dijous, 29 de març de 2012

29 de març, tots a la vaga general!




Com moltes vegades em passa, publique les entrades tard i malament, però com se sol dir: “més val tard que mai”, així que a continuació explicaré les raons per les quals estic a favor de la vaga general i per això hui m'he quedat a casa i no he anat a treballar.

La primera i principal raó per la qual faig vaga hui és perquè estic en contra d'una reforma laboral que retalla els drets dels treballadors fins a nivells de fa més de 50 anys, fins als temps de la dictadura franquista, a este enllaç podeu trobar una llista de raons en contra de la reforma laboral que fa més barat l'acomiadament dels treballadors entre moltes altres mesures.

Una altra raó per la qual faig vaga és perquè estic cansat de les mentides dels governs del PP, tant l'autonòmic com el central, que no paren de prendre mesures que lluny d'ajudar-nos a eixir de la crisi tan sols estan afavorint als seus amics, fent més fàcil que els empresaris guanyen més diners i ofegant cada dia més als treballadors i treballadores, pujant els impostos i retallant les prestacions socials. Allà on governa el PP, la gent humil cada vegada ha de pagar més, mentre que els rics i poderosos tenen més avantatges i el que és més trist és que molta gent humil i treballadora els vota perquè creuen les seues mentides que diuen que aquestes mesures serviran perquè la nostra societat puga eixir de la crisi. No és cert, per a eixir de la crisi fan falta altres mesures molt diferents que passen per la inversió en investigació i desenvolupament o les subvencions a sectors estratègics com les energies renovables, etc. i no les retallades que estan duent a terme.

Per totes estes raons, hui faré vaga i participaré a les manifestacions que es faran a les principals ciutats:

29 DE MARÇ VAGA GENERAL I DE CONSUM.

NO GASTES NI UN SOL CÈNTIM DURANT EL DIA 29 DE MARÇ!.

FORMA PART DELS PIQUETS INFORMATIUS

A les 10:00 hores CONCENTRACIÓ EN DELEGACIÓ DE GOVERN C/ Colón.

Des de les 17:30 en PLAÇA DE BOUS DE VALÈNCIA, INTERSINDICAL VALENCIANA té el seu punt de trobada per a la MANIFESTACIÓ A VALÈNCIA a les 18:30 hores.
Més Informació

"Si lluitem, potser puguem perdre. Si no lluitem estem totalment perduts."

dijous, 22 de març de 2012

Defensa del Poble Valencià




De totes les xarxes socials que sóc membre, darrerament tan sols utilitze quatre: Linkedin per motius professionals (i no molt), Twitter, Foursquare i Whatsapp (si es pot considerar una xarxa social, jo pense que sí). Al Facebook ja fa temps que no entre.

Darrerament, cada vegada que entre al Twitter trobe algun missatge negatiu sobre el País Valencià, parlant sobre els casos de corrupció, del malbaratament dels diners públics, posant la nostra comunitat autònoma com exemple d’una comunitat mal gestionada, etc.

Moltes coses de les que es diuen són certes i amb la majoria jo hi estic d’acord, amb el que no estic d’acord és amb el fet de que ens posen als valencians com exemple de derrotxadors compulsius, de gastar-nos alegrement gran part dels diners públics de tot l’estat (com si no foren també nostres o com si la resta d'autonomies no feren el mateix), de ser uns "poca-solta", vividors i "mal faeners".

Està clar que el nostre País està mal governat des de fa molt de temps, especialment des de va guanyar les eleccions el PP, fa més de 16 anys, des d’aleshores la renda per càpita dels valencians i valencianes ha anat reduint-se i l’economia productiva ha anat a menys, hem perdut molta indústria, el medi ambient ha estat molt perjudicat, el patrimoni ha patit moltes agressions de l’especulació immobiliaria, etc.

