Totes les persones passem moments d’eufòria i d’altres de decaïment, són el que solem dir daltabaixos (no sé si esta paraula és correcta, però a mi m’agrada, seria una traducció directa de la paraula castellana “altibajos”, espere que els meus amics filòlegs no s’enfaden amb mi per inventar-me paraules)
Jo no sóc una persona malaltissa, normalment no em refrede mai, i tinc un estómac de ferro, sóc d'eixes persones que quan a tot lo món li cau malament un menjar, a mi no em passa res, serà segurament a causa de el meu origen humil i per això no tinc un estómac delicat ni em constipe casi mai.
El cas és que des de fa uns dies em trobe malament, no sé si serà un refredat o que tinc la grip (com de costum no he anat al metge). Tinc els símptomes típics de la grip: mal de cap, nàusees, em fan mal els músculs, malestar general, mocs, etc.
Al començament vaig intentant curar-me amb mètodes tradicionals: llet amb mel, suc de taronja, etc. Inclús vaig provar amb una recepta casolana que em va recomanar un company: brandy cremat amb sucre, em digué: "te prens això i segur que entres en calor i comences a suar, te fiques dins del llit i després de tres o quatre hores ja voràs com et trobes millor”, a banda de fer un gust horrible, no va millorar massa la situació.
No sé si haurà segut per culpa de la meua falta de fe en eixos mètodes tradicionals, però el ben cert és no vaig aconseguir curar-me, així que vaig passar per una farmàcia a vorer que em recomanaven (tot menys anar al metge, perque em sembla una perdùa de temps, tal vegada en part perque el meu avi era metge i ma mare no para de dir que els metges són tots uns “matasanos”), així que vaig començar a prendre els medicaments d’una coneguda marca comercial que s’anuncia per televisió amb l’esperança que serien mà de sant per a curar el refredat (conforme apareix en televisió) i encara així i tot no he aconseguit recuperar-me del tot, tan sol s’han paliat els símptomes, però res més.
Bé, el cas és que ja porte dos dies tancat a casa i estic perdent-me les falles, amb les ganes que tenia jo enguany d'eixir a vorer falles i participar en la festa com quan era un xiquet, recorrent els carrers de València amb uns quants amics que tenen nanos i anar llançant petards i menjant entrepans de calamars amb allioli i cervesa, devorar bunyols amb xocolate, etc.
Hi han coses molt importants que no les apreciem fins que no les perdem, com ara la salut, quan la tens no te n'adones de com de important és, però quan no la tens, la trobes a faltar com si fora un dels més apreciats tresors.
Total, que m'ha tocat quedar-me a casa a fer bondat com se sol dir. Al menys estic aprofitant per posar-me al dia, llegint blogs i diaris per Internet i intentant llegir totes les actualitzacions de les xarxes socials, encara que són tantes que crec que no serà possible.
Així que aprofitaré per a llegir llibres i navegar per Internet, no és el meu cap de setmana ideal, però al menys espere descansar.
