dilluns, 13 de juliol de 2015

Jesús Monzó, alcalde de Catarroja.



Des del passat 13 de juny, Jesús Monzó és el nou alcalde de Catarroja. Conec al Jesús des de fa més de 10 anys, quan començàrem a viure a Catarroja i ens vam integrar en el col·lectiu de Compromís per Catarroja.

Des del principi sempre l'he vist com una persona íntegra, sincera, senzilla, transparent, una persona honesta, en definitiva una bona persona, però pense que no és suficient amb això per arribar a ser alcalde d'una població com Catarroja de més de 27.000 habitants. Els catarrogins i catarrogines ens mereixem un alcalde ben preparat, amb la maduresa suficient, una persona que conega i estime el seu poble, una persona íntegra i al mateix temps un treballador incansable, eixa persona és Jesús Monzó, nascut al barri del Mercat fa 39 anys, regidor per la Coalició Compromís des de fa més de 10 anys, és una persona que coneix molt bé Catarroja, els seus problemes i el seu potencial, les seues mancances i les seues possibilitats. Jesús és una persona relativament jove, però al mateix temps és una persona molt ben preparada per a ser alcalde del seu poble, el millor alcalde que podríem tindre, sense dubte.

Des d’este humil blog hem estat defensant les idees del valencianisme progressista que representa la Coalició Compromís des de fa anys, per això no podíem deixar de publicar una entrada per a celebrar que per fi Catarroja té un alcalde valencianista, un alcalde de Compromís.

El valencianisme és una ideologia que es caracteritza per la defensa dels trets característics de la identitat del poble valencià, com la llengua i la cultura pròpies, però els polítics valencianistes també es caracteritzen per la defensa dels interessos dels habitants del nostre territori, interessos econòmics, socials, mediambientals, etc.
Per això els valencianistesno ens cansem mai de reivindicar un finançament just per a la nostra comunitat autònoma, més inversions en infra-estructures, en educació, etc.
Una altra característica molt important dels polítics de Compromís és que allà on governen o fan oposició, no paren de lluitar de forma incansable contra la corrupció, un exemple molt clar és Mònica Oltra.

El col·lectiu de Compromís per Catarroja va elaborar un programa electoral tenint en compte les aportacions dels ciutadans i ciutadanes de Catarroja, per mig de varies assemblees obertes que es varen celebrar a la seu del partit per a elaborar el programa. També es van tindre en compte moltes propostes rebudes  a través les xarxes socials i per correu electrònic. Un programa realista que intenta dur a terme el principis bàsics de la Coalició Compromís.

Altres principis en els que es basa compromís és en la participació ciutadana, la transparència, governar per a les persones, donant prioritat als interessos i les necessitats de les persones, per damunt d’interessos partidistes o de les empreses privades, al contrari del que han fet els polítics d’altres partits que ens han governat fins ara.

Per a finalitzar m’agradaria esmentar algunes de les competències del nou equip de govern municipal de les que es faran càrrec els regidors de Compromís per Catarroja, per tal d'aconseguir una Catarroja millor, més sostenible, més respectuosa amb el medi ambient, una Catarroja de les oportunitats, una Catarroja més social.
Algunes de les àrees de les que s'encarregaran els regidors de Compromís són les següents:
-      Educació.
-      Medi Ambient i sostenibilitat.
-      Transparència i participació ciutadana.
-      Seguretat Ciutadana.
-      Turisme i patrimoni.
-   Promoció del valencià.
-      Parcs i Jardins.
-   Modernització i noves tecnologies.

Els desitgem molta sort i els donem ànims per a que puguen dur a terme les funcions pròpies del seu càrrec amb valentia, il·lusió i amb responsabilitat.



dissabte, 23 de maig de 2015

Obrir els ulls.



Des de fa 20 anys, els habitants de la Comunitat Valenciana han votat majoritàriament al PP, malgrat que els successius governs del partit conservador han estat arruïnant l’economia de la nostra comunitat autònoma i no tan sols l’economia, sinó també l’educació, la cultura, el model productiu, les polítiques socials, el medi ambient, etc.

Quan el PP va començar a governar la nostra autonomia, ocupàvem el lloc numero 8 al rànquing de les comunitats autònomes, ara ens trobem al lloc 11, hem perdut 3 posicions. Quan el PP va guanyar les primeres eleccions autonòmiques al País Valencià, la renda per càpita dels seus habitants estava per damunt de la mitjana de l’Estat, ara estem per sota de la mitjana, ens han empobrit.

Les raons per les quals l’economia de la nostra comunitat autònoma ha retrocedit tant des de que ens governa el PP és, entre altres, l’infrafinançament. La nostra Comunitat Autònoma rep un finançament molt per sota de la mitjana del que reben la resta de les comunitats autònomes. 
Una altra de les causes és la manca d’inversions de l’estat, la Comunitat Valenciana és una de les que reben menys inversions de l’estat. 
Una altra de les raons és la inferior quantitat de funcionaris per cada mil habitants, mentre que altres comunitats autònomes tenen fins a 90 funcionaris per cada 1000 habitants (com Extremadura, per exemple), a la comunitat Valenciana hi ha tan sols 46 (la meitat!), tot això es tradueix en que al tindre un nombre menor de funcionaris, la nostra comunitat també ingressa menys diners de l’estat que les comunitats autònomes amb major nombre de funcionaris.

