SEREM UNS "FRiKYS"?

De vegades pense que les persones que ens interessem per la política i som valencianistes, som una minoria de gent rara. Sembla que cada vegada més la majoria de la població està més preocupada per altres temes i no li donen importància a la política, especialment quan es tracta de fer política en clau valencianista.

Moltes vegades em passa, quan parle amb amics, que em miren amb cara de sorpresa perque dic que no hi ha dret que passe tot allò que està passant al Pais Valencià:

- Estem a la cua del finançament de les comunitats autonòmes.

- Tenim una balança fiscal negativa.

- Les nostres institucions (Generalitat i ajuntaments) són les més endeutades per habitant.

- Som la comunitat que menys inversió rep de l’estat per habitant (malgrat ser una de les que més impostos paga)

- Estem per baix de la mitjana en renda per càpita i en qualitat de vida.

- Tenim un dels índex més alts d’atur

- L’agricultura està arruïnada amb uns preus de vergonya.

- La nostra industria s’està enfonsant i ningú fa res per evitar-ho.

- Ens estem carregant el medi ambient i el paisatge, construint camps de golf i urbanitzacions per tot arreu.

- Etc.

En mig de tot aquest desgavell i la situació tan precària que vivim els valencians, el PP continua revalidant la seua majoria absoluta de manera insultant elecció rere elecció, (malgrat els nombrosos casos de corrupció en que s’han vist involucrats molts dels seus dirigents)

Ens han fet un estatut de vergonya, que fins i tot va ser posat com exemple per Alfonso Guerra. Un exemple de com, segons ell, deurien de ser tots els estatuts de les altres comunitats autònomes, un estatut sense ambicions, que no intenta aconseguir unes majors quotes d’autogovern per a la nostra comunitat autònoma ni es preocupa per recuperar drets històrics dels valencians, un estatut que no parla del finançament, ni tracta de millorar en res la nostra relació amb l'estat. Un estatut en definitiva empobridor i conservador, l'estatut de la vergonya.

Mentre que tota la resta de comunitats autònomes han aprofitat la reforma dels seus estatuts per aconseguir millorar molts aspectes claus per al seu desenvolupament com el finançament o l’aigua, totes les comunitats autònomes, des d’Andalusia fins a Catalunya, passant per Aragó o Castella la Manxa, han fet un estatut més ambiciós i progresista que el nostre. Estatuts que seran un instrument clau per a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

Per què ens passa això? Sembla com si els valencians tinguérem que sentir-se culpables si intentem lluitar contra la discriminació històrica que patim.

I el que més em preocupa d’aquesta situació és la resignació de la gent, és com si fora inevitable que tot això passe. Alguns diuen: “el que passa és que els valencians som uns meninfots”

Per això de vegades pense que els que pensem que un altra situació per al nostre País és possible som uns "freakies", pareix que un sentiment de resignació junt amb un de culpa, s'ha instalat entre la majoria dels habitants de la nostra Comunitat Autònoma, em fa l'efecte que tot lo món assumeix com una veritat incontestable la incompetència dels valencians com a gestors polítics i per a defensar els nostres interessos com a societat o poble.

Sembla com si tot lo món tingues prou amb no quedar-se sense feina i que ningú es palntejara participar en política (ni que fora a nivell local) per a intentar canviar aquesta situació.

Per això cada vegada aprecie i valore més l’esforç d’algunes persones com els militants del Bloc que malgrat no obtindre bons resultats electorals, continuen treballant per el seu poble de manera incansable. I per això pense continuar recolzant-los, encar que em miren amb cara de sorpresa com diguent, este tio és un “friky” quan dic que pense que tota aquesta realitat es pot canviar i que el nostre pais podria estar a la alçada d’altres comunitats autònomes de l’estat espanyol i fins i tot en quant a benestar dels ciutadans, infraestructures, drets civils, etc. Sense necessitat d’estar tan endeutats amb una millor gestió dels nostres polítics.