25 d'abril, la desfeta d'Almansa.

Ja s'està convertint quasi en una tradició d'este blog publicar les entrades que parlen sobre dates assenyalades amb retard, en este cas ho faré amb més de retard del que és habitual.

Enguany, igual que els darrers 305 anys, els valencians no hem d'oblidar que a conseqüència de la derrota d'Almansa, el 25 d'abril, el País Valencià va perdre les seues institucions d'autogovern, les seues lleis pròpies, els furs i l'oficialitat de la nostra llengua, es podria dir que vam ser legalment eliminats com a nació i passàrem a estar regits per les lleis castellanes i les nostres institucions serien substituïdes per les pròpies de Castella.

En realitat el poble valencià no va desaparèixer a conseqüència del decret de nova planta, tan sols es va tractar d'una abolició legal dels drets i privilegis que el Rei Jaume I ens va concedir com a poble, però la gent continuava parlant valencià a casa, al carrer, a la feina, etc. I els costums i tradicions no les vam perdre ni de bon tros, la prova més evident és que hui en dia, més de tres segles més tard, encara es continua parlant valencià, encara conservem la nostra gastronomia pròpia, molt diferent de la castellana, el nostre caràcter emprenedor i feiner, les nostres festes i tradicions, etc.

Sempre que parlem d'este tema m'agrada recordar que gràcies a l'arribada de la democràcia i l'estatut d'autonomia, els valencians recuperàrem en part les nostres institucions d’autogovern (encara que sotmeses a les del govern central) i altres drets importants com l'oficialitat de la llengua o l'educació en valencià, els topònims valencians, etc.

Per una altra banda, també cal reconèixer que l'ús que han fet els polítics elegits pel poble valencià d'estes lleis i institucions d'autogovern no es pot dir que haja sigut molt profitós per al nostre poble, sinó més aviat tot al contrari. Per desgràcia els electors han votat majoritàriament a polítics del PP i PSOE, polítics que, malgrat ser valencians la majoria,  han posat els interessos del seus respectius partits a Madrid per davant dels interessos del poble valencià.

Sempre ens queda el consol de pensar que si algun dia els valencians i valencianes es decideixen per votar majoritàriament a un partit valencianista, com la Coalició Compromís, els polítics valencianistes sabran fer un bon ús de les institucions i aconseguiran que el nostre País torne a tindre el pes i la importància que va tindre en el passat (i que ens pertoca per pes demogràfic i activitat econòmica al conjunt de l'Estat) i deixem de ser posats com a exemple d'una autonomia mal gestionada.

Volguera que esta entrada servira per a contribuir d'alguna manera a la recuperació dels nostres drets com a poble, encara que sóc conscient de que es tracta d'una contribució molt xicoteta, però com se sol dir: "Tota pedra fa paret"

Darrer diumenge d'octubre, tots al Puig !

Este diumenge és el darrer d'octubre, com tots els anys, la coalició Bloc-Compromís, igual que altres organitzacions valencianistes, celebra la gran festa del valencianisme. Com quasi tots els anys des de fa ja un bon grapat, qui subscriu este humil blog anirà amb uns quants amics i amigues a passar un dia festiu alhora que reivindicatiu.


Enguany molts amics de Catarroja i València s'han decidit a fer el recorregut a peu, des de la porta de Serrans de València fins al Puig, si s'animeu ja sabeu, heu de matinar una miqueta per a estar allí a les nou del matí.

Enguany jo aniré amb el cotxe granera per a ajudar a la gent i per si algú es cansa de caminar o patira qualsevol incident.

Per tant ja sabeu, si voleu passar un dia de festa amb molta més gent valencianista, tots al Puig.

Ací vos deixe una imatge on podeu trobar tots els detalls de l’esdeveniment.

Vos esperem!

25 d'abril, la batalla d'Almansa.

Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.

Hui fa 304 de la derrota de les tropes austriacistes a la batalla d'Almansa, una de les conseqüències d'aquesta derrota va ser la derogació dels Furs del Regne de València i la desaparició de les seues institucions d’autogovern, és dir la desaparició legal del Regne de València, es va prohibir l'ús de la nostra llengua i es van derogar les nostres lleis i institucions pròpies, però el que no van poder fer va ser fer desaparèixer el poble valencià, amb els seus costums, cultura i tradicions.

Hui, més de 300 anys després, encara continuem lluitant per defensar la nostra llengua i cultura, intentant no desaparèixer com a poble enmig de la globalització i el sistema d'economia de mercat que intenta que els pobles perden la seua personalitat per tal d'aconseguir que tots consumim els productes que ens volen vendre, els quals moltes vegades tenen molt poc a vorer amb la nostra cultura i les nostres tradicions, estan fets basant-se en les tradicions culturals d'altres pobles, en un intent unificador molt convenient per als interessos de determinats grups de poder.

Per això, hui tornem a dir que no, que no estem d'acord amb l'intent unificador i des-personalitzador del món actual, volem continuar sent un poble amb la nostra cultura pròpia, les nostres lleis i institucions d'autogovern i volem mantindre la nostra llengua, sense menysprear als demès, sabent que no som millors ni pitjors que els altres pobles, amb les nostres virtuts i els nostres defectes que intentarem millorar, però sense perdre la nostra personalitat.