Tot açò és més greu encara si tenim en compte que la nostra comunitat és una de les que més aporta a l’estat en concepte d’impostos, es dir, paguem molt més del que rebem de l’Estat. La Comunitat Valenciana és la única de tot l’estat que, tenint una renda per càpita per sota de la mitjana, aporta més del que rep de l’estat.
Estos són tan sols uns quants exemples dels problemes que patim els valencians i valencianes causat pels governs del PP, i no poden dir que tenim tots estos problemes de endeutament, infrafinançament, etc per culpa del govern central que ha estat governat per l’altre partit que més ens ha fotut als valencians: el PSOE, ja que durant els 20 anys de governs del PP, el partit que més temps ha estat governant al govern central ha sigut el PP, vora 12 anys, més de la meitat.

Un altre dels arguments que aporten els partidaris del PP és que si els tornem a votar, esta vegada sí, sí que ens solucionaran els nostres problemes, que són molts, però el principal és l’economia, encara que hi ha altres també molt greus com: la falta d’aplicació de la llei de la dependència, el tancament d’unitats educatives a col·legis públics, la discriminació de la nostra música i cultura, etc.

Ho sent, però no m’ho crec, han tingut temps de sobra per a resoldre tots eixos problemes, ja que han estat governant amb majoria absoluta al govern central i a la nostra comunitat i no ho han fet. Per què els hauríem de creure ara?

No volguera acabar esta entrada del meu blog sense esmentar la corrupció, un altre dels grans problemes causats pel PP a la nostra comunitat autonoma i a la resta de l’estat, és una vergonya, la quantitat de casos de corrupció en els que han estat involucrats els polítics del PP i els que apareixeran en el futur, segur.

En fi un desastre, crec que està clar, els valencians i valencianes hem d’obrir els ulls i deixar de votar al PP, ja està bé, a vore si per fi entra un poc d’aire fresc a les nostres institucions i millora la gestió dels nostres polítics, una gestió més eficient, amb un finançament just, un govern de la Generalitat Valenciana que defense els interessos del habitants d’este territori tan injustament tractat per les polítiques del PP.


Per tant, jo no pense votar al PP, jo votaré amb valentia, amb Compromís, amb il·lusió, per un finançament més just per a tots els valencians i valencianes, que ja està bé que ens prenguen el pèl.

diumenge, 26 de gener de 2014

Fins al barret.


He triat una foto de l'aeroport de Ciudad Real per a il·lustrar esta entrada, el qual va costar set vegades més que el de Castelló i també està tancat.

(Podéis encontrar la traducción al castellano al final de la entrada)

Fins al Barret, per no dir fins a una altra cosa. 
Darrerament trobe que la gent està cada vegada més cabrejada i no és per a menys, a més de les notícies que no paren d'eixir parlant sobre la corrupció dels polítics i els que no ho són (o almenys no deurien ser-ho, com la Infanta), ens assabentem que els polítics del PP encara continuen fent obres faraòniques que costen molts diners públics i que moltes vegades no són necessàries ni volgudes pels ciutadans, el cas del barri de Gamonal és un exemple molt clar, però podríem trobar casos semblats en la majoria de ciutats d'Espanya.

Ahir vaig entrar al Facebook, no solc entrar molt sovint, i vaig trobar una notícia que em va deixar de pasta de moniato: "El govern autonòmic Extremeny pagarà 1000 euros a cada jove que aprove el títol de l'ESO".

Això serà precís? (com diria una amiga meua), en plena època de crisi, quan més de la quarta part del pressupost de la Generalitat Valenciana es destina a pagar els interessos del deute (deute il·legítim, per cert), ens podem permetre el luxe de pagar 1000 euros als xavals que es traguen el títol de l'ESO?

Estic molt cremat, de debò, perquè veig com es retalla en necessitats bàsiques de la ciutadania com la llei de la dependència, es fa pagar les medicines a pensionistes, no es paga a les empreses proveïdores de molts ajuntaments ni Comunitats autònomes i açò està fent que moltes empreses hagen de tancar, etc. i al mateix temps es malbaraten diners públics d’una manera escandalosa.

A Catarroja, tenim molts exemples d'aquest malbaratament dels recursos públics, per exemple: l'Ajuntament de Catarroja paga més de 320.000 euros a l'any en sous als alts càrrecs de l'empresa municipal, mentre eixa empresa tan sols executa obres per un import de menys de 100.000 euros a l'any. Ens podem permetre este luxe? Serà precís?

Per no parlar de la gran quantitat d'assessors, càrrecs de confiança, xòfers, cotxes oficials, etc. que utilitzen els nostres polítics.

Ja està be senyors polítics dels PP i del PSOE, ja va sent hora que se n’adonen que estem en una època de crisi molt fotuda i que s'ha de prioritzar en què es gasten els diners públics que paguem tots els ciutadans i ciutadanes amb els nostres impostos.