Una vegada dit això també caldria recordar que si altres comunitats autònomes han pogut gaudir d’unes millors infraestructures, uns millors serveis socials, etc. és entre altres raons gràcies a que els valencians i valencianes hem contribuït amb els nostres impostos a totes eixes millores, ja que la balança fiscal del País Valencià demostra que la nostra comunitat autònoma és de les que més ha contribuït a la prosperitat de l’estat i de les que menys a rebut a canvi, ací vos deixe un enllaç que explica molt millor que jo les nostres mancances en finançament. Cite textualment:

         Es diu prompte. Uns 30 euros cada segon que passa. 1.900 euros cada minut. 114.000 euros cada hora. 2.700.000 euros al dia. 1.000 milions d’euros a l’any. Per què? En base a què? És completament inexplicable des del punt de vista de la solidaritat interterritorial si tenim en compte l’enorme agreujant que ens donen menys diners que a la resta d’autonomies, però tenim una renda per càpita menor que la mitjana. De fet, eixe sistema ha anat afonant l’economia valenciana i en a penes 10 anys, del 2001 al 2010, hem passat d’ocupar el huité lloc del PIB per càpita a l’onzé lloc. Els únics que hem baixat tres posicions, juntament amb els canaris, com una conseqüència clara del finançament injust que ens ofega a uns i als altres.

Els valencaians en general som més pobres i tenim unes pitjors infraestructures si ens comparem amb la resta de l’estat. Mentre altres comunitats autònomes han anat guanyant en qualitat de vida, serveis socials i infraestructures els darrers anys, nosaltres hem anat a menys, la nostra renda per càpita ha anat disminuint i és curiós que tot açò ha passat sent una de les comunitats autònomes que més impostos paga i per tant que més aporta al finançament de l'estat. Es pot dir que ha hagut una transferència de renda de la nostra comunitat autònoma a altres que han vist com la seua qualitat de vida ha anat augmentat.

Està bé que parlen de nosaltres, encara que siga malament, però és una llàstima que tan sols esmenten les dades negatives, quan hi ha moltes altres positives que caldria destacar per a ser justos, com que la nostra comunitat autònoma és de les que més capacitat per a crear empreses té i una de les que històricament millor ha sabut adaptar-se als nous temps, per això hem sigut durant molts anys capdavanters en moltes industries, com la industria del calcer, la ceràmica, el moble, els joguets, etc. Ara que tant es parla de l’economia productiva i que tan sols els països amb una indústria forta estàn sent capaços d’eixir de la crisi (Com l’economia alemanya, que ha crescut un mentre que la majoria d’estats europeus s’afonaven per culpa de la crisi)

Tampoc és just que identifiquem la crisi de finançament que patim els valencians tan sols amb els governs del PP, abans que el PP, governava el PSOE al govern central i tampoc es pot dir que fera molt per ajudar a que el País Valencià tinguera un finaçament just o unes infraestructures acordes amb les nostres necessitats per a ser una economia competitiva. D’exemples hi ha molts, com el soterrament de les vies de l’estació del Nord de València, la tardança en arribar el tren d’alta velocitat, l’eix de mercaderies que hauria de passar pel mediterrani, la xarxa de trens de rodalia, l’accés nord al port de València, l’aeroport de València, etc. etc.

En definitiva que resulta molt fàcil fer bromes al Twitter mal parlant d’una de les autonomies que més ha aportat al benestar d’altres comunitats autònomes, però és molt difícil explicar perquè altres comunitats autonòmes sense a penes industria ni economia productiva en general augmenten any rere any la renda per càpita dels seus habitants, mentre a nosaltres ens neguen el pa i la sal i no és suficient amb el discurs victimista del PP, queixant-se sempre de que la culpa de tots els nostres mals la té el govern de ZP, encara que ja fa temps que els seus estan governant a Madrid.

