El món dels blogs

 El fet de llegir blogs m'ha permès accedir a un món desconegut per a mi fins no fa molt de temps. Jo no solc llegir molts llibres, soc més de llegir articles a publicacions periòdiques (revistes, diaris) i açò dels blogs em recorda molt als articles d'opinió dels magazins dominicals dels diaris dels quals soc un seguidor habitual.

Arran del meu interès per la política i altres moviments socio-culturals o polític-socials als quals em vaig apuntar des de que visc a Catarroja, vaig descobrir el món dels blogs o, com se diu habitualment, la "blogosfera". Açò dels blogs em recorda una miqueta a una película que vaig vorer quan era un xiquet: "La història interminable", perque tots els blogs tenen links a altres blogs i així pots anar navegant per la xarxa descobrint un món molt curiós de gent que diu coses que de vegades poden ser molt interessants.

Un dels primers blogs que vaig descobrir va ser el de Jesús Monzó, regidor del Bloc a l'Ajuntament de Catarroja, del qual em considere seguidor, a banda de ser una gran persona i un bon amic. Aquest blog em dugué a un altre també molt bo: "Els núvols de l'àtic" de Xavi Bellot, un blog amb molt de nivell escrit per una excel·lent persona.
El problema de veritat va començar quan vaig descobrir un blog que vaig trobar al blog de Xavi i que me va enganxar, no diré quin (perquè l'autor vol mantindre’s en l’anonimat), sols diré que l'autor és un cabró perque escriu molt bé, i no puc evitar llegir-lo i damunt l'actualitza diàriament, en definitiva que aquest blog (i algun altre que té per ahi) em va enganxar des del primer moment i el tinc que llegir quasi tots els dies, és quasi com una droga per a mi, he de confessar que m'agrada quasi tant com conduir i escoltar bona música al mateix temps.
El cas és que per mig d'una de les famoses xarxes socials vaig rebre una invitació a la presentació d'un llibre que s'ha publicat amb les entrades d’aquest blog. I tot i no conèixer molt a este xic en persona, vaig anar a la presentació del seu llibre, no podia perdre’m eixe esdeveniment tan important per a l'autor d'un dels meus blogs preferits.

La presentació va estar molt bé i va comptar amb la presència de personatges de la vida pública valenciana que mai en m'haguera imaginat que me'ls trobaria al terrat del Centre Octubre de Cultura Contemporània. Passarem una vesprada molt agradable i emotiva, se riguerem molt. Tot plegat em semblava una mica estrany i alhora emocionant, afortunadament comptava amb la companyia d'un dels meus millors amics que va fer que no em sentira tan fora de lloc com podria haver-me sentit si haguera anat a soles. 

Em vaig tindre que anar ràpidament, només acabar l'acte, sense quasi ni acomiadar-me perquè havia quedat amb un altre amic per ajudar-li a transportar una televisió gegant que pessava molt i ell a soles no podia moure-la.

Anava conduint cap a casa del meu amic, i escoltant la ràdio, quan começà a sonar una cançó que m'emocionà, era del cantautor torrentí Pau Alabajos, una cançó que critica l'expeculació inmobiliaria salvatge que patim al País Valencià i em recordà un dels actes que varem organitzar la gent de Salvem Catarroja contra la construcció del maleït PAI "Nou Mil·lenni". De sobte me n'adoní de que la cançò estava sonant per una de les emissores que ja no podrem escoltar mai més quan tanquen el repetidor de TV3 de Serra Perenxisa i que per tant mai més podrem tornar a escoltar eixa cançò per la ràdio, ja que eixe catautor valencià, com tants altres, està vetat i no sona mai a les ràdios comercials ni a les públiques controlades pel govern de la Generalitat.

No sé si va ser per l' estrès, el cansanci, l'emoció del moment o simplement que amb l'edat anem fent-se cada vegada més sentimentals, se m'ompliren els ulls de llàgrimes. 

Com és lògic vaig tindre que parar, no haguera segut prudent continuar conduint amb llàgrimes als ulls que m’impedien veure bé.