran continuar culpant a ZP i al govern central de tots els mals que patim els valencians, la qual cosa els deixa en una situació una miqueta més complicada, ja que el govern central, ara en mans del PP, segurament continuarà sense fer les infraestructures que necessita el País Valencià i sense donar-nos un finançament just. Per no parlar dels casos de corrupció que no paren d'eixir a la llum i que afecten directament als dirigents del PP. A partir d'ara, almenys ja no podran continuar culpant a uns altres dels seus problemes, ja que el PP ens governa a tots els nivells de l'administració (que no són pocs): local, provincial, autonòmic i des del govern central.

Per una altra banda, podríem dir que el PSOE continua amb la seua línia descendent, encara que molts pensaven que el resultat anava a ser encara pitjor per als socialistes que amb un 28.7% dels vots han tret un 31% dels escons.

Una de les formacions que més ha crescut ha sigut IU, que amb un 6,92% dels vots ha tret tan sols un 3% dels diputats, menys de la meitat de la representació que li correspondria si tinguérem un sistema electoral proporcional.

Respecte a la Coalició Compromís-Equo podem dir que ha aconseguit un resultat històric, ha aconseguit un diputat a Madrid, podríem dir que es tracta d'un resultat pitjor del que esperaven molts dels afiliats i simpatitzants d'esta formació política que fins i tot van arribar a somiar amb tindre un grup parlamentari propi, amb cinc diputats.

Estava clar que era molt difícil, sobretot si tenim en compte que a estes eleccions, la gent sol votar pensant en clau del conjunt de l'estat i per això, molts votants que a les últimes eleccions autonòmiques i municipals van votar la coalició valencianista, esta vegada han votat a partits amb implantació a tot l'estat espanyol, molts d'ells segurament ho farien pensant que era molt difícil que la Coalició Compromís traguera representació i per això han optat per a votar altres partits, pel famós vot útil. Esperem que a partir d'ara això ja no torne a passar, ja que està clar que la coalició valencianista té representació a Madrid i ja no caldrà votar a altres partits polítics per l'argument del vot útil.

Per a acabar, tan sols un comentari per a tots aquells que diuen que el sistema electoral beneficia als partits nacionalistes o regionalistes en detriment dels partits minoritaris que es presenten a tot l'estat, açò no és cert, almenys pel que respecta als resultat electoral a la nostra comunitat autònoma, ja que els partits més beneficiats del sistema actual són els dos grans partits, PP i PSOE que han tret clarament una representació molt per damunt dels resultats que els correspondrien per percentatge de vot, com podeu vore en el quadre que vos deixe a continuació, els únics dos partits que han tret un percentatge de diputats per sobre del percentatge de vots han sigut PP i PSOE, els altres tres partits que han obtingut representació parlamentària han tret un percentatge d'escons molt per baix del que els correspondria pel percentatge de vots obtingut.

Eleccions Generals 2011. Resultats al País Valencià
Partit:	Escons:	Vots:	% de vot:	% d'escons:
PP:	20	1388465	53,3 %	60,6%
PSOE:	10	695691	26,7 %	30,3%
EU:	1	169381	6,5 %	3,0%
UPYD:	1	145823	5,6 %	3,0%
Compromís:	1	125150	4,8 %	3,0%
Total :	33	2635449

Si voleu saber més sobre les raons que ens fan als valencianistes estar tan contents del resultat electoral, ací vos deixe un enllaç que explica molt bé l'evolució històrica del percentatge de vots del Bloc i de la coalició Compromís i la seua fidelització elecció rere elecció.

Tenim motius per alegrar-nos, per fi, després de 70 anys, al Congrés dels Diputats n'hi haurà un diputat valencianista que defensarà els interessos dels valencians i valencianes i farà sentir la veu d'un gran poble a Madrid, Joan Baldoví.

Eleccions generals.

2011-11-19T11:20:00.023+01:00

Darrerament, l'activitat d'este blog ha baixat, per moltes raons, però principalment perquè l'autor ha hagut d'atendre altres obligacions com el treball, familiars, amics, etc.
De fet, he arribat a plantejar-me descansar una miqueta d'escriure i deixar el blog en "stand by", però hi ha dos raons per les quals he descartat eixa idea:
Primera: perquè quan publique les entrades al Facebook o Twitter tenen molt bona collida i la segona perquè quan torne a llegir entrades antigues m'agraden, així que, malgrat el fet que els blogs són un mitjà de comunicació en decadència (cada vegada hi ha menys gent que llig i escriu blogs), jo he decidit mantindre viu el meu, ni que siga amb menys freqüència, i continuar publicant entrades de tant en tant.

Com tots els lectors habituals d'este blog saben, la política és un dels principals temes sobre els quals sol parlar este blog, no obstant això, últimament no hem parlat molt sobre este tema. Les raons són moltes: una certa saturació (que crec que és compartida per la majoria de la societat) i sobretot un sentiment que tot el peix està venut, a hores d'ara l’únic dubte que ens queda no és quin partit guanyarà les eleccions, sinó si el partit que les guanyarà, les guanyarà amb majoria absoluta o absolutíssima. De totes maneres, jo com no podria ser d'una altra manera, diré la meua sobre este tema.

La posició d'aquest blog respecte a este tema no ha canviat des de la primera vegada que va demanar el vot per a la Coalició Compromís. Ara intentaré explicar quines són les raons que ens porten a tornar a demanar el vot per a la Coalició Valencianista.

És clar que el PP guanyarà les eleccions amb unes xifres obscenes i que per tant, les polítiques de dretes que representen s'implantaran a tot l'Estat, ja sabem en que consisteixen: retallades socials, deixar de donar les ajudes per a la dependència, congelar el sou als funcionaris, donar bonificacions fiscals als que vulguen comprar-se una segona vivenda per a reactivar el mercat immobiliari, abaratir l'acomiadament dels treballadors, retallar les indemnitzacions als aturats, etc.
Tot açò no és nou per als valencians i valencianes que portem molts anys patint les conseqüències de la negativa del govern de la Generalitat a aplicar la llei de la dependència, per exemple, mentre altres comunitats autònomes s'han estat beneficiat àmpliament d'esta llei.

I què podem fer els valencianistes per a tractar de pal·liar les conseqüències del tsunami blau? que per una altra banda és el que demanen els mercats, els quals sembla que són els que ens governen realment hui en dia.

Els valencians i valencianes, que no volem que el tsunami blau acabe amb el poc que ens queda d'economia productiva, de drets socials, de dignitat com a poble, hem de votar a la Coalició Compromís perquè ja ha quedat més que demostrat que els diputats del PSPV-PSOE elegits pels votants de la nostra terra, quan arriben al Congrés dels Diputats no defensen els interessos dels valencians i valencianes, sinó que voten en clau de partit i si la direcció del seu partit a Madrid els diu que han de votar en contra dels interessos dels valencians no dubten ni un minut, fan el que manen els directius del seu partit per tal de no perdre l’escó.

Per tant, tots els valencians i valencianes que vulguen tindre una veu forta a Madrid que defense els seus interessos, han de votar a la Coalició Compromís, com ha demostrat Mònica Oltra que es pot fer, amb valentia i sense complexos, amb Compromís.

Les enquestes abans de les eleccions autonòmiques de maig li donaven un 3% d'intenció de vot a la Coalició Valencianista i en realitat varen traure un 7%, més del doble. Esperem que es tornen a repetir els bons resultats de la Coalició a les les darreres eleccions autonòmiques i municipals, les enquestes li donen entre un i tres diputats a Madrid, tan de bo tragueren el doble per a poder formar grup parlamentari propi.

Una bona notícia per al medi ambient.

2011-11-15T00:56:00.011+01:00

Fa uns dies, va eixir publicada una notícia molt positiva, almenys des del meu punt de vista: el Tribunal Superior de Justícia ha dictat una sentència que ratifica la paralització del macro-projecte urbanístic Nou Mil·lenni.

No és la primera sentència en contra d'este P.A.I, que no ha tingut massa credibilitat des del principi, quan es va presentar, entre altres raons perquè no resulta raonable construir uns 13000 vivendes en una zona d'horta protegida al terme de Catarroja, quan hi ha milers de vivendes buides a l'àrea metropolitana de València.

Des del primer moment que les regidores d'UV van trencar el pacte de govern que havien format amb altres partits (PSOE, EU i Bloc) per a ajuntar-se amb el PP, van ser moltes les veus que es van alçar en contra d'eixa barbaritat urbanística, fa ja més de sis anys. Era l'època de el “boom” immobiliari i semblava que els preus dels bens immobles no pararien de créixer mai.

Com és possible que tanta gent pensara que eixe projecte urbanístic anava a ser la salvació per al poble de Catarroja?

Jo estic convençut que molts habitants de Catarroja van votar al PP pensant que el projecte anava a tirar endavant i que seria molt positiu per a l'economia del poble. No culpe als ciutadans que van votar al PP pensant que el PAI serviria per a donar feina a molta gent. Els responsables d'este desgavell són els polítics que van fer creure a grans sectors de la població que eixe model econòmic de creixement era possible.

Estava clar que es tractava d'una bambolla immobiliària, que seria pa per a hui i fam per a demà, no es podia mantindre eixe ritme de construcció indefinidament, era com “la pescadilla que se muerde la cola”. El model de creixement consistia en que, ja que la construcció donava ocupació a molta gent, esta gent comprava pisos, però eixe model no podia durar indefinidament, no es tractava d'una economia productiva, sinó un model econòmic basat en l'especulació i un creixement que no era sostenible. Est és el model econòmic que ens ha portat a la situació de crisi en la qual ens trobem ara.

I mentrestant l’Ajuntament de Catarroja, encara governat pel PP, contínua obstinat a dur a terme el projecte, i es gasta milers d’euros de diners públics en pagar advocats per a la defensa d’un projecte que, en cas d’executar-se benficiaria principalment a una empresa privada, com ha denunciat Jesús Monzó al seu blog.

Jo me n'alegre i felicite a tots els que d'alguna manera han lluitat perquè el macro-projecte no es duga a terme, espere que algun dia es paralitze definitivament i es torne a protegir eixa zona d'horta, es tractaria sens dubte d'una molt bona notícia per a l'ecologia, el medi ambient i les persones que vivim a Catarroja i els pobles de la rodalia.

Des d'aquest humil blog celebrem la decisió del Tribunal Superior de Justícia i volem donar l'enhorabona a totes les persones que han treballat perquè es paralitze esta barbaritat urbanística, especialment a la gent de la plataforma Salvem Catarroja.

El pintor intolerant.

2011-11-01T23:08:00.017+01:00

Ahir vingué a casa un pintor que ens va enviar la companyia d'assegurances a que reparara els efectes d'una fuga d’aigua.

No sé perquè la majoria de professionals que envien les companyies d’assegurances em semblen tan incompetents. Serà perque sóc aficionat a fer xicotetes reparacions en casa i per això pense que un professional hauria de fer-ho molt millor que jo, que sóc un simple aficionat?

O serà perque en realitat molts dels llanterners, electricistes, pintors, etc. que treballen per a les asseguradores no són realment bons professionals, ja que si ho foren no treballarien per a estes companyies sinó que serien autònoms i així guanyarien molt més diners?

El cas és que el xic que vingué, jo diria que tenia uns 28 anys, va ser un cas paradigmàtic d’estos professionals que podríem qualificar com a “poc professionals”.

Al poc d’arribar a casa, començà a contarme una història que deia que li havia succeït mentre venia , esperant que un semàfor canviara a verd:

- Pintor: Me ha pasado un caso viniendo hacia su casa...

- Un ciutadà qualsevol: Qué ha pasado?

- Pintor: He visto como unos chavales arañaban un coche que estaba parado en el semaforo en rojo, han pasado a su lado con las bicicletas a toda velocidad y han rayado un Nissan nuevecito, le han hecho una raya, vaya putada!

- Un ciutadà qualsevol: Vaya, qué mal me sabe, pero los chicos han parado?

- Pintor: Qué va, se han dado a la fuga los muy sinvergüenzas! Como saben que la ley del menor les protege...

- UCQ: Qué edad tenían?

- P: Unos 15 ó 16 años, carne de cañón, eso es lo que son.

- Hombre no diga eso, tampoco será para tanto, que eso le puede pasar a cualquiera.

- P: Qué va, que no, que se lo digo yo, esos chavales acabarán en la cárcel, son delincuentes en potencia.

- UCQ: Bueno, eso nunca se sabe...

- P: Cómo qué no! Esos chavales son basura! Porque Catarroja se ha llenado de basura!

(Com veia que el relat s’anava animant, vaig provar a donar-li corda...)

- UCQ: Sí, la verdad es que tienes razón, cada vez hay más gentuza aquí en Catarroja, se está volviendo insoportable vivir aquí (quan en realitat pense tot el contrari, però bé, tot siga pel “show”, vaig pensar) ¿Y tú de donde eres?

- P: Yo? De Mislata.

(No vaig poder evitar pensar: en Mislata, tampoc es pot dir que la situació siga molt millor...)

- P: Sí, ya sé lo que está pensado, que anda que en Mislata... Pues sí, tiene razón, Mislata también está llena de basura, es que no hay derecho...

- UCQ: Sí, desde luego, cuanta gentuza anda por ahí suelta... (continuava amb la meua estratègia per provar fins a on voliar arribar...)

- P: El problema es que aquí en España les protege la ley del menor, porque si no...

- UCQ: Si no, qué haría?

- P: Hombre, pues en otros paises, estas cosas se resuelven con un arma, les pegas cuatro tiros y ya está, se ha "acabao" el problema.

(Açò si que no m’ho esperava, segons el "pintor/expert en lleis", si no fora per la llei del menor, podríem disparar impunement a qualsevol xaval que per accident fera una ratlla al nostre cotxe!)

- P: El problema es que ya no hay orden.

(Jo estava pensant: ara ve quan comença a parlar de Franco, que amb Franco açò no passava, etc. etc., però no, no va esmentar Franco)

Mentrestant anava treballant de mala gana i estava fent una destrossa a la paret que suposadament havia vingut a reparar, fins que no vaig poder aguantarme i li vaig dir:

- UCQ: No le parece que eso no se está quedando bien? Ahí hay un desconchón, no lo ve?

- P: Sí, es que esta pared és una mierda, no coge bien el Aguaplast

Quan evidentment el que estava passant és que no feia bé la seua feina, fins que em va dir:

- P: Por aquí ya se ha salido el agua otras veces, no?

- UCQ: Sí, pero nos lo arreglaron y quedó muy bien...

- P: Ya, pero es que se nota que esto ya ha sido masillado antes y por eso el Aguaplast no coge bien

Conforme parlava anava rascant el material que havia utilitzat per a tapar el clavill. Jo estava un poc preocupat perque no sabia com acabaria la cosa i no volia que em deixara la paret feta un desastre i que al final em tocara reparar-la a mi. Així que vaig dir-li, parafrasejant la película “El milagro de P. Tinto”:

- UCQ: Aquí es que lo que haría falta es sanear, no?

- P: Sí, efectivamente, usted lo ha dicho, eso es lo que haría falta, sanear!

(Ho deia amb un to convençut, com si li haguera donat la clau del problema. Ja començava a acollonar-me, m’imaginava que tombaven tota la paret per tal de “sanejar” i que al final tindríem que fer una obra major per a poder reparar un desconxat en la paret sense importància)

- UCQ: Entonces, ¿qué hacemos? (Li vaig dir, emprant un to conciliador, intentant negociar per tal d'evitar la desfeta)

- P: Esto es que además no está bien seco del todo, se nota que no se agarra bien el material porque todavia rezuma humedad de dentro de la pred, habria que dejarlo secar por lo menos una semana o diez dias más...

("Menos mal", vaig pensar)

- UCQ: Bueno, pues nada, vamos a hacer eso. Aunque me extraña que no esté seco todavía porque la fuga se reparó hace más de dos meses...

- P: Sí, ya, pero a veces pasan estas cosas, que la pintura que habia antes no dejaba que se evaporara bien la humedad y por eso todavía está húmedo por dentro.

- UCQ: Vale, no pasa nada, lo que usted diga, que es el experto...

En definitiva que el pintor que vingué era "més rar que un gos verd", i damunt mal professional, la veritat és que m’alegrí de que al final no acabara de fer la feina i se n’anara, a vore si, amb una miqueta de sort, la pròxima volta la companyia ens envia algú una miqueta més “assessorat”.

