El "Nou Mil·lenni" reviscola.

Una de les principals motivacions per les quals l’autor d’este blog va començar a participar activament en política van ser els fets ocorreguts al poble de Catarroja fa uns quants anys, quan la coalició de govern municipal es va trencar a conseqüència de l'acord entre Unió Valenciana i el PP. Este acord consistia en re-qualificar una gran extensió d'horta protegida per tal de dur a terme un macro-projecte urbanístic, del qual hem parlat en moltes ocasions: “El Nou Mil·lenni”.

Dos anys després del trencament del pacte format pels tres partits d'esquerres que tenien representació a l'Ajuntament més Unió Valenciana, van tornar a n’hi haure eleccions municipals. Els tres partits que s'havien oposat al macro-projecte,  portaven dins del seu programa electoral la promesa de tirar arrere el Nou Mil·lenni  com és lògic, i tornar a qualificar eixa gran zona d'horta com a terrenys d'horta de protecció especial i per tant que no es poguera urbanitzar.

Els tres partits que s'oposaven al Nou Mil·lenni (PSOE, EU i Bloc-Compromís) van fer un xicotet resum del seu programa electoral, com normalment fan tots el partits polítics, resumint en 4 o 5 punts les idees més importants del seu programa, dos d'eixos tres partits van incloure la més ferma oposició front el macro-projecte, destacant d’eixa manera esta idea com una de les claus de la seua acció política si algun dia arribaven a governar i el seu compromís amb la defensa del medi ambient, del paisatge, de l'horta, del patrimoni cultural de tots els veïns.

Patrimoni ecològic i cultural representat per la seua horta i les alqueries que encara sobreviuen i que formen part de la nostra memòria col·lectiva, com un record de la nostra història i del nostre caràcter com a poble emprenedor i feiner. Alqueries que ens recorden la nostra cultura, la  nostra identitat, tot allò que ens fa diferents i únics, amb les nostres virtuts i els nostres defectes.

El cas és que dels tres partits que s'oposaven al Nou Mil·lenni va haver un que no va destacar este punt al seu resum del programa electoral, eixe partit va ser el PSPV-PSOE, jo em vaig adonar d'eixe detall i em va fer pensar: "¿perquè no voldrien destacar un punt que des del meu punt de vista era fonamental per a qualsevol partit progressista que volguera la protecció del medi ambient i el patrimoni?".

Era com si ho portaren al seu programa per obligació, però que en realitat no estigueren molt convençuts, era com si ho digueren amb la boca xicoteta, tal vegada amb la intenció de captar un cert tipus de votants no tant d'esquerres o no tan compromesos amb el medi ambient i que per tant veurien amb bons ulls el macro-projecte  i no els importaria que les alqueries històriques del terme de Catarroja foren substituïdes per "Burger Kings" o "Mac Donalds".

Ara, eixa sospita s'ha fet realitat, el PSPV-PSOE ha retirat el recurs que en el seu moment va presentar contra el Nou Mi•lenni, deixant sense efecte per tant un dels principals obstacles que impedien l'inici de les obres. Estava clar que els dirigents del PSPV-PSOE no estaven molt convençuts de la seua oposició al macro-projecte. O tal vegada ara han canviat d'idea per alguna raó que se'ns escapa, ja que els arguments que utilitzen per a defensar el seu canvi d’actitud no tenen cap sentit, com per exemple la creació de nous llocs de treball.

A qui pretenen enganyar? Si tenim al costat del nostre poble un centre comercial (el MN4) que té la meitat dels locals buits?, construir un nou centre comercial tan sols serviria per a acabar amb el comerç local i les botigues del centre de Catarroja que ja estan prou “tocades” per la crisi.

A més, si volgueren construir un centre comercial per a crear llocs de treball, com diuen, ¿perquè no el fan a la zona del polígon industrial que està més prop de l'estació de tren i de la pista de Silla i que per tant tindria moltes més probabilitats d'èxit en estar millor comunicat?. No cal fer urbanitzable la zona d'horta del Nou Mil·lenni, en el polígon Industrial hi ha moltes parcel·les buides, com el solar on es trobava l'empresa Plastic Omnium, on podria anar perfectament un centre comercial.

Siguem sincers, senyors del PSOE, expliquen quines són les vertaderes raons que els animen a retirar el recurs contra el macro-projecte urbanístic. 

Una bona notícia per al medi ambient.

Fa uns dies, va eixir publicada una notícia molt positiva, almenys des del meu punt de vista: el Tribunal Superior de Justícia ha dictat una sentència que ratifica la paralització del macro-projecte urbanístic Nou Mil·lenni.

No és la primera sentència en contra d'este P.A.I, que no ha tingut massa credibilitat des del principi, quan es va presentar, entre altres raons perquè no resulta raonable construir uns 13000 vivendes en una zona d'horta protegida al terme de Catarroja, quan hi ha milers de vivendes  buides a l'àrea metropolitana de València.

Des del primer moment que les regidores d'UV van trencar el pacte de govern que havien format amb altres partits (PSOE, EU i Bloc) per a ajuntar-se amb el PP, van ser moltes les veus que es van alçar en contra d'eixa barbaritat urbanística, fa ja més de sis anys. Era l'època de el “boom” immobiliari i semblava que els preus dels bens immobles no pararien de créixer mai.

Com és possible que tanta gent pensara que eixe projecte urbanístic anava a ser la salvació per al poble de Catarroja?

Jo estic convençut que molts habitants de Catarroja van votar al PP pensant que el projecte anava a tirar endavant i que seria molt positiu per a l'economia del poble. No culpe als ciutadans que van votar al PP pensant que el PAI serviria per a donar feina a molta gent. Els responsables d'este desgavell són els polítics que van fer creure a grans sectors de la població que eixe model econòmic de creixement era possible.

