Moments de tensió durant la protesta del 18J

Durant tota esta setmana, les xarxes socials bullien d’activitat, amb l'etiqueta #18J es convocava una concentració en front de les seus del PP a les principals ciutats per a protestar contra els casos de corrupció recentment apareguts en premsa, que afecten el govern central i a alts càrrecs del partit que li dona suport, el PP.

Una bona amiga i jo vam quedar per anar junts a la concentració en front de la seu del PP a València, per circumstàncies vam arribar tard a la protesta, passaven ja quasi 3 quarts d'hora de l'inici de la concentració, però encara quedava molta gent concentrada en front de la seu del PP, unes 300 persones, diuen havien arribat a ser uns 800, molta gent ja se n’havia anat ja a casa.

La meua amiga i jo ens vam alegrar perquè encara arribàvem a temps de participar en la concentració, l’acte es desenvolupava d’una manera pacífica, els manifestants portaven pancartes criticant als polítics corruptes i no passava res fora del que sol ser habitual a este tipus de protestes, la gent cantava crits de protesta contra els polítics i els casos de corrupció, etc.

Les portes de la seu del PP estaven protegides per un grup prou nombrós de  de policies anti avalots equipats amb tot el equipatge propi que els caracteritza, portaven els cascs a la cintura i ens miraven amb cara de pocs amics amb els braços creuats com dient, qui s’atrevisca a intentar fer algun gest en contra de la seu del PP s'haurà d'enfrontar amb nosaltres, la gent intentava no fer cas, però la seua presència era amenaçant.

Aleshores, els organitzadors de l’acte ens van comunicar que la manifestació estava previst que acabara a les portes de les Corts, així que vam començar a fer camí cap allà per tal de protestar davant d’una de les moltes institucions governades pel PP amb majoria absoluta. Vam començar a caminar per la Gran Via cap al Passeig de la Petxina, serien les nou de la nit, molta gent anava anant-se ja a casa, cada vegada quedava menys gent, però com l’acte encara continuava, la meua amiga i jo vam decidir continuar participant, caminant pels carrers de València d’una manera festiva i pacífica.

Els policies anti avalots intentaven dirigir el grup dient-nos per on podíem o no caminar, intentant tallar-nos el pas, però el grup de gent d’una manera pacífica continuava el seu camí cap a les Corts. Vam passar al costat de l’antic col·legi de Jesuïtes que es troba al costat del Jardí Botànic i vam girar pel passeig de la Petxina cap a les Corts.

Quan es trobàvem al Passeig de la Petxina, a la alçada on comença el túnel que hi ha al mig de l’avinguda, ens vam trobar un grup prou nombrós de policies anti-avalots que ens tallàvem el pas, com no podíem girar ni cap a la dreta per que estava el mur del Jardí Botànic ni cap a l’esquerra perque estava el túnel, vam decidir tornar arrere, quan vam comprovar que n’hi havia un altre grup de policies que ens tallava el pas. Ens vam adonar que estàvem rodejats i no ens podíem moure, estàvem atrapats. La meua amiga, que té molta experiència d’haver participar en moltes manifestacions durant l’època de la transició, em va dir: “açò és una encerrona, ara voràs com no ens deixen avançar” i efectivament, així va ser, els policies tractaven d’evitar que pogueren exercir el nostre dret de manifestar-nos. La gent va començar a protestar, sempre de forma pacífica, intentant que els policies ens deixaren marxar pacíficament pels carrers en un acte perfectamente legítim de portesta democràtica.Vam intentar raonar amb els policies amb cara de pocs amics, però no atenien a raons, no ens deixaven parlar, es limitaven a donar ordre i a amenaçar-nos d’una manera subtil que si els feien cas ens hauríem d’enfrontar amb ells, dient-nos: “de aquí no se pueden mover, hagannos caso y no les pasará nada” amb un to de veu prou dur i amaneçant.

La meua amiga va intentar convencer-los de que ens deixaren marxar argumentant que havíem d’agafar l’últim tren que ens havia de dur a Catarroja, no hi havia manera, els policies no tenien intenció de deixar-nos anar, es notava que d’alguna manera ens volien castigar pel fet d'estar exercint el nostre dret a manifestar-nos.

