dimecres, 30 de juny de 2010

La qualitat percebuda


Ja que he vist que les entrades que tracten sobre temes relacionats amb la meua experiència professional tenen prou d'èxit, hui parlaré sobre la qualitat percebuda, que és un concepte que s'utilitza sovint a molts sectors de la indústria, sobre tot a aquells que es dediquen a la fabricació de productes de consum massiu, com ara l'automòbil.
A continuació reproduesc una definició d'aquest concepte que he trobat per Internet i que m'ha agradat, ja que pense que s'ajusta molt a la realitat:

"En términos generales se pueden distinguir dos conceptos de calidad: la calidad objetiva y la calidad percibida. La primera se corresponde con la calidad real de los productos, que se puede medir y comparar desde un punto de vista técnico. Sin embargo muchas veces el consumidor no tiene la capacidad para juzgar la calidad objetiva, por lo que es la calidad percibida la que actúa como variable de decisión en la selección de una marca concreta. Según Zeithaml (1988) la calidad percibida es “la opinión del consumidor sobre la superioridad o excelencia de un producto”.
Hui dia, a cap fabricant de productes de consum massiu se li ocorreria menysprear aquesta qualitat tan important dels productes perquè podria donar-se el cas de fer un producte molt bo, emprant molt bons materials i uns processos de fabricació molt ajustats, i obtindre un producte segur, ben acabat, ben dissenyat, etc. amb molt bones prestacions i molt durador, si els productes no transmeten eixa sensació de qualitat percebuda (moltes vegades falsa), segurament es vendriem molt pocs ja que, encara que el productes fóren molt bons, si els potencials consumidors no ho perceben així, no es vendrien molts.

Per això molts fabricants dediquen una gran quantitat de temps i esforços a millorar detalls com per exemple l'harmonia del color, els acabats superficials (plàstics cromats, aluminitzats, acabats imitació a fibra de carbó, etc.) l'equipament extra moltes vegades innecessari que fa que els productes tinguen molts “gadgets” que ni tan sols sabem com funcionen. Un clar exemple de tot açò serien les càmeres fotogràfiques digitals, la majoria de potencials consumidors tan sols miren la quantitat de Megapíxels, el zoom, si tenen estabilitzador o no i tres o quatre detalls més que moltes vegades no determinen la vertadera qualitat d'una càmera fotogràfica, és possible que tinga molt de zoom o molts megapíxels, però que faça unes fotos molt roïns, açò pareix que no importa, quasi ningú valora tant el resultat que li dona la càmera una vegada que se l'ha comprat, tan sols miren que la seua té més megapíxels que la del veí.

Aquesta idea es podria aplicar a molts altres productes, com ara telèfons mòbils, cotxes, roba, etc. Hui dia triomfa més la qualitat percebuda que la real.

Jo no sé perquè però cada vegada que pense sobre aquests conceptes no puc evitar trobar similituds amb alguns partits polítics, especialment amb el PP, el qual és un partit que té molt poca qualitat, la majoria dels seus dirigents són corruptes (Camps, Fabra, Ripoll, Bárcenas, etc.) o altres que sense arribar a ser corruptes (al menys que se sàpia de moment) són persones amb molt poc nivell cultural o humà, com és el cas de Rita o d'Alfons Rus, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València que va insultar els professors. Són pèssims gestors, no respecten el medi ambient ni el patrimoni, que malbaraten els diners públicas, etc. 


No obstant tots eixos fets tan greus que demostren que el PP és un partit molt xungo (amb molt poca qualitat, per dir-lo d'una manera més elegant), la majoria de gent continua votant al PP i les enquestes diuen que continuaràn fent-ho, ja que probablement tornaran a traure majoria absoluta al País Valencià, a les principals ciutats i la majoria de pobles on, si no trauen majoria absoluta almenys guanyaràn amb majoria simple (com en el cas de Catarroja).