Estava clar que es tractava d'una bambolla immobiliària, que seria pa per a hui i fam per a demà, no es podia mantindre eixe ritme de construcció indefinidament, era com “la pescadilla que se muerde la cola”. El model de creixement consistia en que, ja que la construcció donava ocupació a molta gent, esta gent comprava pisos, però eixe model no podia durar indefinidament, no es tractava d'una economia productiva, sinó un model econòmic basat en l'especulació i un creixement que no era sostenible. Est és el model econòmic que ens ha portat a la situació de crisi en la qual ens trobem ara.

I mentrestant l’Ajuntament de Catarroja, encara governat pel PP, contínua obstinat a dur a terme el projecte, i es gasta milers d’euros de diners públics en pagar advocats per a la defensa d’un projecte que, en cas d’executar-se benficiaria principalment a una empresa privada, com ha denunciat Jesús Monzó al seu blog.

Jo me n'alegre i felicite a tots els que d'alguna manera han lluitat perquè el macro-projecte no es duga a terme, espere que algun dia es paralitze definitivament i es torne a protegir eixa zona d'horta, es tractaria sens dubte d'una molt bona notícia per a l'ecologia, el medi ambient i les persones que vivim a Catarroja i els pobles de la rodalia.

Des d'aquest humil blog celebrem la decisió del Tribunal Superior de Justícia i volem donar l'enhorabona a totes les persones que han treballat perquè es paralitze esta barbaritat urbanística, especialment a la gent de la plataforma Salvem Catarroja.

Han hipotecat el futur de Catarroja.

Una de les principals raons per les quals vaig començar a interessar-me per la política local catarrogina va ser per uns fets ocorreguts fa uns sis anys i mig a esta població de l'Horta Sud on vivim la meua dona i jo des de fa un bon grapat d'anys.

El govern municipal estava format pels quatre partits que durant anys havien estat patint les conseqüències d'un govern del PP local, prepotent i poc respectuós amb les normes més bàsiques de la democràcia.

L'acord, que havia permès a l'oposició desallotjar al PP del poder, estava signat pel PSPV-PSOE, UV, EU i el Bloc. 

El pacte contemplava que durant els dos primers anys de la legislatura, l'alcaldia seria per a la candidata d'UV i els dos últims anys l'alcalde seria el candidat del PSPV-PSOE, però quan va arribar el moment d'amollar el càrrec i cedir l'alcaldia, l'alcaldessa d'UV va trencar el pacte i es va aliar amb el PP, de manera que va continuar sent alcaldessa, encara que qui governava en realitat era el cap de llista del PP que va assumir la regidoria d'urbanisme.

Pocs mesos després de la traïció de l'alcaldessa d'UV, ens assabentàrem de quines havien sigut les vertaderes raons que havien portat a esta senyora a trair als seus socis de govern: el PP havia arribat a un acord amb una empresa constructora (Llanera) per a transformar una gran zona d'horta protegida en una zona urbanitzable.

Enmig del boom de la construcció, semblava que tot el que es construïa es vendria i cada vegada més car, semblava que el creixement i la riquesa produïda per l'especulació immobiliària anava a ser infinita, però no va ser així.

Arran d'estos fets, molts ciutadans i ciutadanes, la majoria votants de partits valencianistes i d'esquerres ens sentirem indignats i començàrem a reunir-nos en una plataforma ciutadana anomenada Salvem Catarroja. La plataforma Salvem Catarroja i tots els partits de l'oposició han estat lluitant des d’aleshores contra el maleït projecte que preveu la construcció de més de 13.000 habitatges amb una ocupació prevista d'uns 54.000 habitants, que suposaria triplicar la població actual de Catarroja, que és d'uns 27.000 habitants.

Des de que es va anunciar que el macro-projecte urbanístic es duria a terme ha plogut molt, hem vist com la bambolla immobiliària es desunflava i com eixes perspectives de creixement han desaparegut, entre altres raons perquè una de les claus del creixement era la quantitat de mà d'obra necessària per a construir d'una manera tan desproporcionada, però encara així i tot, el govern municipal (format per PP i UV abans i ara pel PP a soles) ha continuat entossudit en dur a terme eixe macro-projecte urbanístic, encara que hi ha informes de la Confederació Hidrogràfica que diuen que no hi ha prou aigua per a tants habitatges. Malgrat la crisi i en contra de totes les recomanacions dels experts que diuen que hem d'apostar per una economia sostenible, ells continuen enrocinats en la idea de construir eixe macro-projecte urbanístic i omplir l'horta de gratacels, formigó i asfalt.

Fa uns dies va eixir la notícia que diu que el P.A.I. Nou Mil·lenni ha sigut definitivament aprovat per la Conselleria d'Urbanisme

Ara ja no està al govern municipal l'alcaldessa traïdora d'UV (que no es va presentar a les eleccions per a afavorir la victòria amb majoria absoluta del PP), ni l'alcalde del PP (que va faltar), però l'empresa Llanera ha aconseguit eixir viva del concurs de creditors gràcies a este P.A.I. i ara el problema el tenim els habitants de Catarroja, ja que encara que l'empresa constructora segurament no construirà res a causa de les males perspectives de creixement econòmic durant els pròxims anys, com tenen un termini de vint anys per a dur a terme el projecte, tenen temps per a esperar a veure si escampa i d'ací uns deu anys torna a haver un boom immobiliari i poden omplir-se les butxaques a costa de carregar-se un bon tros de l'Horta. No importa que un percentatge molt alt de pisos i cases de Catarroja i de les poblacions properes estiguen buides, ells continuaran amb el seu pla de destrucció.

Mentrestant eixa zona tan important de l'horta de Catarroja continuarà degradant-se, ja que, com quasi ningú conrea els camps, les males herbes ho envaeixen tot i tots els estius es produeixen incendis que causen molèsties als habitants de Catarroja, però no passa res, tot val per tal d’afavorir l'enriquiment d’una empresa constructora involucrada en molts casos de corrupció, continuarem patint durant molts anys les molèsties que faça falta.