En època de crisi hauríem de destinar més recursos a fomentar polítiques actives de d'ocupació, hauríem de destinar més diners a polítiques socials per a ajudar a les persones i famílies que pitjor ho estan passant i retallar d'eixes altres coses que no són tan urgents ni necessàries com les grans obres o els cotxes oficials, etc.


Hasta el gorro (por no decir hasta otra cosa)


Por no decir hasta otra cosa. Últimamente creo que la gente está cada vez más cabreada y no es para menos, además de las noticias que no paran de salir en los medios hablando sobre la corrupción de los políticos y los que no lo son (o al menos no deberían de serlo, como la Infanta), nos enteramos de que los políticos del PP todavía continúan haciendo obras faraónicas que cuestan mucho dinero público y que muchas veces no son necesarias ni queridas por los ciudadanos, el caso del barrio de Gamonal es un ejemplo muy claro, pero podríamos encontrar casos parecidos en la mayoría de ciudades de España.

Ayer entré al Facebook, no suelo entrar muy a menudo, y encontré una noticia que me dejó de pasta de moniato: "El gobierno autonómico Extremeño pagará 1000 euros a cada joven que apruebe el título de la ESO.

Esto será preciso? Cómo diría una amiga mía, en plena época de crisis, cuando más de la cuarta parte del presupuesto de la Generalitat Valenciana se destina a pagar los intereses de la deuda (deuda ilegítima, por cierto), nos podemos permitir el lujo de pagar 1000 euros a los chavales que se saquen el título de la ESO?

Estoy muy quemado, de verdad, porque veo como se recorta en necesidades básicas de la ciudadanía como la ley de la dependencia, se hace pagar las medicinas a pensionistas, no se paga a las empresas proveedores de muchos ayuntamientos ni Comunidades autónomas y esto está haciendo que muchas empresas tengan que cerrar, etc.

En Catarroja, tenemos muchos ejemplos de este derroche de los recursos públicos, por ejemplo, el TAC, el Ayuntamiento de Catarroja paga más de 320.000 euros al año en sueldos a los altos cargos de la empresa municipal, mientras esa empresa tan sólo ejecuta obras por un importe de menos de 100.000 euros al año. Nos podemos permitir ese lujo?
Por no hablar de la gran cantidad de asesores, cargos de confianza, choferes, coches oficiales, etc. que utilizan nuestros políticos.

Ya está bien señores políticos del PP y del PSOE, ya va siendo hora de que se den cuenta que estamos en una época de crisis muy jodida y que se tiene que priorizar en qué se gastan el dinero público.

En época de crisis tendríamos que destinar más recursos a fomentar políticas activas de ocupación, tendríamos que destinar más dinero a políticas sociales para ayudar a las personas y familias que peor lo están pasando y recortar de esas otras cosas que no son tan urgentes ni necesarias como las grandes obras o los coches oficiales, asesores, etc.

dilluns, 4 de novembre de 2013

El finançament que patim.




(Podéis encontrar la traducción al castellano al final de la entrada)

Els que ens considerem valencianistes tenim alguns temes sobre els quals solem parlar sovint, un d'ells és el finançament, la raó és molt clara, el País Valencià o la Comunitat Valenciana (com vulgueu) està infra-finançada, té un finançament molt per sota del que li pertocaria en funció de la seua població i renda per càpita, a més es tracta d'un dèficit de finançament encara més greu si tenim en compte que som una de les comunitats que més aporta a l'estat amb els nostres impostos, impostos que després es destinen a altres comunitats autònomes que no aporten tant ni estan tan necessitades com la nostra. Per resumir, podríem dir que el sistema de finançament actual de l’Estat Espanyol és molt injust amb el País Valencià.

El problema del infra-finançament és més greu encara si considerem la situació de crisi que estem vivint i que moltes empreses estan tancant o acomiadant a treballadors precisament perquè les administracions públiques no paguen, a més de per el mal finançament, pel deute que han acumulat degut al mal finançament. Per exemple, més d'una quarta part dels pressupostos de la Generalitat Valenciana es destinen a pagar el deute, deute que hem anat adquirint a conseqüència del mal finançament que des de fa molts anys patim, igual que moltes altres institucions (ajuntaments, diputacions, etc.) han hagut de demanar préstecs per a atendre a les necessitats bàsiques de la població com la sanitat i l'educació, que des de fa molts anys estan transferides a les comunitats autònomes.

Per tant, la situació que patim a el País Valencià és com un peix que es mossega la cua: les administracions públiques no poden pagar a les empreses, moltes empreses han de tancar o d'acomiadar personal, estos treballadors passen a estar en l'atur, baixa la renda per càpita de les famílies, el consum privat de les famílies cau i per tant moltes empreses també perden ingressos, encara que no treballen per a l'administració, estes empreses han d’acomiadar personal, etc.

Tot açò fa que la renda per càpita dels valencians i valencianes haja baixat i hem passat de ser una comunitat que estava per sobre de la mitjana en renda per càpita a estar per sota, hem perdut 3 llocs en el rànquing.