Darrer diumenge d'octubre, tots al Puig !

2011-10-28T20:44:00.004+02:00

Este diumenge és el darrer d'octubre, com tots els anys, la coalició Bloc-Compromís, igual que altres organitzacions valencianistes, celebra la gran festa del valencianisme. Com quasi tots els anys des de fa ja un bon grapat, qui subscriu este humil blog anirà amb uns quants amics i amigues a passar un dia festiu alhora que reivindicatiu.

Enguany molts amics de Catarroja i València s'han decidit a fer el recorregut a peu, des de la porta de Serrans de València fins al Puig, si s'animeu ja sabeu, heu de matinar una miqueta per a estar allí a les nou del matí.

Enguany jo aniré amb el cotxe granera per a ajudar a la gent i per si algú es cansa de caminar o patira qualsevol incident.

Per tant ja sabeu, si voleu passar un dia de festa amb molta més gent valencianista, tots al Puig.

Ací vos deixe una imatge on podeu trobar tots els detalls de l’esdeveniment.

Vos esperem!

L'assignatura de dibuix de la universitat Jaume I

2011-10-28T00:06:00.009+02:00

Una de les coses que he fet en esta vida, de les quals em sent més orgullós és d'haver estudiat la carrera que vaig estudiar: Enginyeria tècnica en disseny industrial. Encara me'n recorde de la frase que em va dir mon pare quan li vaig dir la carrera que volia estudiar i que per a estudiar-la havia d’anar-me’n a la recentment creada universitat de Castelló de la Plana. Em va dir: “Amb la quantitat de carreres que hi ha en les universitats de València has hagut de triar una que no hi és? Doncs que sàpies que tamare i jo no anem a pagar-te les despeses, si et vols anar a estudiar a Castelló t'ho hauràs de pagar tu”

I així va ser, vaig haver de treballar mentre estudiava per a poder pagar les despeses a conseqüència de la meua bogeria d'anar a estudiar a la universitat d'una altra ciutat: les matrícules, el lloguer del pis compartit, els apunt, llibres, material, etc.
Va ser dur, però vaig sobreviure després de tot i em va aprofitar per aprendre a buscar-me la vida i adonar-me que si ens ho proposem som capaços de fer molt més del que ens imaginem.
Pense que va valdre la pena, va ser una aventura molt interessant que em va servir per aprendre molt i no soalement de les matèries acadèmiques que s'impartien en les classes de la universitat, com és lògic.

La carrera d'Enginyeria tècnica en Disseny Industrial era una carrera molt completa, ja que estudiàvem assignatures de tot tipus, des de les típiques de qualsevol enginyeria tècnica com a Càlcul, Física, Àlgebra, Dibuix Tècnic, Elasticitat i Resistència de Materials, etc. fins a unes altres tan curioses com “Teoria del gust”, informàtica gràfica, Dret Industrial, Economia, Taller de prototips, Expressió Artística, Història de l'art, Fotografia, etc.

No cal dir que a mi m'agradaven més les assignatures més artístiques i humanístiques com història del disseny, teoria del gust, expressió artística, etc. I per descomptat de les que més gaudia eren les assignatures de dibuix, recorde que teníem set assignatures de dibuix i expressió artística en total i cinc d'informàtica: disseny assistit per ordinador, informàtica gràfica, llenguatges de programació, etc.

La nostra carrera va ser una de les primeres que es van impartir per crèdits en compte de per cursos. Cada curs acadèmic tenia dos semestres i cada semestre unes 7 o 8 assignatures, en total unes 14 o 15 assignatures per curs aproximadament. Va ser un repte molt interessant traure's una carrera tan complicada havent de viure fora de casa i pagant les despeses amb els pocs diners que podia aconseguir treballant els caps de setmana.

Recorde que vaig aprendre moltes coses interessants sobre multitud de temes: ergonomia, medi ambient, mecànica, etc. però, sense dubte, una de les assignatures que més em va agradar i més em va sorprendre al mateix temps va ser l'assignatura de dibuix de primer, no la d'expressió gràfica de segon que era on apreníem les normes del dibuix industrial normalitzat (que també em va agradar, però no tant), sinó sobretot l'assignatura de dibuix general de primer, encara me’n recorde del nom del professor: Vicent Latre (nascut al barri del Carme de València, per cert) era una molt bona persona, ens va ensenyar moltes coses, entre elles una molt important: que no arribes a conèixer una cosa realment fins que no la dibuixes. I ho vam poder comprovar per nosaltres mateixos.

De tant en tant solíem eixir a dibuixar objectes del natural com les portes de la co-catedral de Castelló, per exemple, portes aparentment relativament senzilles, pertanyents a l'estil gòtic mediterrani. Quan et posaves a dibuixar-les descobries matisos i detalls que no hauries descobert mai per molt que les mirares. Podríem dir el mateix de qualsevol altra cosa que dibuixem: un gat, una persona, una planta, etc.

No sé perquè explique tot açò, en realitat no té massa sentit, fa uns dies em va vindre a la memòria i em va semblar bonic explicar-ho al meu blog sense més. A voltes no calen pretextos o excuses per a escriure alguna cosa que et ve al cap i et ve de gust explicar.

Test de valenciania.

2011-10-25T09:45:00.025+02:00

Este cap de setmana anàrem al camp a fer una “torrà” amb uns amics, n'érem onze en total: set adults i quatre xiquets. Tots els adults aproximadament de la mateixa edat, nascuts a principis dels anys ’70.

Mentre bevíem i torràvem carn, vaig pensar que a eixa reunió hi havia una àmplia representació de valencians de “soca-rel”.
Els membres d'una de les famílies viuen a un poble xicotet de la Ribera Alta, per tant són valencians- parlants i a més a més, tots els seus avis i àvies, iaios i iaies valencians també, la majoria s'havien guanyat la vida de llauradors, de fet el pare i la mare hui dia encara viuen d'alguna manera dels productes de la terra, tenen una fruiteria i continuen conreant les terres dels seus avantpassats.

Una altra de les famílies estava formada per una parella que, encara que també són fills de valencians, no parlen valencià, però l’entenen i aprecien que es parle, a més són d'estos pares que volen que els amics parlen en valencià als seus fills, però ells són incapaços de parlar-ho (almenys amb fluïdesa). Les filles parlen un valencià après en una escola concertada de monges de la ciutat de València (ja vos podeu imaginar que el seu nivell no és ni de bon tros comparable amb el valencià que parlaven els fills dels altres amics). Els iaios d'estes xiquetes també parlen (o parlaven) valencià perfectament, però són d'estos pares que a finals dels anys 60 es van apuntar a la moda de parlar als fills en castellà per allò que d'eixa manera els seus fills tindrien més oportunitats de prosperar en la vida, raó absurda, però que va triomfar en l'Espanya franquista d'aquella època. El problema que tenen ara estes persones és que no són capaces de parlar, llegir ni escriure valencià amb normalitat i el seu castellà tampoc és molt bo, ja que el van aprendre d'uns pares que el parlaven amb moltes deficiències.

I finalment la meua dona i jo, que podríem dir que som una parella mixta, ja que ella parla valencià perfectament, filla i néta de valencians i jo també, però no tant, ja els meus pares no són valencians, però bé, trobe que tinc suficient nivell com per a poder mantindre una conversa normal.

El cas és que jo estava pensant, què curiós, al voltant d'esta taula es trobem persones de diferents orígens, amb un molt diferent nivell d'estudis, d'experiències professionals i vides molt diferents, però tots amb una cosa molt important en comú, que som valencians, i pertanyem a una determinada generació i classe social semblant.

Encara que el principal fet que ens havia reunit era la nostra amistat de molts anys i moltes experiències viscudes en comú, independentment del nostre origen, classe social, professió, etc, no vaig poder evitar pensar que un altre fet important que teníem en comú és la pertinença a un poble, el poble valencià, i que tots representàvem d'alguna manera diferents maneres de ser valencians. Totes vàlides i molt respectables. Des de els que viuen a un poble xicotet (podríem dir que són més rurals) als que viuen a la ciutat més gran del nostre país (més urbanites), tots teníem moltes coses en comú i jo em vaig parar a pensar: Quins són els trets que millor defineixen als valencians? a banda dels que normalment s'esmenten com la llengua, la gastronomia, la història comuna, els costums, les tradicions, el caràcter, etc.

A continuació passaré a descriure quins són els trets que vaig pensar que millor defineixen als valencians i valencianes i que per tant podrien formar part d'un test de valenciania que podríeu utilitzar per a comprovar la “valencianitat” dels vostres amics i familiars:

1.- Saber quina és l'autèntica "tomata" valenciana. Este és un debat que sempre es produeix quan estem asseguts al voltant d'una taula i hi ha una amanida pel mig. Tothom creu saber quines són les autèntiques tomaques valencianes. És més, quasi sempre hi ha algú que diu: ”jo encara conserve llavors de les que utilitzava el meu iaio, eixes sí que eren les autèntiques tomaques valencianes” Val a dir que estes converses sempre comencen de la mateixa manera: “Si és que ja no n’hi han tomaques com les d’abans...” (açò potser també és un símptoma de vellea)

2.- Saber com es cuina l'autèntica paella valenciana. Sobre açò ja s'ha escrit i parlat molt, no cal dir res més. Este principi també es pot aplicar a qualsevol un altre plat típic valencià: allipebre, allioli, arròs amb fesols i naps, etc.

3.- Trobar amenaces catalanistes per tot arreu. Per exemple, quan els preguntes: “votaràs a Compromís les pròximes eleccions generals?” Sempre et diuen: “Jo els votaria, però el problema és que no tinc clar que no siguen catalanistes”

No val la pena que intentes convèncer-los, no hi ha manera. Al final els vaig dir, si voleu quedem un dia i anem a un acte de Compromís a vore si parlen dels països catalans o d'alguna cosa pareguda.
Et contesten: “Segur que no hi ha cap senyera amb blau”(!) Com si això fora la principal prova de valenciania o de defensa dels interesos dels valencians.

Vaig pensar: si parlem dels símbols convencionals del País, com la bandera, l’himne, etc. ningú té cap dubte: la senyera coronada, la mare de Déu dels Desemparats i l’himne: “Per a ofrenar noves glòries a Espanya...”.

Això que no li ho toquen. Este és el nivell que malauradament tenen molts valencians i valencianes, perden les forces parlant de símbols, que si la bandera ha de ser amb blau o sense blau, que si el nom del nostre territori ha de ser comunitat i no país, etc. Perdem el temps parlant sobre els símbols, en compte de dedicar-nos a parlar dels problemes reals que tenen els ciutadans i ciutadanes i que ens afecten directament a la nostra vida diària com l’aplicació de la llei de dependència, el finançament autonòmic, la desaparició de l’economia productiva del nostre territori, la falta de competitivitat de les nostres empreses degut a la manca de infraestructures, etc. Temes que estan presents a les conversacions normals de la majoria dels habitants d’altres comunitats autònomes veïnes i així ens va...

La carretera de la vergonya.

2011-09-21T23:20:00.016+02:00

Hi ha una frase, contra la que jo sempre m’he rebel·lat, que diu que els valencians tenim els polítics que ens mereixem. Tal vegada degut a l’estima que tinc cap al poble valencià, jo sempre he pensat que eixa frase era injusta.

Jo crec que els valencians no som millors ni pitjors que altres pobles com el castellà, l’italià, el portuguès o el francès, per exemple. Tenim virtuts i defectes que defineixen la nostra personalitat. Un dels nostres principals defectes jo diria que és la falta d’interès per la política, la qual cosa fa que, sovint, ens governen personatges que tenen molt poc a vorer amb el caràcter emprenedor i feiner del poble valencià. Un clar exemple d’esta situació és el poble de Catarroja.

Catarroja, igual que la resta de pobles del País Valencià està habitat per persones honrades i treballadores que s’alcen tots els dies per anar a treballar i no paren massa atenció als polítics que els governen, però que, per desgràcia pateixen les conseqüències de la seua gestió, una gestió que moltes vegades deixa molt que desitjar.

Un clar exemple de la mala gestió de l’equip de govern municipal de Catarroja és l’estat en que es troba la carretera del poliesportiu o camí de les Corregudes, des de fa uns sis anys que el PP va trencar l’acord per urbanitzar-lo conjuntament amb l’Ajuntament d’Albal, ja que es tracta d’un camí fronterer.

No sabem perquè l’equip de govern encapçalat per l’anterior alcalde del PP, Francsico Chirivella, va trencar l’acord en virtut del qual esta carretera s’hauria d’haver urbanitzat conjuntament pels dos ajuntaments. A conseqüència d’eixe incompliment, l’ajuntament d’Albal va mamprendre la urbanització del Camí de les Corregudes pel seu compte i des d’aleshores hi ha una tanca provisional que separa els dos pobles. Esta tanca és un símbol de la mala gestió d’uns polítics que, trencaren l’acord perque l’havia signat l’anterior equip de govern, una coalició formada per la resta de partits de l’opossició.

Tot el món sap que sempre resulta més car urbanitzar per separat una camí fronterer que fer-ho conjuntament i a més el resultat de la urbanització sol ser molt pitjor. Per tant, quina és la raó per la qual l’equip de govern format pel PP i UV trencarien l’acord per a urbanitzar conjuntament esta carretera?

No ho sabem, però segurament perquè d’eixa manera, podrien triar l’empresa constructora que s’encarregaria de fer les obres i així donar-li el negoci als seus amics.

El cas és que esta setmana un cotxe ha patit un accident de trànsit i s’ha estavellat contra un mur del col·legi que hi ha al costat, afortunadament no ha causat ferits, però podria haver sigut molt més greu.

A què espera l’Ajuntament de Catarroja per a reformar eixa carretera com reclama el grup municipal del Bloc-Compromís des de fa anys? Ha de morir algú?

Ja està bé, senyora alcaldessa, pare per un moment de pensar en sí mateixa i la manera d'apujar-se el sou (que ja guanya prou) i pense per un moment en la qualitat de vida i la seguretat dels habitants de Catarroja, que són els que l'han elegit per a que governe i no per a omplir-se les butxaques sense fer res.

Des d'aquest humil blog, fem una crida una vegada més a l'equip de govern del PP que governa Catarroja perquè arregle eixa carretera com cal, no podem seguir corrent el risc que es produïsquen més accidents.

Senyors polítics del PP, els catattogins i catarrogines ens mereixem tindre millors polítics, ja està bé de malbaratar els diners públics mentre els ciutadans patim mancances bàsiques com la urbanització de les vies públiques.

Humilitat, esforç, constància.

2011-09-11T13:37:00.005+02:00

Ja fa molt de temps que no escric res al meu blog, un mes exactament, podria dir que tinc el blog abandonat per moltes raons: excés de treball, un estat d'ànim baix, etc. Però preferisc no fer-ho, ja que com Pep Guardiola diu, les excuses i els retrets no serveixen de res. No es tracta d'una idea nova, jo ja fa molt temps que ho pense, no serveix de res lamentar-se ni mirar cap al passat per a cercar excuses o explicacions de per què no hem complit amb aquells objectius que ens havíem proposat, en el meu cas, actualitzar el blog almenys una vegada per setmana.
No passa res, tan sol volia escriure una entrada curta per a dir que seguisc viu i que bàsicament les meues idees, les meues passions continuen vives (el valencianisme, el País Valencià, la nostra llengua i cultura, els cotxes, les motos, la política, el pensament, la història, les nostres tradicions, la indústria, etc.).

Tal vegada haja arribat el moment de fer-li un restyling al blog, de canviar una miqueta l'estil, les formes, però mantenint el fons.

A continuació vos deixe un enllaç a un vídeo de Pep Guardiola que m'ha emocionat, per descomptat este xic és un crack, tant de bo tots nosaltres poguérem ser tan bons en la nostra feina com ho és ell i a més de ser un crack té una virtut que a mi personalment m'encanta, la humilitat, una virtut que sens dubte hui dia està molt devaluada i que jo crec que caldria reivindicar.