I si algun dia, alguns habitants de Catarroja decideixen canviar el sentit del seu vot i votar més als partits que s'oposen al macro-projecte urbanístic i estos partits intenten parar la barbaritat urbanística que suposaria executar este projecte, no podràn, ja que les indemnitzacions que caldria pagar a l'empresa constructura serien milionàries i segurament l'ajuntament no comptaria amb suficients recursos econòmics per a poder pagar-les, així que podem dir que els habitants de Catarroja preocupats per la protecció del medi ambient i partidaris d'unes polítiques que afavorisquen el desenvolupament sostenible estem ben fotuts, a no ser que canvien les lleis o que mai més torne a haver un boom de la construcció, amb la qual cosa eixos terrenys de l’horta podrien tornar a conrear-se o es podrien transformar en un bosc urbà, una espècie de parc central de la subcomarca de l’Horta Sud - Albufera.


El temps, que és un jutge inapel·lable, ens dirà qui tenia raó, si els partits que proposen conservar l'horta o el PP i UV que optaren per destruir-la per tal d'afavorir l'especulació immobiliària d'una empresa constructora que ni tan sols és del poble.

Amb Catarroja no s'especula!

Des d'aquest blog hem expressat en repetides ocasions el nostre rebuig a la política urbanística del PP, basada en l'especulació, un creixement desproporcionat i una total falta de respecte al medi ambient.

La política urbanística dels ajuntaments governats pel PP considera els espais naturals com a matèria primera de les empreses del sector de la construcció que tan sols volen guanyar diners d'una manera fàcil i ràpida, sense tindre en compte les més bàsiques consideracions de respecte al medi ambient, creixement sostenible i l'ecologia.

La política duta a terme per l'equip de govern municipal de Catarroja (format per PP i UV) no és una excepció, amb la complicitat de la constructora Llanera, van dissenyar el macro-projecte urbanístic anomenat Nou Mil•lenni.

Una de les associacions que més s'ha destacat per la defensa del medi ambient a Catarroja ha segut Salvem Catarroja, formada per veïns i veïnes del poble que no estan d'acord amb la política urbanística del PP.

Salvem Catarroja ha encetat una campanya per a contribuir a conscienciar als ciutadans de la importància de la protecció del medi ambient i perquè ens adonem que el macro-projecte urbanístic que el PP intenta construir a l'horta de Catarroja és una barbaritat.

Des d'aquest blog volem, una vegada més, aportar el nostre granet d'arena per a intentar evitar que la política destructura del medi ambient que pretenen dur a terme els senyors del PP no acabe amb un dels pocs terrenys d'horta que encara conservem i per això a continuació vos deixem un enllaç on podeu participar i votar el vídeo de la campanya que més vos agrade:

Concurs de vídeos de Salvem Catarroja.

(La veritat és que val la pena mirar els vídeos, estan molt ben fets, sobretot si tenim en compte que la majoria han estat realitzats per aficionats)

La taula redona de Salvem Catarroja.

Divendres passat es va celebrar a la casa de la Cultura de Catarroja una taula redona organitzada per l'associació Salvem Catarroja, les bases de la convocatòria eren les següents:

Debat i taula redona: "Catarroja: el poble que volem", on Salvem Catarroja exposarà les seues propostes, i convidarà als representants de cada partit polític a fer el mateix, de manera que tots puguem intercanviar idees i millorar els programes electorals en qüestions com educació, horta, cultura, sanitat, urbanisme, Nou Mil·lenni, etc. L'acte estarà obert al públic en general i aquelles associacions del poble que vulguen assistir. S'obrirà per a tots un torn de paraula.

La veritat és que l'acte prometia, llàstima que no estigueren presents tots els partits amb representació a l'Ajuntament de Catarroja, PP i UV no van acudir a la cita, ni tampoc altres partits que, encara que no tenen representació, han anunciat que es presentaran a les pròximes eleccions municipals. El debat hauria estat molt més interessant si haguérem pogut escoltar els arguments de tots els partits, com per exemple els del ASÍ (i més divertit també).

L'acte va començar amb un considerable retard, els representants de Salvem Catarroja van fer una presentació primer i una introducció després, la introducció va ser massa llarga des del meu punt de vista, tant que va avorrir als assistents a l'acte que volien conèixer les postures dels partits polítics respecte als diferents temes que afecten al futur dels habitants de Catarroja.

Després van intervindre els representants de cadascuna de les formacions polítiques que participaven, primer Rosa Pérez en representació d’EU, a continuació Jesús Monzó en representació de la coalició Bloc – Compromís i finalment Alberto Gradolí en representació del PSPV-PSOE.

Tots els portaveus dels partits participants van agrair l'oportunitat que l'associació Salvem Catarroja els brindava per a explicar les seues propostes al poble, la representant d’EU va esmentar que des que ella és regidora, (fa vora huit anys) ningú ha organitzat un debat d’este estil al poble, fet que posa en evidència que la salut democràtica d’aquesta població no és, ni de bon tros, envejable.

La intervenció d’EU va ser més llarga dels vint minuts establerts per a cada partit, la portaveu d’aquest partit feu un recorregut pel seu programa electoral, explicant les propostes d’EU per a Catarroja i posant exemples de la política que la seua formació està duent a terme a altres poblacions. Sobre el P.A.I. Nou Mil·lenni va expressar la radical oposició de la formació política que representa.

A continuació, el portaveu del Bloc-Compromís va exposar d'una manera molt amena i entenedora les propostes del seu partit respecte als temes sobre els quals tractava el debat, durant la seua intervenció va deixar clara la postura de la formació que representa cap al macro-projecte urbanístic Nou Mil•lenni, que des del primer dia ha segut d'oposició total, ja que el model de creixement que la coalició Bloc- Compromís defensa per al poble de Catarroja no té res que vore amb construir un nova ciutat apartada del nucli urbà actual del poble, sinó que consisteix en un creixement sostenible i respectuós amb el medi ambient que millore la qualitat de vida de les persones, no pensant tant en els interessos de les grans empreses constructores, que és el model que estàn duent a terme el PP i UV.