Així que ens van obligar a caminar per damunt de la vorera i ens anaven dirigint com si forem un ramat de borregos, no sabíem ben bé cap a on.

Alguns deien: “Segur que ara ens voldran indentificar a tots per a fer-nos una fitxa policial com si forem delinqüents”

Jo no sé perquè, malgrat tot conservava la calma, pensava: no s’atreviran a colpejar-nos ni a fer-nos cap mal, després de tot no hem fet res mal, no els hem donat cap excusa”, pensava jo, segurament degut a la meua ingenuïtat, alguns dels manifestants amb més experiència se´ls notava prou nerviosos i preocupats.

Mentre tot açò passava, aprofitàvem per a traure fotos i telefonar o enviar missatges a familiars i amics per a avisar-los de la situació en la que ens trobàvem.

La gent que passava pel carrer ens mirava estranyada, érem com un grup de jueus durant la segona guerra mundial conduits per militars cap als camps de concentració.

Per fi passàrem al costat d’un bar i la meua amiga i jo vam aconseguir separar-nos del grup mesclant-nos entre la gent que prenia una copa asseguts al carrer. Igual que havíem fet nosaltres, molts altres aconseguiren escapar aprofitant el descuit dels policies.

Ens vam separar del grup a una prudencial distància però sense perdre’ls de vista, volíem saber com anava a acabar tot allò, no hi havia dret a que detingueren a tota eixa gent que no havia fet res mal.

Al cap d’una estona el cercle policial es va anar fent cada vegada més estret i començaren a amenaçar i espentejar als manifestants i als que intentaven resistir-se els colpejaven, els policies agafaren a un parell de joves i se’ls emportaren entre dos furgonetes per a poder colpejar-los amb total impunitat.

La gent cridava i protestava, la tensió anava en augment, cada vegada hi havia més gent al voltant del grup fent fotos i increpant als policies per a que pararen d’agredir als manifestants, de colp i de repent, alguns plolicies començaren a córrer amb la porra en la mà cap a la gent que els increpava.

La meua amiga i jo, ens vam ficar dins d’un bar i des de dins vam poder presenciar algunes escenes de violència policial absolutament injustificada contra els manifestants i la gent que els recolçava.

La gent des del balcons va començar a fer soroll amb caçoles de cuina en senyal de protesta contra els abusos dels policies i llançava aigua. Jo crec que açò va fer pensar als policies que encara que ho poguera pareixer, els que protestaven no eren tan sols quatre gats, n'hi havia molta més gent que els donava suport.

Nosaltres vam intentar eixir del bar per a continuar participant en la protesta, però els policies no ens van deixar, es podria dir que estàvem retinguts de forma il·legal.

Després d’una mitja hora de molta tensió i escenes molt violentes, els policies es van anar retirant. Més tard ens digueren que havien detingut a unes sis persones i identificat a molts més.

He escrit esta entrada per a que quede constància de la brutalitat policial que d’una manera absolutament injustificada va intentar reprimir uns manifestació pacífica i perfectament legal sense cap motiu ni argument. No és la primera vegada que açò passa, la policia ja ha actuat de la mateixa manera en altres ocasions, l'única diferència és que jo no ho havia viscut tant la violència policial en primera persona i he de dir que causa una sensació d'impotència i de sentir-te frustrat contra els poders públics que realment donen ganes de rebel·lar-se contra esta maleïda classe política que ens governa i el sistema en general.

Perquè no ens hem d’oblidar que els policies actuen conformen a les ordres que reben dels seus caps i estos reben les ordres dels delegats del govern que són polítics nomenats a dit pel govern central.

Se'ls hauria de caure la cara de vergonya de tractar d’eixa manera a ciutadans i ciutadanes  que no hem fet res mal i que tan sols intentàvem exercir el nostre dret a menifestar-nos pacíficament.

29 de març, tots a la vaga general!

Com moltes vegades em passa, publique les entrades tard i malament, però com se sol dir: “més val tard que mai”, així que a continuació explicaré les raons per les quals estic a favor de la vaga general i per això hui m'he quedat a casa i no he anat a treballar.