Segurament hi haurà molta gent que pensarà que els valencians i les valencianes hem de fer examen de consciència i analitzar que hem fet malament per a ser posats com exemple de com NO s’ha de gestionar una comunitat autònoma, no obstant això, jo pense que tenim moltes coses de les que sentir-nos orgullosos i molt poques de les que penedir-nos. Segurament un dels nostres principals errors ha sigut votar majoritàriament a dos partits espanyolistes come el PP i el PSOE pensant que sabrien gestionar bé el nostre país, quan en realitat no han fet una altra cosa que dur-nos a la misèria moral i econòmica i donar una imatge tan patètica com injusta del nostre poble. Segurament ens aniria millor si votàrem partits valencianistes com la Coalició Compromís que al menys sí que defensaria els interessos del nostre País.

dimarts, 13 de març de 2012

“Duel de Titans” o “El crepuscle dels déus”





Els que hem viscut a la ciutat de València durant els anys '90 sabem que hi ha una líder indiscutible que des de fa més de vint anys governa amb mà de ferro el “Cap i Casal del Regne”: Rita Barberá.

Malgrat tindre fama d'alcohòlica, autoritària i d'estar esguitada per nombrosos casos de corrupció, continua guanyant elecció rere elecció amb majoria absoluta des de fa més de quinze anys (la primera vegada que va ser elegida alcaldessa no va aconseguir majoria i per això va haver de pactar amb UV que li va donar l'alcaldia, encara que tènia quasi la mateixa quantitat de regidors que ella). 

Rita ja forma part de l'imaginari col·lectiu dels habitants de la ciutat del Túria i de tota la província de València, fins al punt que el PP ha arribat a instal·lar cartells amb la seua foto a municipis als quals no es presentava com a reclam per a aconseguir vots a diverses campanyes electorals.

Des de fa un parell de legislatures, ha aparegut en l'escena política valenciana una altra política que també ha collit molts èxits, encara que d'una altra manera molt diferent: Mònica Oltra, que s'ha destacat per denunciar la corrupció i el malbaratament dels diners públics, ha aconseguit eixir als mitjans de comunicació malgrat estar censurada i que els mitjans de comunicació afins als dos grans partits (que són la immensa majoria) no la trauen mai. Gràcies al seu estil vehement i directe de dir les coses i les samarretes cridaneres que porta per a denunciar la corrupció i la mala gestió dels diferents governs del PP, és pot dir sense por a exagerar que Mònica Oltra és una de les polítiques més valentes i que lluita d'una manera més eficaç per defensar els interessos de la gent del poble i que gràcies a ella, la Coalició Compromís ha aconseguit arribar on es troba, consolidant-se com a tercera força política al País Valencià.

Fa uns dies vam tindre l’oportunitat de vorer l’enfrontament de les dos lideresses en seu parlamentaria, ja que les dos són diputades a les Corts Valencianes, encara que Rita normalment no parla mai a les Corts (és curiós que no sabia ni quin botó havia de prémer per a poder parlar). El seu nerviosisme posa en evidència que no té la consciència tranquil·la, quan Mònica li digué a la cara que ella és la responsable política del cas de corrupció d’EMARSA, ja que va ser ella qui va nomenar els gestors de l’empresa pública i la que els va mantindre en el càrrec quan se sabia que la seua gestió els havia servit per a omplir-se les butxaques furtant diners públics, es va posar tan nerviosa que va amenaçar amb denunciar-la als tribunals, cosa que no té sentit, ja que les afirmacions de Mònica formen part de la crítica política i per tant no poden ser considerades una ofensa a l'honor o la bona fama de Rita.

No és el primer cas de corrupció amb el qual Rita està relacionada, ja que el seu nom va eixir a les gravacions del cas Gürtel i la part més grossa del cas que implica la suposada financiació il·legal del PP encara falta per jutjar.

Està clar que es tracta de dos dones amb un fort caràcter i les idees molt clares, que representen als dos principals partits en l'actualitat al nostre País, el partit governant: el PP i el principal partit de l'oposició: la Coalició compromís. Les dos representen dos maneres molt diferents de fer i d'entendre l'acció política. Rita representa els interessos dels rics i poderosos i Mònica representa a la gent senzilla, treballadora i honesta del poble, però les dos són sense dubte, dos personatges molt importants de la política valenciana actual.

Per això, quan anava a començar a escriure esta entrada no sabia ben bé per quin títol decidir-me, si per “Duel de titans” o “El crepuscle dels déus”  



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...