El portaveu del PSPV-PSOE, Alberto Gradolí va dir que no parlaria del seu programa electoral perque el seu partit no el té encara acabat de definir i no volia dir res que després no pogueren complir, es va dedicar a fer referències als temes que havien tractat els altres dos candidats.

La falta d'experiència com a líder de la seua formació va quedar en evidència, parlava d'una manera insegura, encara ha de millorar un poc per a poder liderar una formació com la que representa. Esperem que amb el temps anirà acostumant-se al nou rol que li ha tocat ocupar des que l'anterior candidat del PSPV-PSOE, Wilson Ferrús (que per cert no va acudir a l’acte) va decidir passar a un segon pla de la política municipal.

Després el públic assistent va fer preguntes als diferents candidats a l’alcaldia.

Des d’aquest blog volem felicitar a l’Associació Salvem Catarroja per l’organització d’un acte que ha servit perquè tots els ciutadans i ciutadanes que vivim a Catarroja puguem escoltar les propostes dels polítics que integren les formacions polítiques que aspiren a governar el nostre poble, tan de bo se celebraren més actes com este, pensem que serien molt útils per a que la gent del poble coneguera les propostes dels seus polítics, almenys les dels partits que es prengueren la molèstia d'acudir, ja que uns altres es veu que estan molt ocupats per a explicar les seues idees o la seua manera de governar als seus electors.

La torre Macana

El dia de Nadal, anava conduint pel barri on vaig passar la major part de la meua joventut, quan, mentre buscava un lloc on aparcar, vaig vorer com alguns cotxes aparcaven a un solar on antigament s'alçava una torre mora, al costat de la Creu Coberta.

Jo no vaig conèixer la torre sencera (sóc major, però no tant), quan vivia allí tan sols quedaven unes ruïnes no massa ben conservades, però encara quedaven dos grans arcs  sencers i un parell de llenços de sillars en bones condicions, suficient per a fer-se una idea de la grandària de la torre. Jo calcule que seria pareguda a la de Silla. Esta torre fomaria part del sistema defensiu que envoltava la ciutat de València, recorde que també hi havia una sèquia que passava per sota la torre, era com si s'haguera utilitzat per a fer moure les pedres d’un molí. 

Hui tan sols queden quatre pedres formant un cantó, totes les restes de l'edifici han segut enderrocades, el solar està relativament net, al contrari que fa quinze anys, quan encara n’hi havia el magatzem d'un algepser que ho tenia envoltat d'una tanca i tot ple de materials de construcció. Es veu que l'Ajuntament de València ha fet una bona neteja, res faria pensar que sota la gespa es troben unes restes arqueològiques tan valuoses, tan sols el nom del carrer que hi ha al costat (Carrer Torre Macana) i la memòria d'alguns dels veïns més vells del barri ho dirien. 

Quan el meu germà i jo érem més jovens vam presenciar en directe (i vam tractar d'evitar) la demolició de les restes que quedaven quan encara vivíem allí. Ho recorde com si fora ahir, el meu germà ja  estava estudiant belles arts i jo disseny industrial, tal vegada gràcies als nostres estudis teníem una miqueta més de sensibilitat envers el nostre patrimoni que la majoria de veïns que vivien  a eixe barri de València, al menys, els fets que narraré a continuació així ho demostren. 

Un bon dia vam vorer com una retroexcavadora començava a enderrocar un dels dos grans arcs que encara es mantenien en peus a una de les bandes de l'antiga torre. Nosaltres li preguntarem als obrers com era possible que anaren a carregar-se unes restes arqueològiques tan valuoses. Evidentment els obrers no tenien ni idea ni de l'antiguitat ni del valor de les pedres que s'havien mantingut unides durant segles formant un edifici medieval, desafiant la llei de la gravetat.

En vorer que els obrers no tenien ni idea del valor de les restes i que, per descomptat no mostraven cap interès en parar la seua obra destructora, els preguntàrem qui els havia manat enderrocar-les i si tenien llicència d'obres, ens van dir que ells no ho sabien, que hauríem de parla amb el seu encarregat que en eixe moment no es trobava present.

Nosaltres no s’ho pensàrem dues vegades, vam telefonar la policia local que no va tardar molt a vindre i, després de demanar-los la preceptiva llicència d'obres i comprovar que no la tenien els va manar que pararen.

Al cap d'una mig hora aproximadament va aparèixer l'encarregat dient que eixa obra no tenia llicència perque es tractava d'una subcontracta d'una constructora que treballava per l'Ajuntament de València. Els policies els van dir que encara així i tot haurien de tindre llicència d'obres i que per tant no podrien continuar mentre no mostraren tots els permisos en regla.

En eixos moments (ja faria més d'un hora que els obrers estaven parats), ja n’hi havia un rotgle d'uns vuit o déu veïns xafardejant, tots estaven molt interessats pel fet de descobrir que al seu barri existien unes restes arqueològiques de les quals no tenien ni idea. De cop i de repent va aparèixer un veí molt exaltat queixant-se de perquè paraven una obra tan important i tan bona per al barri. Els policies li van demanar que es tranquilitzara, l'home que va causar prou de rebombori va explicar les raons per les quals estava tan a favor de l'enderrocament, era un veí que vivia en un dels pisos que donen al solar i deia que estava cansat de vorer eixe solar tan lleig tot ple de trastos que segons ell donava mala imatge al barri, (segons sembla ell havia segut un dels promotors de la idea de l'enderrocament). Al cap d'uns minuts ja n’hi havien dos grups de veïns enfrontats discutint sobre si era convenient o no l'enderrocament de les restes de l'antiga torre, el grup era prou nombrós, a banda dels típics iaios que s'entretenen mirant les obres n’hi havien prou veïns molt bel·ligerants contra el fet que aqueixes pedres es mantingueren en peus.

