Fa uns dies, durant el concurs d'allipebres al port de Catarroja, vaig tindre l'oportunitat de compartir taula amb alguns dels més destacats bloggers de la "blogosfera catarrogina": Jesús Monzó, Xavi Bellot, Toni (i algú més que no esmentaré per respectar el seu anonimat) i altres actors de la política valenciana, un bon grapat regidors del Bloc i el seu líder: Enric Morera.
Jo que soc un aprenent en açò d'escriure (com en moltes altres coses), vaig gaudir de la conversa amb unes persones que coneixen molt bé els secrets de la política valencana i els temes d'actualitat de Catarroja i del nostre país, (la veritat és que n'hi havia molt de nivell en eixa taula)
En un moment de la conversa, va eixir un tema que m'atreviria a qualificar de clàssic en les tertúlies de valencianistes: Rita Barberà.
Els que ja tenim uns anys, hem viscut la trajectòria d'este personatge singular i si n'hi ha un tret que sempre destaca és la seua afició a l'alcohol. Se podrien dir moltes coses sobre ella: que és una persona molt amiga dels seus amics (especialment si són constructors), que és capaç de malvendre el patrimoni de la ciutat de Valéncia a uns amics rics de Madrid per a que construisquen un hotel de cinc estrelles a la voreta de la mar. També destaca per la destrucció del patrimoni (com les alqueries de l’horta del segle XV que se va carregar per a construir el “Nou Campanar" o les naus de la Cross, per posar un parell d'exemples), altres trets destacats de la seua personalitat són:
- El seu amor pels fanals coents.
- El malbaratament dels diners públics omplint de flors un pont horrible sobre el riu Túria i les principals avingudes del centre on viuen els seus amics.
- L’oblit dels barris perifèrics de la ciutat.
- La destrucció d’un barri protegit com a monument nacional, recuperant un projecte de prolongació d’una avinguda del segle XIX.
- L’organització de grans esdeveniments com la Formula 1, la “America ’s Cup” o la visita del Papa, aprofitant per a donar a guanyar diners als amiguets madrilenys de la trama del “bigotes” (que me perdonen la resta dels madrilenys, que no tenen culpa de res)
- La concessió a empreses privades de la prestació de serveis públics que hauria de dur a terme l'Ajuntament (com la recollida del fem) durant períodes de temps de cinquanta anys i més.
- Etc.
- Etc.
Sobre Rita no se podria escriure un llibre, se podria escriure tota una enciclopèdia (i més que se podrà escriure perque sembla que no té intenció de retirar-se, malgrat tot)
Però sobre tots eixos trets característics d’un dels pitjors personatges públics del País Valencià de tots els temps, destaca un tret que la defineix perfectament: la seua afició per les begudes alcohòliques.
És una llàstima.
Per cert, algú ha vist a Rita parlar valencià? Jo crec que sí, ho recorde com si fora un somni, al principi de la seua carrera política, recorde que parlava valencià de quan en quan (sobre tot durant les campanyes electorals), igual que fa el molt honorable president de la Generalitat , però crec recordar que el seu valencià un poc més acurat. Ara ja no el parla mai (al menys en públic), ja no li cal, ja guanya les eleccions amb majoria absoluta i quan desfila en processó darrere de la Mare de Déu, la gent l’aclama més que a la Geperudeta. Una llàstima.
Serà veritat això que diuen que tenim els polítics que ens mereixem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada