És el valencianisme una religió?

Tinc un company de feina que és vegà, moltes vegades xarrem  sobre eixe tema, a mi em cau molt bé i sempre em resulta interessant parlar amb ell sobre temes tan importants com l'elevada quantitat d'aigua que es consumeix per a produir un entrecot o una hamburguesa, etc. No sóc vegà, però considere que es tracta d'un moviment amb unes idees com a mínim curioses.

Un dia este company va dur a la feina una revista que parlava sobre el veganisme  i li vaig fer una ullada, vaig llegir un article  que deia que els vegans demanen un respecte semblant al que es demana per a les religions, ja que es tracta de moviments semblants, ambdós són col·lectius de persones que creuen en unes idees, que tenen uns principis i que pensen que seria bo per a la societat que eixes idees s'implantaren en la societat en general (els cristians dirien que voldrien "evangelitzar" la societat amb les seues idees, els vegans també)

Des de fa uns mesos, moltes de les persones que militem en un dels principals partits valencianistes, el Bloc, hem estat reflexionant al voltant de les nostres idees. Trobe que la ideologia valencianista té molt en comú amb altres ideologies o moviments com el veganisme, som un grup (una comunitat diríem, si fórem membres d'una religió) i per tant pense que el nostre moviment es mereix també el mateix respecte que una religió, ja que, encara que no tots els habitants de la Comunitat Valenciana comparteixen les nostres idees, mereixem un respecte i estem convençuts de que si el nostres principis s'aplicaren a la societat, la societat seria millor, més justa, més igualitària. Principis com la reivindicació d'un finançament just, unes infraestructures acordes al pes poblacional de la nostra comunitat, inversions en rodalies, transformació de la nostra economia cap a una economia productiva i del bé comú , etc, etc.

Per tant, hui, últim dia del Congrés del Bloc, em pregunte: "es podria considerar el valencianisme com una religió?"

Jo pense que no, és tracta d'una ideologia política, però moltes vegades sembla que hem de demanar un respecte semblant al que demanen els vegans per al seu moviment, quan en realitat deuria de ser la ideologia majoritària al País Valencià, igual que passa a altres comunitats autònomes, com Galícia o Andalusia, per exemple, on a cap polític se li ocurriría negar que són galleguistes o andalucistes.

Hem d'aconseguir que el valencianisme  s'escampe per la nostra societat i que cada dia més tinguem més "creients" de la nostra ideologia, i així ens aniria molt millor als habitants de la Comunitat Valenciana. 

Obrir els ulls.

Des de fa 20 anys, els habitants de la Comunitat Valenciana han votat majoritàriament al PP, malgrat que els successius governs del partit conservador han estat arruïnant l’economia de la nostra comunitat autònoma i no tan sols l’economia, sinó també l’educació, la cultura, el model productiu, les polítiques socials, el medi ambient, etc.

Quan el PP va començar a governar la nostra autonomia, ocupàvem el lloc numero 8 al rànquing de les comunitats autònomes, ara ens trobem al lloc 11, hem perdut 3 posicions. Quan el PP va guanyar les primeres eleccions autonòmiques al País Valencià, la renda per càpita dels seus habitants estava per damunt de la mitjana de l’Estat, ara estem per sota de la mitjana, ens han empobrit.

Les raons per les quals l’economia de la nostra comunitat autònoma ha retrocedit tant des de que ens governa el PP és, entre altres, l’infrafinançament. La nostra Comunitat Autònoma rep un finançament molt per sota de la mitjana del que reben la resta de les comunitats autònomes. 

Una altra de les causes és la manca d’inversions de l’estat, la Comunitat Valenciana és una de les que reben menys inversions de l’estat. 

Una altra de les raons és la inferior quantitat de funcionaris per cada mil habitants, mentre que altres comunitats autònomes tenen fins a 90 funcionaris per cada 1000 habitants (com Extremadura, per exemple), a la comunitat Valenciana hi ha tan sols 46 (la meitat!), tot això es tradueix en que al tindre un nombre menor de funcionaris, la nostra comunitat també ingressa menys diners de l’estat que les comunitats autònomes amb major nombre de funcionaris.

Tot açò és més greu encara si tenim en compte que la nostra comunitat és una de les que més aporta a l’estat en concepte d’impostos, es dir, paguem molt més del que rebem de l’Estat. La Comunitat Valenciana és la única de tot l’estat que, tenint una renda per càpita per sota de la mitjana, aporta més del que rep de l’estat.

Estos són tan sols uns quants exemples dels problemes que patim els valencians i valencianes causat pels governs del PP, i no poden dir que tenim tots estos problemes de endeutament, infrafinançament, etc per culpa del govern central que ha estat governat per l’altre partit que més ens ha fotut als valencians: el PSOE, ja que durant els 20 anys de governs del PP, el partit que més temps ha estat governant al govern central ha sigut el PP, vora 12 anys, més de la meitat.

Un altre dels arguments que aporten els partidaris del PP és que si els tornem a votar, esta vegada sí, sí que ens solucionaran els nostres problemes, que són molts, però el principal és l’economia, encara que hi ha altres també molt greus com: la falta d’aplicació de la llei de la dependència, el tancament d’unitats educatives a col·legis públics, la discriminació de la nostra música i cultura, etc.

Ho sent, però no m’ho crec, han tingut temps de sobra per a resoldre tots eixos problemes, ja que han estat governant amb majoria absoluta al govern central i a la nostra comunitat i no ho han fet. Per què els hauríem de creure ara?

No volguera acabar esta entrada del meu blog sense esmentar la corrupció, un altre dels grans problemes causats pel PP a la nostra comunitat autonoma i a la resta de l’estat, és una vergonya, la quantitat de casos de corrupció en els que han estat involucrats els polítics del PP i els que apareixeran en el futur, segur.