Mentrestant l'encarregat de l'obra ja havia perdut la calma i ens reclamava (al meu germà i a mi) els diners que costava tindre la retroexcavadora desocupada (no recorde el preu, però recorde que ens va semblar una quantitat prou elevada), la veritat és que ens vam sorprendre de les repercussions de la nostra acció en defensa del patrimoni. Els policies van cridar als tècnics de l'Ajuntament que van confirmar el valor de les restes i el meu germà i jo també es vam posar en contacte amb la Conselleria de Cultura que ens van donar la raó. Al final no sabem com va acabar la història, m'imagine que tornarien altre dia amb la llicència d'obres (o sense ella) i acabarien la seua tasca destructora, una llàstima. 

Des d'aleshores eixe solar encara continua sense un ús adequat com podria ser, per exemple, un jardí que posara en valor les restes arqueològiques o un local per a usos socials del barri que integrara les excavacions arqueològiques. Un exemple més de com l'Ajuntament de València, governat per Rita Barberà menysprea el patrimoni i la qualitat de vida dels veïns de la ciutat de València, un cas molt paregut al de l'Hort dels Mestres de Catarroja, on l'Ajuntament també governant pel PP, ha permès que s'enderrocara un dels edificis més emblemàtics i més ben conservats de l'Horta Sud.

EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA TORNA A PARALITZAR EL P.A.I. NOU MIL·LENNI

Hui no he parat durant tot el dia, com sempre, m'he alçat a les set del matí per anar a treballar i, mentre preparava el desdejuni, he escoltat una notícia per la ràdio que m'ha deixat impactat: “el Tribunal Superior de Justícia paralitza el macro-projecte urbanístic de Catarroja, Nou Mil·lenni”. No m'ho podia creure, després de tants anys lluitant perquè el maleit projecte no es duguera a terme, semblava que per fi la raó i la sensatesa eren tingudes en compte.

Mentre treballava he pogut connectar-me furtivament a Internet i consultar les notícies (sempre pense que em van a “monitoritzar” i em sancionaràn per perdre uns minuts mirant la premsa en lloc de treballar, manies meues), efectivament la notícia apareixia als principals diaris del País Valencià, el macro-projecte semblava definitivament paralitzat. Les reaccions no s'han fet esperar, el bloc de Jesús Monzó, com no podia ser d'una altra manera, ha celebrat la decisió, de l'alt tribunal que diu literalment:

"No es un uso razonable aquel que exprime el suelo en los términos que proponen los actos recurridos", que se pronuncia por un "desarrollo sostenible" y asegura que las magnitudes del "consumo de suelo" que plantea Nou Mil·lenni "están fuera de la realidad.

Para evitar consecuencias irreparables, el tribunal, que asegura ignorar cómo se ha incorporado el proyecto en la aprobación provisional del Plan General de Ordenación Urbana de Catarroja, el pasado marzo, se reafirma en la existencia de lo que denomina periculum in mora. Si se produjeren las transformaciones físicas derivadas de los instrumentos aprobados, podrían quedar deteriorados valores medioambientales y materializada una gran masa edificatoria, de imposible gestión frente a una sentencia estimatoria del recurso, con lo que este perdería su virtualidad".

La veritat és que aquesta sentència em fa recuperar una miqueta la fe en les institucions de l'Estat, que ja casi havia perdut.

No hem de ser il·lusos, sabem que el camí que queda per recórrer és encara llarg i complicat, però no cap dubte de que aquest és un pas molt important en la consecució de la paralització definitiva del macro-projecte urbanístic contra el que tant hem lluitat i del que tant hem parlat a aquest blog i que continuarem fent-ho mentres no s'elimine definitivament del programa dels dos únics partits de l'Ajuntament de Catarroja que el recolzen: PP i UV.

El següent pas, tal vegada definitiu, seria que no tornaren a governar estos dos partits i que els partits que actualment es troben en l'opsició: PSOE, EU o Bloc governaren (junts o per separat) i que anularen definitivament el macro-projecte tan absurd i innecessari com perjudicial per al medi ambient, així com per als recursos naturals tan valuosos com l'aigua i el paisatge que són patrimoni de tots els ciutadans i ciutadanes que vivim a Catarroja. Per no parlar de la contaminació que produiria i tots els problemes derivats d'augmentar d'una forma tan brutal la densitat de població (excés de trànsit, augment de la marginació, soroll, etc.)

Si al final, després de tot, es compliràn els desitjos que vàrem formular els membres de la plataforma ciutadana Salvem Catarroja la nit de Sant Joan...

La setmana de Sant Joan

La setmana passada no vaig parar en torreta, quasi tots els dies vaig participar en algun acte social; una nit, reunió de la Filà; altre dia sopar d'empresa; dos dies vaig anar a la Casa de Cultura a vorer unes obres de teatre interpretades per alumnes de l'escola municipal de teatre (entre els quals es trobaven uns quants amics); etc.


Entre tots els actes, va haver un que em va agradar especialment, la nit de Sant Joan, la passàrem, com ja és habitual els últims anys, jo diria que ja s'ha convertit casi en una tradició, amb un grup d'amics a una alqueria de l'horta de Catarroja, cremant la falleta de Salvem Catarroja. 


Una de les poques alqueries antigues de l'horta que encara resisteixen, és una llàstima perquè s'està perdent un patrimoni històric i cultural molt important, estem perdent una gran part de la nostra riquesa com a poble, un patrimoni immaterial que és molt difícil comptabilitzar en euros però que si el tíngueren a altres paisos europeus, més avançats que el nostre, segur que tot aquest patrimoni s'estaria conservant i recuperant i serviria de reclam per al turisme de qualitat, el turisme rural i no el de sol i platja que és l'únic pel qual aposten els nostres governants.

El turisme de sol i platja és molt depredador del medi ambient i no dona tanta rendibilitat ni treball de tanta qualitat per als qui s'hi dediquen, perque normalment els turistes que venen a Benidorm tan sols volen que emborratxar-se i poc més, mentre que el turisme rural o cultural no esquilma el paisatge ni el medi ambient ni el patrimoni ni despersonalitza el territori ni acaba amb la cultura pròpia del país sinò que al contrari, la defensa i conserva.