Un altra virtut que té este xic és la passió per la seua feina, un altre valor que hui en dia també està molt devaluat, i jo pense que res pot haver millor en la vida que poder dedicar-te a la professió que t’agrada i viure el desenvolupament de la teua activitat diària amb passió i alçar-te sense peresa per anar a treballar tots els dies. He de reconèixer que no és el meu cas, molts matins m’alce sense gens ni miqueta de ganes d’anar a la feina, però ahí estem, treballant com a campions, amb ganes de triomfar i continuar tirant endavant, ignorant les crítiques destructives i escoltant les crítiques negatives dels que te les fan de bona fe, perquè de tot es pot aprendre, però sobre tot dels errors, dels fracassos, com diu un refrany castellà: “Para aprender, perder”, però allò més important és alçar-se cada dia de bon matí, i anar a treballar amb ganes, sense excuses ni retrets, sense por, amb ganes de millorar cada dia i de continuar creixent encara que som conscients de que ja no som jòvens, però intentant mantindre la mateixa il·lusió, les mateixes ganes de viure de quan teníem 16 anys i anàvem a menjar-nos el món. Com diria aquell refrany que diuen moltes vegades les persones grans: “la vida és per a tu”, pensant que tot allò que ens proposem ho podrem aconseguir.

Els meus vehicles.

2011-08-11T08:48:00.021+02:00

Alguns lectors d’este blog han comentat més d’una ocasió que hauria de parlar més sovint sobre cotxes. Està clar que tractant-se de la meua especialitat, podria dir moltes coses interessants sobre este món que a mi i a moltes altres persones ens sembla apassionant. Si no ho faig normalment és perquè mentre estic treballant, al final del dia acabe tan saturat que no tinc ganes de continuar parlant sobre cotxes.
Hui, aprofitant que estic de vacances parlaré sobre estos animalets que tant m’emocionen.

Els cotxes són una de les meues grans passions, els he dedicat gran part de la meua vida. En realitat no tan sols els cotxes, també m’agraden molt les motos i, en general tots els vehicles a motor, la mecànica en general m’apassiona, pense que és una de les grans conquestes de la humanitat, una de les eines més importants que ens ha permès dominar el món.

Hui faré un resum de tots els vehicles que he tingut al llarg de ma vida.

El primer cotxe que vaig tindre va ser un Citroën Dyane 6. El recorde amb molt d'afecte. Em va durar un any, el vaig tindre que vendre perquè no podia pagar l’assegurança que em costava la mateixa quantitat de diners que m’havia costat el cotxe: 50.000 pessetes, uns 300 euros.

El Dyane 6 era un re-disseny del famós 2CV, el cotxe de "Sor Citroën". Una de les particularitats que tenia este cotxe és que es podia posar en marxa amb una palanca que es feia rodar amb la mà a la part de davant del motor, com els cotxes que eixien a les películes mudes. També tenia el típic motor d’ engegament elèctric com la resta de cotxes, però si algun dia et quedaves sense bateria, tenies l’opció d’engegar-lo amb la palanqueta com els cotxes antics.

El següent vehicle que vaig tindre va ser una moto, la Suzuki GS 500 E. Una gran moto. Els motors Suzuki, sobretot els antics, tenen fama de ser molt fiables i duradors, esta moto va fer honor a eixa bona fama. També la vaig comprar de segona ma i no em va causar cap problema mecànic. També és normal que el motor fora fiable, ja que era molt senzill, tan sols tenia dos cilindres i dos valvules per cilindre, refrigeració per aire (és curiós tot igual que el Dyane 6).

La vaig tindre durant uns quatre anys, després la vaig vendre a un dels meus germans que encara la va utilitzar durant molts anys.

El segon cotxe que vaig tindre també el comprí de segona mà, un Citroën AX 11 TRE "gris grafito",molt xulo, també em donà molt bon resultat. En ma casa sempre hem sigut molt de cotxes francesos, especialment de Citroën i Renault. Quan el comprí tenia 8 anys i el vaig vendre amb 12, encara funcionava perfectament, a la persona que me’l comprà encara li va durar uns quants anys, aleshores els cotxes duraven més que hui en dia, en general.

El meu tercer cotxe va ser un Renault Megane 1.9 DTi Expression, estic en els procès de vendre’l. Va ser el primer cotxe que em comprí nou (i de moment l’últim). Tampoc em va donar mal resultat, l’he tingut durant 10 anys i al final, després d’uns 200.000 Kms se li ha trencat la corretja de distribució, una llàstima perquè el cotxe anava molt bé, encara que no tenia molta potència.

Després d’un any treballant en Alemanya, vaig estalviar uns diners i al tornar a València em comprí una altra moto, esta vegada una moto prou més potent que l’anterior: la Yamaha Fazer FZS 600 del 2002, quan la comprí tenia 2 anys i ja havia eixit el model nou, però a mi m’agradava més l’anterior (i de pas em costava prou més barata). Encara la tinc, no la conduïsc molt sovint, però quan l’agafe, gaudisc d’ella com un nano, conduir-la és un dels meus vicis.

Per últim, hui anirem a recollir el meu quart cotxe, un Ford Focus 2.0 TDCI 136 cv de l’any 2008, un cotxe preciòs, amb canvi Powershift. Malgrat tindre 3 anys, no té molts Kms, me contaren que pertanyia a un jugador de bàsquet, ja vos aniré contant com va.

El polític perfecte.

2011-08-07T17:04:00.020+02:00

He de reconèixer que sempre m’ha seduït la idea de la perfecció, sé que és impossible, al menys segons els pensadors clàssics, els quals deien que ningú és perfecte llevat de Déu, però veient com d’imperfectes són la majoria dels polítics que ens governen (quasi tots del PP i del PSOE), no puc evitar pensar que m’atrau la utopia de ser governats per polítics perfectes o al menys molt millors que els que tenim hui en dia.

Quines serien les qualitats que definirien a un polític perfecte?

Per començar jo diria que ha d’estar net des del punt de vista de casos de corrupció, no hauria d’haver tingut mai relació amb cap del casos que esguiten la classe política al nostre país: Gürtel, Brugal, etc.

Un altra de les condicions que hauria de complir un polític que volguera presentar-se a ser elegit per a governar el poble valencià, és que no fora un polític professional, és dir que haguera treballat a l’empresa privada abans de dedicar-se a la política, durant al menys cinc anys, sense "enxufisme", que s’haguera guanyat la vida treballant honradament a una empresa a la qual no haguera accedit per mig d’un amic o familiar. Per descomptat no val una empresa pública ni molt menys si ha segut nomenat a dit pel seu partit, sense haver aprovat la corresponent oposició.

Altres condicions que hauria de complir són:

- Que fora just i reivindicatiu front al govern central, que no s’oblidara de reivindicar els nostres drets davant del govern central o les altres autonomies com fan la resta de presidents de comunitats autònomes.

- Que estimara la seua terra, coneguera els costums i les tradicions dels seus habitants i per tant que estiguera disposat a defensar els interessos del seu poble on calga. En el cas del País Valencià, una de les principals mostres de l’afecte pel seu poble passaria per conèixer la nostra llengua. Ningú que no parle valencià pot dir que estima i defensa la nostra llengua i cultura, com és el cas del nostre president de la Generalitat, Alberto Fabra, el qual no oarla la nostra llengua habitualment.

- Que coneguera la realitat socio-econòmica del seu país, les nostres febleses i els seus punts forts, que coneguera les nostres capacitats, la nostra indústria, economia, agricultura, comerç, etc. I la situació en la que es troba. Que no estiguera instal·lat en un discurs d'autocomplaença buit de contingut que es limita a dir com de bo és el poble valencià sense aportar res com fan els polítics del PP.

- Que sabera quines són les relacions del nostre páis amb l’estat espanyol i la Unió Europea, les nostres carències en quant a infraestructures, finançament, etc.

- Que tinguera carisma, bona presència, que parlara bé, que mirara als ulls quan parla, que tinguera una mirada clara, senzilla, sincera que representara al seu poble d’una manera honesta i honrada, sense por i sense complexos (tot el contrari que el líder dels socialistes valencians, Alarte que quan parla pareix que estiga demanant disculpes i mirant a terra perque no s’atreveix a mirar als ulls a la gent perque sap que moltes coses de les que diu li les dicten des de Madrid i no se les creu ni ell mateix).

- Un bon polític per a tots els valencians i valencianes hauria d’estar disposat a defensar el medi ambient i les minories, hauria de ser ecologista, feminista, integrador. Hauria d’afavorir la integració de les minories i de les persones amb dependència. Hauria d’escoltar a tots els col·lectius i atendre a les seues reivindicacions en la mesura que fora possible. Hauria de rebre les víctimes de l'accident del Metro, per exemple.

Espere que esta entrada servisca de guia per al nostre nou president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, però com segur que se m’oblida algun punt important i per si encara li queda algun dubte sempre pot fixar-se en Enric Morera o Mònica Oltra que li serviràn de model per saber com ha d’actuar per tal d'arribar a ser un bon polític.

L'espectacle més gran del món.

2011-08-01T11:31:00.022+02:00

Jo sempre dic que l’Ajuntament de Catarroja podria cobrar entrada per assistir als plens, ja que són tan entretinguts com l’actuació d’un grup de teatre o un espectacle de circ.

El ple de dijous passat va ser un bon exemple, molts dels regidors que formen la corporació municipal tingueren una actuació estelar, la millor de totes va ser la senyora alcaldessa, que no parava de repetir amb molta gràcia, sempre el mateix afegitó després de cada intervenció: “Vots a favor! Ui no, que ara no toca...”

Cada vegada que feia la gràcia, una gran part del públic assistent no podia evitar riure.

Jo em pregunte: És realment precís que guanye tants diners una persona que ni tan sols sap quan toca votar a un ple municipal, després de vint anys sent regidora?

Un altre dels protagonistes de la nit va ser Pepe Mora, regidor del PSOE, que va dir algunes frases molt gracioses, com per exemple: “También podríamos debatir sobre la utilidad de repoblar los bosques de León con búfalos”

No me’n recorde a sant de què ho va dir, però sense dubte es tracta d’una cita molt apropiada i d’un tema que interessa molt als ciutadans i ciutadanes de Catarroja.

El portaveu del PP a l’Ajuntament tampoc es va quedar arrere, quan, al tractar de defensar el fet de que les institucions governades pel PP donaren tants diners en subvencions a l’esglesia i organitzaren i pagaren les visites del Papa, va dir: “Pues n’hi ha fundacions de CCOO que reben fons del govern de ZP per al finançament d’estudis sobre el clitoris” (o alguna frase pareguda).

Com es pot vore, la majoria dels temes sobre els que parlaren els regidors del PP i del PSOE tenen molt poc a vorer amb la realitat que ens toca viure diàriament als habitants de Catarroja. Es nota que no pensen massa en els problemes i les necessitats dels catarrogins i catarrogines.

Afortunadament els regidors de la coalició Bloc-Compromís varen plantejar temes que realment importen i afecten als habitants de Catarroja que després de tot és del que es tracta, o al menys això pense jo.

Una altra de les actuacions destacades de la nit va ser la de la portaveu d’EU, Rosa Pérez, que va presentar varies mocions sobre la pròxima visita del Papa a la Comunitat de Madrid, el finançament de l’esglesia i també va parlar dels drets que tenia l’esglesia heretats de l’època del franquisme, quan no exisitía una divisió clara entre esglesia i estat. Temes molt interessants, sense dubte, però no per a ser tractats a un ple municipal de Catarroja.

El que no va decebre va ser el portaveu del PP que va dir una altra de les seues frases amb la que va demostrar el seu sentit de l’humor: “EU vol que es tracte al Papa com a un terrorista qualsevol, investigant que fa amb els diners que rep de l’estat”

Sense comentaris. Està clar que el nivell anava pujant per moments...

En definitiva, un espectacle molt divertit, però que no és del que es tracta, els plens d’un ajuntament no són per a que quatre tipets es dediquen a dir bufonades i a riure’s dels ciutadans que els han elegit en compte de parlar dels temes que realment interessen i afecten als ciutadans i ciutadanes.

Afortunadament, al final del ple, quan començà el torn de paraula per al públic assistent, una persona va fer una pregunta sobre un dels temes que verdaderament afecten als habitants de Catarroja i sobre els que no se sol parlar al ple: la urbanització del camí de les Corregudes.

L’alcaldesa li va contestar que ja li ho havia dit al alcalde d’Albal “55.000 vegades” (què curiós, una per cada euro que cobra a l'any) i que no li feia cas, que això li correspon urbanitzar-ho a l’ajuntament d’Albal perque eixe camí és la frontera entre els dos pobles.

I jo em pregunte: “si eixe camí és la frontera entre els dos pobles a l’Ajuntament d’Albal li pertoca urbanitzar la seua vora de la carretera, però l’altra banda serà competència de Catarroja, no?

A més a més, per què no es posen d’acord amb Albal i urbanitzen el camí conjuntament?

I si no es posen d’acord sobre la manera d’urbanitzar-lo perquè no recurreixen a la Diputació que és "l’Ajuntament d’ajuntaments" per a que faça d’àrbitre?

O perquè no parlen amb la Conselleria d’Obres públiques per a que intervinga?

Després de tot, la Diputació i la Generalitat són institucions governades pel PP amb majoria absoluta, el mateix partit que governa a Catarroja, no deuria ser molt complicat per a ells aconseguir que el president de la Diputació intervinguera per a posar ordre entre els dos pobles en conflicte i aconseguira un pacte que permetera urbanitzar eixa carretera com cal.

O serà que els regidors del PP prefereixen parlar sobre la repoblació de cocodrils de Filipines, en compte d’intentar resoldre els problemes dels ciutadans i ciutadanes que vivim a Catarroja?

Els que no vareu poder assistir al ple, molt prompte podreu vore’l per YouTube, gràcies a un simpatitzant de la Coalició Bloc-Compromís, que grava els plens d'una manera absolutament desinteressada per a que tots els ciutadans i ciutadanes puguem vore-los.

Segon aniversari del Blog

2011-07-24T13:48:00.020+02:00

Hui, este humil blog fa dos anys.

Quan comencí a escriure’l mai m’haguera pogut imaginar que anava a escriure tantes entrades, algunes d'elles crec que relativament bones, unes altres no tan bones i moltes molt fluixetes, però no passa res, em sent moderadament orgullós d'ell, amb els seus encerts i les seues errades.

Ja vaig dir en el seu moment les raons per les quals em vaig animar a escriure un blog:

- Intentar informar als lectors sobre temes que normalment no tracten els mitjans de comunicació convencionals o els tracten però d'una manera molt manipulada: política, valencianisme, la nostra llengua i cultura, ecologia, medi ambient, indústria, etc.

- Tindre un entreteniment una miqueta més interessants que jugar als videojocs, per exemple.

- Millorar el meu valencià (que falta li feia i encara hauria de millorar).

- Passar alguna bona estona de quan en quan i tindre una excusa per a poder relacionar-me amb destacats blocaires de la blogosfera valenciana. No cal dir noms, són els que es troben al marge d’este blog (almenys des del meu punt de vista).

Trobe que almenys dos o tres d'estos objectius s'han complit.

Jo crec que un dels símptomes de maduresa d'un blog és quan alguns lectors comencen a demanar-te que parles sobre alguns temes, això em va passar fa unes setmanes, un parell de persones em van demanar que tractara sobre diferents temes. Vull fer-ho, en quan trobe un “huequet” en la meua agenda.

Ja no m'enrotlle més, a continuació vos deixe el rànquing de temes sobre els quals més he parlat:

	Etiquetes:	Nombre d'entrades:
1	País Valencià	72
2	Política	60
3	PP	56
4	Bloc	37
5	Catarroja	36
6	Valencianisme	35
7	PSOE	34
8	Compromís	20
9	Economia	17
10	València	16
11	Cultura	14
12	Medi Ambient	13
13	Estat Espanyol	13
14	Participació ciutadana	12
15	Humor	11
16	Salvem Catarroja	11
17	Indústria	11
18	Vida diària	10
19	Cotxes	10
20	Valencià	10
21	Corrupció	10
22	Poble Valencià	10
23	Jesús Monzó	10
24	Corts Valencianes	10
25	Ajuntament	9

Tan sols em queda agrair a tots els lectors i lectores l’atenció prestada, espere poder continuar escrivint, cada dia una miqueta millor, i contribuir d’eixa manera a fer créixer la blogosfera valenciana, en quantitat i qualitat.

Una bona notícia per a la democràcia.

2011-07-20T21:02:00.010+02:00

Falten pocs dies per a que este modest blog faça 2 anys, a primers d'enguany vaig fer una entrada que feia un balanç sobre els temes més tractats durant l'any 2010, llavors Camps era un dels temes més freqüents.