L'excusa segons la qual la Comunitat Valenciana havia d'aportar més diners i rebre menys que altres comunitats autònomes era la solidaritat inter-territorial, els territoris rics, amb més renda per càpita havien de col·laborar amb els seus impostos al desenvolupament de les altres comunitats autònomes menys desenvolupades, però eixa excusa ara ja no és vàlida perquè ja no som una de les comunitats més riques sinó que estem per sota de la mitjana i encara així i tot som una de les que més aporta en l'estat. De fet som l'única comunitat autònoma que, tenint una renda per càpita inferior a la mitjana té una balança fiscal negativa, es dir aportem més del que rebem de l'estat.

Aquest fet 
causa que la nostra Comunitat autònoma es trobe en una situació crítica, sobretot des que va començar la crisi, s'ha parlat molt d'esta situació, sobre tot per part de polítics del PP, especialment mentre el PSOE governava a Madrid, però no es pot dir que hagen fet molt per tal de solucionar el problema.

Els polítics del PP han utilitzat el tema del finançament com un argument electoral, queixant-se de la situació de discriminació a la qual estem sotmesos per culpa per la llei del finançament que va aprovar el govern socialista de Zapatero. Açò és veritat, tenen raó, però el que també és cert és que la llei de finançament que va aprovar el govern socialista no era pitjor que la que va aprovar el PP quan governava Aznar a Madrid, de fet, la llei que va aprovar el govern de ZP es pot considerar pròrroga de la que va fer el govern d'Aznar, ja que no va canviar a penes el finançament del País Valencià. 


El que és més trist de tot és que este infra-finançament portem arrossegant-lo des de fa molt temps, fins i tot des d'abans de la democràcia, com explica el professor VicentSoler, la diferència és que aleshores el País Valencià era una comunitat rica en comparació de la resta de l'estat, ja que tenia molta indústria, exportava molts productes del camp (sobretot cítrics) que ens aportaven molts beneficis, teníem un sector turístic molt fort i moltes indústries capdavanteres, com la ceràmica, el moble, els joguets, el tèxtil, el calcer, etc. Eixa situació ha canviat, les exportacions de productes agraris ja no aporten tants beneficis com abans, de fet suposen una part mínima del PIB, les indústries han anant desmantellant-se en favor del sector de la construcció que durant uns anys va donar uns bons beneficis a uns quants, però que ara, una vegada que la bambolla immobiliària ha esclatat, només ens ha deixat atur, destrucció del medi ambient i del paisatge, un panorama desolador.

Per tant no podem parar de parlar del finançament, del mal finançament que patim els valencians i valencianes per culpa d'uns polítics corruptes i incompetents que ens han portat a la situació de fallida econòmica en la que ens trobem. Tant els de el PP com els de el PSOE que no han defensat com cal els interessos dels valencians i valencianes i han permès este espoli de la nostra economia. Per això hem de ser molt conscients que ni els polítics del PP ni els de el PSOE seran capaços de traure'ns de la situació de precarietat econòmica en la qual ens trobem, ha arribat el moment de pensar en altres opcions polítiques i mirar cap a altres partits com la Coalició Compromís que realment si que ha demostrat defensar els interessos del valencians i valencianes.



TRADUCCIÓN AL CASTELLANO

Los que nos consideramos valencianistas tenemos algunos temas sobre los que solemos hablar a menudo, uno de ellos es la financiación, la razón es muy clara, el País Valenciano, la Comunidad Valenciana (cómo queráis) está infra-financiada, tiene una financiación muy por debajo de la que le correspondería en función de su población y renta per cápita, además se trata de un déficit de financiación todavía más grave si tenemos en cuenta que somos una de las comunidades que más aporta en el estado con nuestros impuestos, impuestos que después se destinan a otras comunidades autónomas que no aportan tanto ni están tan necesitadas como la nuestra. Para resumir, podríamos decir que el sistema de financiación que padecemos es muy injusto con el País Valenciano.

El problema de la infra-financiación es más grave todavía si consideramos la situación de crisis que estamos viviendo y que muchas empresas están cerrando o despidiendo a trabajadores precisamente porque las administraciones públicas no pueden pagar, además de por la mala financiación, por la deuda que han ido acumulado debido a la mala financiación o de su mala gestión y el despilfarro. Por ejemplo, más de una cuarta parte de los presupuestos de la Generalitat Valenciana se destinan a pagar la deuda, deuda que ha ido adquiriendo a consecuencia de la mala financiación que desde hace muchos años sufrimos, igual que otras muchas instituciones (ayuntamientos, diputaciones, etc.) han tenido que pedir préstamos para atender a las necesidades básicas de la población como sanidad o educación,servicios sociales, etc., que desde hace muchos años están transferidas a las comunidades autónomas.

Por lo tanto, la situación que sufrimos en el País Valenciano es como una pescadilla que se muerde la cola: las administraciones públicas no pueden pagar a las empresas, muchas empresas tienen que cerrar o de despedir a personal, estos trabajadores pasan a estar en el paro, baja la renta per cápita de las familias, el consumo privado de las familias cae y por lo tanto muchas empresas también pierden ingresos, aunque no trabajen para la administración, etc.

Todo esto hace que la renta per cápita de los valencianos y valencianas haya bajado y hemos pasado de ser una comunidad que estaba por encima de la media en renta per cápita a estar por debajo de la media, hemos perdido 3 lugares en el ranking.