Però, aquest és altre tema, avui volia parlar sobre la nit de Sant Joan, com tot el món sap, la nit de Sant Joan se celebra des de fa milers d'anys, abans de l'aparició del cristianisme, era una festa pagana que se celebrava a donar la benvinguda a l'estiu, ja en l'època dels antics gregs i romans se celebrava en molts llocs al voltant de la mediterrània. Més endavant, amb l'aparició del cristianisme, aquesta festa que es celebra la nit més curta de l'any, es va reconvertir, com tantes altres, a una festa cristiana, dedicada a Sant Joan Baptista.

Encara me'n recorde quan era un xiquet i vivia en un poble menut de la Ribera, que soliem celebrar aquesta nit màgica al voltant de les fogueres de Sant Joan, ballant i botant les fogueres després de demanar un desig. Quan em vaig fer més gran i ja vivia a València vam començar a anar a la platja i normalment feiem una torrada de sardines o de carn i després complien totes les tradicions (que no sé d'on hauràn eixit) de botar les ones, nadar a la llum de la lluna, etc.

Des de fa uns anys, que els membres de Salvem Catarroja vam pensar que seria una bona idea aprofitar aquesta nit per a cremar la falla que plantem tots els anys a la plaça Major i que, no ens deixen cremar. Una gran nit, passada en companyia d'uns bons amics, continuant amb una tradició mil·lenària que ens uneix a molts altres éssers humans que durant segles han celebrat aquesta nit amb tantes connotacions màgiques i festives. Nosaltres, seguint amb la tradició de demanar desitjos, vam aprofitar per a demanar que no es faça mai el macro-projecte urbanístic Nou Mil·lenni  que suposaria la desaparició definitiva de l'horta de Catarroja.

Paradoxes quotidianes

A continuació podeu llegir el conte que va obtindre el segon premi del concurs "Conta'm Dona", organitzat per l'Ajuntament de Catarroja, en commemoració del Dia Internacional de la Dona.

L'autora és membre de l'associació Salvem Catarroja i per això no la varen deixar parlar durant l'acte de lliurament de premis, el passat huit de març.

Amb la publicació d'aquest conte volem rendir un homenatge a totes les dones i als membres de Salvem Catarroja que tant han treballat i continuen treballant de valent per a impedir la barbàrie urbanística que suposaria la construcció del macro-projecte urbanístic amb el que l'equip de govern municipal (format per PP i UV) pretén acabar amb l'última zona d'horta que ens queda al terme de Catarroja, contribuint d'eixa manera a la destrucció del medi ambient, el paisatge i la pèrdua de qualitat de vida dels que vivim a esta població.

Des de aquest humil blog volem donar l'enhorabona a la seua autora pel premi obtingut i animar-la a que continue escrivint, perquè està clar que ho fa molt bé. Ànim i endavant.

Paradoxes quotidianes

Setembre. Eixe mes odiat, sense identitat ni aspiracions, on l'estiu segueix colpejant amb la seua presència però queda desbancat per la publicitat, que ens ven abrics, jaquetes de llana i banalitats

que omplen la nostra vida per fascicles. Un dia d'aquest mes, d'algun any proper, futur o passat, caminava Neus pel carrer, suant, camuflant el cansament del seu ulls amb unes ulleres de sol, cap al col·legi de la seua filla, cap a les afores del poble, cap a uns barracons on s'acumulaven xiquets i xiquetes com nombres en els comptes d'un polític més preocupat per la seua butxaca que pel seu municipi. Neus es va assegurar que no passaven cotxes per la calçada, mirant de banda a banda per un carrer sense senyalitzar en un poble amb ànima de ciutat, en una zona recentment urbanitzada, deserta, encara en construcció, obeint a eixa absurda moda de créixer sense necessitat i sense sentit.

Va baixar de la vorera barrada, sobre la qual s'amuntonaven centenars de rajoles i tones d'arena. El silenci i l'asfalt baix els seus peus abocaven sobre ella una sensació de solitud que sempre l'esglaiava quan caminava per eixe barri, al costat dels cartells publicitaris que anunciaven talons i rebaixes, que eclipsaven el poc terreny d'horta que sobrevivia tristament tancat entre ciment i condemnat a desaparèixer. Observava el paisatge i recordava la seua infantesa.

Teresa i Aminah, encara enyorant les seues vacances, seguien, després de deu dies de classe, contant-se anècdotes de l'estiu, aferrant-se a eixos moments per a evadir-se d'una realitat que els recordava, mitjançant taules de multiplicar, dictats i exercicis en la pissarra, que la vida no és un etern agost. No, ni tan sols la infància. "I aquell dia el meu iaio em va comprar el gelat més gran que he menjat mai. Segur que ací no els fan tan grans, i tenia deu sabors, i..."

- Aminah!

Aminah va oblidar el seu gelat de deu sabors i va clavar la mirada en el professor. Els seus enormes ulls desprenien por i superba, competint entre si per forjar el caràcter d'una xiqueta de set anys. La

seua imaginació va ser ofegada per un crit que va arribar a ella com un tir en la seua consciència. El seu orgull es rebel·lava, però el seu conformisme el va silenciar.

- Va, presteu atenció.

El professor va seguir amb la seua explicació. Les dues xiquetes es van mirar, còmplices, avergonyides, somrients. Darrere d'elles, un xiquet mirava a través d'una finestra, tancada per a evitar el vent de ponent. I un ventilador creava aire prefabricat en un aula prefabricada.

Deu minuts després, els xiquets van trencar el silenci de la xafogor del migdia, convertint el pati del col·legi en una massa de colors i veuetes alegres. Teresa es ventava amb un dibuix que la seua amiga li havia fet, mentre repetia mentalment la dedicatòria escrita en un cantó arrugat del paper.

