Segurament els politòlegs i sociòlegs estudiaràn durant molt de temps quines han segut les claus de l'inesperat èxit de la coalició Compromís durant les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Jo, com no podia ser d'una altra manera, diré la meua sobre uns fets que he viscut des de ben aprop.
Una de les claus de l'èxit té noms i cognoms: Mònica Oltra, una política fora de sèrie que ha marcat la legislatura amb el seu propi estil, ple de sinceritat i dient les coses a la cara, sense por. Jo crec que ha triomfat perque ha dit tot allò que molts voldrien dir-li a la cara al president de la Generalitat (el molt ex-honorable Francisco Camps).
Estava clar que la Coalició Compromís ho tenia difícil, era una marca relativament nova, no té implantació a nivell de tot l'estat (mentre que els altres tres partits que han tret representació sí que la tenen), cap mitjà de comunicació esmentava mai els seus membres, encara que representaven la tercera força política a les Corts Valencianes, es pot dir que tant els mitjans afins al PP com els del PSOE l'han ignorada sistemàticament. Els partits que la recolzen (Bloc, Iniciativa i els Verds) no compten amb molts recursos econòmics per a fer una campanya publicitària que llançara la seua imatge a tanques, cunyes radiofòniques, anuncis en TV, etc. (com la que ha fet el PSOE amb Alarte, per exemple). Per tant no li quedava cap altra opció que fer accions que cridaren molt l'atenció per a poder eixir als mitjans de comunicació i que la gent coneguera els missatges de la coalició que representava, amb camisetes reivindicatives, intervencions polèmiques, etc. tractava de cridar l'atenció dels mitjans de comunicació si no dels convencionals (que per suposat no anaven a traure-la) sí al menys dels no-convencionals (Internet: YouTube, Facebook, Twiter, blogs, etc.)
No n'hi ha cap dubte de que la líder de Iniciativa ha aconseguit atraure a un electorat jove, urbanita i ha donat a la coalició una imatge moderna, reivindicativa i sincera que una gran part de l'electorat ha apreciat. S'ho ha currat durant tota la legislatura i se mereix tot el reconeixement que tot lo món (excepte els mitjans de comunicació afins al PP) li reconeixen.
Un altra de les claus de l'èxit ha segut una molt bona campanya, sempre amb missatges en possitiu, diferent que la que va fer el Bloc fa quatre anys (amb el "Adéu PP"). Una imatge molt bona, molt arriscada també, allunyant-se dels tradicionals símbols dels partits polítics, la coalició Compromís va triar una careta somrient com el logo de la Coalició, imitant a les que s'envien pels missatges de text quan vols guinyar un ull a algú de forma positiva.
Cal dir que el Bloc ja porta molts anys intentant superar el debat dels símbols (la senyera amb blau o sense blau, el nom de la llengua, del País, etc.) no són les nostres prioritats, tenim altres coses més importants sobre les que parlar, no val la pena perdre ni un minut discutint sobre quin ha de ser el color de la bandera mentre els nostres xiquets van a escola en barracons i el govern de la Generalitat es gasta els pocs diners que rebem de finançament (per culpa de PP i PSOE) en carreres de Formula 1 i altres grans esdeveniments.
Una altra clau molt important de la campanya ha segut el gran nombre d'afiliats i simpatitzants dels tres partits que formen la coalició, sobre tot del Bloc (que és el partit que compta amb una major implantació a tot el territori) que han fet una campanya molt bona, parlant amb la gent pel carrer, penjant cartells i pancartes, repartint programes electorals, com se sol dir, xafant el carrer i explicant les nostres idees d'una manera senzilla, repartint pamflets, etc.
Una altra clau jo diria que ha segut la campanya 2.0 o la campanya feta a Internet per molts simpatitzants que d'una manera absolutament desinteressada s'han dedicat a difundir els vídeos de Mònica Oltra, els articles dels pocs mitjans de comunicació que parlaven de la coalició Compromís , etc.
Per últim (encara que no menys important), cal dir que esta coalició ha sabut transmetre un missatge d'esperança a molts ciutadans i ciutadanes que estan cansats de la forma que tenen els partits tradicionals de fer política, la Coalició Compromís ha elaborat un bon programa electoral, modern, progressista, amb propostes concretes, ecologista, amb un missatge transversal, parlant sobre tot dels problemes que més interessen a la gent. Jo crec que eixe missatge ha arribat a molta gent, la gent ha comprés que existeix una altra manera de fer política, molt diferent de la que fan els grans partits, PP i PSOE, els quals tenen molts problemes de corrupció i una xarxa clientelar de persones i institucions (mitjans de comunicació, empreses, bancs, etc.) que col·laboren amb ells per tal de traure un benefici quan el seu partit guanye les eleccions.
Esperem que esta aliança continue donant fruits positius per a la societat valenciana.
4 comentaris:
Les claus de l'èxit la coalició Compromís són Mònica Oltra, Mònica Oltra i Mònica Oltra, perquè si fora pel soporifer Enric Morera...
Hola Refel,
Moltes gràcies pel teu comentari, és un punt de vista molt respectable, però ja m'agradaria a mi vorer quins resultats haguera tret Iniciativa si s'haguera presentat a soles, tal vegada haurien tret el 5 % a una de les 3 províncies, la de València, però per a entrar a les Corts cal traure el 5% a totes les províncies i jo no crec que Iniciativa a soles haguera pogut entrar.
Per tant considere que tan important és Mònica Oltra per a la coalició com la gran quantitat de col·lectius que té el Bloc per tot el país i la gran quantitat de simpatitzants i afiliats disposats a arrimar el muscle per a fer campanya.
Hola Refel,
Cert és que tal vegada Enric no té la capacitat d'oratòria que te l'amiga Mónica, pero cal dir que és un polític que es guanya les persones de "tu a tu", que s'ha fet el País Valencià de dalt a baix, que s'ha preocupat dels problemes de tots els ciutadans, siguen del Cap i Casal o del poblet més menut de les muntanyes. Crec que mereix tot el nostre respecte perquè no ha entrat en cap batalla per acoseguir el màxim protagonisme. Enric i Mònica han format un tandem perfecte de mediatisme i técnica, un més vistós que l'altre, però tots dos igual de necessaris per al meravellós èxit assolat. I creu-me Refel, se del que parle. Salut.
Moltes gràcies pel teu comentari Anna,
Està clar que Enric representa una altra manera de fer política, té un estil molt diferent del de Mònica, però com tu dius, jo crec que formen un tàndem molt bo, els dos representen dos sensibilitats presents a la Coalició compromís, les dues sensibilitats són perfectament compatibles com s'ha demostrat al llarg de tota la legislatura anterior i durant la campanya.
Tan de bò este tàndem continuara funcionant tan bé durant molt de temps perque d'eixa manera jo crec que la coalició es mantindrà unida, jo crec que es tracta del principi d'una nova etapa política al nostre país i el principi del fi de l'hegemonia del PP.
Publica un comentari a l'entrada