Segurament molts diràn que això és impossible, que hui en dia no podem fugir de les tendències dels mercats que marquen les lleis i el comportament de les societats, que no hi ha res a fer, però jo pense que no, potser hem perdut moltes batalles, però la guerra no està perduda, al menys mentre quedem algunes persones decidides a continuar lluitant, som hereus d'una cultura que s'ha anat transmetent de pares a fills, generació rere generació i no tenim el dret a no continuar transmetent-la.

A més a més, hi han dades que demostren que mantindre viva la nostra llengua i cultura és possible, de fet és la vuitena llengua a la blogosfera i una de les més importants de Ia Wiquipèdia, la qual cosa no està gens malament, sobretot si tenim en compte que la nostra no és, ni de bon tros, una de les llengües més parlades al món.

Acte de presentació de les festes de moros i cristians de Catarroja

Enguany, degut a una sèrie de circumstàncies, no he pogut participar molt en les festes de moros i cristians de Catarroja, tan sols vaig participar el dia del “alardo” (estranya paraula que, no sé perquè, utilitza el president de la nostra filà per a referir-se a la ambaixada o presentació de “filaes”), aquest singular acte, va estar graciòs, poguérem gaudir d'una curiosa explicació històrica de la nostra regidora de Cultura i Festes de Catarroja (MAL) ens va deleitar als assistents amb una xicoteta introducció de l'acte abans de donar la paraula a l'alcaldessa que com sempre va dedicar unes emocionades paraules d'homenatge al difunt alcalde Francisco Xirivella ( a este home sembla que volen beatificar-lo, com si la gent no sabera com de mal alcalde i mala persona era).


El cas és que la regidora de Cultura i Festes, ens va donar una “lliçó” de història a tots els presents, va dir que enguany es donava la curiosa coincidència de que el nom de les “filaes” capitanes, coincideix amb els noms dels dos liders del bàndol moro i cristià quan la conquesta del Regne de València: Jaume I i Al-Azraq i que este acte serviria per a commemorar l'acord que hi va haver entre el rei musulmà i el cristià, en virtut del qual, el rei moro va rendir-se a canvi d'unes concessions que li va fer el rei cristià. Tot això seria molt bonic i molt curiós si no fora perque Al-Azraq no era el rei moro de València sinò un cabdill que mai va rendir-se davant els cristians fins que va morir lluitant contra les tropes del rei Jaume I, el rei moro de València era Abd Zayd Abad al-Rahman (Abú Zeid).

Ja que esta senyora no coneix la història del País Valencià i que tampoc sembla estar interssada en conèixer-la, perque no li haguera costat res buscar una miqueta per Internet i així no hauria dit eixa tonteria, podria deixar el càrrec de regidora de Cultura i Festes i que s'encarregara alguna altra persona amb més coneixements o, al menys amb més interés per la cultura que segur que a Catarroja n'hi han moltes persones molt més qualificades que ella per a eixe càrrec, l'únic problema és que segurament cap altre regidor de la coalició PP-UV que ens governa tindria eixe mínim d'interés per la cultura que cabria esperar d'un regidor/ra de cultura.

EL CARRER BANDA DE L'EMPASTRE

No sé si serà cosa de l'edat (ja m'acoste als 40) o que definitivament soc un "friky", el cas és que de quan en quan me passa que pense que els temes que a mi m'apassionen interessen als demés. De vegades em senc com el "abuelo cebolleta" contant històries als seus nets.

L'altre dia aní a fer-me unes ulleres noves a una òptica a la que feia temps que no anava, de fet la xica que m'atengué no era la mateixa que l'última volta que aní. Era una xica prima i jove amb ulls blaus, no vaig a negar que em resultà atractiva (totes les dones amb bata blanca sempre resulten una mica més atractives), era una d'estes xiques joves que no tenen per on agafer-les, semblen gambes anèmiques (com diria la meua sogra). No passa res, jo no havia anat a eixa òptica a lligar, tan sols volia fer-me unes ulleres noves perque les que duia estaven ja molt velles.

El cas és que quan la xica mirà la meua fitxa emmagatzenada a l'ordinador em digué: "Los datos que tenemos aquí son los actuales o han cambiado?" (encara constava la meua adreça de fadrí). Li vaig dir: "No, han cambiado, ahora ya no vivo en esa dirección" i vaig començar a dictar les meues dades per a que les actualitzara a la seua base de dades.

Com de costum (moltes vegades me passa) em digué: "Ese nombre de calle existe de verdad o te estás quedando conmigo?" Jo li vaig dir molt seriòs: "No, és cierto, la calle se llama así. Nunca has oido hablar de la Banda del Empastre?" El meu amic (que per cert és fill del propietari de l'òptica) va confirmar que eixe nom era real, de manera que no vaig tindre que traure el D.N.I. per a demostrar-ho.