En fi un desastre, crec que està clar, els valencians i valencianes hem d’obrir els ulls i deixar de votar al PP, ja està bé, a vore si per fi entra un poc d’aire fresc a les nostres institucions i millora la gestió dels nostres polítics, una gestió més eficient, amb un finançament just, un govern de la Generalitat Valenciana que defense els interessos del habitants d’este territori tan injustament tractat per les polítiques del PP.

Per tant, jo no pense votar al PP, jo votaré amb valentia, amb Compromís, amb il·lusió, per un finançament més just per a tots els valencians i valencianes, que ja està bé que ens prenguen el pèl.

25 d'abril, quan el mal ve d'Almansa...

Enguany, encara que amb retard (com sol ser habitual a este blog), volguera escriure unes línies en commemoració de la batalla d'Almansa.

Fa uns dies vaig rebre un missatge al whatsapp d'un amic que havia escrit una entrada al seu blog parlant d'esta data tan important per a tots els valencians i valencianes (encara que la majoria d'ells ja ni la recorde).

L'entrada del meu amic explicava d'una manera molt senzilla i clara les repercussions que va tindre i encara té a les nostres vides la derrota d'Almansa, va suposar la perduda dels Furs i per tant de les institucions d'auto-govern del País Valencià, la derogació de les nostres lleis pròpies i que passarem a regir-nos per les lleis castellanes. Els castellans van intentar exterminar-nos com a poble prohibint l'ús de la nostra llengua a les administracions i eradicant-la de les institucions educatives, de les universitats, dels ajuntaments, de les esglésies, etc.

Afortunadament, el poble valencià va mantindre la seua llengua, la seua identitat, el seu caràcter i els principals trets que ens caracteritzen com a poble (encara que molts valencians i valencianes no ho sàpien o no vulguen saber-ho), els valencians tenim un tarannà propi que ens fa diferents en altres pobles de la Península. Som més emprenedors i feiners, no ens rendim fàcilment davant les adversitats. Proves hi han moltes al llarg de la nostra història recent. 
No esperem que vinga ningú de fora a “traure'ns les castanyes del foc” com fan altres comunitats autònomes.

Quan estava estudiant a la universitat de Castelló, recorde que a la meua classe hi havien molts alumnes d'altres comunitats autònomes, ja que la UJI va ser la primera universitat de l'Estat en oferir la carrera d'Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial. De tant en tant discutíem amb els estudiants que provenien d’altres comunitats autònomes sobre les diferències que havia entre les autonomies i recorde que els valencians solíem queixar-nos de les mancances i discriminacions que patíem els habitants del País Valencià enfront d'altres comunitats autònomes (encara no estava fet l'AVE ni l'autovia que uneix València amb Madrid, tan sols teníem l'A7 i era de peatge (igual que ara), etc.). Els companys d'altres comunitats autònomes sempre ens deien: “No vos queixeu, que a vosaltres Franco vos va posar moltes empreses”.

No cal dir com ens quedaven els valencians i valencianes quan escoltaven eixa “excusa” per a justificar la manca de finançament o d'infraestructures del País Valencià, resulta que les empreses que hi ha al País Valencià les tenim perquè ens les va muntar Franco.

Una de les raons per les quals a moltes comunitats autònomes els seus habitants no avancen, no prosperen perquè estan esperant que vinga algú de fora a muntar empreses o a solucionar els seus problemes.

Estos records em venen a la memòria estos dies que sembla ser que de sobte, tothom s'ha adonat del problema de finançament que patim els valencians i valencianes, com si fóra un problema nou.

Els partits que hui en dia formen part de la Coalició Compromís, com el Bloc, porten denunciant el problema del finançament des de fa més de vint anys i ara de colp i de repent, sembla com si altres partits polítics s’haguren adonat de que tenim un finançament injust.

Els castellans diuen que “Más vale tarde que nunca” i també diuen: “Obras son amores y no buenas razones”, els valencians diem: “molt de parlar, però de forment ni un gra”.

El que han de fer els dos partits responsables del finançament que patim, PP i PSOE, és demanar perdó al poble valencià per haver-nos portat a la situació en la qual ens trobem i mamprendre mesures eficaces per tal de solucionar el problema del mal finançament que patim els valencians i valencianes. Una bona mesura seria que els seus diputats votaren en contra de totes les lleis que s'aproven en el Congrés dels Diputats o a les Corts, al Senat o a qualsevol altra institució on tinguen representació fins que el govern de Mariano Rajoy rectifique i canvie la llei de finançament i ens pague el deute històric que puja a més de 11.000 milions d'euros al País Valencià.

Ja sé que estareu pensant, que no ho faran perquè són uns botiflers i molts d'ells estan en política per a “forrar-se” (com va dir Zaplana) i no els importa el patiment dels ciutadans i ciutadanes als quals representen.
Per això, els valencians i valencianes hem de deixar de votar a eixos dos partits i començar a pensar en votar a altres alternatives que defensen realment els interessos dels valencians i valencianes com la Coalició Compromís, ja està bé d’ofrenar “noves glòries a Espanya”.

Tercer aniversari del blog.

El dia 24 de juliol, este blog va fer tres anys. Fa uns tres mesos que no publique res degut a circumstàncies alienes a la meua voluntat (excés de feina, falta de temps, la necessitat d’atendre altres compromisos, ...).

Ara, quan torne a tindre temps per escriure, me n’adone que ja ha passat el tercer aniversari del blog i no he escrit una entrada per a celebrar-ho, com solia ser costum meua, així que, encara que amb retard (com quasi sempre), publique esta entrada per a celebrar que este blog ha arribat al tercer any de vida, amb alguns períodes de inactivitat i altres temporades de molta activitat, encara continua reviscolant de tant en tant, malgrat les circumstàncies adverses.