Hui, si tornara a fer el rànquing, segurament ja no ocuparia una posició tan destacada, ja fa temps que em vaig avorrir de parlar sobre ell, quasi totes les entrades que parlaven sobre el nostre “molt-poc-honorable” president eren molt semblants, quasi sempre parlaven sobre la seua relació amb casos de corrupció o la seua estupidesa.

Ha acabat un cicle, és sens dubte una bona notícia que haja dimitit, encara que ho ha fet tard i malament, quan ja no li quedava una altra alternativa, patètic, com tota la seua trajectòria política, un desastre.

El cas és que jo no considere que siga tan roí com estúpid, estic segur que al PP hi ha polítics que han furtat més que ell, el seu predecessor, sense anar més lluny, Zaplana, segur que va omplir-se més les butxaques i d’una manera més bruta, però no els han pillat. Ha sigut molt torpe, és com una caricatura de si mateix, un personatge.

Per fi ha dimitit, una llàstima que tot açò no passara abans de les eleccions autonòmiques i municipals, segurament el PP no haguera tret un resultat tan bo.

En fi, no passa res, esperem que molta gent que el va votar pensant-se que era un home honrat (perseguit injustament per la justícia i els mitjans de comunicació) canvien ara d'opinió.

Ara a celebrar-ho, ha caigut un polític corrupte i mal gestor. No sabem com serà el seu successor, però no crec que siga tan negatiu per als valencians i valencianes i la humanitat en general.

Una qüestió de coherència.

2011-07-15T19:55:00.028+02:00

Alguns podrien pensar que els representants de la Coalició Compromís a les Corts Valencianes han comès un error al no votar a favor de la llista pactada per la resta de grups per obtindre representació a institucions com el Consell Valencià de Cultura, el Consell d'Administració de RTVV i el Consell Assessor de RTVE a la Comunitat Valenciana.

Potser tinguen raó, és possible que la coalició valencianista haja desaprofitat una bona oportunitat de col·locar a alguns dels seus a llocs estratègics de control de les institucions i de pas obtindre uns ingressos extra que els hagueren vingut molt bé. No obstant això, jo pense que han actuat bé, més val quedar-se fora eixos òrgans i actuar d'acord amb els seus principis i les idees que representen, encara que el preu que han hagut que pagar per ser coherents amb les seues idees haja sigut molt car.

Una altra raó per la qual els diputats de Compromís s’han negat a votar a favor de la llista presentada és que el PP ha inclòs una persona implicada en un cas de corrupció: Yolanda García, implicada en el cas Gürtel.

A partir d'esta legislatura, el Consell Valencià de Cultura estarà format per molts representants que no provenen del món de la Cultura i per tant no podran, o al menys no deurien, parlar sobre molts temes dels quals no tenen ni idea, igual passa amb la resta de consells, si no triem els professionals més adequats per a ocupar els llocs de responsabilitat estem desprestigiant les institucions, estem convertint la política en un espectacle patètic on uns quants polítics sense nivell intenten col·locar als seus amics, una llàstima.
Per no parlar del que passa si donem entrada a les institucions a polítics implicats en casos de corrupció.

Si la Coalició Compromís haguera acceptat votar a favor d'eixos candidats no hauria sigut coherent amb els seus principis i hagueren decebut la confiança dipositada per milers de ciutadans que els han votat perquè representen un nou estil de fer política. No li deuen res a ningú i no tenen necessitat de renunciar als seus principis ni de defraudar a la gent que els ha votat, no estan en política per a aconseguir càrrecs ni ocupar cadires a institucions i cobrar grans sous.

Gràcies als diputats de la Coalició a les Corts este escàndol ha eixit als mitjans de comunicació i ens hem assabentat de com els partits convencionals manegen les institucions, d'una altra manera, segurament la majoria de ciutadans no haguérem sabut els "xanxullos" que fan els partits polítics per tal de col·locar als seus polítics en llocs de responsabilitat perquè continuen cobrant un sou després d'haver perdut les seues anteriors responsabilitats, segurament perquè els ciutadans no els han votat i per això han perdut el càrrec que tenien anteriorment.

La Lluna i el sol

2011-07-14T00:57:00.012+02:00

Malgrat el que poguera semblar pel títol, esta entrada no parla d'astronomia ni res per l'estil.

La nostra gata Lluna té moltes virtuts i alguns defectes també (o era al revés? Ara ja no me'n recorde, té igual).

Diuen que els gats són animals originaris de l'Àfrica, del desert i per això els agrada tant la calor. El comportament de la Lluna corrobora esta teoria, ja que no desaprofita mai una oportunitat d'acostar-se a una font de calor, com quan se gita damunt dels radiadors en marxa durant l'hivern, per exemple.

Quan arriba l'estiu, sempre que pot es gita al sol, però no a les hores més caloroses del dia, ja que no ho suporta, encara que cal dir que aguanta prou, a voltes es gita al solet de bon matí (no massa prompte tampoc, ja que no li agrada matinar), a l'ampit de la finestra i es dorm, de manera que quan porta un parell d'hores i ja el sol comença a calfar de valent s'alça atabalada per la calor. Es veu que la seua passió pel sol també té un límit.

Quan està molt acalorada busca els llocs de la casa on hi ha més corrent d'aire i es gita en terra, estirada, per tal de refrescar-se una miqueta.

Com he dit adés, la Lluna té moltes virtuts, és una gata molt afectuosa, sempre vol estar al braç d'algú. No té manies, es gita damunt de qualsevol que vinga a casa, de fet té una especial predilecció per les persones desconegudes, no importa si als visitants els agraden els gats o els tenen al·lèrgia, ella intenta gitar-se damunt sempre que pot.

Una altra de les seues grans virtuts és que li agraden molt les noves tecnologies. Sempre que hi ha algú assegut davant l'ordinador ella intenta gitar-se damunt del teclat o de l'estoreta del ratolí. Al cap d'una estona s'adorm, però ella ha de gitar-se entre el monitor i la persona que intenta utilitzar l'ordinador i no para fins que ho aconsegueix.

Podria passar-me tot el dia enumerant les virtuts de la nostra gata, però com que no volguera que es fereu una imatge massa idealitzada sobre ella, a continuació passaré a narrar alguns dels seus defectes, els quals encara que no són molts, també els té.

“Fuig treball fuig”, esta és la frase que utilitza la meua sogra per a referir-se a la Lluna, donant a entendre la poca estima que té per les tasques de la casa. A mi no m'agrada dir que és mal-feinera, però és que és veritat, no pega ni brot, no ajuda gens ni miqueta a les tasques de la llar. Ella és més amant del treball intel·lectual. El dia que es decidisca a estudiar una carrera segur que se la trau sense cap problema.

Un altre dels seus defectes és que no és molt polida, no li agrada l'aigua i no vol mai fer-se la manicura, sempre que intentem tallar-li les ungles reacciona com una salvatge.

Un altre defecte que té és que no li agraden els veterinaris i no tolera que la toquen. Hem intentat explicar-li que és bo per a ella, que és precís anar de quan en quan a passar les revisions, però ella no ho compren, no sabem si és que no s’ho creu o és que no vol entendre-ho.

Un altre defecte que podríem esmentar és que és molt fartona, li agrada molt menjar, a tot hora està demanant que li donem “chopped”, però açò és un defecte que no li podem retraure perquè li ve de família, a la meua dona i a mi també ens agrada molt menjar.

"Where schools have no name"

2011-07-11T20:55:00.020+02:00

Catarroja és és una població de l’Horta Sud que forma part de la subcomarca L’Horta-Albufera o Camí Reial, formada pels pobles que han crescut al voltant de l’antic Camí Reial que unia València amb Madrid, passant per Albacete. N’hi havia un altre camí més directe que era el que passava per Conca, Quart de Poblet i Manises (l'actual A3), però era més abrupte i per això, quan encara no existien vehicles amb motor i les mercaderies es transportaven a tracció animal, molts transportistes preferien utilitzar este camí per anar a Madrid, ja que era més pla.

De tots els pobles que formen part d’esta subcomarca (Sedaví, Alfafar, Benetusser, Massanassa, Albal, etc.) el més important històricament ha sigut sempre Catarroja i encara hui en dia conserva un poc eixe estil de "capitaleta". El Camí Reial ha esdevingut una avinguda plena de comerços i el poble ha crescut al llarg i ample de les dues grans avingudes que el travessen: l’esmentat antic Camí Reial (o carretera) i l’avinguda de la Rambleta que com el seu nom indica era una antiga rambla o barranc per on circulava aigua de tant en tant i que va ser transformat en avinguda als anys 60.

Una vegada feta esta xicoteta (i segurament innecessària) introducció sobre Catarroja, començaré a parlar sobre el tema del que tracta esta entrada: Catarroja, on els col·legis no tenen nom.

Una de les coses que més crida l'atenció als nou vinguts a Catarroja és que alguns dels seus col•legis no tenen nom. Com deia la vella cançó dels U2 ("Where the streets have no name").

Es tracta d'una conseqüència lògica de diversos fets:

- El ràpid creixement de la població de Catarroja que ha fet que els col•legis del poble de tota la vida restaren insuficients per acollir a tants nou vinguts.

- L’aplicació de lleis de reforma de l’educació (com la LOGSE i altres lleis posteriors) que diuen que les aules han d’acollir cada vegada menys xiquets per tal de millorar la qualitat de l’educació. En la meua època, quan jo era un xiquet (fa molts anys), me’n recorde que les aules de quaranta xiquets i xiquetes eren molt freqüents, això hui en dia seria impensable.

- El fet de que moltes parelles de joves vingueren a viure a Catarroja degut a l’elevat preu dels habitatges a la ciutat de València, els quals, com és lògic, han trobat a Catarroja el lloc ideal on tindre descendència.

- Un altre fet que sense dubte ha tingut una influència decisiva en esta situació és el fet que des de fa 16 anys, la nostra Comunitat Autònoma està governada pel PP, un partit que, malgrat tindre les competències transferides, no es pot dir que haja fet cap esforç inversor per tal de dotar al poble dels equipaments educatius necessaris per a que els nostres xiquets no tinguen que anar a a classe en barracons o que existiren col·legis “sense nom” (està clar que ells tenen altres prioritats on gastar-se els diners dels contribuents, com grans esdeveniments: la Formula 1, la Volvo Ocean Race, la America’s Cup, etc.)

- Per una altra banda, no hem d’oblidar que el govern central, dirigit per els socialistes, amb José Luís Rodríguez Zapatero al capdavant no ha fet res per millorar les condicions del finançament de la nostra comunitat autònoma, heredat de succesius governs d’Aznar que no feien una altra cosa nomès que discriminar a la nostra terra en favor d’altres comunitats.

Un vegada dit tot açò, m’agradaria dir que hem sembla una vergonya el que està passant al meu poble adoptiu des de fa molts anys, pense que no hi ha dret a que n’hi hajen col·legis sense nom, això significa que no hi ha voluntat per part dels polítics del PP de que els nostres xiquets i xiquetes tinguen una educació de qualitat i l’educació és un dels grans pilars de la nostra societat i la base de l’economia. L’educació ens fa diferents d’altres pobles que no respecten la vida ni els drets humans, l’educació ens fa forts, lliures, amables, intel·ligents, l’educació i la ciència són els fonaments principals de la civilització occidental i no la podem descuidar, és l'eina que ens fa créixer i desenvolupar-nos. Ser més i millor persones, més civilitzats en definitiva.

Estic molt cremat perque , sóc fill d’una persona que va dedicar tota la seua via a l'educació i tinc uns quants germans i bons amics que es dediquen a esta professió tan noble i sacrificada. Ja està bé senyors, amb l’educació no es juga.

Poden donar tots els diners que vulguen a tots els milionaris del món en paradisos fiscals, com Ecclestone o Julio Iglesias (o no), poden malbaratar tots els recursos que vulguen amb tantes xorrades innecesàries com vulguen, però sempre i quan no descuiden un dels pilars de la nostra societat com són l’educació, la cultura i la sanitat i la ciència i la tecnologia, que són les claus per a tindre una indústria i una agricultura important i per tant una economia productiva que ens diferencie dels països menys desenvolupats.

Afortunadament encara queden alguns partits que pensen que l'educació és important, ja que d'ella depén el futur dels nostres xiquets i xiquetes, com la Coalició Bloc-Compromís per Catarroja que no es cansa de denunciar la situació tan precària en que es troba l'edució al nostre poble.

A Catarroja hi ha un col·legi que es podria dir és el paradigma d'esta situació tan precaria en la que es troba l'educació al nostre país en general i a la nostra població en particular, és el Col·legi Número 6, el qual porta des de fa molt de temps lluitant per a que esta situació millore sense èxit.

Tots hem d'estar units per tal de donar el nostre suport per a que els nostres xiquets puguen exercir el seu dret a una escola pública de qualitat.

Gent normal

2011-07-08T00:05:00.038+02:00

Sovint els valencianistes ens considerem a nosaltres mateixos uns “frikys” perquè sempre que podem intentem parlar la nostra llengua (considerada de poble a certs ambients) o parlem de temes com l’arc mediterrani o de la conveniència de suprimir administracions inútils com les diputacions. Intentem explicar que cal apostar per l’economia productiva, el creixement sostenible, un finançament just, la normalització del valencià, etc. Temes que no solen interessar a la majoria de la gent (o al menys això pensem nosaltres).

Darrerament em passa cada vegada més que trobe gent del nostre entorn que parla de molts d’estos temes, que alguns podrien qualificar de “fricades”, en compte de parlar de futbol o de "Gran Hermano" o d’altres temes més trivials, sembla com si molta gent estiguera obrint els ulls (o tal vegada ja els tenien oberts, però com normalment no solien parlar d'estos temes, semblava que no estigueren interessats i que no saberen res sobre estos temes)

Fa uns dies anàvem la meua dona i jo caminant pel poble, quan passàrem per davant de la casa de la meua cunyada i paràrem a saludar-la. Casualment ens trobàrem amb uns amics que feia molt de temps que no veiem i es quedàrem a xarrar durant una bona estona.

La meua cunyada és topògrafa i com tants altres professionals del sector de la construcció està patint la crisi d’una manera molt directa. Estàvem parlant sobre la situació que estem passant, un dels amics que es trobava al pis de la meua cunyada és policia i ens contava que havia estat patrullant per dins del port mentre es celebrava el campionat de Formula 1 i la poca gràcia que li feia tindre que estar vigilant els barcos dels milionaris que venien a vore les carreres, com si es tractara d’un vigilant d’una empresa de seguretat privada, en compte d’estar patrullant pels carrers per a complir el seu deure de protegir als ciutadans, que al remat som els que, amb els nostres impostos, li paguem el seu sou.

Xarrant, xarrant, no sé com va eixir el tema, però un d’ells em digué:

- M’han dit que vos presentareu a les eleccions per la Coalició Compromís.

- Sí (vaig dir)

- Pues jo vaig votar al Compromís al meu poble.

- De veres? Gràcies.

- Jo, la veritat és que no entenc molt de política, però vaig vorer que els que es presentaven eren gent del poble, jo els conec, són gent normal.

- Sí, és que en realitat ho som, o al menys això intentem, ser gent normal, gent com tu (li vaig dir, parafrasejant el lema de la campanya electoral)

- Saps què passa? Que als dels PP també els conec i són tots uns “mafiosos”

- Home, no serà "pa" tant. - Li vaig dir, intentant llevar-li ferro a la conversació.

- Sí, s’han ficat en política per a traure profit, no els interessa per a res els problemes de la gent del poble, l’únic que volen és "forrar-se" sense fer res.

Això em sona (vaig pensar) - I li vaig contar la història de la nostra alcaldessa.

Si ho pensem bé, té sentit, ja que si algú volguera entrar en política per a aprofitar-se d'un càrrec, cobrar un sou sense treballar massa o aconseguir avantatges per als seus propis interessos o els de les seues empreses, no es presentaria mai per les llistes d’un partit com Compromís, es presentaria per les llistes del PP o del PSOE que són partits on és més fàcil aconseguir un càrrec o fer-se assessor d’algun polític sense massa escrúpols i així poder omplir-se les butxaques sense a penes esforç, no cal que es preocupen pels interessos o les necessitats de la gent del poble que els ha elegit.