"M'estima" pensava. "Ella m'estima. Ací ho posa, m'estima. Serem sempre amigues, i quan ella siga futbolista i jo infermera, si es fa una ferida, la curaré". Tan simple i tan tendre, el pensament de Teresa volava i abraçava cada paraula de la seua amiga, cada color del dibuix, que representava a les dues xiquetes passejant, de la mà, per un camp ple de flors. Aliena a les presses adultes i a les conductes imposades, es va acostar a Aminah, la va besar en els llavis i li va preguntar "Ara som

núvies?". Però ella la va mirar perplexa. "No podem" va dir "Som dues xiques. El meu nuvi ha de ser un xic. A més, m'agrada Joan". La innocència de Teresa es va desfer en trossos al xocar contra terra. La veu de la seua amiga li va semblar el paradigma del menyspreu i es va convertir en un nus en l'estómac que la va acompanyar fins a veure sa mare, amb la seua mascota, un gosset de tres quilos capaç de retornar la il·lusió al més trist dels xiquets. Cinc minuts dura el desengany amorós dels vuit anys.

Aquella vesprada, Aminah va anar a la platja amb els seus pares. Es va llevar els pantalons i les sandàlies i es va acostar corrent arran de mar. Li agradava donar patades a l'aigua i mirar emocionada les gotes que es dispersaven per l'aire. De vegades s'imaginava a si mateixa de major,

en eixa mateixa platja, jugant amb les ones. Li espantava el futur però s'ensenyoriria d'ell, no anava a deixar que ell l'espentara en l'adreça que uns altres decidiren, era l'única convicció moral que tenia

i desitjava tindre. Però de vegades sentia, alienada, que els seus desitjos no eren seus, ni eren desitjos imposats, sinó assumits, sense coaccions, sense violència, inconscientment... No obstant això, no entenia aquesta sensació i preferia oblidar-la i distraure's, i dibuixar a Teresa, envoltada de flors.

Octubre. Els arbres ploren fulles, però la calor encara es resisteix a marxar-se. Neus camina un dia més cap al col·legi de la seua filla. Un obrer diu floretes des de l’andami. Ella no pot dissimular el

seu somriure, però es mostra ofesa. A l'entrada del col·legi, l'avalot diari. Xiquets, pares, iaios, professors, cotxes... Un parell de  salutacions superficials a desgana. Neus cerca amb la mirada a la

seua filla després de les reixes del pati del col·legi, la troba i espera que isca. Es mira les cames.

Això és una variu? Alguns pèls desobedients segueixen ací, just baix el genoll. Sens dubte, està més grossa. Hauria de fer exercici. Sospira i s'entristeix. Les seues aspiracions són cada vegada més modestes. Els seus pensaments, trivials. Els seus anys s'escapen i ella segueix sense eixir del seu poble. Amb un bon sou, una família... sent el jou social en la seua esquena. Ella, com l'amiga de la seua filla, també volia ser futbolista.

-Hola!

Una veu femenina, com l'esclafit d'uns dits, l'obliga a girar-se.

Teresa i Aminah caminen juntes, comentant un capítol de la sèrie dels dimarts. Passegen pel pati del col·legi. Es dirigeixen cap a l'eixida, es detenen en la font. En eixir veuen a les seues mares. Estan juntes, discutint.

- Va, dona. No sigues ximple, com pots consentir tant de masclisme? Com permets que eixe tio et domine així? Fes-te valdre, demostra-li que pots fer el que vols i vestir com et done la gana.

Les dues xiquetes es miren. L'eterna discussió.

- Però, Neus, és que jo sóc així, em comporte com crec que dec. Vull viure així i vestir-me així.

- Que tu vols? Amb la calor que fa? No, no vols, el que passa és que tens por, no t'atreveixes a pronunciar-te, no t'adaptes perquè ell té la mentalitat d'eixe país de retrògrads i et té en el puny.

Però ací tens llibertat, la llibertat que les dones que has deixat arrere no tenen. No la desperdicies!

- Mamà.

Teresa, amb veu impacient, va interrompre el discurs feminista de la seua mare.

- Anem-nos. Recorda que hem de fer el dinar. Si papà arriba a casa abans que nosaltres i no el té fet, haurà d'esperar-nos, i farà tard al treball per culpa nostra.

Autora: Piedatxu.

Setmana fallera

La meua relació amb les falles es podria considerar com una relació d'amor-odi, pense que aquest és el sentiment que tenim la majoria de valencians que hem viscut durant molts anys a la ciutat de València i hem gaudit de la festa i hem patit les seues conseqüències: els embusos de trànsits, carrers tallats, problemes per a trobar aparcament, soroll, etc.

Per una altra banda, també he de dir que les he viscudes molt, sobre tot quan era un xiquet i m'agradaven tant els petards que inclús vaig buscar la fórmula de com se feia la pólvora, m'encisaven les "despertaes", la "cremà", els carrers plens de gent i les bandes de música. Encara me'n recorde quan feiem falles a l'escola, des de ben menuts ens ensenyaren que les falles eren una manera de protestar de forma pacífica contra aquelles coses que no ens agradàven de la nostra societat: la contaminació, la corrupció dels polítics, els problemes econòmics dels ciutadans, etc.

Eixe és exactament el sentit de la falla de l'associació Salvem Catarroja: protestar d'una forma creativa i pacífica contra la política urbanística de l'actual equip de govern de l'Ajuntament de Catarroja. Despús ahir muntaren la seua falleta a la plaça Major com fan tots els anys. La intenció de l'Associació no és cremar la falla ni causar molesties als veïns, ja que no llancen traques ni fan soroll, tan sols planten la seua falleta i es limiten a xarrar amb tots aquells veïns que s'acosten interessats i pregunten pel xicotet monument, fet amb tant enginy i gràcia com falles de molt més pressupost. Es tracta d'una falla feta de manera completament artesanal pels membres de la plataforma amb materials reciclats: cartó, paper, fusta. Una falla de les autèntiques, com es feien antigament, sense plàstics d'ultima generació ni ordinadors ni màquines de control numèric.