La darrera entrada que vaig escriure abans d’esta pausa estiuenca parlava d’una campanya que es va llançar a les xarxes socials per a protestar d’una manera pacífica contra els peatges de les nostres autopistes, ara, dos mesos després ens assabentem que han apujat el preu del peatge de l’AP7 un 7.5%, l’amenaça s’ha fet realitat. A més a més, al setembre, quan apuje l’IVA, tornarà a apujar el preu dels peatges, fins un 10%, quasi res, per això continua tenint sentit parlar sobre este tema, perquè no hi ha dret a que els valencians i valencianes continuem pagant un peatge que fa a les nostres empreses menys competitives, per circular per una autovia que ja està amortitzada des de fa molts anys.

Una mostra més de com ens tracten els nostres governants elegits pel poble.

Durant este període de temps que he estat sense escriure han passat moltes més coses: la Generalitat Valenciana ha hagut de demanar el rescat financer al govern central. També ens hem assabentat de que el deute històric del País Valencià, és dir els diners que ens deu l’estat, és el més alt de totes les comunitats autònomes (9000 milions) i mentre la resta d’autonomies el reivindiquen (i moltes ja han aconseguit cobrar-lo), els polítics del PP que ens governen, en compte de reivindicar el que ens pertoca, demanen un rescat financer de 3500 milions d’euros, el qual no resol el problema de mal finançament i damunt ens crea una mala imatge en front de la resta de comunitats autònomes per haver segut la primera autonomia en demanar el rescat.

I mentrestant, com sempre, els polítics del PP miren cap a un altre costat. En compte de reivindicar els diners que ens pertoquen es dediquen a fer retallades al nostre auto-govern. I així ens va, anem cada dia a pitjor per culpa dels incompetents que ens governen, no es podia esperar res més d’una classe política com la que ens ha estat governant els darrers anys, com a mostra tenim a Andrea Fabra, filla de l’ex-president de la Diputació de Castelló que ni tan sols parla valencià, des de ben joveneta se n’anà a estudiar a Madrid, no ha treballat en sa vida, només acabar la carrera, va fer un màster i la colocaren d'assessora d'un altre polític incompetent i corrupte: Ricardo Costa. Això sí, viu a Madrid des de fa molts anys i està casada amb un ex-conseller de la Comunitat de Madrid, però encara així i tot, cobra dietes de desplaçament com si visquera a Castelló, la província per la qual va ser elegida diputada.

Gràcies al bon castellà que parla (que com diuen els del PP, és una llengua que l'entén molta més gent que el valencià) tothom va poder entendre clarament com deia: “que se jodan” al Congrés dels Diputats mentre aprovaven les retallades de les ajudes per als aturats.

Afortunadament este mes de juliol no tot anaven a ser males notícies, les enquestes donen a la Coalició Compromís una expectativa de vot del 20 % a les eleccions autonòmiques, una molt bona notícia, ja que si es confirma esta tendencia, els valencians i valencianes disposaríem d’un bon grapat de diputats que lluitarien de debò pels nostres interessos i defensarien els nostres drets allà on calga, com és el cas del diputat Baldoví al Congrés dels Diputats a Madrid.

Tan sols em resta desitjar unes bones vacances d’estiu als lectors d’este blog i acomiadar-me fins a després de les vacances que enguany seran més curtes, tan sols dues setmanes. Esperem tornar amb les piles ben carregades i amb ganes de continuar informant als que pogueren estar interessats en llegir els nostres raonaments.

A continuació vos deixe els enllaços de les entrades que vaig escriure el primer i el segon aniversari del blog:

·         1^er aniversari

·         2^on aniversari

14 d’abril, dia de la república. Institucions inútils de l’estat.

Des de fa ja molt temps, cada vegada que escoltem, llegim o mirem un mitjà de comunicació, no paren de bombardejar-nos amb notícies que parlen de la crisi i les conseqüències de la complicada situació econòmica que patim.

No obstant això, jo, que encara conserve un cert esperit rebel, no m'ho acabe de creure. Sempre pense: “no pot ser, si la situació econòmica que estem patint fóra tan roí com diuen, no mantindríem tantes institucions de l'estat inútils, que no aprofiten per a res i que només serveixen per a col·locar a “enxufats” i polítics amortitzats i que segurament saben massa i per això no interessa que es queden sense cobrar un sou perquè si no, podrien explicar moltes coses que als polítics governants no els interessaria que explicaren.

A continuació enumeraré unes quantes institucions de l'estat que podrien ser suprimides sense cap problema ja que no són necessàries en absolut, de manera que ens estalviaríem molts diners que podrien ser dedicats a altres finalitats més profitoses com educació, sanitat, investigació i desenvolupament, etc.

La primera i més significativa, ja que hui se celebra el dia de la república, seria la monarquia, encara que no es tracta de la més costosa de totes (hi ha altres institucions que costen molt més diners a l'estat), però trobe que seria un gest molt significatiu i generós per part de la família real, abdicar de tots els seus càrrecs i prerrogatives per tal d’ajudar a la recuperació econòmica.

Un dels arguments que utilitzen els monàrquics per a justificar la institució real és que si tinguérem un president de la república que fera les funcions de cap d'estat, les despeses serien encara més grans. En realitat este argument és una ximpleria, perquè: qui ha dit que hauríem de tindre un president de la república? Podríem no tindre ni rei ni president de la república com molts altres estats del nostre entorn, com Alemanya o Estats Units, per exemple i no passaria res.

Altres institucions que ens podríem carregar (de fet jo crec que ja fa temps que les hauríem d'haver fet desaparèixer) són les diputacions provincials. Per a què volem quatre nivells d'administració (local, provincial, autonòmic i central)?

Les funcions que fan les diputacions podrien ser assumides per les comunitats autònomes com passa actualment a totes les autonomies amb una sola província (Múrcia, Madrid, Navarra, La Rioja, Cantàbria, etc.) A més si tota la gent que actualment treballa a les diputacions haguera de buscar-se la vida treballant a l'empresa privada o muntant els seus propis negocis, segur que el nivell de competitivitat de les nostres empreses pujaria moltíssim i es crearien moltes noves empreses, ja que hi hauria una injecció de mà d'obra molt important que segurament serviria perquè es crearen noves empreses o reviscolar les existents.