No serà que en realitat els valencianistes no som tan "frikys" com ens pensem i que de fet hi ha molta gent que pensa igual que nosaltres, el que passa és que no coneixen les idees que defensa la Coalició Compromís i que per això no ens voten tant com cabria esperar en un país normal que tinguera llibertat d'expressió i de informació?

Han hipotecat el futur de Catarroja.

2011-07-02T21:11:00.022+02:00

Una de les principals raons per les quals vaig començar a interessar-me per la política local catarrogina va ser per uns fets ocorreguts fa uns sis anys i mig a esta població de l'Horta Sud on vivim la meua dona i jo des de fa un bon grapat d'anys.

El govern municipal estava format pels quatre partits que durant anys havien estat patint les conseqüències d'un govern del PP local, prepotent i poc respectuós amb les normes més bàsiques de la democràcia.

L'acord, que havia permès a l'oposició desallotjar al PP del poder, estava signat pel PSPV-PSOE, UV, EU i el Bloc.

El pacte contemplava que durant els dos primers anys de la legislatura, l'alcaldia seria per a la candidata d'UV i els dos últims anys l'alcalde seria el candidat del PSPV-PSOE, però quan va arribar el moment d'amollar el càrrec i cedir l'alcaldia, l'alcaldessa d'UV va trencar el pacte i es va aliar amb el PP, de manera que va continuar sent alcaldessa, encara que qui governava en realitat era el cap de llista del PP que va assumir la regidoria d'urbanisme.

Pocs mesos després de la traïció de l'alcaldessa d'UV, ens assabentàrem de quines havien sigut les vertaderes raons que havien portat a esta senyora a trair als seus socis de govern: el PP havia arribat a un acord amb una empresa constructora (Llanera) per a transformar una gran zona d'horta protegida en una zona urbanitzable.

Enmig del boom de la construcció, semblava que tot el que es construïa es vendria i cada vegada més car, semblava que el creixement i la riquesa produïda per l'especulació immobiliària anava a ser infinita, però no va ser així.

Arran d'estos fets, molts ciutadans i ciutadanes, la majoria votants de partits valencianistes i d'esquerres ens sentirem indignats i començàrem a reunir-nos en una plataforma ciutadana anomenada Salvem Catarroja. La plataforma Salvem Catarroja i tots els partits de l'oposició han estat lluitant des d’aleshores contra el maleït projecte que preveu la construcció de més de 13.000 habitatges amb una ocupació prevista d'uns 54.000 habitants, que suposaria triplicar la població actual de Catarroja, que és d'uns 27.000 habitants.

Des de que es va anunciar que el macro-projecte urbanístic es duria a terme ha plogut molt, hem vist com la bambolla immobiliària es desunflava i com eixes perspectives de creixement han desaparegut, entre altres raons perquè una de les claus del creixement era la quantitat de mà d'obra necessària per a construir d'una manera tan desproporcionada, però encara així i tot, el govern municipal (format per PP i UV abans i ara pel PP a soles) ha continuat entossudit en dur a terme eixe macro-projecte urbanístic, encara que hi ha informes de la Confederació Hidrogràfica que diuen que no hi ha prou aigua per a tants habitatges. Malgrat la crisi i en contra de totes les recomanacions dels experts que diuen que hem d'apostar per una economia sostenible, ells continuen enrocinats en la idea de construir eixe macro-projecte urbanístic i omplir l'horta de gratacels, formigó i asfalt.

Fa uns dies va eixir la notícia que diu que el P.A.I. Nou Mil·lenni ha sigut definitivament aprovat per la Conselleria d'Urbanisme

Ara ja no està al govern municipal l'alcaldessa traïdora d'UV (que no es va presentar a les eleccions per a afavorir la victòria amb majoria absoluta del PP), ni l'alcalde del PP (que va faltar), però l'empresa Llanera ha aconseguit eixir viva del concurs de creditors gràcies a este P.A.I. i ara el problema el tenim els habitants de Catarroja, ja que encara que l'empresa constructora segurament no construirà res a causa de les males perspectives de creixement econòmic durant els pròxims anys, com tenen un termini de vint anys per a dur a terme el projecte, tenen temps per a esperar a veure si escampa i d'ací uns deu anys torna a haver un boom immobiliari i poden omplir-se les butxaques a costa de carregar-se un bon tros de l'Horta. No importa que un percentatge molt alt de pisos i cases de Catarroja i de les poblacions properes estiguen buides, ells continuaran amb el seu pla de destrucció.

Mentrestant eixa zona tan important de l'horta de Catarroja continuarà degradant-se, ja que, com quasi ningú conrea els camps, les males herbes ho envaeixen tot i tots els estius es produeixen incendis que causen molèsties als habitants de Catarroja, però no passa res, tot val per tal d’afavorir l'enriquiment d’una empresa constructora involucrada en molts casos de corrupció, continuarem patint durant molts anys les molèsties que faça falta.

I si algun dia, alguns habitants de Catarroja decideixen canviar el sentit del seu vot i votar més als partits que s'oposen al macro-projecte urbanístic i estos partits intenten parar la barbaritat urbanística que suposaria executar este projecte, no podràn, ja que les indemnitzacions que caldria pagar a l'empresa constructura serien milionàries i segurament l'ajuntament no comptaria amb suficients recursos econòmics per a poder pagar-les, així que podem dir que els habitants de Catarroja preocupats per la protecció del medi ambient i partidaris d'unes polítiques que afavorisquen el desenvolupament sostenible estem ben fotuts, a no ser que canvien les lleis o que mai més torne a haver un boom de la construcció, amb la qual cosa eixos terrenys de l’horta podrien tornar a conrear-se o es podrien transformar en un bosc urbà, una espècie de parc central de la subcomarca de l’Horta Sud - Albufera.

El temps, que és un jutge inapel·lable, ens dirà qui tenia raó, si els partits que proposen conservar l'horta o el PP i UV que optaren per destruir-la per tal d'afavorir l'especulació immobiliària d'una empresa constructora que ni tan sols és del poble.

Un cap de setmana farcit d'esdeveniments importants.

2011-06-26T18:03:00.006+02:00

Este cap de setmana coincidien a la ciutat de València uns quants esdeveniments, que encara que pogueren semblar contradictoris, jo trobe que tenen molt en comú:

- El Gran Premi de la Formula 1.

- La processó del Corpus.

- La nit de Sant Joan.

- La festa per la diversitat o cavalcada de l'orgull gai.

Dos d'aquests esdeveniments estan relacionats amb la tradició històrica i religiosa del nostre País, la nit de Sant Joan i la processó del Corpus (ja he aconseguit relacionar dos dels quatre).

Els altres dos són celebracions paganes que no tenen res a vore amb la nostra tradició històrica, sobretot perquè el seu origen no és tan antic, ja que els dos esdeveniments van nàixer al segle XX: La Formula 1 i la cavalcada de l'orgull gai o festa per la diversitat.

Per altra banda dues d'aquestes quatre celebracions són molt volgudes pels valencians més conservadors i per tant votants del PP: la processó del Corpus i la Formula 1.

Els altres dos són més apreciats per sectors més progressistes i gent jove en general, normalment votants d'opcions polítiques d'esquerra com la coalició Bloc-Compromís: la festa per la diversitat i la nit se Sant Joan.

Este cap de setmana he pogut participar a dos d'estos esdeveniments (no diré quins) i he de dir que ha sigut un cap de setmana molt intens i divertit.

El cap de setmana va començar la nit de dijous, quan anàrem al ple de l'Ajuntament de Catarroja, estos plens no solen decebre.

Els regidors del PP van donar la nota, com de costum, el fet que convoquen el primer ple de la legislatura la nit de Sant Joan ja demostra el seu estil de fer política. Per quina raó ho farien?

Segurament sense mala intenció, senzillament per que per a ells la nit de Sant Joan no es tracta d'una nit especial ni pensarien que molts ciutadans voldrien anar a les platges a botar les fogueres i les ones de la mar.

Durant el ple, la nostra alcaldessa ens va explicar la raó per la qual ella pensa que ha de guanyar aproximadament el doble que guanyava abans de dedicar-se professionalment a la política, la raó és molt senzilla, perquè ella és alcaldessa les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.

Què volia dir? Que podem cridar-la al seu telèfon sempre que tinguem un problema, a qualsevol hora del dia?
Doncs no ens va facilitar el seu número de telèfon.

O és que ella està sempre alerta per si la policia local detecta alguna situació d'emergència? I si això passara què faria?
S'encarregaria ella de gestionar la situació d'emergència, si n’hi haguera una inundació, per exemple?
No seria la Delegació de Govern la que prendria el control en eixos casos?

Tampoc ens va explicar què faran els tres alliberats, personal de confiança del PP que entre tots ens costaran més de 200.000 euros a l'any als contribuents.

En fi, Catarroja és així, mentre moltes famílies tenen problemes per arribar a final de mes i passen necessitats per culpa de la crisi, els nostres polítics es dediquen a pujar-se el sou alegrement, sense donar explicacions coherents sobre a què es dediquen. Sense comentaris...

A continuació vos deixe un enllaç on podeu vore un moment del passat ple, quan l'alcaldessa intenta impedir que graven el ple.
Per què no voldran que es graven els plens?, serà perquè tenen por que la gent del poble sàpia la poca vergonya que tenen?

Primer ple de la legislatura a Catarroja.

El cartell electoral

2011-06-12T23:55:00.018+02:00

Com que ja fa molt de temps que no parle de la meua feina, hui faré una entrada per a posar al dia als meus lectors sobre les funcions de l'enginyer de PVT (Product Vehicle Team), que és la profesió a la que em dedique des de fa uns vuit mesos.

L'enginyer de PVT és un enginyer de producte que s'encarrega de gestionar els canvis d'enginyeria que es fan als cotxes. No cal dir que un cotxe és un producte molt complex, que està format per milers de peces, per tant ser un enginyer de desenvolupament d'un producte tan complicat i de tanta responsabilitat com un cotxe no és una tasca fàcil, ja que es tracta d'un producte on viatgen persones i qualsevol canvi podria causar conseqüències imprevisibles que podrien provocar accidents i per tant lesions o fins i tot la mort a milers de persones.

Una altra complexitat afegida del nostre treball és que es tracta d'un producte del qual es fabriquen centenars d'unitats al dia i per tant qualsevol error podria causar pèrdues milionàries a l'empresa en qüestió d'hores, ja que si, a causa dels canvis que fem al producte, es produïra una ralentització o contratemps a la cadena de producció d'una fàbrica tan gran, en la qual treballen milers de persones, podria causar unes pèrdues milionàries.

Una vegada dit açò, també he de dir, que malgrat tot, la meua professió m'agrada molt, té un alt component de risc, emoció, de responsabilitat i requereix moltes vegades un esforç intel·lectual important, sobretot quan t'has de llegir totes les normes relatives als diferents components que formen part d'un cotxe, els quals han de complir normatives de seguretat, durabilitat, ecologia (reciclabilitat, contaminació), olors, sorolls, etc. Per això moltes vegades arribe a casa fet pols, més que res pel cansament intel·lectual i l'estrès al que estem sotmesos.

Una altra de les funcions de l'enginyer de PVT és vetllar per la qualitat del producte que fabriquem, no som enginyers de qualitat, però ens assemblem molt, per això, de tant en tant és convenient que ens passem per la cadena de producció per a assegurar-nos que els operaris ensamblen bé les peces.

La cadena de producció per la que solc passar-me més sovint és la línia de portes, de fet tots els encarregats i molts dels treballadors em coneixen bé. Hi ha un encarregat que sempre que em veu passar per la seua zona em diu: “Quan et veig passar per ací tremole”
Jo intente explicar-li: “Vicent, no digues açò, tu saps que jo vinc per ací per ajudar-vos a fer bé el vostre treball, qualsevol que et sentira parlar pensaria que sóc una espècie de guàrdia civil”
I ell sempre em contesta: “Jo sé perquè ho dic”

Efectivament, ell sap perquè ho diu, sap que si detectem que els operaris no estan muntant ben alguna peça no dubtarem en dir-ho i això els pot causar molts maldecaps.

D'entre totes les coses que es poden veure en una cadena de producció hi ha algunes que destaquen sobre unes altres, en el cas de la factoria valenciana hi ha una que ja hem esmentat a aquest blog: les xiques.

I com som éssers humans, no podem evitar tindre debilitat per algunes persones en funció de la seua aparença o el seu caràcter, encara que jo sempre intente mantindre una prudencial distància, és inevitable que n’hi hagen algunes d'aquestes xiques o xics que et criden més l'atenció i pels quals sent debilitat.

La qüestió és que un dia anava caminant per Catarroja i es va parar al meu costat un Ford Focus últim model amb la música a tope. Em vaig girar i vaig poder vore com dins hi havia algú que em cridava: “Ei, David! Què fas tu per ací?”

Dins del cotxe anava un dels operaris més simpàtics de tota la línia de portes, un xic d'uns 25 anys amb la seua nòvia, una de les xiques més boniques que treballen a la cadena de muntatge (recorde que vaig pensar: formen una bona parella).
Els vaig contestar:

- Res, que visc per ací, anava a comprar el diari. I vosaltres? No sabia que foreu de Catarroja?

- No, no som de Catarroja, ella és d'Alfafar i jo de Benifaió, però s'hem comprat un pis per ací i venim de quan en quan, perquè estem arreglant-lo per a casar-nos.

- Ah, molt bé, me n’alegre molt, doncs res, ja ens veurem per ahí.

- Au, adéu!

- Adéu.

Per això, quan un company de la candidatura del Bloc-Compromís per Catarroja em va dir que havia vingut una xica a la seu del partit a demanar un cartell electoral em vaig imaginar a qui es referia.

Fa uns dies anava caminant per la línia de portes i la mateixa xica em va dir mentre muntava peces als cotxes que passaven:

- T'he vist a un cartell electoral.

- Ah, sí?
- Sí, del Compromís per Catarroja.

- No seràs tu per casualitat la que va anar a la seu del partit a demanar un cartell?

- Sí.
No em vaig atrevir a preguntar-li per a què volia el cartell, no fóra cas que l’estigueren utilitzant com a diana per a jugar als dards, així que li vaig dir:

- I t'agradà la foto?

- Sí, isqueres molt bé.

- Gràcies. Ens votaries, no?

- Sí, clar i el meu "novio" també.

- Gràcies - li vaig dir una altra vegada (no sabia ben bé com reaccionar).

I vaig continuar la meua visita a la cadena de muntatge.

La Lluna té una caixa nova

2011-06-09T00:21:00.007+02:00

És molt difícil saber què pensa un animal domèstic que viu a un pis de tamany mitjà i es passa la major part del temps dormint i tan sols s'alça del seu cabàs per a menjar, fer les seues necessitats i jugar una estona abans de tornar a gitar-se; encara així i tot, la meua dona i jo estem convençuts que la nostra gata Lluna és molt intel·ligent

Una de les proves més evidents de la seua intel·ligència és la seua capacitat de comunicar-se. Per exemple, quan li mostrem el sac del seu menjar, just abans d'omplir el seu plat, ella sempre ens diu: “miau”, que evidentment significa "meu" en el seu idioma.
L'únic problema és que encara no hem segut capaços d’esbrinar el significat de la resta de paraules de la llengua dels gats, però estem convençuts que les seues expressions formen part d'un discurs molt profund, com no podria ser d'una altra manera, ja que es passa tot el dia reflexionant.

Una de les poques emocions que té la seua sedentària vida és, quan obrim armaris o calaixos, ficar-se dins, com si cercara alguna cosa, i al final sempre acaba trobant un raconet on amagar-se i arraulir-se, de fet alguna vegada ens la hem deixada oblidada dins d'un armari i tan sols hem aconseguit trobar-la després de moltes hores de cerca.

Un altre dels moments més emocionants de la seua vida és quan la meua dona o jo ens comprem sabates, normalment ella compra sabates més sovint que jo i com que ella té els peus més xicotets, les seues caixes són més xicotetes. Cada vegada que comprem un parell de sabates, deixem la caixa buida oberta al corredor, i a la Lluna li falta temps per a ficar-se dins, encara que la caixa siga tan xicoteta que a penes cap. Com va passar l'altre dia, estava contenta com un xiquet amb sabates noves, de fet li va agradar tant la seua nova caixa, encara que evidentment no era de la seua talla, que no volia eixir d'ella, a nosaltres ens va fer tanta gràcia que no vam poder evitar fer-li algunes fotos.