La primera i principal raó per la qual faig vaga hui és perquè estic en contra d'una reforma laboral que retalla els drets dels treballadors fins a nivells de fa més de 50 anys, fins als temps de la dictadura franquista, a este enllaç podeu trobar una llista de raons en contra de la reforma laboral que fa més barat l'acomiadament dels treballadors entre moltes altres mesures.

Una altra raó per la qual faig vaga és perquè estic cansat de les mentides dels governs del PP, tant l'autonòmic com el central, que no paren de prendre mesures que lluny d'ajudar-nos a eixir de la crisi tan sols estan afavorint als seus amics, fent més fàcil que els empresaris guanyen més diners i ofegant cada dia més als treballadors i treballadores, pujant els impostos i retallant les prestacions socials. Allà on governa el PP, la gent humil cada vegada ha de pagar més, mentre que els rics i poderosos tenen més avantatges i el que és més trist és que molta gent humil i treballadora els vota perquè creuen les seues mentides que diuen que aquestes mesures serviran perquè la nostra societat puga eixir de la crisi. No és cert, per a eixir de la crisi fan falta altres mesures molt diferents que passen per la inversió en investigació i desenvolupament o les subvencions a sectors estratègics com les energies renovables, etc. i no les retallades que estan duent a terme.

Per totes estes raons, hui faré vaga i participaré a les manifestacions que es faran a les principals ciutats:

29 DE MARÇ VAGA GENERAL I DE CONSUM.

NO GASTES NI UN SOL CÈNTIM DURANT EL DIA 29 DE MARÇ!.

FORMA PART DELS PIQUETS INFORMATIUS

A les 10:00 hores CONCENTRACIÓ EN DELEGACIÓ DE GOVERN C/ Colón.

Des de les 17:30 en PLAÇA DE BOUS DE VALÈNCIA, INTERSINDICAL VALENCIANA té el seu punt de trobada per a la MANIFESTACIÓ A VALÈNCIA a les 18:30 hores.
Més Informació

"Si lluitem, potser puguem perdre. Si no lluitem estem totalment perduts."

Bones notícies de l'any 2010

Com ja hem comentat en més d'una ocasió, l'equip de redactors d'aquest blog té un cert esperit rebel i per tant li agrada anar una miqueta contra-corrent, per això tractem d'evitar parlar sobre els típics temes que es comenten a altres mitjans de comunicació.

Un dels temes que solen tractar tots els mitjans de comunicació a final d'any és un resum de les notícies més destacades de l'any que acaba. En este cas “unciutadaqualsevol.blogspot”, com no podia ser d'una altra manera, farà un resum destacant tan sols les notícies que considerem més positives d'enguany, encara que siga per dur la contrària, ja que volem ser un mitjà de comunicació que analitza la realitat amb una visió crítica, però intentem fer sempre crítica constructiva i plantejar la informació de la manera més positiva possible, sense oblidar-nos que hem de transmetre la informació amb veracitat, rigor i amb la màxima imparcialitat possible.

La primera notícia que jo destacaria és la destitució del senyor Ricardo Peralta com a delegat del Govern al País Valencià, este senyor ha deixat frases que passaran a la història com aquella que qualificava de “normalitat democràtica” les agressions de feixistes violents a pacífics manifestants. També tots recordareu com va manar a les forces de seguretat de l'estat que atacaren brutalment als manifestants que tractaven d'evitar els enderrocaments del barri del Cabanyal, enderrocaments que havien sigut considerats com espoli per part del Ministeri i del Tribunal constitucional. Per dir-ho d'una manera clara i senzilla: les forces de seguretat de l'estat al País Valencià estàven dirigides per un personatge que, encara que havia sigut nomenat pel PSOE, actuava com un simpatitzant de les idees més feixistes i antidemocràtiques que es poden trobar al nostre territori. Algunes associacions com Espanya 2000 o el GAV trobaran a faltar este personatge, nosaltres no. Esperem que la seua successora no continue amb la mateixa línia d'actuació i no tinga una “doble vara de medir” quan es tracte de manifestants pacífics o feixistes violents.

