Què vos passa valencians?

Més de la meitat de les bandes de música de l’Estat espanyol són valencianes, no està gens malament, sobre tot si tenim en compte que la població del País Valencià representa un 11% del total. Però no és esta l’única dada positiva de la nostra comunitat autònoma, hi ha moltes altres que farien sentir-se orgullosos als habitants d’altres comunitats, com per exemple la quantitat de diners que aportem a les arques de l’estat, molt per damunt de la mitjana, tenint en compte que la nostra renda per càpita no és de les més altes de tot l’estat, de fet estem per sota de la mitja i que encara així i tot, els nostres polítics continuen recolzant any rere any lleis que mantenen si no incrementen generosament la nostra aportació al finançament de l'Estat, quan en realitat som una comunitat autònoma que no està en condicions de  transferir quantitats tan importants de diners tots els anys a altres territoris de l'Estat que aporten molt menys a Hisenda i tenen menys mancances en infraestructures i serveis bàsics de les que tenim nosaltres.

Els valencians estem al capdavant de les donacions de sang. El nostre port és el més important de tot el Mediterrani occidental i a penes ha patit les conseqüències de la crisi, mentre que altres han patit importants reduccions del seu volum de negoci, com el d'Algecires.

La nostra fira és una de les més importants d'Europa, malgrat la competència deslleial que li fan altres fires muntades amb diners públics com la de Madrid. Les nostres universitats són capdavanteres en molts terrenys de la investigació i el desenvolupament.

Malgrat totes estes dades positives i moltes altres que podríem continuar esmentant, els valencians som els habitants de l’estat espanyol que menys orgullosos es senten de la seua “pàtria chica” segons una recent enquesta.

En moltes ocasions s'ha comentat la fatalitat dels valencians que ens fa sentir-nos culpables del nostre destí que considerem impossible de canviar, com deia un professor que vaig tindre a la universitat: "Els valencians tenim allò que ens mereixem". Jo recorde que quan vaig escoltar eixa frase per primera vegada em va molestar molt, com podia ser que els valencians que som un poble format per persones esforçades, treballadores, creatives, amb una gran capacitat de crear noves empreses i refer-les després d’una crisi com ha passat històricament tantes vegades, ens pensem que tenim el destí que ens mereixem?

No podia ser, el món és injust, no hi ha dret, vaig pensar.

Després, amb el pas del temps he anat madurant i m'he adonat que la frase que deia el meu professor no anava tan errada, però que calia formular-la d'un altra manera: Els valencians/nes tenim polítics molt roïns i per això ens va com ens va. I si tenim polítics tan roïns és bàsicament per culpa nostra, així doncs, en certa manera tania raó el meu professor. 
També podem consolar-nos dient que els mitjans de comunicació ens manipulen i es passen tot el dia parlant dels dos partits polítics que més han fotut al poble valencià (PP i PSOE) i per això molts valencians no es plantegen cap altra alternativa, però en el fons, en realitat som nosaltres, els ciutadans i ciutadanes habitants del País Valencià, els principals responsables de la majoria dels problemes que patim.

Me’n recorde que fa uns anys, quan encara vivíem a València, teníem una amiga que era de Saragossa i es sentia molt orgullosa de ser manya. Tenia un llibre a la prestatgeria titulat: “Aragoneses ilustres”, a mi em feia molta gràcia i sempre que anava li feia una ullada, com és lògic parlava d’Agustina d’Aragó, Goya, etc.

La nostra amiga sempre presumia de la quantitat d’aragonesos importants que, segons ella, havien canviat el curs de la història (potser tinguera raó, no ho sé) a mi em feia molta gràcia, parlava dels aragonesos com si es tractara d’una rasa superior i, acte seguit començava a queixar-se de la discriminació a la que es veu sotmesa la Comunitat d’Aragó per culpa d’uns polítics que tan sols estaven preocupats pels vots i per això tan sols invertien a aquelles zones de l’Estat on hi ha més població i que com Aragó té molt poca població, per això no feien quasi inversions. Se li oblidava esmentat que en aquelles comunitats autònomes on hi ha més de població també n’hi ha més necessitats, calen més col•legis, hospitals, carreteres, etc.

Jo no pense que els valencians hauriem de ser com esta amiga nostra aragonesa, jo sincerament pense que els valencians no som millors ni pitjors que els habitants d’altres comunitats autònomes, senzillament hem hagut d’adaptar-se a unes situacions històriques que ens han obligat a fer-nos forts, tal vegada les inundacions causades pels nostres rius tinguen molt a vorer amb aquest caràcter emprenedor, treballador incansable del poble valencià que resucita una i altra vegada de les seues cendres, fins que malauradament, arribarà un moment que aconseguiran acabar amb nosaltres definitivament.

Esperem que no, que els habitants del País Valencià (nascuts o no ací, ja que els que venen de fora i s'integren en la nostra societat mereixen tot el respecte i la nostra consideració com ciutadans de primera) esperem que sapiguem reaccionar a temps i no permitim que acaben definitivament amb tot allò que tantes generacions de persones han anat construint al llarg de tants segles d’esforç, il·lusió i ganes de viure i de prosperar en esta terra.