No sabem què trobarà a les caixes de cartó que tant li agraden, potser siga l'olor, el cas és que té deliri per elles, tant de bo els humans fórem tan fàcils d'acontentar.

Llavors sí que era possible.

2011-06-06T00:09:00.008+02:00

Els que hem estudiat una carrera tècnica a una de les universitats del País Valencià sabem que els professors en general, solen ser de tot llevat de progressistes.

Una de les coses que menys m'agradava d'alguns dels meus professors (no tots, la majoria) és que eren bastant conservadors.

Una de les característiques que tenien els professors més conservadors era el seu menyspreu cap als ecologistes, consideraven les seues idees un llast per al desenvolupament, una altra de les característiques d’estos professors era que molt sovint presentaven les seues teories o hipòtesis com una veritat indiscutible.

Una bona mostra d'este comportament és quan ens deien que no podríem viure sense energia nuclear, que era imprescindible per a les societats més desenvolupades com la nostra, a causa de el nostre estil de vida i a l'energia necessària per a la producció industrial, el nostre consum d’energia era molt elevat i que per això mai tindríem prou amb els altres tipus d'energies més netes.

Alemanya té molta més població que Espanya i està molt més industrialitzada, per tant es pot dir que per als alemanys seria molt més complicat prescindir de l'energia nuclear que per a nosaltres, no obstant això, la primera ministra alemanya, Angela Merkel, ha anunciat un pla amb el qual Alemanya prescindirà de l'energia nuclear en deu anys. Per tant, si Alemanya pot, nosaltres també podríem, es tracta tan sols d'una qüestió de voluntat política.

Quan vivia a Alemanya, recorde que em va cridar molt l'atenció el fet que n'hi hagueren tantes plaques solars pertot arreu, mentre que al nostre estat, que tenim unes condicions molt més propícies per a generar energia solar (moltes més hores de sol a l'any), no n'hi havia tantes instal•lacions d'este tipo.

El govern socialista va retallar les subvencions per a les energies renovables com la solar. Este no és el camí que hauríem de seguir si volem apostar per les energies netes, el sector de les energies renovables és molt important per a la nostra economia, ja que podria crear molts llocs de treball.

Si volen retallar despeses podrien començar per retallar els cotxes oficials, com ha fet Joan Ribó, recentment elegit regidor de la ciutat de València per la Coalició Compromís, que ha renunciat al cotxe oficial, si tots els regidors de l'Ajuntament de València i de la resta d'ajuntaments i d'altres administracions seguiren el seu exemple, es podrien estalviar uns quants milions d'euros a l'any que podrien aprofitar per a fomentar les energies alternatives, per tal que en un termini de temps raonable poguérem prescindir de la energia nuclear que és tan contaminant i tan perillosa per al medi ambient i les persones com s'ha demostrat amb els accidents ocorreguts recentment al Japó.

I què farem amb l'altre u per cent?

2011-06-01T18:53:00.009+02:00

Una de les primeres mesures que ha pres el recentment re-elegit govern de la Generalitat del PP ha segut eliminar la línia en valencià de les escoles, el Conseller d'Educació ha dit que implantaràn un sistema en el qual l'ensenyament serà un 33% en anglès, un 33% en castellà i un 33% en valencià.

És curiòs que no anunciaren esta mesura abans de les eleccions. Serà perque sabien que els podria llevar vots? O s'els hi haurà ocorregut després de vore els bons resultats electorals obtinguts per la coalició valencianista?

I jo em pregunte: a què pensen dedicar l'1 per cent del temps restant?
Podrien dedicar-lo a una assignatura anomenada trellat i així no prendrien eixe tipo de mesures que tan sols van encaminades a acabar definitivament amb la nostra llengua.

Després de més de 25 anys d'educació en valencià, intentant que la nostra llengua es normalitzara i tinguera la mateixa consideració que el castellà, ara resulta que el govern de la Generalitat Valenciana decideix donar un pas més en la direcció contrària.

És molt trist, es tracta d'una mala notícia per a tots els que estimem la nostra llengua i considerem que és un dels signes d'identitat més importants del poble valencià.

Les claus de l'èxit de la Coalició Compromís

2011-05-30T20:00:00.015+02:00

Segurament els politòlegs i sociòlegs estudiaràn durant molt de temps quines han segut les claus de l'inesperat èxit de la coalició Compromís durant les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Jo, com no podia ser d'una altra manera, diré la meua sobre uns fets que he viscut des de ben aprop.

Una de les claus de l'èxit té noms i cognoms: Mònica Oltra, una política fora de sèrie que ha marcat la legislatura amb el seu propi estil, ple de sinceritat i dient les coses a la cara, sense por. Jo crec que ha triomfat perque ha dit tot allò que molts voldrien dir-li a la cara al president de la Generalitat (el molt ex-honorable Francisco Camps).

Estava clar que la Coalició Compromís ho tenia difícil, era una marca relativament nova, no té implantació a nivell de tot l'estat (mentre que els altres tres partits que han tret representació sí que la tenen), cap mitjà de comunicació esmentava mai els seus membres, encara que representaven la tercera força política a les Corts Valencianes, es pot dir que tant els mitjans afins al PP com els del PSOE l'han ignorada sistemàticament. Els partits que la recolzen (Bloc, Iniciativa i els Verds) no compten amb molts recursos econòmics per a fer una campanya publicitària que llançara la seua imatge a tanques, cunyes radiofòniques, anuncis en TV, etc. (com la que ha fet el PSOE amb Alarte, per exemple). Per tant no li quedava cap altra opció que fer accions que cridaren molt l'atenció per a poder eixir als mitjans de comunicació i que la gent coneguera els missatges de la coalició que representava, amb camisetes reivindicatives, intervencions polèmiques, etc. tractava de cridar l'atenció dels mitjans de comunicació si no dels convencionals (que per suposat no anaven a traure-la) sí al menys dels no-convencionals (Internet: YouTube, Facebook, Twiter, blogs, etc.)

No n'hi ha cap dubte de que la líder de Iniciativa ha aconseguit atraure a un electorat jove, urbanita i ha donat a la coalició una imatge moderna, reivindicativa i sincera que una gran part de l'electorat ha apreciat. S'ho ha currat durant tota la legislatura i se mereix tot el reconeixement que tot lo món (excepte els mitjans de comunicació afins al PP) li reconeixen.

Un altra de les claus de l'èxit ha segut una molt bona campanya, sempre amb missatges en possitiu, diferent que la que va fer el Bloc fa quatre anys (amb el "Adéu PP"). Una imatge molt bona, molt arriscada també, allunyant-se dels tradicionals símbols dels partits polítics, la coalició Compromís va triar una careta somrient com el logo de la Coalició, imitant a les que s'envien pels missatges de text quan vols guinyar un ull a algú de forma positiva.

Cal dir que el Bloc ja porta molts anys intentant superar el debat dels símbols (la senyera amb blau o sense blau, el nom de la llengua, del País, etc.) no són les nostres prioritats, tenim altres coses més importants sobre les que parlar, no val la pena perdre ni un minut discutint sobre quin ha de ser el color de la bandera mentre els nostres xiquets van a escola en barracons i el govern de la Generalitat es gasta els pocs diners que rebem de finançament (per culpa de PP i PSOE) en carreres de Formula 1 i altres grans esdeveniments.

Una altra clau molt important de la campanya ha segut el gran nombre d'afiliats i simpatitzants dels tres partits que formen la coalició, sobre tot del Bloc (que és el partit que compta amb una major implantació a tot el territori) que han fet una campanya molt bona, parlant amb la gent pel carrer, penjant cartells i pancartes, repartint programes electorals, com se sol dir, xafant el carrer i explicant les nostres idees d'una manera senzilla, repartint pamflets, etc.

Una altra clau jo diria que ha segut la campanya 2.0 o la campanya feta a Internet per molts simpatitzants que d'una manera absolutament desinteressada s'han dedicat a difundir els vídeos de Mònica Oltra, els articles dels pocs mitjans de comunicació que parlaven de la coalició Compromís, etc.

Per últim (encara que no menys important), cal dir que esta coalició ha sabut transmetre un missatge d'esperança a molts ciutadans i ciutadanes que estan cansats de la forma que tenen els partits tradicionals de fer política, la Coalició Compromís ha elaborat un bon programa electoral, modern, progressista, amb propostes concretes, ecologista, amb un missatge transversal, parlant sobre tot dels problemes que més interessen a la gent. Jo crec que eixe missatge ha arribat a molta gent, la gent ha comprés que existeix una altra manera de fer política, molt diferent de la que fan els grans partits, PP i PSOE, els quals tenen molts problemes de corrupció i una xarxa clientelar de persones i institucions (mitjans de comunicació, empreses, bancs, etc.) que col·laboren amb ells per tal de traure un benefici quan el seu partit guanye les eleccions.

La coalició Compromís representa una nova manera de fer política més jove, més neta, més sana i això ha sabut captar-ho molta gent: gent senzilla, gent culta, gent jove (i no tan jove), etc.

Esperem que esta aliança continue donant fruits positius per a la societat valenciana.

Punt d'inflexió, reflexions sobre els resultats electorals.

2011-05-29T12:31:00.022+02:00

Un punt d'inflexió és un punt d'una curva on esta canvia de forma, és a dir, passa de ser còncava a ser convexa o viceversa.

Un punt d'inflexió és un concepte matemàtic que s'utilitza per a explicar el comportament d'una gràfica que representa una funció que canvia de tendència, és dir si la curva que representa la funció tenia una tendència a crèixer, però de repent eixa tendencia canvia i comença a invertir-se o si una funció que no creixia i de repent comença a crèixer.

Jo pense que este concepte matemàtic es pot aplicar als resultats de les eleccions autonòmiques i municipals que visquérem la setmana passada, hi ha dos partits que canviaren la seua tendència: el PP i la coalició Bloc-Compromís. La resta de partits que tragueren representació a les Corts Valencianes (PSOE i EUPV) no experimentaren cap punt d’inflexió, continuaren amb la seua tendència a la baixa.

No hi ha cap mena de dubte sobre el fet que el PP va ser el gran guanyador d’estes eleccions, amb un 48 % dels vots tragueren majoria absoluta, este és un fet incontestable, pero una vegada dit això, crec que val la pena parar-se a analitzar amb una miqueta més d'atenció el què els ha passat, han perdut vots i percentatge i tan sols han augmentat un diputat gràcies a la llei D’Hondt i la barrera del 5%, si hagueren entrat molts partits que s’han quedat a les portes no haurien tret la majoria absoluta, ja que, degut al nostre sistema electoral, els vots restants de les formacions que no superen la barrera del 5% van a parar als partits més votats.

Per una altra banda, cal tindre en compte que en un context on el PP ha augmentat el nombre de vots a la inmensa majoria d’ajuntaments i comunitats autònomes de tot l'estat, a la nostra comunitat autònoma el PP ha perdut vots, és dir que si no haguera segut pel context de crisi i la davallada general del PSOE degut a la mala gestió del govern de ZP, els resultats segurament no haurien segut tan bons per al PP.

Un altre fet és que s’ha donat una circumstància molt important: s’ha invertit la tendència, ja que des de l’any 1991 (fa vint anys, quasi res), el PP no havia parat de créixer al País Valencià, ara eixa tendència s’ha invertit i han començat a perdre vots, encara mantenen la majoria absoluta, és cert, però ha canviat la tendència, es pot dir que ha hagut un punt d’inflexió, segurament han aconseguit al seu sostre electoral, tot indica que a partir d’ara continuaràn perdent vots, la qual cosa no és d’estranyar després de tants anys governant amb majoria absoluta i si tenim en compte els casos de corrupció que afecten als seus polítics. M’agradaria saber que haguera passat si els dos principals partits no controlaren tant els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV) i la gent tinguera accés a una informació veraç, sense manipular, segurament no haurien tret un resultat tan bo.

L’altre partit que es pot dir que ha segut el gran triomfador de la nit electoral és la coalició Compromís, quan quasi tots els mitjans de comunicació auguraven que se quedarien fora de les Corts perque no traurien el 5%, ha entrat i no tan sols això sinò que han tret un 50% més de diputats dels que tenien (han passat de 4 a 6), també m’agradaria saber que haguera passat si els mitjans de comunicació no s’hagueren dedicat a ignorar-los i a no traure-los mai ni en premsa ni ràdio ni televisió (tant els mitjans de comunicació afins al PP com els del PSOE), segurament els seus resultats haurien segut mès bons encara.

L’última vegada que el Bloc es presentà a soles a unes eleccions autonòmiques, a l’any 2003, va traure un 4.8%, va estar a punt d’entrar a les Corts, però es quedà fora, a les següents eleccions es va presentar amb EU i els Verds i junts tragueren un 8%, és impossible saber quin percentatge d’eixe 8% corresponia als votants d’EU, als del Bloc o als dels Verds (o a nous votants que no havien votat mai cap dels tres partits)

Esta volta s’han presentat amb Iniciativa del Poble Valencià i els Verds i han tret un 7%, sis diputats, una vegada més és impossible saber quina part d’eixe 7% correspon als votants del Bloc i quina als de Iniciativa o els Verds, tan se val, no importa, el que és més important és que la coalició Compromís es consolida com a tercera força política a les Corts Valencianes i es presenta com la principal alternativa al bipartidisme representat per PP-PSOE, es pot dir que ha hagut un punt d’inflexió, d’un partit que pareixia que no aconseguiria mai superar la barrera del 5% a una coalició que ha trencat eixa barrera i que demostra que en política no tots els partits ni els polítics són iguals, n’hi ha alguns que treballen de valent pels interessos dels ciutadans i ciutadanes (com els de la Coalició Compromís) i altres que no (com els del PP i PSOE) que sembla que es fiquen en política tan sols per a omplir-se les butxaques i no fer res de profit, tan sols afavorir els interessos de determinats grups de poder.

Si mirem els resultats a les eleccions municipals, la diferència és encara més clara, la coalició Bloc-Compromís ha tret 345 regidors, el Bloc (als municipis on es presentava a soles) ha tret 29 regidors, 374 en total, un 35 % més que les anteriors eleccions, més del doble que la següent formació en nombre de regidors, EUPV, que ha tret 169, quasi res.

Per tant a partir d’ara sí que podem dir amb total seguretat que votar la Coalició Compromís és un vot útil i que tots aquells que vulguen el canvi de signe polític de la nostra comunitat ja saben que votant esta formació política el seu vot servirà i estarà present a les Corts Valencianes i als ajuntaments, podem dir que hem encetat una nova etapa i que la regeneració política és possible, hi ha llum al final del túnel.

Això sí, ara els regidors i diputats de la coalició Bloc-Compromís no poden "adormir-se als llorers", han de continuar treballant de valent per a que tots aquells que han confiat en ells no vegen defraudades les seues expectatives, no poden baixar la guàrdia.

Des d'aquest humil blog continuarem estant al seu costat perquè aquest canvi que tant desitgen amplis sectors de la nostra societat arribe com més prompte millor.

Està clar que fer oposició allà on el PP té la majoria absoluta és molt difícil, perque segurament tombaran totes les propostes de la coalició Compromís, però encara així i tot, hem de continuar treballant per a que esta situació canvie, sense parar de denunciar els abusos de poder d'uns polítics que és pensen que traure la majoria absoluta és un xec en blanc per a poder fer tot allò que els abelleix, sense tindre en compte les necessitats ni el benestar dels ciutadans i ciutadanes. Per això uns dels lemes de la campanya de la coalició Compromís era: "Volem la felicitat de tots els dies", de tot el món, com que els nostres xiquets puguen rebre una educació de qualitat i no tinguen que anar a escola en barracons o que quan estem malalts no tindre que esperar mesos a ser operats o per a que ens facen unes proves al centre de Salut del nostre barri.

Enhorabona a tots els valents i les valentes que han apostat per la coalició Compromís, tant als que l'han votat com els que han col·laborat durant la campanya, crec que podem sentir-nos orgullosos del resultat obtingut. El dia 22 de maig ha començat una nova etapa al panorama polític del nostre país, ja no serà tot en blanc i negre, és com quan començà la televisió en color, una nova etapa representada pels bons resultats obtinguts per la coalició Compromís.

