divendres, 8 de juliol de 2011

Gent normal


Sovint els valencianistes ens considerem a nosaltres mateixos uns “frikys” perquè sempre que podem intentem parlar la nostra llengua (considerada de poble a certs ambients) o parlem de temes com l’arc mediterrani o de la conveniència de suprimir administracions inútils com les diputacions. Intentem explicar que cal apostar per l’economia productiva, el creixement sostenible, un finançament just, la normalització del valencià, etc. Temes que no solen interessar a la majoria de la gent (o al menys això pensem nosaltres).

Darrerament em passa cada vegada més que trobe gent del nostre entorn que parla de molts d’estos temes, que alguns podrien qualificar de “fricades”, en compte de parlar de futbol o de "Gran Hermano" o d’altres temes més trivials, sembla com si molta gent estiguera obrint els ulls (o tal vegada ja els tenien oberts, però com normalment no solien parlar d'estos temes, semblava que no estigueren interessats i que no saberen res sobre estos temes)

Fa uns dies anàvem la meua dona i jo caminant pel poble, quan passàrem per davant de la casa de la meua cunyada i paràrem a saludar-la. Casualment ens trobàrem amb uns amics que feia molt de temps que no veiem i es quedàrem a xarrar durant una bona estona.

La meua cunyada és topògrafa i com tants altres professionals del sector de la construcció està patint la crisi d’una manera molt directa. Estàvem parlant sobre la situació que estem passant, un dels amics que es trobava al pis de la meua cunyada és policia i ens contava que havia estat patrullant per dins del port mentre es celebrava el campionat de Formula 1 i la poca gràcia que li feia tindre que estar vigilant els barcos dels milionaris que venien a vore les carreres, com si es tractara d’un vigilant d’una empresa de seguretat privada, en compte d’estar patrullant pels carrers per a complir el seu deure de protegir als ciutadans, que al remat som els que, amb els nostres impostos, li paguem el seu sou.

Xarrant, xarrant, no sé com va eixir el tema, però un d’ells em digué:

-         M’han dit que vos presentareu a les eleccions per la Coalició Compromís.
-         Sí (vaig dir)
-         Pues jo vaig votar al Compromís al meu poble.
-         De veres? Gràcies.
-         Jo, la veritat és que no entenc molt de política, però vaig vorer que els que es presentaven eren gent del poble, jo els conec, són gent normal.
-         Sí, és que en realitat ho som, o al menys això intentem, ser gent normal, gent com tu (li vaig dir, parafrasejant el lema de la campanya electoral)
-         Saps què passa? Que als dels PP també els conec i són tots uns “mafiosos”
-         Home, no serà "pa" tant. - Li vaig dir, intentant llevar-li ferro a la conversació.
-         Sí, s’han ficat en política per a traure profit, no els interessa per a res els problemes de la gent del poble, l’únic que volen és "forrar-se" sense fer res.

Això em sona (vaig pensar) - I li vaig contar la història de la nostra alcaldessa.

Si ho pensem bé, té sentit, ja que si algú volguera entrar en política per a aprofitar-se d'un càrrec, cobrar un sou sense treballar massa o aconseguir avantatges per als seus propis interessos o els de les seues empreses, no es presentaria mai per les llistes d’un partit com Compromís, es presentaria per les llistes del PP o del PSOE que són partits on és més fàcil aconseguir un càrrec o fer-se assessor d’algun polític sense massa escrúpols i així poder omplir-se les butxaques sense a penes esforç, no cal que es preocupen pels interessos o les necessitats de la gent del poble que els ha elegit.


No serà que en realitat els valencianistes no som tan "frikys" com ens pensem i que de fet hi ha molta gent que pensa igual que nosaltres, el que passa és que no coneixen les idees que defensa la Coalició Compromís i que per això no ens voten tant com cabria esperar en un país normal que tinguera llibertat d'expressió i de informació? 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...