És molt trist que la gent vote als partits de la mateixa manera que compra productes, guiant-se més per la qualitat percebuda que per la vertadera qualitat, perquè la qualitat d'un partit depèn sobretot de les persones que el formen, com, per exemple, el cas del Bloc, que és un partit amb molta qualitat real perquè està format per persones amb una gran qualitat humana, persones honrades, treballadores, cultes, de bon tros amb més nivell cultural i humà que la majoria de polítics del PP, però encara així i tot, molt poca gent és capaç d'apreciar la qualitat dels bons productes i es deixen dur per la qualitat percebuda i la imatge de marca com és el cas del PP, una llàstima 


dimarts, 22 de juny de 2010

UNA SORPRESA AGRADABLE


Quan algú porta vora quinze anys treballant a diferents sectors de la indústria, especialment al sector de l'automòbil (com és el meu cas) pot arribar a pensar que ja ha vist de tot, que és quasi impossible trobar-se amb alguna cosa que et sorprenga, no obstant això fa uns dies vaig viure una situació que em va sorprendre una miqueta i de manera molt agradable per cert.
Abans de contar l'anècdota faré una xicoteta introducció per als lectors que no sàpien quines funcions faig al meu treball.
Darrerament estic treballant d'enginyer de NVH, les sigles NVH signifiquen: Noise, Vibration and Harshness (traduït al valencià: Sorolls, Vibracions i Asprors ). Que és una funció que forma part del Departament d'Acústica de Ford, es dir els enginyers de NVH som els que ens encarreguem de que el cotxe sone bé, que no tinga sorolls extranys, ni vibracions, etc. els quals causarien una impressió molt pobra o de poca qualitat als conductors.


El cas és que fa uns dies estava provant un cotxe per una de les les pistes de proves que hi ha a la factoria d'Almussafes (la de velocitat per a ser més exactes), amb un dels meus companys, Friedhelm, un alemà del Nord amb molta experiència (té prop de 50 anys i porta més de vint treballant com expert en "Vehicle Integration"), quan de sobte ens trobàrem enmig de la pista una família d'ànecs travessant la carretera tranquil•lament "com Pere per sa casa", la mare pata portava darrere una família nombrosa d'almenys quatre o cinc aneguets, era una estampa commovedora.

Afortunadament vam poder esquivar-los i així es va evitar un a desgràcia que haguera segut inevitable conduint a més de 140 Km/h si no fora per l'habilitat del meu company i el bon comportament del cotxe que estàvem provant.

El meu company i jo ens vam quedar flipats, era una situació commovedora, li vaig explicar que la fàbrica de cotxes valenciana es troba enmig d'un parc natural. Els dos, aficionats a la fotografia, vam tindre la mateixa idea: podriem intentar fotografiar la família, ja que jo portava la meua càmera damunt. Així que vam reduir la velocitat i vam tornar al mateix punt del circuit on ens havien trobat la família d'ànecs, però ja no estaven, probablement s'havien amagat entre les males herbes que hi ha al mig del circuit.

Segurament estareu pensant que no és una gran anècdota per a contar als nets, però a mi em va fer pensar sobre el contrast que hi ha entre l'impacte de l'activitat dels humans sobre el medi ambient i la fragilitat del món animal salvatge i com d'important és que estem conscienciats amb la defensa de la natura.

diumenge, 20 de juny de 2010

Presentació de la candidatura de Compromís a les pròximes eleccions municipals de Catarroja



El col·lectiu de Compromís per Catarroja ha presentat esta setmana la seua llista a les eleccions municipals del 2011. La majoria d'integrants de la llista electoral són gent jove, d'entre 30 i 40 anys, i molt ben preparats, tots ells amb una llarga experiència professional, la majoria amb estudis universitaris, provenen de  diferents sectors professionals: de l'educació, l'agricultura i el medi ambient, la indústria; n'hi ha advocats, periodistes, economistes, enginyers, etc.

La candidatura de Compromís contrasta amb la resta de partits que tenen representació a l'Ajuntament de Catarroja i que previsiblement presentaràn una llista a les pròximes eleccions municipals. Diem que presumiblement es presentaràn perque a hores d'ara la majoria de partits (per no dir tots a excepció de Compromís) no tenen encara una llista electoral clara  ni saben qui sera el seu numero u i per tant el seu candidat a governar l'Ajuntament de Catarroja.

Un dels partits que està passant per una situació més complicada és el PP de Catarroja, que dona suport a l'actual alcaldessa, a menys d'un any de les eleccions i encara no saben qui serà el candidat a l'alcaldia ni qui anirà en llistes. De fet la lluita pel poder entre les diferents famílies del PP catarrogí és tan dura que no paren de produir-se dimissions de regidors que no estàn d'acord amb la gestió de l'actual equip de govern. Es troben immersos en una greu crisi.

La situació del PSPV-PSOE no es pot dir que siga molt millor, encara sense definir el candidat a ser alcalde, amb una llista relativament envellida, sembla que no acaben de trobar un substitut clar a Wilson Ferrús que evidentment no es presentarà com a cap de llista desprès d'haver intentat arribar a ser alcalde en quatre ocasions sense èxit.