El Ford "Festa"

2011-05-26T21:20:00.016+02:00

Els habitants de la Península Ibèrica tenim la mania de traduir els noms propis i de canviar el nom als topònims d’altres països, com per exemple Londres, perquè no li diguem London com diuen els parlants de la majoria de llengües?

Hi han molts altres casos, molts d'ells en castellà, com la ciutat d'Aachen en alemanya, en castellà li diuen Aquisgrán, a Oriola li diuen Orihuela, però també n’hi ha molts altres exemples en valencià, canviem el nom a ciutats i pobles d'altres països, com Terol o Conca, per exemple per tal d’adaptar-los a la nostra manera de parlar. No sé si serà per raons històriques, m'imagine que ho farem perque d'eixa manera ens resulten més fàcils de pronunciar.

(Dient tot açò no vull dir que estiga a favor ni en contra d’esta costum, em limite a constatar un fet)

Quan comencí a treballar a la factoria de Ford d'Almussafes, una de les coses que em va cridar l’atenció va ser com els treballadors “valencianitzaven” molts noms propis o paraules que en principi no tenen traducció com, per exemple, el nom dels models de cotxes, al Fiesta, els treballadors li diuen “Festa”.

Al principi, cada vegada que sentia a algú parlant d’este model en valencià no podia evitar somriure.

Però si ho pensem bé, quin mot pot haver més valencià que “festa”?

En el seu més ampli significat, tant si parlem d’anar-se’n de festa, com si parlem de festes populars com les festes de moros i cristians o les falles, es tracta d'un dels trets que més caracteritza la personalitat del poble valencià.

Per un altre costat, no em d’oblidar que este model va nàixer a la factoria valenciana l’any 1976, fa 35 anys (quasi res) i des d’aleshores no ha deixat de fabricar-se a Almussafes, adaptant-se, com es lògic als nous temps.

Pense que els directius de la Ford van triar molt bé el nom del model més valencià de la marca, tan sols els va sobrar una lletra per a que fora valencià autèntic.

Em pregunte si els treballadors de la factoria de SEAT a Martorell també anomenen Eivissa al seu model.

Moltes gràcies !

2011-05-23T22:46:00.018+02:00

Estic escrivint esta entrada i encara tinc una miqueta de ressaca i em sent confús per la festa d'anit, em fa mal el cap (i el cas és que tan sols vaig prendre dos cerveses i un cubata), la festa es va allargar fins altes hores de la matinada, nosaltres ens anàrem prompte a casa perquè hui havíem de matinar. Este matí, a les huit i mitja del matí ja estava assegut al "morning meeting" del PVT (Product Vehicle Team) de la factoria de València, com un campió.

He estat tot el dia rebent telefonades de tots els que sabien que em presentava per les llistes de la coalició Bloc-Compromís, casi tots m'han felicitat, no sabia ben bé com reaccionar, no estic acostumat a rebre tantes felicitacions.

Una de les coses que més m'agradava de viure a Catarroja era l'anonimat, això ja s'ha acabat (al menys parcialment), al meu barri molta gent em para pel carrer perquè han vist la meua foto en un pamflet i em pregunten: "Que tal, com ha anat?". Els explique que estic moderadament content amb el resultat, que hem duplicat la representació que teníem, encara que el PP ha tret majoria absoluta a l'Ajuntament i a les Corts, però encara així i tot estem molt satisfets, ja que la Coalició Compromís es consolida com a tercera força política en tot el nostre territori. Hem treballat molt però ha valgut la pena.

És una sensació estranya, no tots els dies em reben els companys de la feina amb un aplaudiment quan arribe a la màquina de cafè, m’imagine que és la conseqüència lògica d’apostar per una formació política minoritària i que es convertisca en la gran triomfadora d'unes eleccions tan importants per a la nostra formació com són les autonòmiques i municipals, sobretot si tenim en compte que la majoria de les enquestes auguraven que la Coalició Compromís no entraria a les Corts, per tot això vull dir:

Moltes gràcies a tots i a totes per haver votat Compromís i també moltes gràcies a tots els afiliats i simpatitzants que han estat treballant de valent per a aconseguir esta victòria.

Els moviments 15-M

2011-05-19T23:18:00.013+02:00

Porte uns quants dies preparant una entrada per a fer balanç de la campanya electoral, havia preparat una sèrie d'enllaços a diverses entrades d'aquest blog que parlen sobre propostes que podrien formar part d'un programa de govern d'una opció política valencianista, progressista i ecologista (com la de la coalició Bloc-Compromís, però en compte de publicar eixa entrada, he pensat que m’estime més parlar dels moviments que han sorgit des de fa dies a molts llocs de l'Estat, els anomenats moviments 15 M

Un blog com este, que des de la seua primera entrada ha apostat per la comunicació 2.0 o el ciber-espai (o com vulgueu dir li) com a mitjà de comunicació alternatiu als mitjans convencionals (ràdio, premsa, TV, etc.), no podia deixar de dir la seua sobre un tema tan important que jo pense marcarà un abans i un desprès de la forma de fer política a l'estat espanyol, desprès d'estes protestes, els polítics ja no podran continuar ignorant les aspiracions i reivindicacions de tants milers de ciutadans i ciutadanes.

Quasi totes les persones amb les que he parlat sobre este tema m'han mostrat la seua simpatia cap aquest moviment i jo, la veritat és que he de reconèixer que sent admiració pels milers de jovens que s'han concentrat a moltes ciutats per a protestar sobre la situació política, econòmica i social que viu una gran part de la població hui dia, no solament els joves.

Fa uns dies es publicava una notícia que deia que el Fons Monetari Internacional alertava sobre el risc d'una generació perduda a causa de la falta d'oportunitats dels nostres joves per a accedir a un mercat laboral cada vegada més precari, la situació resulta especialment preocupant si tenim en compte que ens trobem davant la generació millor preparada de tota la història del nostre país, amb més i millor formació, que saben idiomes, tenen carreres universitàries i encara així i tot tenen un percentatge d'atur altíssim, alguna cosa està fallant.

Una altra de les reivindicacions dels manifestants és la democràcia real, jo no podria estar més d'acord, especialment a un país com el nostre que tenim tantes barreres perquè el nostre vot tinga el mateix pes que el dels habitants d'altres comunitats autònomes simplement perquè tenim una densitat de població molt més alta que altres comunitats autònomes veïnes com Castella-la Manxa o Aragó, on els vots dels seus habitants tenen molt més pes que el nostre o perquè tenim una llei electoral diferent que la de les altres comunitats autònomes que estableix el 5 % com a barrera per entrar a les Corts.

Per totes estes raons he volgut dedicar una entrada a estos moviments, de tota manera no descarte publicar una altra entrada els pròxims dies per a continuar parlant sobre la campanya electoral.

Campanya electoral.

2011-05-17T15:55:00.006+02:00

Durant estos dies de campanya, molts afiliats i simpatitzants de partits polítics estan fent campanya pels pobles i ciutats del nostre país, es nota molt quins són els partits que tenen més mitjans (diners, persones voluntàries i contractades, espais reservats a les tanques electorals, etc.), els partits que compten amb més mitjans són, evidentment, el PP i el PSOE, estos dos partits han plenat de pancartes, cartells i banderes tots els carrers i places dels nostres pobles. No obstant això, hi ha altres partits més xicotets com EU i la coalició Bloc - Compromís que no compten amb els mateixos recursos, ja que no reben tantes subvencions de l'estat ni tantes donacions de particulars com les que reben els dos grans partits, ni aportacions d’empreses que decideixen invertir diners en una determinada formació política amb la intenció d'obtindre favors en forma de contractes de l'administració, per exemple. Este tipo de persones no donen diners a partits xicotets perque pensen que tenen poques possibilitats de governar, per això precisament, quan estos partits governen no deuen favors a ningú i poden governar d'una forma més neta i sense estar sotmesos als interessos de determinats grups de poder, com passa amb els grans partits.

Encara així i tot, enguany hi ha una formació política que, encara que no compta amb molts ingressos per part d'institucions, ni d'empreses, ni de subvencions de l'estat, està fent una campanya impressionant, gràcies a la gran quantitat d'afiliats i simpatitzants que d'una manera absolutament desinteressada s'han bolcat en la campanya, com segurament ja vos haureu imaginat, estic parlant del Bloc - Compromís.

La raó és molt clara, el Bloc - Compromís presenta una gran llista, plena de gent jove (la mitjana d'edat dels 5 primers és de 34 anys), amb una molt bona formació, gent del poble que transmet un missatge il·lusionant als habitants de Catarroja que estan cansats de la forma de fer política dels polítics del PP i PSOE, els quals governen donant l'esquena al poble, sense escoltar les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, fent una política de grans esdeveniments, oblidant-se dels problemes de la gent del carrer, gastant molts diners en canviar els taulells de places que estaven en bones condicions, com la plaça de davant l'església de "Maria Mare", mentre els nostres xiquets han d'anar a escola en barracons.

Per això, cada vegada se senten més veus de persones que diuen que ja està bé de malbaratar els diners públics, que ja està bé de fer una gestió oblidant-se del poble, pagant sous milionaris a polítics professionals que només que saben que omplir-se les butxaques sense fer res de profit.
Per això hi ha cada vegada més gent que pensa votar al Bloc- Compromís a les pròximes eleccions municipals perquè representen una nova forma de fer política, amb gent jove i sana, que aporten idees noves i molta il·lusió per a dur a terme projectes realistes i amb trellat, molt allunyats de la política de PP i PSOE que ens ha portat a la situació de crisi en la que ens trobem.

Cap de setmana de palaus.

2011-05-16T11:31:00.011+02:00

Este cap de setmana he participat a dos esdeveniments que m’han donat l’oportunitat de visitar dos edificis singulars de la ciutat de València: el Palau de la Música i el de Congressos.

Dos edificis que representen dos èpoques diferents de la ciutat de València, els dos varen ser construïts durant la democràcia, un d’ells quan València estava governada pel PSOE (durant la dècada dels huitanta i principis dels 90) i l’altre a partir de mitjans de la dècada dels 90 fins ara, quan està governada pel PP. Els dos edificis tenen molt en comú, son edificis singulars dissenyats per arquitectes de fama internacional i en el seu dia varen suposar una fita important per a la capital de la nostra Comunitat Autònoma.

A mi personalment m’agrada més el Palau de Congressos, no perquè jo siga més simpatitzant de les idees del PP que les del PSOE, els dos partits em semblen molt pareguts i no m’agrada la ideologia de cap dels dos, sinó simplement perquè em sembla un edifici més apropiat per a la nostra climatologia, el Palau de la Música, amb eixa cúpula tan gran orientada al Sud fa que durant els mesos de primavera i estiu es comporte com un gran hivernacle que s’escalfa molt, no es pot dir que siga un disseny molt encertat, per una altra banda eixa gran cúpula fa que siga molt car de mantindre, ja que cada vegada que s’ha de netejar cal contractar una empresa d’escaladors que es puguen despenjar per la cúpula a netejar-la.

El cas és que dissabte de matí aní en companyia d’una representació de la candidatura Bloc-Compromís a fer costat a la banda L’Artesana de Catarroja, isquerem de Catarroja de bon matí i es passàrem tot el matí gaudint de la música de les nostres bandes i vàrem poder viure en directe i compartir amb els membres de la banda, l’alegria de guanyar primer premi del Certamen de Bandes de Música de la província de València. Una bona notícia per a tots els catarrogins i catarrogines, ja que la banda de L’Artesana ha fet que el nom del nostre poble sone més enllà de la nostra comarca i això és sense dubte molt positiu per a la imatge del nostre poble.

El col·lectiu del Bloc-Compromís va expressar d’esta manera el seu suport a les nostres bandes de música i al món de la cultura en general.

Diumenge de matí acudirem a l’acte central de campanya de la coalició Bloc-Compromís al Palau de Congressos. Va ser impressionant, el palau estava ple de gom a gom, més de dues mil persones omplien el palau, no cabia més gent, vam escoltar els discursos dels candidats d’esta coalició i les seues propostes si governaren la pròxima legislatura.

D’entre totes les idees que es van esmentar jo destacaria una que em cridà especialment l’atenció: el valencianisme progresista que representa esta coalició no és un valencianisme excloent sinó integrador. Els partidaris d’esta coalició volen integrar totes les persones que viuen al nostre País, independentment del seu origen, ocupació, classe social o lloc de naixement, de fet gran part del discurs de Mònica Oltra va ser en castellà en un intent de demostrar que esta coalició vol integrar quantes més persones millor a este projecte polític que és sense dubte el més positiu per al nostre país i els seus habitants.

Les meues paraules favorites.

2011-05-10T12:00:00.012+02:00

Se vos ha ocorregut alguna vegada pensar quines són les vostres paraules preferides?

A mi hi ha moltes paraules que m'agraden de les tres llengües que parle, en general les paraules que més m'agraden del valencià comencen per “a”, com ara: acomboiar, ajuntar, aconseguir, acompanyar, etc.

N’hi han unes altres paraules que encara que no comencen per “a”, també m’agraden, com per exemple: tràfec, rebombori, embolicar, melic, xiular.

També hi han algunes paraules que s'assemblen molt a les anteriors i per això m'agraden com: "fer comboi", "trafegar", "xiulet".

A banda de paraules també n’hi ha expressions que m’encisen com per exemple:

- “Anar com cagalló per sèquia”

- “Mentre el carro marxa fa ruido”

- “Li diu el mort al degollat: Qui t’ha fet eixe forat?”

He pensat fer un concurs entre tots els lectors d’este blog i per això vos propose que digueu quina paraula vos agrada més, no cal que siga en valencià, potser en qualsevol altra llengua (si no es tracta d’una de les dues llengües oficials al País Valencià, vos agrairia que ens facilitareu la traducció)

Ja sabeu, podeu escriure un comentari a este blog dient quines són les postres paraules o frases / refranys / dites preferides en valencià, castellà, anglès, etc.

Pep Guardiola i Mònica Oltra.

2011-05-06T21:17:00.015+02:00

No sóc aficionat al futbol, de fet no m'agrada gens ni miqueta, es podria dir que sóc "anti - futbol", entre altres raons, perquè els mitjans de comunicació estan bombardejant-nos a tot hora amb este esport / negoci que mou tants diners.

Encara així i tot, he de dir que hi ha un personatge d'este món que em crida l'atenció des de fa temps : Josep Guardiola.

No sé si serà perquè sembla l'única persona sensata en mig de tanta bogeria que envolta este esport, però pense que és un dels pocs que conserva una mica de seny, sobre tot si el comparem amb el seu homòleg de l'altre gran equip de la primera divisió: Jose Mourinho.

Pep Guardiola és una persona equilibrada, intel·ligent i amb trellat, que representa una sèrie de valors com la humilitat, l'honradesa, la feina ben feta, l'esforç, el treball d'equip, etc. valors que actualment semblen estar devaluats.
Hui dia sembla que la societat en general no està massa interessada per eixos valors sinó més prompte per uns altres més "menys positius" (per dir-ho d'alguna manera) com la fama, el fer-se rics d'una manera fàcil i ràpida, sense a penes esforç, no importa si per tal d'aconseguir-ho cal furtar, mentir o estafar.

No volguera que em mal interpretareu, no vull dir que hui dia la majoria de persones siguen estafadores, lladres o mentiders, hi ha de tot, igual que ha passat sempre, jo crec que la majoria de la gent és honrada treballadora i sensata.

Tan sols dic que sembla que eixos valors que representa Josep Guardiola estan devaluats i que la gent tolera més a les persones capaces de guanyar molts diners d'una manera fàcil i ràpida, o aconseguir objectius, com el poder o la fama, sense a penes esforç o mitjançant mètodes de dubtosa legalitat com la corrupció, el tràfic de influències, etc.

Per una altra banda tenim a Mònica Oltra, un altre personatge singular, no sé perquè a mi em recorda molt a Guardiola, tal vegada perquè són de la mateixa generació, de principis dels anys '70 (de la mateixa generació de qui subscriu aquest blog).

Mònica representa un estil de fer política que no deixa indiferent a ningú, hi ha molta gent que l’adora i altres (sobretot gent de dretes) que l’odien.

Mònica Oltra, sense tindre molts mitjans al seu abast (ni econòmics ni de comunicació) com tenen els líders d'altres partits polítics amb molt més de poder (Camps, Alarte, Rajoy, etc.) ha aconseguit ser un dels líders més coneguts i més valorats per tots els ciutadans, de fet es tracta de la política millor valorada i la segona més coneguda per la majoria de la població del País Valencià.