Un altra bona notícia que volem destacar és el canvi de titular del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el senyor De la Rúa, que va arxivar la causa de suborn del “molt poc honorable” president de la Generalitat Valenciana per allò de que la seua relació era tan bona que no existia una paraula en el diccionari per a poder definir-la (a mi se m'acudeixen unes quantes).

Un detall que tenen en comú estes dues notícies és que les persones que substitueixen als dos alt càrrecs són dones, la qual cosa, sense ser garantia de res, considerem que és un fet positiu des del punt de vista de la igualtat de drets entre homens i dones. De totes maneres, seria molt difícil fer-ho pitjor que els dos homens als que succeiran, així que des d'aquest humil blog volem donar un vot de confiança a les noves titulars dels respectius càrrecs.


Un altra bona notícia és, sens dubte, l'arribada del tren d'alta velocitat al País Valencià, ja era hora. Semblava que totes les capitals de província, inclús les més xicotetes i insignificants anaven a tindre l'AVE abans que la tercera ciutat de l'estat, que no per casualitat té un dels ports més importants del Mediterrani i és la capital d'una de les comunitats autònomes més dinàmiques i que més diners aporta a l'Estat. Amb tots els inconvenients que comporta, com la muralla que s'ha creat pels municipis de l'Horta Sud, l'estació provisional de València, etc. Pensem que es tracta d'una bona notícia en general, encara calen moltes més infraestructures al nostre País, moltes més urgents i necessàries (i més barates) que l'AVE, com la variant de l'autovia entre València i Alacant al seu pas per la Font de la Figuera, però al menys, s'ha acomplit una de les grans reivindicacions del poble Valencià des de fa molts anys.


Com que ja fa temps em vaig proposar no fer entrades massa llargues, de moment ja tenim prou amb estes tres notícies per hui.

Volguera aprofitar per a desitjar a tots els lectors d’aquest humil blog una bona entrada d'any i un molt bon 2011, ple d'alegries i salut per a tots i totes.

(La foto que he triat per a il·lustrar esta entrada mostra l'estació provisional de l'AVE a València, al costat de l'antiga platja de vies on des de fa uns 40 anys deuria estar el Parc Central i les vies soterrades)

Encara ens queda dignitat

Este matí estava prou desanimat, no parava d'escoltar notícies per la radio dient que la vaga anava a ser un fracàs. Parlava amb persones que em deien que no havien fet vaga per les més variopintes raons, un amic per exemple em deia: "Es que no estoy dispuesto a que me descuenten un dia de sueldo". 
Jo li vaig contestar:
 - "Pero si te sobra el dinero, ganas un montón de pasta, estás forrado"
 - Sí, ya tienes razón, bueno, en realidad es que yo paso de esta huelga, no sirve para nada.
- Como que no? (le dije yo), si no hacemos huelga y nos manifestamos para protestar contra las políticas anti-sociales del gobierno que recortan los derechos de los trabajadores nos tomarán por el pito del sereno y no pararan de ir empeorando las condiciones de los trabajadores, no lo podemos consentir.
 - Sí, es verdad, tienes razón quizás debería haber hecho huelga, pero es que aquí no ha venido nadie a informarme de las razones por las se hacía esta huelga.
  - Pero como puedes decir eso, si está saliendo todos los días en todos los medios de comunicación, es que no tienes internet, no ves la tele, no lees periódicos?

Definitivament este xic no s'entera de res (i per degràcia representa a un gran percentatge de la població)

Un altre em va dir: "Jo passe de la vaga, si no val p'a res, ademés els sindicats estan venuts al govern. Per què no han fet res abans?".

Estava deprimint-me per moments al adonar-me de que quasi ningú dels meus amics i coneguts havíen fet vaga. Per una altra banda a la radio no paraven de explicar les raons per les quals molta gent no havia fet vaga, escoltava la Cadena Ser (PSOE) i Onda Cero (PP), com sempre raons peregrines i absurdes, sense masa trellat ni forrellat.