Una altra institució que podríem fer desaparèixer perfectament és el Senat. ¿Per a què volem dues cambres de representació quan les lleis les elabora i aprova el Congrés dels diputats i el Senat tan sols té un valor consultiu?

Diuen que el Senat és la cambra de representació territorial, llavors per a què valen els parlaments autonòmics?

Si volem un consell consultiu de representació territorial a Madrid per a parlar sobre determinats temes, el que podríem fer és que els consellers de cada ram es reuniren periòdicament per a tractar temes concrets, per exemple per a saber l'opinió de les comunitats autònomes sobre temes industrials, es podria reunir el ministre d'indústria amb els consellers homòlegs de les comunitats autònomes una vegada cada tres mesos, per exemple, segur que farien més feina i avançarien molt més els temes que el senat que no fa res.

Una vegada eliminem totes les institucions inútils de l'estat, segurament estaríem en condicions d’eixir de la crisi, ja que tots eixos diners es podrien destinar a uns altres fins a més productius i que generarien més riquesa i per tant més llocs de treball.

Si encara així i tot, encara fóra necessari mamprendre més retallades per aconseguir els objectius del dèficit i d'eixa manera eixir de la crisi, sempre podríem començar a pensar en fusionar entitats municipals menors, que serien municipis de menys de 100 habitants, per exemple, es podríem fusionar o integrar amb altres municipis més grans per tal d'eliminar despeses d'ajuntaments de poblacions molt xicotetes que compten amb alcalde, secretari, tresorer, regidors, etc. per a administrar nuclis de població que amb prou feines compten amb població suficient per a mantindre el poble habitat. Eixos pobles no perdrien la seua identitat, podrien conservar el seu nom, escut, festes populars, etc. com ha passat a molts barris de la ciutat de València (Patraix, Russafa, Benimaclet, Campanar, etc.) que encara que fa molt temps que es van integrar a la ciutat, conserven la seua identitat com a pobles, l'estil de vida dels seus habitants, etc.

Estes són tan sols algunes idees que se m'han acudit a mi que no sóc un expert en administracions públiques ni molt menys, estic segur que els responsables del ministeris compten amb experts en estos temes que coneixen millor que jo la realitat de les administracions i sabrien on es podria retallar per a aprimar l'estat i d'eixa manera eixir d'aquesta maleïda crisi que ens ofega i que tant de patiment està causant a tantes persones i famílies.

Defensa del Poble Valencià

De totes les xarxes socials que sóc membre, darrerament tan sols utilitze quatre: Linkedin per motius professionals (i no molt), Twitter, Foursquare i Whatsapp (si es pot considerar una xarxa social, jo pense que sí). Al Facebook ja fa temps que no entre.

Darrerament, cada vegada que entre al Twitter trobe algun missatge negatiu sobre el País Valencià, parlant sobre els casos de corrupció, del malbaratament dels diners públics, posant la nostra comunitat autònoma com exemple d’una comunitat mal gestionada, etc.

Moltes coses de les que es diuen són certes i amb la majoria jo hi estic d’acord, amb el que no estic d’acord és amb el fet de que ens posen als valencians com exemple de derrotxadors compulsius, de gastar-nos alegrement gran part dels diners públics de tot l’estat (com si no foren també nostres o com si la resta d'autonomies no feren el mateix), de ser uns "poca-solta", vividors i "mal faeners".

Està clar que el nostre País està mal governat des de fa molt de temps, especialment des de va guanyar les eleccions el PP, fa més de 16 anys, des d’aleshores la renda per càpita dels valencians i valencianes ha anat reduint-se i l’economia productiva ha anat a menys, hem perdut molta indústria, el medi ambient ha estat molt perjudicat, el patrimoni ha patit moltes agressions de l’especulació immobiliaria, etc.

Una vegada dit això també caldria recordar que si altres comunitats autònomes han pogut gaudir d’unes millors infraestructures, uns millors serveis socials, etc. és entre altres raons gràcies a que els valencians i valencianes hem contribuït amb els nostres impostos a totes eixes millores, ja que la balança fiscal del País Valencià demostra que la nostra comunitat autònoma és de les que més ha contribuït a la prosperitat de l’estat i de les que menys a rebut a canvi, ací vos deixe un enllaç que explica molt millor que jo les nostres mancances en finançament. Cite textualment:

         Es diu prompte. Uns 30 euros cada segon que passa. 1.900 euros cada minut. 114.000 euros cada hora. 2.700.000 euros al dia. 1.000 milions d’euros a l’any. Per què? En base a què? És completament inexplicable des del punt de vista de la solidaritat interterritorial si tenim en compte l’enorme agreujant que ens donen menys diners que a la resta d’autonomies, però tenim una renda per càpita menor que la mitjana. De fet, eixe sistema ha anat afonant l’economia valenciana i en a penes 10 anys, del 2001 al 2010, hem passat d’ocupar el huité lloc del PIB per càpita a l’onzé lloc. Els únics que hem baixat tres posicions, juntament amb els canaris, com una conseqüència clara del finançament injust que ens ofega a uns i als altres.

Els valencaians en general som més pobres i tenim unes pitjors infraestructures si ens comparem amb la resta de l’estat. Mentre altres comunitats autònomes han anat guanyant en qualitat de vida, serveis socials i infraestructures els darrers anys, nosaltres hem anat a menys, la nostra renda per càpita ha anat disminuint i és curiós que tot açò ha passat sent una de les comunitats autònomes que més impostos paga i per tant que més aporta al finançament de l'estat. Es pot dir que ha hagut una transferència de renda de la nostra comunitat autònoma a altres que han vist com la seua qualitat de vida ha anat augmentat.