La situació d'EU no és tan desastrosa com la del PP i PSOE, ja que tenen un equip de gent jove, ben preparada i amb ganes de treballar, però de moment encara no tenen una llista clara ni saben qui serà el seu candidat a liderar la formació política la pròxima legislatura (al menys que nosaltres sapiguem).


D'UV no mereix la pena ni parlar, ja que "ni está ni se le espera". Des que l'ex-alcaldessa i regidora d'UV, Maria Angeles López, va trair el pacte de govern amb els partits que li va permetre arribar a ser alcaldessa, ningú pensa que puga tornar a traure representació a no ser que es presente per les llistes del PP, ja que no fa res ni diu ni pruna als plens, situació que ens fa pensar que probablement UV ni tan sols presentarà llista a les pròximes eleccions.

En definitiva, la gent del Bloc-Compromís de Catarroja han fet bé els seus deures i presenten una llista renovada amb prou d'antelació, ajuntant candidats relativament joves amb altres candidats amb més edat i experiència, gent de Catarroja que coneixen bé la realitat del poble, amb ganes de treballar i de donar un nou impuls a Catarroja, des de l'honradesa i la feina ben feta, que bona falta li fa, desprès dels anys de desgovern del PP. Una llista molt sòlida i equilibrada.

Des d'aquest humil blog volem donar-los l'enhorabona i desitjar molt bona sort a l'equip de persones encapçalat per Jesús Monzó per a les pròximes eleccions municipals a Catarroja.

diumenge, 13 de juny de 2010

LA FUSIÓ DE LES CAIXES VALENCIANES, UNA CLAUDICACIÓ MÉS



La veritat és que darrerament els valencians no guanyem per a disgustos, després de perdre el control de la CAM, ara ens quedem sense Bancaixa, les dues grans caixes valencianes (la tercera i la quarta en grandària i importància de tot l'estat) han passat a tindre el centre de decisió fora del País Valencià, una claudicació més dels dos grans partits (PP i PSOE) que governen el nostre país sense tindre en compte els interessos dels valencians, pensant només en els interessos dels seus respectius partits a Madrid.

Encara que durant uns anys les dues caixes mantindràn la seua imatge de marca, les decisions ja no es prendràn al País Valencià, ni els polítics valencians podràn opinar sobre quines inversions estratègiques finançaran aquestes dues grans caixes que s'han anat formant amb el pas del temps i gràcies a molts anys d'esforços i de treball de valencians i valencianes que han anat dipositant els seus estalvis en aquestes dues caixes i han fet d'elles dues de les més grans de l'Estat.

Què passarà ara quan les noves entitats financeres hagen de decidir on inverteixen, com podem pensar que els dirigents de les noves caixes resultants invertiran en el nostre territori? Una vegada més el PP ha dut a terme la política “d'ofrenar noves glòries a Espanya” amb el vistiplau del PSOE. En quines mans estem?

Com és possible que els polítics valencians del PP i PSOE no puguen pensar ni per un moment en els interessos dels valencians i valencianes? o és que senzillament la decisió no s'ha pres pels òrgans de direcció de les respectives caixes sinó que ha sigut un intercanvi de croms entre Zapatero i Rajoy?


És molt trist, però sembla ser que és així.

I, com sempre, el nostre molt ex-honorable president de la Generalitat ens tracta si fòrem bobos, dient que no hem perdut res, que es mantenen les imatges corporatives, i les xarxes de les dues caixes. Com si això tinguera importància, això no val per a res, i més si tenim en compte que és una qüestió de temps, que més tard o més prompte no quedaran ni les marques ni les imatges corporatives ni res de res. D'ací uns anys, a penes es recordarà que els valencians i valencianes disposaven d'uns instruments financers valuosíssims que no depenien de ningú, només que de nosaltres mateixos i que podrien haver-se fusionat perfectament entre elles. Si ho hagueren fet, les dues caixes d'estalvis valencianes haurien tingut suficient entitat com per a mantindre la independència i ser un instrument molt important per al finançament de projectes que haguérem fet la nostra autonomia més productiva per a fer front a les reformes estructurals que necessita la nostra indústria i agricultura, els nostres sectors productius en general, per a plantar cara als reptes del segle XXI que suposen una major competitivitat, la globalització dels mercats, les noves tecnologies, infraestructures del transport, energies sostenibles, etc. etc.