Per la vesprada vaig llegir una entrada d'un blog que expresava uns sentiments semblant als meus, una miqueta de decepció per la falta de resposta de la ciutadania davant les polítiques anti-socials del govern de Zapatero.

Encara així i tot em vaig adreçar a la manifestació que estava convocada al centre de València a les set de la vesprada, acudia sense massa il·lusió, pensant que seríem quatre gats. 

Em vaig sorprendre molt gratament quan encara no havía arribat a la plaça d'Espanya i ja n'hi havia un bon embús de trànsit, a penes se podia circular, amb prou feines vaig trobar aparcament i des d'allà vaig anar caminant fins a la Plaça de Sant Agustí, ja eren quasi les huit de la vesprada i encara no havia començat a moure la cua de la manifestació, n'hi havien milers de persones (90.000 segons els organitzadors), una manifestació de les més grans que he vist en València (i he viscut unes quantes), al vorer tanta gent manifestant-se m'ha pujat la moral, he pensat: encara queda molta gent amb dignitat.

He acabat el dia molt content, no tots els ciutadans es deixen manipular pels mitjans de comunicació afins al PP-PSOE, encara queda moltíssima gent amb criteri i un poc de sentit comú com per a adonar-se de que no podem renunciar a lluitar contra els abusos dels poderosos en contra del poble.

Una vegada ja dins del riu de gent que invadia els carrers de València, m'he trobat amb Enric Morera, Mònica Oltra i Joan Ribó, el quals anaven portant una pancarta amb altres líders de la coalició Bloc-Compromís i he pogut xarrar amb ells una bona estona. 
Enric encara recordava que la participació del Bloc de Catarroja al concurs d'allipebres, va ser un gran èxit. També he pogut xarrar amb Giuseppe Grezzi, portaveu del Verds-Esquerra ecologista, hem estat parlant sobre el Nou Mil·lenni i altres barbaritats com el Manhattan de Cullera, projectes que amenacen el paisatge i el medi ambient, per culpa de la política destructiva del PP.

Per sort encara queden persones que no es resignen i estan disposats a continuar treballant contra les polítiques que intenten acabar amb la qualitat de vida dels ciutadans que vivim a aquest país.

UNA GRAN MANIFESTACIÓ CONTRA LA CORRUPCIÓ

Els demòcrates pensem que les manifestacions són una excel·lent manera d’expressar el nostre recolçament o rebuig a les accions dels polítics, ja que les eleccions es celebren cada quatre anys, quan un nombre important de ciutadans pensen que un determinat govern no està fent bé la seua tasca, o ha pres alguna decisió amb la qual no estan d'acord, aleshores ixen al carrer per tal de mostrar el seu descontent.

De totes maneres, encara que una manifestació aconseguisca reunir milers de manifestants, això no significa que els governants tinguen que fer cas de les reivindicacions dels ciutadans, que de fet és el que normalment passa, que no escolten als ciutadans, però al menys, els manifestants hauràn pogut expressar d’una forma pacífica i democràtica el seu descontent envers determinades actuacions dels polítics. A més a més, si els mitjans de comunicació fan bé la seua funció d'informar als ciutadans, el fet de celebrar una manifestació multitudinària pot servir per a que molta gent reflexione sobre els fets que han causat eixa mobilització dels ciutadans, per tant una manifestació amb molts participants pot tindre unes conseqüencies molt clares a l’hora d'inclinar el vot dels ciutadans cap a una o altra formació política.

Tot açò que acabe d’explicar en principi sona molt bé, però és així només en teoria, perque moltes vegades les manifestacions són manipulades pels mitjans de comunicació que les magnifiquen o les ignoren premeditadament. O, en altres ocasions, les manifestacions són manipulades pels organitzadors, ja que si es tracta de grans partits (PP-PSOE) o d'altres organitzacions amb molts diners o poder, poden fer que una manifestació siga molt més gran a força de dur gent amb autobusos, o donar qualsevol altre tipo de contraprestació a canvi de la presència dels asistents (paelles gegants, entrepans, actuacions de grups musicals famosos, etc. tot de bades).

