dijous, 1 d’abril del 2010

Baiarris



La família de la meua dona es pot considerar un matriarcat, la majoria dels seus membres són dones i els pocs homes que hi formen part estan practicament anul·lats per les fortes personalitats de les dones.

La tia Inés, que és l'autèntica líder de la manada (es podria dir que és la femella alfa), té una paraula especial que utilitza per a referir-se als “novios”, marits, cunyats, gendres, homes en general que, com jo, no som membres de ple dret perque no hem nascut dins de la família, sinò que ens hem anat incorporant a ella a l'aparellar-nos amb algun dels membres femenins de la tribu. Com elles mateixes diuen, ens van trobar al carrer.

La paraula que utilitzen per a definir-nos és “baiarri”. Una d'eixes paraules que han anat perdent-se amb el pas del temps i que no apareix a la majoria de diccionaris, però que la gent valencià-parlant de tota la vida coneix el seu significat (almenys els de la comarca de l’Horta Sud).

Baiarri significa, literalment, animal mort que es troba en la carretera en avançat estat de descomposició, normalment un gos, és a dir un rebuig que ningú vol i que no val per res. També té altre significat més casolà, se diu baiarri  d'una persona quan és tramposa, cara dura, deshonrat, mal faener, almenys en un context col·loquial o famíliar, sempre dit afectuosament, clar.

La Tia Inés matisa: “No tots són igual, alguns són més baiarris que altres. Tu eres un dels menys baiarris de tots” - em diu (la tia Inés em vol molt)

Però la meua dona no està d'acord amb això: “Com que no, aquest és tan baiarri com el que més!”

Un dels moments quan millor m'ho passe és quan, a les reunions familiars de Nadal, totes les cosines comencen a criticar als seus marits, nuvis, etc. És com una catarsi col·lectiva, on el nivell d'alcohol en la sang, la glucosa dels dolços de nadal i la cafeina del cafe no contribueixen a crear un ambient relaxat sinó tot el contrari.

Jo faig front comú amb altres homens de la família per a defensar-nos, com el tio Paco (un dels bayarris més majors), el seu fill, i algú que altre marit o “novio” despistat, el qual, si no du molt temps eixint amb sa femella, no entén el joc i es troba un poc confús i desorientat, jo sempre li dic:

- “No et preocupes, no passa res, ja t'aniràs acostumant, en el fons no són tan males, tan sols tenen un poc d'excés d'estrògens (hormones sexuals femenines)”.


1 comentari:

Anònim ha dit...

a l'horta nord, Bayarri és un dels cognoms més nombrós, a les poblacions d'Alboraia, Meliana, Almàssera, Vinalesa, la pròpia València, innegablement el seu origen es basc pots consultar, http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Masos_de_Baiarri, http://empriu.blogspot.com/2008/09/263-lallau-de-baiarri_11.html, hi ha un fum de referències per internet,

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...