diumenge, 11 de setembre de 2011

Humilitat, esforç, constància.




Ja fa molt de temps que no escric res al meu blog, un mes exactament, podria dir que tinc el blog abandonat per moltes raons: excés de treball, un estat d'ànim baix, etc. Però preferisc no fer-ho, ja que com Pep Guardiola diu, les excuses i els retrets no serveixen de res. No es tracta d'una idea nova, jo ja fa molt temps que ho pense, no serveix de res lamentar-se ni mirar cap al passat per a cercar excuses o explicacions de per què no hem complit amb aquells objectius que ens havíem proposat, en el meu cas, actualitzar el blog almenys una vegada per setmana.
No passa res, tan sol volia escriure una entrada curta per a dir que seguisc viu i que bàsicament les meues idees, les meues passions continuen vives (el valencianisme, el País Valencià, la nostra llengua i cultura, els cotxes, les motos, la política, el pensament, la història, les nostres tradicions, la indústria, etc.).
Tal vegada haja arribat el moment de fer-li un restyling al blog, de canviar una miqueta l'estil, les formes, però mantenint el fons.

A continuació vos deixe un enllaç a un vídeo de Pep Guardiola que m'ha emocionat, per descomptat este xic és un crack, tant de bo tots nosaltres poguérem ser tan bons en la nostra feina com ho és ell i a més de ser un crack té una virtut que a mi personalment m'encanta, la humilitat, una virtut que sens dubte hui dia està molt devaluada i que jo crec que caldria reivindicar.

Un altra virtut que té este xic és la passió per la seua feina, un altre valor que hui en dia també està molt devaluat, i jo pense que res pot haver millor en la vida que poder dedicar-te a la professió que t’agrada i viure el desenvolupament de la teua activitat diària amb passió i alçar-te sense peresa per anar a treballar tots els dies. He de reconèixer que no és el meu cas, molts matins m’alce sense gens ni miqueta de ganes d’anar a la feina, però ahí estem, treballant com a campions, amb ganes de triomfar i continuar tirant endavant, ignorant les crítiques destructives i escoltant les crítiques negatives dels que te les fan de bona fe, perquè de tot es pot aprendre, però sobre tot dels errors, dels fracassos, com diu un refrany castellà: “Para aprender, perder”, però allò més important és alçar-se cada dia de bon matí, i anar a treballar amb ganes, sense excuses ni retrets, sense por, amb ganes de millorar cada dia i de continuar creixent encara que som conscients de que ja no som jòvens, però intentant mantindre la mateixa il·lusió, les mateixes ganes de viure de quan teníem 16 anys i anàvem a menjar-nos el món. Com diria aquell refrany que diuen moltes vegades les persones grans: “la vida és per a tu”, pensant que tot allò que ens proposem ho podrem aconseguir.

2 comentaris:

malvadocaravel ha dit...

No vaig a fer cap comentari.
de totes la que més m´agrada

David ha dit...

Moltes gràcies Malvadocaravel pel teu comentari,

És molt d'agrair saber que encara hi ha algú que llig el meu blog, encara que no ho actualitze molt sovint i que t'ha agradat l'entrada que he fet després d'un mes sense escriure res, això m'anima a continuar escrivint.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...