A este blog ja s'ha parlat sobre diverses manifestacions que s'han celebrat recentment al nostre país i al seu entorn (les tres manifestacions del cap de setmana), fetes amb més o menys mitjans i amb diferent seguiment  (manifestacions del nou d'octubre).
 Hui voldria parlar sobre la manifestació d'ahir dissabte que se celebrà al centre de la ciutat de València (manifestació contra la corrupció a València)

La manifestació d’ahir és un magnífic exemple de com una manifestació que no havia segut convocada ni organitzada per grans partits polítics o altres organitzacions amb molt poder ni influència a la nostra societat (Esglesia, sindicats, etc.), sinò que havia estat convocada per internet, fent ús de les xarxes socials, amb molt pocs mitjans i anant cadascú dels participants pel seu compte, pot ser un gran èxit.

Com sempre, les xifres que donen les organitzacions que la convocaven i la polícia són molt diferents (2500 segons la Polícia Local i entre 40.000 i 70.000 segons els organitzadors). Jo vaig estar allí i puc assegurar que n’hi havia molta més gent de la que diu la polícia. 

Vaig arribar a la plaça de Sant Agustí al voltant de les sis en punt, quan el cap de la manifestació començava a avançar cap a la plaça de la Mare de Déu pel carrer Sant Vicent. Vaig estar esperant uns amics en mig del creuament del carrer Sant Vicent amb el carrer Xàtiva, quan arribàren (al voltant de les sis i quart) varen decidir esperar a vorer quan de temps tardava la cua de la manifestació en començar a moure, varem tindre que esperar fins les 18:50h. Aproximadament, la gran quantitat de gent havia fet que la policia tallara el carrer Sant Vicent a l’alçada de la Plaça d'Espanya, el caos del trànsit era increíble, tots els cotxes feien sonar el claxon en senyal de protesta. El carrer era una festa estàvem al costat d’una de les bandes que tocava música de xaranga i la majoria de la gent no parava de ballar. 

Quan per fi començarem a caminar en direcció cap a la plaça de Manises, se trobaren a la gent del Bloc amb el seu líder Enric Morera i el secretari general del Bloc Jove encapçalant un grup de gent que portava banderes del Bloc.

Un detall que em va cridar l’atenció va ser la creativitat dels participants que havien fet samarretes i pancartes amb frases molt ingenioses com per exemple: “Yo me compro la ropa en Zara, Camps es más de Mango”

Continuaren caminant a presa perquè volíem ajuntar-se amb la  gent de Salvem Catarroja que també estava present, s'afegirem a aquest grup de catarrogins i catarrogines compromeses amb la societat i el medi ambient, que com sempre van acudir puntuals a una cita tan important per a la lluita pacífica dels ciutadans contra els polítics corruptes i les conseqüències de les seues polítiques basades en l'especulació i l'ambició desmesurada que ho embruta tot.

La veritat és que va ser una gran festa democràtica i una demostració de força de les associacions ciutadanes i els ciutadans en general que s’afegien espontàniament a la manifestació i altres aplaudien als manifestants al seu pas. Va ser impressionant, els carrers estaven plens de gom a gom.

Un altre detall que m’agradaria destacar de la manifestació és que darrere dels manifestants anava un regiment de camionets dels servicis de neteja de l’Ajuntament de València, escortats per la policia, netejant minuciosament els carrers per on passaven  com si volgueren no deixar ni rastre del nostre pas pels carrers de València, no fora cas que algú trobara algun pamflet dels manifestants que li fera canviar la seua opinió sobre el govern del PP a la Generalitat.

A l’endemà no quedava ni rastre de la manifestació als carrers de València ni apenes als quioscos, ja que la majoria de diaris ni televisions han mencionat la manifestació, tan sols el diari “El Pais” i el “Levante” parlaven d’ella a les seues portades, la resta de diaris a penes ni la mencionaven a les pàgines interiors. Un intent més de fer callar la veu del poble que es mobilitza contra uns polítics corruptes que abusen del poder que els ha donat el poble per a traure un benefici personal, enriquint-se a costa dels diners públics i per mig de pràctiques il·legals.