La excusa según la cual la Comunidad Valenciana tenía que aportar más dinero y recibir menos que otras comunidades autónomas era la solidaridad inter-territorial, los territorios ricos, con más renta per cápita tenían que colaborar con sus impuestos al desarrollo de las otras comunidades autónomas menos desarrolladas, pero esa excusa ahora ya no vale porque ya no somos una de las comunidades más ricas sino que estamos por debajo de la media y todavía aun así somos una de las que más aporta en el estado. De hecho somos la única comunidad autónoma que, teniendo una renta per cápita inferior a la media tiene una balanza fiscal negativa, se decir aportamos más de lo que recibimos del estado.


Este hecho sobre el cual se ha hablado mucho, sobre todo por parte de políticos del PP mientras el PSOE gobernaba en Madrid, pero que no se puede decir que hayan hecho mucho para solucionar el problema, causa que nuestra Comunidad autónoma se encuentro en una situación tan crítica, sobre todo desde que empezó la crisis.

Los políticos del PP han utilizado el tema de la financiación como un argumento electoral, quejándose de la situación de discriminación a la cual estamos sometidos por culpa por la ley de la financiación que aprobó el gobierno socialista cuando Zapatero era el presidente. Esto es verdad, pero lo que también es cierto es que la ley de financiación que aprobó el gobierno socialista no era peor que la que aprobó el PP cuando 
Aznar gobernaba en Madrid, de hecho, la ley que aprobó ZP se puede considerar una prórroga de la que hizo el gobierno de Aznar, puesto que no cambió a penas la financiación del País Valenciano. Lo que es más triste de todo es que esta infra-financiación llevamos arrastrandola desde hace mucho tiempo, incluso desde antes de la democracia, como explica el profesor Vicent Soler, la diferencia es que entonces el País Valenciano era una comunidad rica en comparación con el resto del estado, puesto que tenía mucha industria, exportaba muchos productos del campo (sobre todo cítricos) que nos aportaban muchos beneficios en forma de divisas, teníamos un sector turístico muy fuerte y muchas industrias líderes, como la cerámica, el mueble, los juguetes, el textil, etc. Esa situación ha cambiado radicalmente, las exportaciones de productos agrarios ya no aportan tantos beneficios, de hecho suponen una parte mínima del PIB, las industrias han yendo desmantelandose en favor del sector de la construcción que durante unos años dio unos buenos beneficios a unos cuántos, pero que ahora, una vez la burbuja inmobiliaria ha estallado, sólo nos ha dejado paro, destrucción del medio ambiente y del paisaje, un panorama desolador.

Por lo tanto no podemos parar de hablar de la financiación, de la mala financiación que sufrimos los valencianos y valencianas por culpa de unos políticos corruptos e incompetentes que nos han llevado a la situación de quiebra económica en la que nos encontramos. Tanto los del PP como los del PSOE que no han defendido como es debido los intereses de los valencianos y valencianas y han permitido el expolio de nuestra economía. Por eso tenemos que ser muy conscientes que ni los políticos del PP ni los del PSOE serán capaces de sacarnos de la situación de precariedad económica en la que nos encontramos, ha llegado el momento de pensar en otras opciones políticas y mirar hacia otros partidos como la Coalició Compromís, la cual realmente sí que ha demostrado defender los intereses del valencianos y valencianas.




diumenge, 27 d’octubre de 2013

Darrer diumenge d'octubre: Tots i totes al Puig!


Hui, com tots els darrers diumenges d’octubre des de fa un bon grapat d’anys, associacions valencianistes i partits polítics estan convocats a la trobada del Puig, on, com tots els anys es farà una serie de parlaments i activitats per a celebrar este dia gran de festa per al valencianisme polític.

Esteu convidats a vindre i a gaudir d'un dia de festa amb molts valencianistes que s'ajuntem tots els any al Puig per a celebrar i recordar que som un poble amb una llengua i una cultura pròpia, amb moltes virtuts i també alguns defectes (com tots els pobles) i que volem lluitar per a continuar sent-ho.

De pas aprofitarem per a reivindicar un finançament més just per a el País Valencià, ja que som una  de les comunitats autònomes que més aporta en l'estat i la que menys diners rep en proporció a la població i la renda per càpita, som la comunitat més injustament tractada, tant pel finançament com per les inversions del govern central i no hem d'oblidar que una gran part dels diners que es destinen a altres comunitats autònomes provenen dels impostos que paguem els valencians i les valencianes, gràcies a les rendes que guanyem amb el nostre treball, ja que els diners dels pressupostos generals de l'estat no plouen del cel, provenen dels impostos que paguem els ciutadans i les ciutadanes.


A la imatge que hi ha al principi d'esta entrada teniu el programa d’actes.


dimarts, 10 de setembre de 2013

Madrid, candidata a organitzar els Jocs Olímpics



Crec que no sóc l'únic que s'ha alegrat de que Madrid no aconseguira organitzar els Jocs Olímpics de 2020, almenys, ahir i despús-ahir, les xarxes socials estaven plenes de comentaris de gent que celebrava la notícia. El que no esperàvem (almenys jo) era que l'alcaldessa de Madrid anava a fer el ridícul d'una manera tan espantosa. La seua manera de parlar anglès, amb un accent horrible i els arguments que esgrimia per a defensar la candidatura de Madrid no han fet només que confirmar el que molts pensem des de fa temps: la nostra classe política és mediocre, especialment els polítics dels dos grans partits: PP i PSOE. A estos dos partits, la gran majoria dels que arriben a càrrecs de responsabilitat és per “enchufe”, per ser “amics de...”, “fills de...”, “nebots de no sé qui”, etc.