No obstant això l'ajuntament de Catarroja, governat per membres del mateix partit que Alfonso Rús, el president de la Diputació que va censurar les fotos de l'exposició del MUVIM, no ho veuen d'eixa manera, no poden tolerar que un grup de ciutadans i ciutadanes que té una opinió diferent a la seua expresse les seues idees, per això, igual que altres anys, enviaren quatre agents de la polícia local per a obligar als membres de l'Associació a desmuntar la falleta.

Una mostra més d'intolerància i menyspreu a la ciutadania i a la cultura i la democràcia al que ja ens tenen acostumats els polítics del PP.

Els membres de Salvem Catarroja continuarem lluitant de forma pacífica amb tots els mitjans que la democràcia i l'estat de dret ens permeten contra la política urbanística d'aquest govern que destrueix el medi ambient i contra el seu comportament anti-democràtic, autoritari i intolerant, malgrat que alguns partits i institucions ens donen l'esquena.


No voldria finalitzar aquesta entrada sense dedicar unes paraules d'agraïment al Casal Jaume I de Catarroja que ens va cedir el seu local per a poder muntar la falleta abans de traure-la a la Plaça.

Per què alguns polítics no escriuen blogs?

Com ja s'ha comentat moltes vegades, la Blogosfera Catarogina guadeix d'una gran activitat amb molt de nivell, no cal que tornem a esmentar els blogs que la formen, són de sobra coneguts per tots (a la banda dreta d'aquest blog teniu enllaços a molts d'eixos blogs, els que a mi personalment més m'agraden).

La majoria dels caps de llista dels partits polítics amb representació a l'Ajuntament tenen un blog que actualitzen prou sovint (alguns amb més regularitat que altres). Els líders de les diferents formacions polítiques utilitzen els seus blogs per a mantindre informats als ciutadans i ciutadanes de Catarroja sobre les accions dels seus  partits polítics, expliquen les seues idees i posicionaments als plenaris i les seues postures front als diferents temes d'actualitat que ens afecten als habitants de Catarroja.

Encara que pogués semblar raonable que tots els caps de llista de partits amb representació a l'Ajuntament de Catarroja tingueren un blog, atesa la gran activitat bloguera de la població, no tots els líders de partits polítics de Catarroja tenen un blog, tots, excepte els líders dels dos partits que formen l'actual equip de govern: PP i UV.

Aquest fet s'ha comentat molt a la blogosfera catarrogina, però mai s'ha aprofundit sobre el tema, per això a mi m'agradaria dedicar esta entrada a intentar buscar una explicació de per què ni Soledad Ramon ni MAL (Maria Angeles Lopez) escriuen un blog? Blogs que ens ajudarien a entendre el perquè de les seues actuacions al front del consistori catarrogí.

Les possibles explicacions que jo trobe són les següents (se poden afegir més, a gust dels consumidors, escrivint comentaris a aquesta entrada. Per descomptat les al·ludides tenen tot el dret del món a expressar també la seua opinió):

1.- Perquè no tenen res que dir.

2.- Perquè no ho necessiten, ja que guanyen les eleccions amb majoria absoluta i això significa que la majoria del poble entén els seus posicionaments polítics, els aprova i està d'acord amb tot allò que elles fan o diuen i per això no cal que expliquen res.

3.- No tenen accès a internet (si esta fora la raó, jo propose que entre tots fem una col·lecta per lo poble i paguem les quotes de conexió a la xarxa que ara n'hi han unes ofertes molt bones)

4.- No tenen prou domini de l'ordenador ni dels programes que s'utilitzen per a escriure un blog (si esta fora la raó, jo proposaria que els pagarem un curset d’informatica per a que coneguen les eines informàtiques bàsiques, necessàries per a escriure un blog)

5.- No tenen prou nivell intel·lectual i/o cultural. Esta seria a plicable tan sols a una de les dos, ja que l’altra es va traure una carrera universitària i això significaria (al menys en teoria) que té  nivell suficient com per a escriure un blog.

6.- No consideren Internet un mitjà de comunicació interessant per a expressar-se, elles prefereixen el xafardeig a les botigues o perruqueries del poble per a dirigir-se als seus electors.

7.- No els cal molestar-se a escriure un blog, ja tenen bastants mitjans de comunicació al seu servici (diaris, televisions locals, ràdios i periòdics per Internet) que s'encarregeuen de difondre les seues idees, entre elles el "Periòdic de Catarroja", el qual se financia amb diners públics, però es limita a difondre i lloar "els logros" i les proeses de l'equip de govern format per PP I UV i no parla mai dels altres partits polítics.

8.- Perquè ni elles mateixa saben com han arribat a ser líders de les seues respectives formacions polítiques i en realitat no lideren res, ja que es limiten a ser les titelles de determinats grups i interessos particulars d’algunes persones afíns al PP  (com la constructora Llanera), les dos han arribat als càrrecs que tenen de rebot i sense merèixer-lo realment perquè n'hi ha molta gent molt més vàlida que elles per a ocupar eixos càrrecs de responsabilitat.

Tan de bo la nova alcaldessa (que encara no ha tingut oportunitat de governar perquè ha estat molt ocupada pujant-se el sou i el d’un altre regidor del PP d’una manera exagerada) ens demostrara que això que acabe d’escriure no és cert, que ella en realitat sí que governarà pensant en la majoria de catarrogins i catarrogines i defensa l'interés general, en compte de dedicar-se a governar al servei d’una minoria, la qual, per cert, no es pot dir que estiga formada per persones necessitades precisament...

Ja sé que estareu pensant, que soc un ingenu, però de quan en quan també està bé ser optimista i  pensar que un món millor és possible, encara que amb governants com estos del PP i UV semble molt difícil. Sempre cap la possibilitat que els habitants de Catarroja no tornen a votar a estos dos partits les pròximes eleccions, aleshores seria possible que ens governaren persones amb una miqueta més de nivell intel·lectual i ètic i que no pensen tant en els interessos d'uns quants i pensen més en el que és millor per al poble i les persones que vivim a Catarroja.