Està bé que parlen de nosaltres, encara que siga malament, però és una llàstima que tan sols esmenten les dades negatives, quan hi ha moltes altres positives que caldria destacar per a ser justos, com que la nostra comunitat autònoma és de les que més capacitat per a crear empreses té i una de les que històricament millor ha sabut adaptar-se als nous temps, per això hem sigut durant molts anys capdavanters en moltes industries, com la industria del calcer, la ceràmica, el moble, els joguets, etc. Ara que tant es parla de l’economia productiva i que tan sols els països amb una indústria forta estàn sent capaços d’eixir de la crisi (Com l’economia alemanya, que ha crescut un mentre que la majoria d’estats europeus s’afonaven per culpa de la crisi)

Tampoc és just que identifiquem la crisi de finançament que patim els valencians tan sols amb els governs del PP, abans que el PP, governava el PSOE al govern central i tampoc es pot dir que fera molt per ajudar a que el País Valencià tinguera un finaçament just o unes infraestructures acordes amb les nostres necessitats per a ser una economia competitiva. D’exemples hi ha molts, com el soterrament de les vies de l’estació del Nord de València, la tardança en arribar el tren d’alta velocitat, l’eix de mercaderies que hauria de passar pel mediterrani, la xarxa de trens de rodalia, l’accés nord al port de València, l’aeroport de València, etc. etc.

En definitiva que resulta molt fàcil fer bromes al Twitter mal parlant d’una de les autonomies que més ha aportat al benestar d’altres comunitats autònomes, però és molt difícil explicar perquè altres comunitats autonòmes sense a penes industria ni economia productiva en general augmenten any rere any la renda per càpita dels seus habitants, mentre a nosaltres ens neguen el pa i la sal i no és suficient amb el discurs victimista del PP, queixant-se sempre de que la culpa de tots els nostres mals la té el govern de ZP, encara que ja fa temps que els seus estan governant a Madrid.

Segurament hi haurà molta gent que pensarà que els valencians i les valencianes hem de fer examen de consciència i analitzar que hem fet malament per a ser posats com exemple de com NO s’ha de gestionar una comunitat autònoma, no obstant això, jo pense que tenim moltes coses de les que sentir-nos orgullosos i molt poques de les que penedir-nos. Segurament un dels nostres principals errors ha sigut votar majoritàriament a dos partits espanyolistes come el PP i el PSOE pensant que sabrien gestionar bé el nostre país, quan en realitat no han fet una altra cosa que dur-nos a la misèria moral i econòmica i donar una imatge tan patètica com injusta del nostre poble. Segurament ens aniria millor si votàrem partits valencianistes com la Coalició Compromís que al menys sí que defensaria els interessos del nostre País.

Test de valenciania.

Este cap de setmana anàrem al camp a fer una “torrà” amb uns amics, n'érem onze en total: set adults i quatre xiquets. Tots els adults aproximadament de la mateixa edat, nascuts a principis dels anys ’70.

Mentre bevíem i torràvem carn, vaig pensar que a eixa reunió hi havia una àmplia representació de valencians de “soca-rel”.
Els membres d'una de les famílies viuen a un poble xicotet de la Ribera Alta, per tant són valencians- parlants i a més a més, tots els seus avis i àvies, iaios i iaies valencians també, la majoria s'havien guanyat la vida de llauradors, de fet el pare i la mare hui dia encara viuen d'alguna manera dels productes de la terra, tenen una fruiteria i continuen conreant les terres dels seus avantpassats.

Una altra de les famílies estava formada per una parella que, encara que també són fills de valencians, no parlen valencià, però l’entenen i aprecien que es parle, a més són d'estos pares que volen que els amics parlen en valencià als seus fills, però ells són incapaços de parlar-ho (almenys amb fluïdesa). Les filles parlen un valencià après en una escola concertada de monges de la ciutat de València (ja vos podeu imaginar que el seu nivell no és ni de bon tros comparable amb el valencià que parlaven els fills dels altres amics). Els iaios d'estes xiquetes també parlen (o parlaven) valencià perfectament, però són d'estos pares que a finals dels anys 60 es van apuntar a la moda de parlar als fills en castellà per allò que d'eixa manera els seus fills tindrien més oportunitats de prosperar en la vida, raó absurda, però que va triomfar en l'Espanya franquista d'aquella època. El problema que tenen ara estes persones és que no són capaces de parlar, llegir ni escriure valencià amb normalitat i el seu castellà tampoc és molt bo, ja que el van aprendre d'uns pares que el parlaven amb moltes deficiències.

I finalment la meua dona i jo, que podríem dir que som una parella mixta, ja que ella parla valencià perfectament, filla i néta de valencians i jo també, però no tant, ja els meus pares no són valencians, però bé, trobe que tinc suficient nivell com per a poder mantindre una conversa normal.

El cas és que jo estava pensant, què curiós, al voltant d'esta taula es trobem persones de diferents orígens, amb un molt diferent nivell d'estudis, d'experiències professionals i vides molt diferents, però tots amb una cosa molt important en comú, que som valencians, i pertanyem a una determinada generació i classe social semblant.

Encara que el principal fet que ens havia reunit era la nostra amistat de molts anys i moltes experiències viscudes en comú, independentment del nostre origen, classe social, professió, etc, no vaig poder evitar pensar que un altre fet important que teníem en comú és la pertinença a un poble, el poble valencià, i que tots representàvem d'alguna manera diferents maneres de ser valencians. Totes vàlides i molt respectables. Des de els que viuen a un poble xicotet (podríem dir que són més rurals) als que viuen a la ciutat més gran del nostre país (més urbanites), tots teníem moltes coses en comú i jo em vaig parar a pensar: Quins són els trets que millor defineixen als valencians? a banda dels que normalment s'esmenten com la llengua, la gastronomia, la història comuna, els costums, les tradicions, el caràcter, etc.