De la mateixa manera que Pep, Mònica representa uns valors com l'honradesa, el treball, la senzillesa, etc. devaluats hui dia, per això jo crec que el seu discurs crida tant l'atenció, per això i pel seu estil vehement i planer de fer política que sorprèn a propis i estranys.

A continuació vos deixe un enllaç per si voleu veure una de les seues últimes intervencions en Les Corts:

La clòtxina més gran del món.

El pròxim dimarts, dia 10 de maig, Mònica Oltra visitarà Catarroja, a partir de les 10.30 h del matí, a la plaça del Mercat, tot el que vulga podrà parlar amb ella i conèixer-la en viu i en directe.

Presentació de la candidatura Bloc-Compromís per Catarroja.

2011-05-02T17:57:00.012+02:00

El pròxim dijous 5 de maig es celebrarà a la Casa de Cultura de Catarroja l'acte de presentació de la candidatura de la coalició Bloc - Compromís per Catarroja a les eleccions municipals.

Encara que algú poguera pensar que queda lleig que ho diga una persona com el que subscriu este blog (que és un partidari declarat d'esta formació política), es tracta, sense dubte, d'una de les millors llistes que es presenten a les properes eleccions autonòmiques i municipals (per no dir la millor).

Una llista formada per gent del poble, de diferents edats, però amb presència majoritària de gent jove, encara que amb prou experiència professional, junt amb altres persones no tan jovens, però amb moltes ganes de treballar de valent pel seu poble. Tots ells tenen una àmplia formació, la majoria amb carreres universitàries, procedents de diversos camps profesionals: la industria, l'agricultura, la cultura, l'ensenyament, l'advocacia, els mitjans de comunicació audio-visuals, etc.

Tots tenen una cosa molt important en comú, que no necessiten dedicar-se a la política per a guanyar-se la vida. Tots són professionals de reconegut prestigi a diferents camps professionals que han decidit donar suport a esta opció política perquè creuen en les idees del valencianisme progressista i ho fan d'una manera absolutament desinteressada, llevant-se hores del seu temps lliure, sense obtindre res a canvi, a banda de la satisfacció de treballar pel seu poble i el benestar i la qualitat de vida dels seus habitants.

Per això pense que es mereixen el recolzament dels ciutadans i ciutadanes de Catarroja per a que, amb el seu vot, traguen un bon resultat electoral que els permetrà ser decisius a l'hora de formar el pròxim govern municipal de Catarroja i d'eixa manera dur a terme les polítiques valencianistes, ecologistes i de progrés que porten al seu programa electoral, amb propostes concretes que inclouen moltes solucions als principals problemes que afecten als ciutadans i ciutadanes que vivim a este poble.

Este dijous vos esperem a tots i totes, a les huit menys quart a la Casa de la Cultura de Catarroja, allí ens vorem i podrem gaudir de les cançons de Miquel Gil que estarà present a l'acte per a recolzar la candidatura. No podeu faltar.

¡Señor, señor, me puede dar propaganda?

2011-04-29T12:23:00.011+02:00

Qui subscriu aquest blog és un ciutadà qualsevol que no es preocupa massa per la seua imatge, es podria dir que gasta menys diners en roba que Tarzán en corbates. Tan sols vesteix una miqueta millor quan l'ocasió ho requereix, com per exemple quan té una reunió important per motius de treball o si ha d'anar a algun esdeveniment social com una boda, llavors tracta de vestir d'una manera més adequada, però la resta del temps és prou descuidat amb la seua forma de vestir, el seu pentinat, etc.

Farà uns déu anys, quan va començar a viure a Catarroja, anava un dia a comprar, caminant pel carrer amb el carro de la compra (que és més ecològic que anar amb cotxe), es dirigiria cap el Consum de la Rambleta (al que ara li diuen Bàsic, perquè encara no havia descobert el del costat del Mercat, que és millor i està més prop de sa casa), quan uns xiquets, aparentment d'ètnia gitana, es van dirigir amb la següent pregunta:

- ¡Señor, señor, nos puede dar propaganda?

Un dels símptomes més evidents que t'estàs fent major és quan els xiquets comencen a parlar-te de vostè, però, si a més, et confonen amb un repartidor de propaganda per la pinta que fas, ja pots pensar que la situació comença a ser preocupant, vol dir que alguna cosa no estàs fent bé, que tal vegada hauries de preocupar-te una miqueta més per la teua imatge.

El cas és que no vaig donar massa importància a l'anècdota, després d'explicar als xiquets que no tenia res que els poguera donar (a banda de bons consells, però no crec que estigueren disposats a escoltar-los) vaig continuar caminant tranquilament per l'avinguda de la Rambleta amb el carro de la compra.

Fa uns dies, parlant amb uns amics sobre si els valencianistes hauríem de ser més o menys de poble, em va vindre al cap esta anècdota. Jo pense que una de les coses que més valoren molts dels habitants de Catarroja (almenys els nou vinguts) és que Catarroja és casi com un barri d'una gran ciutat, està molt ben comunicada amb València i a les zones noves no te coneix casi ningú, per això pots anar pel carrer vestit com vulgues sense que hages de preocupar-te massa i no has d'anar donant explicacions a ningú de si estàs cassat o no o si tens fills o no, com sol passar als pobles, on pareix que algunes persones indiscretes intenten averiguar-te la vida i te diuen: "pues ja te pararia bé tindre fills" o "ja tens edat de casar-te", i altres comentaris per l'estil.

No tinc res en contra de la gent de poble, de fet molts dels meus millors amics ho són, però jo no em considere de poble ni pense que tots els que defensen la nostra llengua i cultura som o hauriem de ser d'alguna manera de poble, pense que la nostra llengua i cultura, les nostres tradicions són perfectament compatibles amb la vida pròpia de les ciutats més o menys grans i cosmopolites com poden ser València o Barcelona, per exemple. Crec que no hem de resignar-nos a que la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra llengua queden relegades als pobles o que tan sols es puga viure en clau valencianista als pobles.

Aleshores, què hauriem de fer, parlar en castellà cada vegada que anem a València per a que no ens consideren de poble com passava antigament?

Amb Catarroja no s'especula!

2011-04-27T10:17:00.039+02:00

Des d'aquest blog hem expressat en repetides ocasions el nostre rebuig a la política urbanística del PP, basada en l'especulació, un creixement desproporcionat i una total falta de respecte al medi ambient.

La política urbanística dels ajuntaments governats pel PP considera els espais naturals com a matèria primera de les empreses del sector de la construcció que tan sols volen guanyar diners d'una manera fàcil i ràpida, sense tindre en compte les més bàsiques consideracions de respecte al medi ambient, creixement sostenible i l'ecologia.

La política duta a terme per l'equip de govern municipal de Catarroja (format per PP i UV) no és una excepció, amb la complicitat de la constructora Llanera, van dissenyar el macro-projecte urbanístic anomenat Nou Mil•lenni.

Una de les associacions que més s'ha destacat per la defensa del medi ambient a Catarroja ha segut Salvem Catarroja, formada per veïns i veïnes del poble que no estan d'acord amb la política urbanística del PP.

Salvem Catarroja ha encetat una campanya per a contribuir a conscienciar als ciutadans de la importància de la protecció del medi ambient i perquè ens adonem que el macro-projecte urbanístic que el PP intenta construir a l'horta de Catarroja és una barbaritat.

Des d'aquest blog volem, una vegada més, aportar el nostre granet d'arena per a intentar evitar que la política destructura del medi ambient que pretenen dur a terme els senyors del PP no acabe amb un dels pocs terrenys d'horta que encara conservem i per això a continuació vos deixem un enllaç on podeu participar i votar el vídeo de la campanya que més vos agrade:

Concurs de vídeos de Salvem Catarroja.

(La veritat és que val la pena mirar els vídeos, estan molt ben fets, sobretot si tenim en compte que la majoria han estat realitzats per aficionats)

25 d'abril, la batalla d'Almansa.

2011-04-25T20:14:00.023+02:00

Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.

Hui fa 304 de la derrota de les tropes austriacistes a la batalla d'Almansa, una de les conseqüències d'aquesta derrota va ser la derogació dels Furs del Regne de València i la desaparició de les seues institucions d’autogovern, és dir la desaparició legal del Regne de València, es va prohibir l'ús de la nostra llengua i es van derogar les nostres lleis i institucions pròpies, però el que no van poder fer va ser fer desaparèixer el poble valencià, amb els seus costums, cultura i tradicions.

Hui, més de 300 anys després, encara continuem lluitant per defensar la nostra llengua i cultura, intentant no desaparèixer com a poble enmig de la globalització i el sistema d'economia de mercat que intenta que els pobles perden la seua personalitat per tal d'aconseguir que tots consumim els productes que ens volen vendre, els quals moltes vegades tenen molt poc a vorer amb la nostra cultura i les nostres tradicions, estan fets basant-se en les tradicions culturals d'altres pobles, en un intent unificador molt convenient per als interessos de determinats grups de poder.

Per això, hui tornem a dir que no, que no estem d'acord amb l'intent unificador i des-personalitzador del món actual, volem continuar sent un poble amb la nostra cultura pròpia, les nostres lleis i institucions d'autogovern i volem mantindre la nostra llengua, sense menysprear als demès, sabent que no som millors ni pitjors que els altres pobles, amb les nostres virtuts i els nostres defectes que intentarem millorar, però sense perdre la nostra personalitat.

Segurament molts diràn que això és impossible, que hui en dia no podem fugir de les tendències dels mercats que marquen les lleis i el comportament de les societats, que no hi ha res a fer, però jo pense que no, potser hem perdut moltes batalles, però la guerra no està perduda, al menys mentre quedem algunes persones decidides a continuar lluitant, som hereus d'una cultura que s'ha anat transmetent de pares a fills, generació rere generació i no tenim el dret a no continuar transmetent-la.

A més a més, hi han dades que demostren que mantindre viva la nostra llengua i cultura és possible, de fet és la vuitena llengua a la blogosfera i una de les més importants de Ia Wiquipèdia, la qual cosa no està gens malament, sobretot si tenim en compte que la nostra no és, ni de bon tros, una de les llengües més parlades al món.

No a la guerra, sí a les intervencions per aturar-la.

2011-04-03T18:11:00.016+02:00

Jo vaig ser una de les persones que més activament es va oposar a la intervenció de les tropes espanyoles a la guerra d’Irak, vaig participar a totes les manifestacions, vaig enviar cartes als diaris expresant la meua opsosició a una guerra que considerava innecesària, injusta i en contra dels principis més fonamentals i del dret internacional, no hi havia una resolució de les Nacions Unides que l’avalara ni una justificació clara, ja que el regim de Sadam no havia col·laborat amb els talibans ni amb Al Qaeda, ni poseia armes de destrucció massiva ni cap altra de les excuses que utilitzaren per atacar Irak era certa.

Darrerament estic llegint molts blogs i escoltant importants representants polítics de l’esquerra posicionar-se en contra de la intervenció en la guerra de Líbia, de la mateixa manera que molts mitjans de comunicació de dretes estan utilitzant este conflicte per a desgastar encara més al ja moribund govern de Zapatero.

No seré jo qui intente salvar el govern socialista de la crema, però en este cas, he de dir que no estic d'acord amb els que ataquen al PSOE per participar en esta guerra. Els que s'oposen a la intervenció de les tropes espanyoles, sobre tot alguns simpatitzants del PP, diuen que és una situació molt pareguda a la que es donava en Irak, quan George Bush, Aznar, Berlusconi, Blair i altres dirigents europeus decidiren atacar Irak. Jo pense que no és així, les diferències són molt clares:

- - Primera: Hi ha una resolució del consell de Seguretat de l’ONU que autoritza les intervencions.

- - Segona: Líbia ja estava en guerra abans de que intervingueren les tropes de la coalició internàcional, no hem provocat una guerra, hem anat a intentar defensar els rebels i el poble libi, el quals, amb un armament molt inferior, intenten defensar-se dels atacs de les tropes del dictador i dels seus mercenaris.

- - Tercera: No ha segut una invasió sinó atacs puntuals a objectius estratègics del dictador per tal d’intentar que es rendira i acabara la guerra i la represió contra el seu poble.

Encara que de tant en tant sorgeixen algunes veus que posen en dubte la legitimitat de les Nacions Unides, bàsicament perquè no els convé que n'hi haja una institució amb autoritat per damunt dels governs que puga intervindre en favor de la pau, l'ONU representa la legalitat internàcional i el consell de seguretat de les Nacions Unides es va crear després de la segona guerra mundial precisament per a intentar evitar que es tornaren a produir guerres, per això és tan difícil tots els països membres del consell de seguretat de l’ONU arriben a un acord perque estan representats un ampli ventall de països amb interesos i polítiques molt diferents, com la Xina, EEUU, Rússia, França, etc.

No, senyors simpatitzants del PP i líders de partits d’esquerres, no estic d’acord amb vostès, no es pot comparar la guerra d’Irak amb la de Líbia, són dos situacions molt diferents. Tan de bo haguèrem intervingut a altres guerres com la de Libèria, Congo, Somalia, etc, així hauriem pogut evitar moltes morts i el patiment de molts innocents.

Els que s'oposen a la intervenció preferirien que guanyara la guerra Muamar el Gadafi? Un dictador sanguinari que porta més de quaranta anys al poder i que ha finançat i organitzat el terrorisme internacional.

Hores baixes

2011-03-19T13:45:00.007+01:00

Totes les persones passem moments d’eufòria i d’altres de decaïment, són el que solem dir daltabaixos (no sé si esta paraula és correcta, però a mi m’agrada, seria una traducció directa de la paraula castellana “altibajos”, espere que els meus amics filòlegs no s’enfaden amb mi per inventar-me paraules)

Jo no sóc una persona malaltissa, normalment no em refrede mai, i tinc un estómac de ferro, sóc d'eixes persones que quan a tot lo món li cau malament un menjar, a mi no em passa res, serà segurament a causa de el meu origen humil i per això no tinc un estómac delicat ni em constipe casi mai.

El cas és que des de fa uns dies em trobe malament, no sé si serà un refredat o que tinc la grip (com de costum no he anat al metge). Tinc els símptomes típics de la grip: mal de cap, nàusees, em fan mal els músculs, malestar general, mocs, etc.

Al començament vaig intentant curar-me amb mètodes tradicionals: llet amb mel, suc de taronja, etc. Inclús vaig provar amb una recepta casolana que em va recomanar un company: brandy cremat amb sucre, em digué: "te prens això i segur que entres en calor i comences a suar, te fiques dins del llit i després de tres o quatre hores ja voràs com et trobes millor”, a banda de fer un gust horrible, no va millorar massa la situació.

No sé si haurà segut per culpa de la meua falta de fe en eixos mètodes tradicionals, però el ben cert és no vaig aconseguir curar-me, així que vaig passar per una farmàcia a vorer que em recomanaven (tot menys anar al metge, perque em sembla una perdùa de temps, tal vegada en part perque el meu avi era metge i ma mare no para de dir que els metges són tots uns “matasanos”), així que vaig començar a prendre els medicaments d’una coneguda marca comercial que s’anuncia per televisió amb l’esperança que serien mà de sant per a curar el refredat (conforme apareix en televisió) i encara així i tot no he aconseguit recuperar-me del tot, tan sol s’han paliat els símptomes, però res més.

Bé, el cas és que ja porte dos dies tancat a casa i estic perdent-me les falles, amb les ganes que tenia jo enguany d'eixir a vorer falles i participar en la festa com quan era un xiquet, recorrent els carrers de València amb uns quants amics que tenen nanos i anar llançant petards i menjant entrepans de calamars amb allioli i cervesa, devorar bunyols amb xocolate, etc.

Hi han coses molt importants que no les apreciem fins que no les perdem, com ara la salut, quan la tens no te n'adones de com de important és, però quan no la tens, la trobes a faltar com si fora un dels més apreciats tresors.

Total, que m'ha tocat quedar-me a casa a fer bondat com se sol dir. Al menys estic aprofitant per posar-me al dia, llegint blogs i diaris per Internet i intentant llegir totes les actualitzacions de les xarxes socials, encara que són tantes que crec que no serà possible.

Així que aprofitaré per a llegir llibres i navegar per Internet, no és el meu cap de setmana ideal, però al menys espere descansar.