No hi ha dret a que els treballadors que volen accedir a un lloc de treball mínimament qualificat se'ls exigeix tindre una molt bona preparació acadèmica, 2 carreres, un màster, 5 anys d'experiència mínim i un excel·lent nivell d'anglès i en molts casos un altre idioma (alemany o francès, etc.) i mentrestant als nostres polítics no s’els hi exigeix res, quan estan ocupant llocs de molta més responsabilitat i en la majoria dels casos molt millor pagats.

Tots coneixem exemples del nostre entorn, a Catarroja tenim el nostre propi cas d'alcaldessa que sense preparació, ni formació, ni experiència, ha arribat a ser alcaldessa d'un dels pobles més importants de la Comarca i presidenta de la Mancomunitat de L'Horta Sud.

Com diu el refrany castellà “ací qui no té padrí no el bategen” i si en tens, ja no et fa falta tindre res més, et col·loquen i et posen tots els assessors que facen falta, Ana Botella, alcaldessa de Madrid, té més de 260 assessors i tots ells cobren més de 60.000 euros a l'any.
Si serà per diners...

Per a que després diguen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats.

Una autèntica vergonya, esperem que almenys este procés de presentació de la candidatura de Madrid haja aprofitat perquè molta gent que vota al PP òbriga els ulls i s'adone que són uns polítics mediocres, incompetents i corruptes i que és un error molt greu votar algun d’estos dos partits.

Això sí, almenys hem pogut passar unes bons moments durant este cap de setmana rient-nos amb els comentaris de la gent que es burlava de l'actuació tan patètica de la delegació espanyola a Buenos Aires.


dimecres, 21 d’agost de 2013

Quart aniversari del blog.




Hui fa 4 anys i 29 dies que vaig escriure la primera entrada d'este blog. Hui, igual que el primer dia que vaig començar a escriure el blog, fa molta calor i per això no puc dormir. Des d’aleshores he publicat 191 entrades i s'han escrit 315 comentaris. No he escrit tantes entrades com m'haguera agradat ni amb la qualitat que jo haguera volgut, si calcule el promig m'ix una mitjana de vora 4 entrades per mes, no està malament després de tot, però també és veritat que els últims mesos este blog ha estat molt parat i per això volguera re-activar-lo, volia escriure una entrada ni que fóra curteta per a commemorar el quart aniversari “d'aquest humil blog”.

Ja sé que ho he dit moltes voltes, que m'agradaria escriure més sovint i que després no trobe mai el temps ni l’ocasió per fer-ho. La veritat és que temes sobre els quals escriure no falten, amb tot el que està passant a l'actualitat política del nostre País, els casos de corrupció, els abusos del govern central, la manca de lideratge del president de la Generalitat Valenciana, el qual no reivindica els drets dels valencians i valencianes com cal, etc. Per no parlar d’altres temes a nivell local, com l'estat en què es troba Catarroja, amb els carrers plens de clots per culpa de la falta de manteniment de l'asfalt, fanals que no funcionen, tots els equipaments municipals en un estat lamentable, mentre la senyora alcaldessa no sabem a que es dedica en compte de governar i tractar de solucionar els problemes que tenim els habitants de Catarroja.

Hi ha molts temes sobre els quals parlar per a dur a terme el principal objectiu pel qual es va crear este blog: lluitar contra la desinformació que patim gran part la ciutadania per culpa, sobre tot, d'uns polítics que atenen a uns interessos que tenen molt poc a veure amb els interessos dels ciutadans i ciutadanes que els han elegit i per als quals se suposa que haurien d'estar governant, el cas dels sobres de diners negres que pagaven alguns empresaris al tresorer del Partit Popular és un cas molt clar del que vull dir.

A partir d'ara intentaré escriure amb més regularitat, espere que els temes que tracte resulten interessants per als lectors o almenys entretinguts de llegir.

Només em queda agrair a tots els que heu estat acompanyant-me durant estos quatre anys, llegint el meu blog, molts de vosaltres heu deixat comentaris, els quals agraisc especialment.

Ací vos deixe l'enllaç de l'entrada que vaig escriure en commemoració del tercer aniversari del blog.

diumenge, 21 de juliol de 2013

Moments de tensió durant la protesta del 18J



Durant tota esta setmana, les xarxes socials bullien d’activitat, amb l'etiqueta #18J es convocava una concentració en front de les seus del PP a les principals ciutats per a protestar contra els casos de corrupció recentment apareguts en premsa, que afecten el govern central i a alts càrrecs del partit que li dona suport, el PP.

Una bona amiga i jo vam quedar per anar junts a la concentració en front de la seu del PP a València, per circumstàncies vam arribar tard a la protesta, passaven ja quasi 3 quarts d'hora de l'inici de la concentració, però encara quedava molta gent concentrada en front de la seu del PP, unes 300 persones, diuen havien arribat a ser uns 800, molta gent ja se n’havia anat ja a casa.

