diumenge, 3 d’abril de 2011

No a la guerra, sí a les intervencions per aturar-la.



Jo vaig ser una de les persones que més activament es va oposar a la intervenció de les tropes espanyoles a la guerra d’Irak, vaig participar a totes les manifestacions, vaig enviar cartes als diaris expresant la meua opsosició a una guerra que considerava innecesària, injusta i en contra dels principis més fonamentals i del dret internacional, no hi havia una resolució de les Nacions Unides que l’avalara ni una justificació clara, ja que el regim de Sadam no havia col·laborat amb els talibans ni amb Al Qaeda, ni poseia armes de destrucció massiva ni cap altra de les excuses que utilitzaren per atacar Irak era certa.

Darrerament estic llegint molts blogs i escoltant importants representants polítics de l’esquerra posicionar-se en contra de la intervenció en la guerra de Líbia, de la mateixa manera que molts mitjans de comunicació de dretes estan utilitzant este conflicte per a desgastar encara més al ja moribund govern de Zapatero.

No seré jo qui intente salvar el govern socialista de la crema, però en este cas, he de dir que no estic d'acord amb els que ataquen al PSOE per participar en esta guerra. Els que s'oposen a la intervenció de les tropes espanyoles, sobre tot alguns simpatitzants del PP, diuen que és una situació molt pareguda a la que es donava en Irak, quan George Bush, Aznar, Berlusconi, Blair i altres dirigents europeus decidiren atacar Irak. Jo pense que no és així, les diferències són molt clares:
-     - Primera: Hi ha una resolució del consell de Seguretat de l’ONU   que autoritza les intervencions.
-     - Segona: Líbia ja estava en guerra abans de que intervingueren les tropes de la coalició internàcional, no hem provocat una guerra, hem anat a intentar defensar els rebels i el poble libi, el quals, amb un armament molt inferior, intenten defensar-se dels atacs de les tropes del dictador i dels seus mercenaris.
-      - Tercera: No ha segut una invasió sinó atacs puntuals a objectius estratègics del dictador per tal d’intentar que es rendira i acabara la guerra i la represió contra el seu poble.

Encara que de tant en tant sorgeixen algunes veus que posen en dubte la legitimitat de les Nacions Unides, bàsicament perquè no els convé que n'hi haja una institució amb autoritat per damunt dels governs que puga intervindre en favor de la pau, l'ONU representa la legalitat internàcional i el consell de seguretat de les Nacions Unides es va crear després de la segona guerra mundial precisament per a intentar evitar que es tornaren a produir guerres, per això és tan difícil tots els països membres del consell de seguretat de l’ONU arriben a un acord perque estan representats un ampli ventall de països amb interesos i polítiques molt diferents, com la Xina, EEUU, Rússia, França, etc.

No, senyors simpatitzants del PP i líders de partits d’esquerres, no estic d’acord amb vostès, no es pot comparar la guerra d’Irak amb la de Líbia, són dos situacions molt diferents. Tan de bo haguèrem intervingut a altres guerres com la de Libèria, Congo, Somalia, etc, així hauriem pogut evitar moltes morts i el patiment de molts innocents.

Els que s'oposen a la intervenció preferirien que guanyara la guerra Muamar el Gadafi? Un dictador sanguinari que porta més de quaranta anys al poder i que ha finançat i organitzat el terrorisme internacional.




2 comentaris:

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Les diferències entre una guerra (Líbia) i una altra (Iraq) són tan evidents que enumerar-les només ens farà perdre temps.

Ja era hora que la comunitat internacional es decidira a intervindre allà on faça falta. Ara, a Costa de Marfil.

David ha dit...

Sí, la veritat és que sembla mentida que hui en dia encara hi ha tantes guerres oblidades pels mitjans de comunicació, metre els països més rics i poderosos miren cap un altra banda en compte d'intervindre per tal d'evitar el patiment i la mort de tantes persones.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...