A continuació passaré a descriure quins són els trets que vaig pensar que millor defineixen als valencians i valencianes i que per tant podrien formar part d'un test de valenciania que podríeu utilitzar per a comprovar la “valencianitat” dels vostres amics i familiars:

1.- Saber quina és l'autèntica "tomata" valenciana. Este és un debat que sempre es produeix quan estem asseguts al voltant d'una taula i hi ha una amanida pel mig. Tothom creu saber quines són les autèntiques tomaques valencianes. És més, quasi sempre hi ha algú que diu: ”jo encara conserve llavors de les que utilitzava el meu iaio, eixes sí que eren les autèntiques tomaques valencianes” Val a dir que estes converses sempre comencen de la mateixa manera: “Si és que ja no n’hi han tomaques com les d’abans...” (açò potser també és un símptoma de vellea)

2.- Saber com es cuina l'autèntica paella valenciana. Sobre açò ja s'ha escrit i parlat molt, no cal dir res més. Este principi també es pot aplicar a qualsevol un altre plat típic valencià: allipebre, allioli, arròs amb fesols i naps, etc.

3.- Trobar amenaces catalanistes per tot arreu. Per exemple, quan els preguntes: “votaràs a Compromís les pròximes eleccions generals?” Sempre et diuen: “Jo els votaria, però el problema és que no tinc clar que no siguen catalanistes”

No val la pena que intentes convèncer-los, no hi ha manera. Al final els vaig dir, si voleu quedem un dia i anem a un acte de Compromís a vore si parlen dels països catalans o d'alguna cosa pareguda. 
Et contesten: “Segur que no hi ha cap senyera amb blau”(!) Com si això fora la principal prova de valenciania o de defensa dels interesos dels valencians. 

Vaig pensar:  si parlem dels símbols convencionals del País, com la bandera, l’himne, etc. ningú té cap dubte: la senyera coronada, la mare de Déu dels Desemparats i l’himne: “Per a ofrenar noves glòries a Espanya...”. 

Això que no li ho toquen. Este és el nivell que malauradament tenen molts valencians i valencianes, perden les forces parlant de símbols, que si la bandera ha de ser amb blau o sense blau, que si el nom del nostre territori ha de ser comunitat i no país, etc. Perdem el temps parlant sobre els símbols, en compte de dedicar-nos a parlar dels problemes reals que tenen els ciutadans i ciutadanes i que ens afecten directament a la nostra vida diària com l’aplicació de la llei de dependència, el finançament autonòmic, la desaparició de l’economia productiva del nostre territori, la falta de competitivitat de les nostres empreses degut a la manca de infraestructures, etc. Temes que estan presents a les conversacions normals de la majoria dels habitants d’altres comunitats autònomes veïnes i així ens va...

HISTÒRIA-FICCIÓ: València, any 2112.

València, any 2112, dos xiquets d’entre 12 i 13 anys entren a la cuina corrent i cridant :

-         Abuela, abuela, cuentanos otra vez esa historia de cuando la Región de Levante se llamaba de otra manera, cuál era ese nombre tan raro?

La iaia para de ficar els plats dins del rentaplats, es gira cap als xiquets i els diu:

-         Se llamaba Comunitat Valenciana y no corráis tanto, no vaya a ser que os hagais daño.

-         Qué risa, vaya nombre más raro... Ja, ja, ja (els xiquets riuen) Cuentanos esa leyenda que dice que los levantinos teniamos una lengua propia y todo eso.

-         No es una leyenda, es verdad, los valencianos, que era como se nos llamaba entonces a los habitantes de la región de Levante, teniamos una lengua propia que se llamaba valenciano, de hecho mi madre todavía sabía algunas palabras y mi abuela la hablaba perfectamente.

-         Qué curioso. La profesora de historia nos ha contado que antes había muchos partidos politicos, 3 ó 4 por lo menos...

-         Sí, antes de que el PP ganara 10 elecciones seguidas por mayoria absoluta, existían otros partidos: el PSPV-PSOE, Esquerra Unida, el Bloc-Compromís...

  

-         Sí, es verdad, también nos han hablado de ese partido que tú has dicho. Cómo dices que se llamaba?

  -         Bloc-Compromís.

-         Cuentanos, ¿ por qué fue ilegalizado ?

-         Porque se resistian a que desaparecieran la lengua y la cultura de los valencianos y encima pretendían que la Comunitat Valenciana tuviera los mismos derechos y las mismas oportunidades que el resto de territorios del Estado

-         Qué fuerte, ¿no? No me extraña que todos sus partidarios acabaran en la cárcel. ¿Como se les pudo ocurrir semejante barbaridad?

  

-         Ellos creian que los valencianos no tenian porqué tener unas infraestructuras peores que el resto de regiones del Estado, también pensaban que no habia ninguna razón objetiva para que servicios públicos como la educación o la sanidad estuvieran en peores condiciones en la Región de Levante que en el resto de territorios del Estado.

  

-         Qué ideas más extrañas. ¿Como se les podria pasar eso por la cabeza? ¿Como puede ser que no entendieran que los levantinos y todos los que vienen a vivir a esta región somos personas que hemos de trabajar para la prosperidad y el desarrollo de las otras regiones y que no tenemos derecho a reclamar las mismas condiciones de vida que los demás?

-         Eran unos románticos, se negaban a aceptar la realidad...

-         Pobrecitos, ¿no?

-         Sí, afortunadamente ya no existe ningún otro partido aparte del PP y todos los políticos que nos gobiernan saben que los levantinos hemos nacido para engrandecer España y hacer más ricas a las otras regiones del Estado y que hemos de aceptar el destino y las condiciones que nos impone el gobierno central, aunque eso signifique unas peores condiciones de vida.

  

-         Nos vamos a jugar abuela!

-         Tened cuidado no os vayáis a caer y os hagais daño...

-         Cual era esa palabra que nos dijiste una vez que se usaba para llamar a la abuela en tu época?

-         Iaia.

-         Eso, yaya, qué risa: yaya. Ja, ja, ja !