La meua amiga i jo ens vam alegrar perquè encara arribàvem a temps de participar en la concentració, l’acte es desenvolupava d’una manera pacífica, els manifestants portaven pancartes criticant als polítics corruptes i no passava res fora del que sol ser habitual a este tipus de protestes, la gent cantava crits de protesta contra els polítics i els casos de corrupció, etc.

Les portes de la seu del PP estaven protegides per un grup prou nombrós de  de policies anti avalots equipats amb tot el equipatge propi que els caracteritza, portaven els cascs a la cintura i ens miraven amb cara de pocs amics amb els braços creuats com dient, qui s’atrevisca a intentar fer algun gest en contra de la seu del PP s'haurà d'enfrontar amb nosaltres, la gent intentava no fer cas, però la seua presència era amenaçant.

Aleshores, els organitzadors de l’acte ens van comunicar que la manifestació estava previst que acabara a les portes de les Corts, així que vam començar a fer camí cap allà per tal de protestar davant d’una de les moltes institucions governades pel PP amb majoria absoluta. Vam començar a caminar per la Gran Via cap al Passeig de la Petxina, serien les nou de la nit, molta gent anava anant-se ja a casa, cada vegada quedava menys gent, però com l’acte encara continuava, la meua amiga i jo vam decidir continuar participant, caminant pels carrers de València d’una manera festiva i pacífica.
Els policies anti avalots intentaven dirigir el grup dient-nos per on podíem o no caminar, intentant tallar-nos el pas, però el grup de gent d’una manera pacífica continuava el seu camí cap a les Corts. Vam passar al costat de l’antic col·legi de Jesuïtes que es troba al costat del Jardí Botànic i vam girar pel passeig de la Petxina cap a les Corts.

Quan es trobàvem al Passeig de la Petxina, a la alçada on comença el túnel que hi ha al mig de l’avinguda, ens vam trobar un grup prou nombrós de policies anti-avalots que ens tallàvem el pas, com no podíem girar ni cap a la dreta per que estava el mur del Jardí Botànic ni cap a l’esquerra perque estava el túnel, vam decidir tornar arrere, quan vam comprovar que n’hi havia un altre grup de policies que ens tallava el pas. Ens vam adonar que estàvem rodejats i no ens podíem moure, estàvem atrapats. La meua amiga, que té molta experiència d’haver participar en moltes manifestacions durant l’època de la transició, em va dir: “açò és una encerrona, ara voràs com no ens deixen avançar” i efectivament, així va ser, els policies tractaven d’evitar que pogueren exercir el nostre dret de manifestar-nos. La gent va començar a protestar, sempre de forma pacífica, intentant que els policies ens deixaren marxar pacíficament pels carrers en un acte perfectamente legítim de portesta democràtica.Vam intentar raonar amb els policies amb cara de pocs amics, però no atenien a raons, no ens deixaven parlar, es limitaven a donar ordre i a amenaçar-nos d’una manera subtil que si els feien cas ens hauríem d’enfrontar amb ells, dient-nos: “de aquí no se pueden mover, hagannos caso y no les pasará nada” amb un to de veu prou dur i amaneçant.

La meua amiga va intentar convencer-los de que ens deixaren marxar argumentant que havíem d’agafar l’últim tren que ens havia de dur a Catarroja, no hi havia manera, els policies no tenien intenció de deixar-nos anar, es notava que d’alguna manera ens volien castigar pel fet d'estar exercint el nostre dret a manifestar-nos.

Així que ens van obligar a caminar per damunt de la vorera i ens anaven dirigint com si forem un ramat de borregos, no sabíem ben bé cap a on.
Alguns deien: “Segur que ara ens voldran indentificar a tots per a fer-nos una fitxa policial com si forem delinqüents”

Jo no sé perquè, malgrat tot conservava la calma, pensava: no s’atreviran a colpejar-nos ni a fer-nos cap mal, després de tot no hem fet res mal, no els hem donat cap excusa”, pensava jo, segurament degut a la meua ingenuïtat, alguns dels manifestants amb més experiència se´ls notava prou nerviosos i preocupats.

Mentre tot açò passava, aprofitàvem per a traure fotos i telefonar o enviar missatges a familiars i amics per a avisar-los de la situació en la que ens trobàvem.
La gent que passava pel carrer ens mirava estranyada, érem com un grup de jueus durant la segona guerra mundial conduits per militars cap als camps de concentració.
Per fi passàrem al costat d’un bar i la meua amiga i jo vam aconseguir separar-nos del grup mesclant-nos entre la gent que prenia una copa asseguts al carrer. Igual que havíem fet nosaltres, molts altres aconseguiren escapar aprofitant el descuit dels policies.
Ens vam separar del grup a una prudencial distància però sense perdre’ls de vista, volíem saber com anava a acabar tot allò, no hi havia dret a que detingueren a tota eixa gent que no havia fet res mal.

Al cap d’una estona el cercle policial es va anar fent cada vegada més estret i començaren a amenaçar i espentejar als manifestants i als que intentaven resistir-se els colpejaven, els policies agafaren a un parell de joves i se’ls emportaren entre dos furgonetes per a poder colpejar-los amb total impunitat.