Ara no sabem on aniran totes eixes inversions però segur que al País Valencià no.
Molts ciutadans i ciutadanes ja han decidit traure els seus estalvis d'aquestes dues caixes en senyal de protesta, jo també ho faré, una forma pacífica i democràtica de protestar contra eixa absurda política d'enriquir als que més tenen a costa d'empobrir el poble valencià. Ara ja tan sols ens queda una caixa d'estalvis valenciana, la d'Ontinyent, ja vorem quant de temps ens dura...

Ja poden estar contents els madrilenys, s'han emportat una de les joies de la corona del nostre País i poden sentir-se orgullosos dels polítics que tenen, nosaltres no podem dir el mateix. 


Aquest és el preu que hem tingut que pagar per la corrupció del govern de Camps, una més de les conseqüències de la seua feblesa dins del PP degut als nombrosos casos de corrupció en els que està involucrat, ell i els seus col·laboradors.

dissabte, 5 de juny de 2010

LA FLOTA DE LA LLIBERTAT

Ja fa més de quinze dies que no publique res al meu blog, una eternitat, sobretot si tenim en compte que em vaig proposar escriure dues entrades a la setmana com a mínim. Les raons d'aquesta absència són varies, però la principal és la feina, quan es treballa per al llançament d'un nou model de cotxe, com és la situació en la que em trobe ara, hi han moments de molt d'estrès i de molt treball que t'impedeixen dedicar més temps a altres coses. La veritat és que no em puc queixar perquè estic molt content amb el treball que estic fent, però m'agradaria poder dedicar més temps a les meues aficions, com aquesta d'escriure el meu blog. 
Durant aquests dies que he estat absent de la blogosfera han passat moltes coses, però n’hi ha una que m'ha impressionant especialment i que per tant no voldria deixar de comentar: la matança dels cooperants que intentaven dur ajuda humanitària a Gaza. 
No trobe paraules per a poder descriure el sentiment de rebuig que em produeixen aquests fets. És un acte de pirateria comès per l'exèrcit d'un estat suposadament democràtic i que forma part de l'ONU a unes persones que intentaven dur ajuda humanitària a uns èssers humans que estan passant necessitat per culpa d'un bloqueig absurd. 
Es tracta d’un cas clar de terrorisme d'estat. Si aquest atac l'haguera fet qualsevol altre estat hauria estat considerat un acte de guerra. Però com l’ha dut a terme l'estat d'Israel sembla que no passa res. Estats Units i l'ONU han fet unes febles declaracions de condemna i no han près cap mesura en contra de l'estat d'Israel.
Sense comentaris. 
Però si els fets són greus: la mort de nou persones innocents i desarmades, uns quaranta ferits que navegaven per aigües internacionals, intentant dur ajuda humanitària, més greus encara em semblen els arguments d'aquells que, des de països aliats d'Israel intenten justificar la massacre.
Són inadmissibles els arguments que alguns mitjans de comunicació espanyols de dretes han utilitzat per a defensar aquests fets. És increïble com s'esforcen per trobar arguments per a defensar la barbàrie, alguns diuen: “Israel no podia arriscar-es a que els vaixells portaren armes als palestins”. 
A banda que açò podria haver-se controlat d'una altra manera, jo pense que ells no són qui per a fer eixe control, com a molt podrien haver-lo fet els soldats de l'ONU.


En qualsevol cas, a mi se m'acudeix una pregunta: Qui controla que ningú porte armes a l'estat d'Israel? 
O és que hi ha dret a que l'estat israelià dispose un dels exèrcits millor equipats del món amb armes d'última generació subministrades pels Estats Units i el poble palestí tan sols pot disposar de pedres i pals per a defensar-se? Això quin sentit té? 
Per què l'estat d'Israel invadeix els territoris de Palestina?
A quin sant els Israelians tenen dret a fer un embargament als territoris palestins?
No entenc res.
Quina justificació es pot trobar al genocidi que estan duent a terme contra els palestins? 
Al menys tota aquesta crisi ha tingut algunes conseqüències positives, com que la majoria de l'opinió pública internacional sàpiga que el poble palestí està patint un bloqueig injust per part d'un estat que se suposa que és democràtic i que respecta la legalitat. 
I mentrestant que fa Obama? Com és possible que l'estat més poderós del món permeta tots els abusos d'Israel i no faça res per tal de evitar-los?

No és suficient l'excusa de que el lobby jueu controla gran part dels diners de Wall Street o que tenen molta influència en les decisions del govern dels EEUU. No hi ha dret, no es pot consentir que vulneren d'una manera tan flagrant la legalitat internacional i queden impunes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...