LA SETMANA DELS DOS "RICARDOS"

La setmana del nou d'octubre d'enguany ha estat marcada per dos personatges que tenen molt en comú, una de les característiques més evidents que els uneix és el nom, els dos es diuen "Ricardo", els dos són, o eren (un d'ells ja no ho és) alts càrrecs dels dos partits amb més representació a les Corts Valencianes, i els dos han sigut protagonistes dels dies anteriors i posteriors a la celebració de la diada del País Valencià.

Els dos "Ricardos" encara que són valencians, utilitzen el seu nom en castellà, es veu que ja no "s'estila" valencianitzar els noms del polítics, una costum que se va estendre durant la transició (Ricard Perez Casado, Joan Lerma, Pere Solbes, ...), al menys entre els polítics d'esquerres, que d'eixa manera feien palesa la seua aposta per la nostra llengua, encara que després en la pràctica no la defensaren tant, al menys guardaven les aparences, cosa que els polítics valencians de hui en dia ja ni se molesten en fer (algú podria dir que els d'ara són més honestos, jo diria que són menys valencianistes encara que aquells)

No me'n recorde qui va dir la frase: "no hi ha res més paregut a un nacionalista espanyol de dretes que un nacionalista espanyol d'esquerres”

Doncs bé estos dos senyors, alts càrrecs dels seus respectius partits, un d'ells suposadament d'esquerres i l'altre no, però els dos nacionalistes espanyols destacats, s'han encarregat de monopolitzar les notícies relacionades amb les celebracions del Nou d'octubre d'enguany.

De "Richy ojos azules Costa" ja s'ha parlat molt en aquest bloc i en altres (i més que en parlarem), hui m'agradaria dedicar esta entrada a l'altre Ricardo, el delegat del govern central al País Valencià, màxim responsable controlar les forces de seguretat de l'estat (Policia Nacional i Guadia Civil)

Este senyor, que originariament va militar en el PCE (Carta de Pere Mayor a Peralta),
s'ha dedicat a permitir els atacs feixistes a militants i simpatitzants del Bloc i d'altres partits valencianistes durant els actes de celebració del dia del País Valencià. Els valencianistes intentaven manifestar-se de forma pacífica i absolutament normal en un estat de dret, però no podien perquè uns quants feixistes violents es dedicaven a agredir i atacar els manifestants davant de la inactivitat de la polícia que permitia les agresions, l'única mesura que varen prendre per a evitar els atacs dels violents va ser recomanar als manifestatnts que canviaren el recorregut de la manifestació (Vent de Cabylia)

Ricardo Peralta no content amb això, després de l'onada de violència feixista que havien patit els pacífics manifestants i la pallisa que va rebre un dels administradors de la pàgina web Valencianisme.com. No content amb permetre que uns quants anti-demòcrates violents atacaren impunement un grup de manifestants que estaven fent ús del seu dret fonamental (reconegut en la Constitució Espanyola), es va dedicar a fer unes declaracions que no tenen desperdici: "eixos atacs formen part de la normalitat democràtica" (Peralta no cree justificada una proposición para condenar ataques fascistas al Bloc (EUROPA PRESS))

(Peralta cree que estos hechos forman parte de una "determinada normalidad democrática")

No senyor, això no és normalitat democràtica, normal seria que la policia actuara per a impedir eixos atacs que no haurien de produir-se mai, no hi ha dret, no podem viure en un estat de d'indefensió.

No ens deurien de poder atacar pel fet de que no estiguen d'acord amb les nostres idees. Jo tampoc estic d'acord amb les idees dels feixistes d'Espanya 2000 i altres orgenitzacions xenòfobes i feixistes d'eixe estil, però no per això ataque als seus membres.

M'agradaria vorer que passaria si els demòcrates responguerem les agressions i ens defensarem utilitzant la violència igual que fan ells.

Això també seria normalitat democràtica senyor Peralta?

En eixe cas tampoc actuaria la policia?

Estaria bé que ens contestara a estes preguntes perque tal vegada això és el que hauriem de fer per tal d'aconseguir una "normalitat democràtica" a tope.