Qui subscriu aquest blog és un ciutadà qualsevol que no es preocupa massa per la seua imatge, es podria dir que gasta menys diners en roba que Tarzán en corbates. Tan sols vesteix una miqueta millor quan l'ocasió ho requereix, com per exemple quan té una reunió important per motius de treball o si ha d'anar a algun esdeveniment social com una boda, llavors tracta de vestir d'una manera més adequada, però la resta del temps és prou descuidat amb la seua forma de vestir, el seu pentinat, etc.
Farà uns déu anys, quan va començar a viure a Catarroja, anava un dia a comprar, caminant pel carrer amb el carro de la compra (que és més ecològic que anar amb cotxe), es dirigiria cap el Consum de la Rambleta (al que ara li diuen Bàsic, perquè encara no havia descobert el del costat del Mercat, que és millor i està més prop de sa casa), quan uns xiquets, aparentment d'ètnia gitana, es van dirigir amb la següent pregunta:
- ¡Señor, señor, nos puede dar propaganda?
Un dels símptomes més evidents que t'estàs fent major és quan els xiquets comencen a parlar-te de vostè, però, si a més, et confonen amb un repartidor de propaganda per la pinta que fas, ja pots pensar que la situació comença a ser preocupant, vol dir que alguna cosa no estàs fent bé, que tal vegada hauries de preocupar-te una miqueta més per la teua imatge.
El cas és que no vaig donar massa importància a l'anècdota, després d'explicar als xiquets que no tenia res que els poguera donar (a banda de bons consells, però no crec que estigueren disposats a escoltar-los) vaig continuar caminant tranquilament per l'avinguda de la Rambleta amb el carro de la compra.
Fa uns dies, parlant amb uns amics sobre si els valencianistes hauríem de ser més o menys de poble, em va vindre al cap esta anècdota. Jo pense que una de les coses que més valoren molts dels habitants de Catarroja (almenys els nou vinguts) és que Catarroja és casi com un barri d'una gran ciutat, està molt ben comunicada amb València i a les zones noves no te coneix casi ningú, per això pots anar pel carrer vestit com vulgues sense que hages de preocupar-te massa i no has d'anar donant explicacions a ningú de si estàs cassat o no o si tens fills o no, com sol passar als pobles, on pareix que algunes persones indiscretes intenten averiguar-te la vida i te diuen: "pues ja te pararia bé tindre fills" o "ja tens edat de casar-te", i altres comentaris per l'estil.
No tinc res en contra de la gent de poble, de fet molts dels meus millors amics ho són, però jo no em considere de poble ni pense que tots els que defensen la nostra llengua i cultura som o hauriem de ser d'alguna manera de poble, pense que la nostra llengua i cultura, les nostres tradicions són perfectament compatibles amb la vida pròpia de les ciutats més o menys grans i cosmopolites com poden ser València o Barcelona, per exemple. Crec que no hem de resignar-nos a que la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra llengua queden relegades als pobles o que tan sols es puga viure en clau valencianista als pobles.
Aleshores, què hauriem de fer, parlar en castellà cada vegada que anem a València per a que no ens consideren de poble com passava antigament?
2 comentaris:
Un dels principals problemes del valencianisme és l'etiquetatge, si eres d'una part eres tal, si eres d'una altra eres qual, si no eres de cap no eres.
En l'actualitat el "valencianisme" (no m'agrada la paraula)esta present en la part esquerra i no tota, de la vida d'este país, en la resta d'opcions no esta o és simplement és un brindis al sol .
En la meua modesta opinió el dia que deixem de posar-nos etiquetes i sense complexos de cap classe ens posem a viure i a treballar en clau valenciana. Sense importar el color polític o ser alt o guapo, eixe dia haurem acabat de posar la primera pedra en la construcció d'este país o com vullguem dir-li . Perquè capacitat tenim. que ens fa falta?
Hola Malvadocaravel,
Crec que tens molta raó en tot el que dius, tu no et trobes còmode amb l'etiqueta de valencianista i n'hi han molts que no es troben còmodes amb l'etiqueta de nacionalistes.
A mi em general no m'agraden les etiquetes i pense que hem de parar de discutir si la senyera hauria de ser amb o sense blau, si hauria de dir-se país o regne o comunitat, a mi no m'importa, tot això són etiquetes. A mi m’agradaria que el nom de la nostra comunitat autònoma fora País Valencià, però si hi ha més gent que es troba més còmoda amb la denominació de Comunitat Valenciana, no passa res, jo no tinc cap problema, per a mi no és tan important.
El que hauríem de fer és començar a treballar tots en la mateixa direcció, tots els que pensem que mereix la pena continuar treballant per la nostra terra, deixant de banda les nostres diferències que en molts casos són semàntiques.
Una de les definicions que a mi més m'agraden del valencianisme polític que intenta dur a terme el Bloc és la de "tercera via", no som ni blavers ni catalanistes, som el que som: valencians que lluitem per la nostra terra, pels legítims interessos de valencians i valencianes que intentem viure al nostre país amb els mateixos drets i oportunitats que els habitants d'altres comunitats autònomes com els andalusos, aragonesos, manxecs, gallecs, etc. sense complexos, que no tenim perquè avergonyir-nos de res i no li devem gens a ningú, que ja està bé.
Hem de donar-nos compte que si seguim votant majoritàriament a partits amb la seu central a Madrid, com el PP i PSOE, que al final són més o menys el mateix, difícilment podran defensar els interessos dels valencians perquè miren més pels interessos dels seus respectius partits a Madrid i encara que volgueren, no podrien votar a favor de defensar els nostres interessos perque tenen disciplina de vot i hauran de votar el que els manen des de Madrid, encara que vaja en contra dels interessos dels valencians i valencianes, com ha passat tantes voltes.
Publica un comentari a l'entrada