Els xiquets se’n van corrent i al cap d’una estona parlen entre ells:

-         Qué historias más curiosas se inventa la abuela, eh?

  

-         Sí, ¿de donde sacará esas historias?      

-         Igual es verdad lo que dice y existió un pueblo que se llamaba valenciano y que tenian una cultura y una lengua propias y todo el rollo ese...

-         Qué va, eso no puede ser, es imposible, ¿no has oido lo que dice nuestro líder Francisco Campos? Que la región de Levante ha sido, es y será siempre la región más española de todas y que por eso tenemos que trabajar mucho más que el resto de regiones y tener unas condiciones de vida mucho peores para así poder contribuir de una forma más eficaz al desarrollo y la prosperidad de las otras regiones del estado.

  

-         Si, es verdad, tienes razón, si lo dice nuestro líder no hay duda. Además pensar de una manera diferente a como nos dicen nuestros líderes está prohibido, así que no merece la pena perder más el tiempo con esta conversación, no sea que nos descubra la profesora y nos castigue por hablar de política.

Intolerants

A este blog hem intentat escriure entrades que, d'alguna manera, aprofundiren sobre alguns aspectes del valencianisme progressista, ideologia de la qual reconec ser un entusiasta seguidor, alguns exemples d'entrades que parlen i tracten de reflexionar al voltant d'esta ideologia són les següents:

- Catalanistes.

- Frikies.

- Elitistes.

A totes estes entrades (i a moltes altres) he exposat arguments a favor del valencianisme i del partit que, des del meu punt de vista, millor representa esta ideologia, la coalició Bloc-Compromís, amb estes entrades he intentat fer una miqueta més comprensible per als possibles lectors esta ideologia, aportant un granet d'arena a la causa del valencianisme polític, amb la meua particular visió dels diferents aspectes que la formen.

La idea d'esta entrada em vingué al cap fa uns dies, mentre preníem una copa amb uns amics i estàvem comentant un acte de la coalició Bloc - Compromís que havia tingut molt d'èxit, havia acudit molta gent i entre tots els assistents n'hi havia un xic que no sabia parlar valencià, vaig comentar el fet amb estos amics, els vaig dir:

- Què faria eixe xic per allí?

Un d'ells em digué era amic d'un dels fills d'un destacat dirigent del Bloc. Jo, sense pensar-me-ho massa, vaig amollar:

- S'adonàreu que no sabia parlar en valencià?

Un d'ells, segurament el més intel·ligent de tots els que estàvem asseguts al voltant de la taula del pub, em contestà ràpidament: "I no sabia parlar valencià!", imitant les meues paraules com si es burlara de la meua apreciació (ho deia en broma, clar).

Les seues paraules em feren pensar perquè, encara que els valencianistes considerem la defensa de la nostra llengua com un dels trets més significatius de la nostra ideologia, no és eixa la principal raó de ser dels nostres plantejaments polítics, és, per dir-ho d'alguna manera, un aspecte més de la nostra filosofia política.

En realitat hi ha molta gent que parla valencià i que no és valencianista, de la mateixa manera que n'hi han molts valencianistes que no parlen valencià, no és condició suficient ni necessària, el parlar valencià per a ser valencianista.

Jo inclús m'atreviria a dir que és un fet secundari. Amb això no vull dir que no done importància a la nostra llengua, que és la llengua pròpia dels valencians i per això li tenim un voler especial, de fet, m'he mostrat un ferm defensor de la nostra llengua en moltes ocasions, però si per a explicar els arguments del valencianisme polític cal parlar en castellà ho farem, sense dubte. No debades el castellà és l'única llengua que parlen molts valencians.

Però no, no és eixa la principal raó de ser de la ideologia o dels partits valencianistes, la principal raó de ser del valencianisme és la defensa dels interessos legítims dels valencians, com ara el dret a tindre uns serveis bàsics de qualitat com la sanitat o l'educació. La defensa del dret de tots els valencians i valencianes a tindre unes infraestructures acordes amb la nostra densitat de població, molt per damunt de la mitja de l'estat espanyol. El dret a tindre autovies lliures de peatge com les tenen altres comunitats autònomes, a tindre el tren d'alta velocitat que ens comunique amb Madrid, però també amb Europa passant per l'arc del Mediterrani. Els valencianistes pensem que els valencians i valencianes tenim dret a que no desaparega el nostre patrimoni cultural que els successius governs del PP s'han encarregat de desprotegir i, en molts casos, eliminar per a que no quede pedra sobre pedra (com en el cas de l'alqueria de l'Hort dels Mestres de Catarroja).

Pensem que tenim dret a gaudir de la natura, no hi ha dret a se carreguen el medi ambient per culpa d'una especulació salvatge que no ens porta enlloc. Els valencians tenim dret a tindre les mateixes oportunitats que la resta de territoris de l'Estat, tenim dret a rebre les ajudes per la dependència que dona el govern central a les persones que tenen un familiar amb problemes de salut que l'impedeix ser independent. Els valencianistes pensem que les empreses valencianes tenen dret a rebre subvencions per a Investigació i desenvolupament igual que les empreses d'altres comunitats autònomes que destinen molts més diners públics per ajudar a les empreses a ser més competitives. Tenim dret a rebre les mateixes inversions de l'estat per habitat que la resta de comunitats autònomes, etc. etc.

I podríem continuar esmentant raons per les quals els valencians i valencianes hem de votar a un partit que defense els interessos de la majoria dels ciutadans i no tan sols els d'una minoria privilegiada com fan els governs del PP.

Espere no haver-vos avorrit massa, però com sempre dic, és el que pense. Tan de bo no ens calguera ser tan reivindicatius i poguerem viure tan tranquils com els habitants d'altres comunitats autònomes que tenen uns polítics que defensen els seus interessos d'una manera eficient, com per exemple els diputats de Coalició Canària, els quals, malgrat ser tan sols dos, han aconseguit importants beneficis per a la seua comunitat autònoma gràcies als acords per recolzar els pressupostos generals de l'Estat. els valencians, com que no tenim cap diputat valencianista al Congrés de Madrid, hem de conformar-nos amb la mala gestió dels nostres polítics mediocres que ja tenen prou amb defensar-se dels nombrosos casos de corrupció en els que estan involucrats.

