diumenge, 25 d’abril de 2010

25 d'abril, la desfeta d'Almansa


Hi ha dues dates molt significatives per a la història del poble valencià, una d'elles és el 9 d'octubre, l'altra el 25 d'abril, el dia que es conmemora la derrota de les tropes austracistes a la batalla d'Almansa. Com tothom sap, les conseqüències varen ser molt negatives per al poble valencià, per això hi ha una dita popular que diu: “Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança”.


Aquestes dues dates marquen d'alguna manera el principi i la fi de l'antic Regne de València, a partir dels decrets de Nova Planta, el País Valencià va perdre les seues institucions d'autogovern, la majoria de les lleis pròpies, varem perdre tots els drets que teniem com a poble i la nostra llengua va deixar de ser oficial, tan sols es parlava a nivell familiar i col·loquial, ja que estava prohibit utilitzar-la per a dirigir-se a l'administració, ni es podia utilitzar a les escoles ni a cap institució com l'església o la justícia, començà una persecució de la nostra llengua i cultura que ha durat segles. Per no fer-ho més llarg, tan sols diré que els valencians partidaris de la causa austracista varen ser castigats amb una duresa i crueltat que no es tornaria a vorer fins a les guerres del segle vint, es podria dir que es varen cometre milers de crims contra la humanitat, un vertader genocidi.

Per això diguem que els valencians no celebrem res el dia de hui, commemoren la derrota d'Almansa, no tenim res que celebrar, però sí molt que reivindicar, ja que després de més de 300 anys d'aquella fatídica data es pot dir que el País Valencià encara és un país ocupat i humiliat per un estat que ens explota i ens trau tot el suc. 

També és de veres que els darrers anys, a partir de la democràcia, moltes institucions d'autogovern s'han recuperat (com les Corts, la Generalitat o el Sindic de Greuges) i molts drets també, hui en dia el valencià gaudeix de la consideració de llengua oficial, amb la mateixa categoria que el castellà, al menys en teoria (la realitat és molt diferent, malauradament).

Un clar exemple de la situació en la que es troba el País Valencià és que despús-ahir, a la portada d'un dels diaris de més difusió al nostre territori apareixia la següent notícia: 


“El vicepresidente Manuel Chaves anunció ayer en Alicante que en mayo convocara a la comisión Gobierno/Consell para buscar una salida negociada que permita retirar los recursos de inconstitucionalidad del Estado en relación al Plan del Cabanyal, la Ley de Costas, la Ley de Caza y el régimen económico matrimonial”

“Chaves revela contactos secretos con Camps y se declara dispuesto a retirar los recursos de inconstitucionalidad”

No m'agrada ser “agorero”, però cada vegada que el PP i el PSOE es reuneixen per a negociar assumptes relatius al País Valencià, els que sempre eixim perdent som els valencians, com ja va passar quan negociaren l'Estatut de la vergonya o la cessió dels drets històrics de l'aigua dels regants valencians a Castella- La Manxa.

 Ja està bé de que ens prenguen el pèl, per favor, que ja han passat més de 300 anys de la batalla d'Almansa i encara estem patint les conseqüències d'aquella derrota. El lema de la manifestació d'ahir a València era clar: “Ja n'hi ha prou” de tanta corrupció, de que que ens prenguen el pèl als valencians, hem de rebel·lar-nos i dir que ja està bé. Que ja ha arribat l'hora de que els valencians deixem de votar a partits que tenen la seua seu central a Madrid i que votem a partits valencians com el Bloc.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...