La gent cridava i protestava, la tensió anava en augment, cada vegada hi havia més gent al voltant del grup fent fotos i increpant als policies per a que pararen d’agredir als manifestants, de colp i de repent, alguns plolicies començaren a córrer amb la porra en la mà cap a la gent que els increpava.

La meua amiga i jo, ens vam ficar dins d’un bar i des de dins vam poder presenciar algunes escenes de violència policial absolutament injustificada contra els manifestants i la gent que els recolçava.

La gent des del balcons va començar a fer soroll amb caçoles de cuina en senyal de protesta contra els abusos dels policies i llançava aigua. Jo crec que açò va fer pensar als policies que encara que ho poguera pareixer, els que protestaven no eren tan sols quatre gats, n'hi havia molta més gent que els donava suport.

Nosaltres vam intentar eixir del bar per a continuar participant en la protesta, però els policies no ens van deixar, es podria dir que estàvem retinguts de forma il·legal.
Després d’una mitja hora de molta tensió i escenes molt violentes, els policies es van anar retirant. Més tard ens digueren que havien detingut a unes sis persones i identificat a molts més.

He escrit esta entrada per a que quede constància de la brutalitat policial que d’una manera absolutament injustificada va intentar reprimir uns manifestació pacífica i perfectament legal sense cap motiu ni argument. No és la primera vegada que açò passa, la policia ja ha actuat de la mateixa manera en altres ocasions, l'única diferència és que jo no ho havia viscut tant la violència policial en primera persona i he de dir que causa una sensació d'impotència i de sentir-te frustrat contra els poders públics que realment donen ganes de rebel·lar-se contra esta maleïda classe política que ens governa i el sistema en general.

Perquè no ens hem d’oblidar que els policies actuen conformen a les ordres que reben dels seus caps i estos reben les ordres dels delegats del govern que són polítics nomenats a dit pel govern central.

Se'ls hauria de caure la cara de vergonya de tractar d’eixa manera a ciutadans i ciutadanes  que no hem fet res mal i que tan sols intentàvem exercir el nostre dret a menifestar-nos pacíficament.


divendres, 7 de juny de 2013

Les formes i el fons.





Fa uns dies, les xarxes socials es van omplir de comentaris sobre l’acte de lliurament dels premis final de carrera als millors estudiants de tot l’estat, degut al fet que alguns estudiants havien evitat donar la mà al ministre d’educació en el moment de rebre el premi.

Els mitjans de comunicació afins al PP, no dubtaren en qualificar de falta d’educació el fet de que alguns dels millors estudiants es negaren a saludar al ministre, mentre que els mitjans de comunicació més progressistes ho van veure com una forma legítima de protestar contra la política educativa del PP i en concret contra la  llei d’educació recentment aprovada pel Consell de Ministres.

A mi esta polèmica em va recordar la intervenció del diputat de Compromís al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, el qual, durant una de les poques intervencions de les que disposa al congrés (tan sols pot parlar tres vegades a l’any, durant uns 10 minuts aproximadament) es va despullar parcialment, llevant-se part de la roba que portava (americana, camisa i corbata) per tal de mostrar una samarreta de suport als afectats per les hipoteques, molts d'ells perden sa casa i encara així i tot es queden amb el deute i han de continuar pagant la hipoteca.

En este cas, els mitjans de comunicació afins al Partit Popular també van criticar la manera que el diputat de la Coalició valencianista havia mostrat el seu desacord amb la llei aprovada pel govern de Mariano Rajoy, argumentant que es tractava d’una falta d’educació i respecte a les institucions, etc.

És possible que els polítics del PP i els periodistes que els defensen tinguen raó, que estes no son les formes més correctes d’expressar-se, però quan un representant del poble no té una altra manera d’eixir als mitjans de comunicació i els polítics dels partits convencionals (que són els que més mitjans i més poder tenen) no permeten que els partits minoritaris disposen de temps per a parlar al parlament i expressar les seues idees, els polítics d’eixos partits minoritaris han de buscar la millor manera d’expressar-se, encara que a alguns els puguen semblar unes maneres poc “correctes”, però és l'única manera d'aconseguir que les seues idees siguen escoltades i els interessos dels col·lectius als quals representen tinguen veu a les institucions. 

En realitat el que passa és que els polítics del PP estan fent unes lleis que afavoreixen la privatització de l’educació i una altra llei, la de les hipoteques, que defensa els interessos dels bancs front a les persones i és molt més greu el fet d’aprovar eixes lleis (que afecten d’una manera tan directa a tota la ciutadania), que no fer un acte de llevar-se la camisa al Congrés o no donar la mà al ministre.


Per això des d’aquest humil blog volia dir als Senyors del  PP,  que les formes són importants, però el fons ho és més encara. Per tant, en compte de criticar als col·lectius o les persones que treballen per tal d’intentar aturar d’una manera legítima i pacífica eixes lleis tan injustes que vostès aproven, el que haurien de fer és escoltar una miqueta més eixes veus que els critiquen i no estar sempre pensant en afavorir tant els interessos de les empreses privades dels seus amics i de la banca i podrien començar a pensar una miqueta més en les persones.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...