ARROGÀNCIA

Normalment no acostume a parlar de la meua feina al blog, al contrari que fan alguns del blocaires que més m'agraden, per això he decidit començar a fer-ho, ja que una activitat a la que dediquem unes huit hores al dia (alguns unes quantes més) és una font inesgotable d'anècdotes i situacions de tot tipus: divertides, curioses, estranyes, etc. especialment si, com jo, tens la sort o la desgràcia (segons se mire) de dedicar-te profesionalment al complicat món del disseny industrial al País Valencià.

Per si algú encara no ho sap, treballe com a enginyer de disseny i de producte des de fa uns 14 anys, dels quals els darrers 10 els he dedicat al sector de l'automòbil.

Dedicar-me a aquest món del disseny de peces per als automòbils m'ha donat  l'oportunitat de treballar a l'estranger durant llarges temporades (Anglaterra i Alemanya bàsicament) i he conegut moltíssims professionals, alguns molt ben preparats, altres no tant, però en general  gent molt interessant, de moltes nacionalitats, amb experiències molt diferents.

Des de fa unes setmanes he començat a treballar a una xicoteta oficina que la empresa per a la qual treballe té al Parc Tecnològic de Paterna.

A aquesta oficina treballem habitualment quatre persones, entre tots els que compartim aquest espai hi ha un xic que és realment singular, va estudiar la mateixa carrera que jo, però l'acabà farà uns quatre anys i només té un parell d'anys d'experiència profesional com a dissenyador industrial, no ha eixit quasi mai d'eixa xicoteta oficina, tota la seua experiència profesional es limita a eixes quatre parets, es pot dir que viu en un micro-cosmos protegit de les agresions que patim els que treballem per a algunes de les grans empreses proveidores de la indústria de l'automòbil, ja que quan un enginyer extern com nosaltres treballa a una d'estes grans empreses intenten exprimir-lo al màxim.

Doncs bé, este xic, que apenes té experiència ni coneixements de la indústria de l'automòbil ni de la profesió d'enginyer en disseny industrial en general, té no obstant una actitut realment curiosa per a una persona tan inexperta: una excessiva arrogància.

No es pot dir que siga molt jove perquè té més de trenta anys, però, per les raons que fora, va tardar molt a acabar la carrera i per això no té a penes experiència com a dissenyador ni tampoc coneixement d'alguns conceptes bàsics, fonamentals per a exercir aquesta profesió en un món tan complexe i competitiu com el nostre.

Això no seria tan greu problema si no fora perque té un defecte que destaca sobre la resta, la mancança d'humilitat i un cert esperit de contradicció infantil.

L'altre dia li vaig dir: "creo que el diseño de este producto que estamos desarrollando es demasiado complejo, deberiamos intentar reducir el número de piezas para hacerlo más sencillo". I sense tallar-se un duro em contestà ràpidament: PUES NO! Está bien así! 
(amb un to de prepotència i xuleria que em resulta difícil descriure per escrit)

Jo em vaig quedar tan sorprés de la seua resposta que no vaig poder dir res, vaig pensar per a mi mateix: "este xic no té ni puta idea i damunt se pensa que sap més que ningú".

No acaben ahí les seues rarees, té moltes més particularitats, com per exemple la seua curta estatura (i no em referesc només a l'edat mental, sinó també a la física), té un color de pell obscura i parla amb un accent una miqueta estrany perque és de Canàries, molta gent es pensa que es d'Amèrica Llatina per la seua manera de parlar i el seu aspecte, però no, ell és "español" i a més a més del Real Madrid (jo no tinc ni idea de futbol, però no sé perquè, la majoria de les persones que recolzen aquest equip em cauen un poc malament). 


Els canaris, al igual que passa amb ciutadans d'altres Comunitats autònomes menys desenvolupades que la mitjana de l'Estat, es pensen que la culpa de la situació de falta de desenvolupament i riquesa és del govern perquè, segons ells: "Aquí no ha venido nadie a montarnos las empresas". Com si haguera vingut algú de fora a muntar-nos les empreses que hi han a les comunitats amb un major desenvolupament industrial com la nostra. 


Sense comentaris, se pensen que són els més perjudicats de tots els que vivim a aquest Estat del que molts no se sentim tan orgullosos com ells. Els ciutadans provinents d'alguna d'aquestes comunitats autònomes tenen molts motius per a sentir-se orgullosos de ser espanyols, ja que són les que més diners reben dels nostres impostos per allò de la "solidaritat" que suposadament hem de tindre les comunitats més desenvolupades.

(El Gobierno aprueba la Estrategia Integral para impulsar el desarrollo de Canarias: El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha destacado que la Estrategia supone la inversión de 25.000 millones de euros en el Archipiélago en los próximos diez años)

La meua companya de feina i jo utilitzem el malnom de "jilguero" per a referir-nos a ell, com una especie de nom en clau per a que no sàpiga que estem parlant d'ell si ens escoltara per accident. Però molts clients de la nostra empresa que parlen amb ell per telèfon o que han tingut que tractar amb ell en persona li diuen el "paio pony".

A mi em sembla injust, he treballat amb molts profesionals vinguts d'Ibero-Amèrica i, en general, són molt millors que ell, no n'hi ha dret a que desprestigien d'eixa manera a unes persones que venen al nostre País amb moltes ganes de treballar i una actitut molt humil i amb ganes de fer be la seua feina, tot al contrari que alguns prepotents que tenen la nacionalitat "española" i que se pensen que saben més que ningú quan en realitat no saben res ni tenen intenció d'aprendre, perque el primer pas necessari per a poder aprendre és reconèixer la pròpia ignorància.