No sé perquè li vaig dir: "¿Es que nunca has oido hablar de la banda del Empastre? Pues era una banda muy famosa que tuvo mucho éxito durante la primera mitad del siglo XX. Pregunta a tus padres, que seguro que la conocen"

Però la xica ja no m'escoltava, em va dir: "el teléfono sigue siendo el mismo?"

Jo vaig pensar: "Ja he tornat a actuar com el "abuelo cebolleta", com si a esta jove l'interesara la història de la Banda de l'Empastre. Evidentment estava molt més interessada en l'última discoteca de moda o escoltar els "40 Principales" que en averiguar l'origen  del nom del carrer on viu un dels seus clients.

Jo ja m'havia oblidat del tema fins que hui he anat a recollir les ulleres i la xica, sense que jo li diguera res, m'ha amollat: "Sabes que le he preguntado a mis padres y me han dicho que sí que conocen la Banda esa"

Jo m'he emocionat i he intentat continuar explicant: "Sí, era una banda que actuaba en las plazas de toros, eran músicos y humoristas, era un espectaculo parecido al del bombero torero..."

Però ella ja no m'escoltava, m'ha dit amb desinterés: "Sí, ya claro. Son 270 euros, me vas a pagar en efectivo o en tarjeta?"

"Con tarjeta" li he dit jo i he pensat: "A quin sant esta jove em parla de tu?"

És broma, no passa res, comprenc que no a tot el món li apassiona la història com a mi.


(O serà que realment estem fent-se vells?)

Les senyes d'identitat del poble valencià

Els valencians tenim molts trets característics que ens defineixen com a poble. Tenim totes les senyes d'identitat pròpies d'una  nació: una llengua, una cultura, una història, unes institucions d'auto-govern, uns símbols (bandera, himne, escut), unes festes populars, balls, cançons, refranys, etc. No ens falta de res, tenim fins i tot una raça de gos pròpia: el rateret valencià sobre el qual recentment s'ha publicat un llibre 


Però encara així i tot, sovint sembla que tenim problemes d'identitat, no tenim tanta identitat com a poble com els habitants d'altres comunitats autònomes que no tenen tants trets propis d'identitat com nosaltres, que no tenen una llengua pròpia ni un passat d'autogovern, com per exemple Andalusia o Extremadura.


N'hi han moltes possibles causes per a explicar aquest fet, una d'elles és que des del govern central se'ns ha intentat esborrar la nostra personalitat en diferents moments històrics, des del "Decret de Nova Planta" fins l'època de la trancisió a la democràcia quan es va utilitzar la senyera coronada com un símbol anti-catalanista en contra de les suposades temptacions anexionistes dels nostres veïns del Nord, moviment popularment conegut com blaverisme.


Altres moments claus per a la pèrdua d'identitat del poble valencià han sigut: la prohibició d'ensenyar i inclús utilitzar el valencià a les escoles, a l'administració o a l'església. La divisió en províncies. O, més recentment, l'aprovació per part del PP-PSOE del nostre Estatut d'Autonomia, el qual deixava el nom del País Valencià en un segon pla, ja que només es menciona en el pròleg i això deixa la porta oberta per a que alguns radicals (com els dirigents del PP de Catarroja) intenten impedir que eixa denominació es puga utilitzar amb normalitat, prohibint el seu ús als plens (comportament que, a banda d'intolerant, és il·legal perque va en contra del dret a la llibertat d'expresió reconegut en la Constitució).


Els intents de furtar-li la seua identitat al poble valencià han estat una constant en la recent història d'Espanya, els exemples serien interminables, però també hem de reconèixer que des de que arribà la democràcia, després de quasi 40 anys de dictadura franquista, s'ha avançat molt en la recuperació de les institucions i els simbols d'identitat del poble valencià, com per exemple: Les Corts, la Generalitat, la co-oficialitat de la llengua valenciana, el Síndic de Greuges, etc.


Degut a les estratègies de despersonalització que hem patit, podem dir que som una comunitat autònoma on no tots els seus habitants hi estan d'acord amb una mateixa denominació (alguns li diuen País Valencià, altres Comunitat Valenciana, altres "Levante"). No tothom està d'acord amb el nom ni l'origen de la llengua pròpia dels valencians. No tots estem d'acord sobre quina és la nostra bandera (tenim al menys tres o quatre versions de senyera), no estem ni tan sols d'acord amb la lletra de l'himne. Podriem continuar parlant de les festes populars (falles a la província de València, fogueres a la d'Alacant, Magdalena a la ciutat de Castelló, Moros i Cristians a les Comarques Centrals), diferències que semblen irreconciliables. Durant les festes de Castelló i alacant el jovens canten el ja tradicional: "puta València, puta capital"


Malgrat tot, sobre eixe maremàgnum de discrepàncies i embolic de símbols, tradicions, etc. encara queden al menys un parell o tres de símbols i/o tradicions que no han pogut carregar-se del tot. Un d'ells és la pilota valenciana, altres serien l'afició als bous de carrer (especialment als embolats) i un altre la gastronomia i el caràcter feiner i emprenedor dels valencians.


Hui volia parlar de la pilota valenciana, però pense que l'entrada ja se m'ha quedat un poc massa llarga, així que ho deixaré per a un altre dia, ja que crec que el tema ho mereix.