dilluns, 15 de febrer de 2010

EL CARRER BANDA DE L'EMPASTRE


No sé si serà cosa de l'edat (ja m'acoste als 40) o que definitivament soc un "friky", el cas és que de quan en quan me passa que pense que els temes que a mi m'apassionen interessen als demés. De vegades em senc com el "abuelo cebolleta" contant històries als seus nets.

L'altre dia aní a fer-me unes ulleres noves a una òptica a la que feia temps que no anava, de fet la xica que m'atengué no era la mateixa que l'última volta que aní. Era una xica prima i jove amb ulls blaus, no vaig a negar que em resultà atractiva (totes les dones amb bata blanca sempre resulten una mica més atractives), era una d'estes xiques joves que no tenen per on agafer-les, semblen gambes anèmiques (com diria la meua sogra). No passa res, jo no havia anat a eixa òptica a lligar, tan sols volia fer-me unes ulleres noves perque les que duia estaven ja molt velles.

El cas és que quan la xica mirà la meua fitxa emmagatzenada a l'ordinador em digué: "Los datos que tenemos aquí son los actuales o han cambiado?" (encara constava la meua adreça de fadrí). Li vaig dir: "No, han cambiado, ahora ya no vivo en esa dirección" i vaig començar a dictar les meues dades per a que les actualitzara a la seua base de dades.

Com de costum (moltes vegades me passa) em digué: "Ese nombre de calle existe de verdad o te estás quedando conmigo?" Jo li vaig dir molt seriòs: "No, és cierto, la calle se llama así. Nunca has oido hablar de la Banda del Empastre?" El meu amic (que per cert és fill del propietari de l'òptica) va confirmar que eixe nom era real, de manera que no vaig tindre que traure el D.N.I. per a demostrar-ho.

No sé perquè li vaig dir: "¿Es que nunca has oido hablar de la banda del Empastre? Pues era una banda muy famosa que tuvo mucho éxito durante la primera mitad del siglo XX. Pregunta a tus padres, que seguro que la conocen"

Però la xica ja no m'escoltava, em va dir: "el teléfono sigue siendo el mismo?"
Jo vaig pensar: "Ja he tornat a actuar com el "abuelo cebolleta", com si a esta jove l'interesara la història de la Banda de l'Empastre. Evidentment estava molt més interessada en l'última discoteca de moda o escoltar els "40 Principales" que en averiguar l'origen  del nom del carrer on viu un dels seus clients.

Jo ja m'havia oblidat del tema fins que hui he anat a recollir les ulleres i la xica, sense que jo li diguera res, m'ha amollat: "Sabes que le he preguntado a mis padres y me han dicho que sí que conocen la Banda esa"

Jo m'he emocionat i he intentat continuar explicant: "Sí, era una banda que actuaba en las plazas de toros, eran músicos y humoristas, era un espectaculo parecido al del bombero torero..."

Però ella ja no m'escoltava, m'ha dit amb desinterés: "Sí, ya claro. Son 270 euros, me vas a pagar en efectivo o en tarjeta?"

"Con tarjeta" li he dit jo i he pensat: "A quin sant esta jove em parla de tu?"

És broma, no passa res, comprenc que no a tot el món li apassiona la història com a mi.


(O serà que realment estem fent-se vells?)

5 comentaris:

Xavi ha dit...

És una llàstima, però el record de la banda El Empastre es va perdent... No debades fa quasi vint anys que va desaparéixer, després d'una llarga decadència. En el meu cas tinc records especials perquè la meua família va estar molt vinculada, i fins i tot vivia enfront del seu local. Per si algú vol saber més de la banda, hi ha un llibre publicat als anys 60 o 70 sobre la banda, escrit per Pelegrí Llorens, el cronista del poble. També el programa de TVE "Vivir cada día" va dedicar-li un dels seus documentals, calcule que cap a l'any 85. I fa pocs anys algú va publicar un DVD amb documentació de la banda.

David ha dit...

La banda de l'Empastre va ser molt famosa en la seua època. Jo no els he vist actuar mai, però la coneixia per referències.

Molt de temps abans de vindre a viure a Catarroja. Crec que vaig vorer el reportatge eixe o mon pare em va parlar d'ella. Quan començàrem a viure a Catarroja, al carrer d'eixe nom. Vaig continuar investigant, va ser fundada a l'any 1915. Segons me contava mon pare, eren molt bons músics. Una llàstima que desapareguera.

David ha dit...

M'imagine que pertanyia a una altra època. Hui en dia la gent ja no va tant a les places de bous i els que van son persones grans als que només els interessen els bous.
Hui en dia eixos programes d'humor els fan per la tele

malvadocaravel ha dit...

He arribat a l'entrada per casualitat.
I vos vaig a contar una batalleta del "Abuelo Cebolleta" relacionada am la banda l`Empastre.
Fa un temps em van presentar uns directors de banda de música Colombians, els havia de totes les edats i llocs de Colòmbia. Per això de l'edat i portar barba (els més majors amb diferència) vaig congeniar amb Francisco Mancipe director de la banda de Duitama en Boyacá (que no sé per on para), durant la conversació va eixir a relluir el nom de Catarroja "hombre la patria del Empastre" i de seguida va començar una conversació prou animada amb tots els Colombians, detalls i noms que jo ni sàvia, jo fent-me el espabilat els Vaig comentar que el compositor del pasdoble "feria de Manizales" era d'ací "hombre el maestro Juanmaria Asins compositor del pasodoble que prácticamente es el segundo Himno de Colombia" em va deixar de pedra perquè jo he segut veí del tio "bocha" i no em sonava el nom complet, jo en la meua ignorància li comente que no em sonava el nom i per a eixir de dubtes vam buscar en l'arxiu de la banda de música una còpia de la partitura manuscrita original del compositor i quina va ser la nostra sorpresa que el nom complet era Juan Marí Asins que ells havien canviat per Juanmari. En fi ningú és profeta en la seua terra i és una llàstima. Al Final els vaig fotocopiar el "document" que s´enportaren com una joia.

David ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari Malvadocaravel, un comentari molt interessant. No tenia ni idea d'eixa història que ens has contat.

La veritat, és que els valencians i valencianes tenim molts motius pels que sentir-nos orgullosos, un d'ells és dels nostres músics, molts d'ells s'han format a les bandes de milers de pobles. És una llàstima que el govern de la Generalitat del PP haja retallat les subvencions a les bandes de música d'una manera tan bestial, una de les principals riqueses del nostre poble, però bé, no hi ha molt que puguem fer, mentre continuen gaudint de majoria absoluta faràn i desfaran tot el que els rote i els ciutadans a callar-se i aguantar-se.
M'agradaria que els valencians i valencianes se donaren compte de tot el mal que està fent el PP i deixaren de recolzar-los, però mentre continuen tenint la majoria absoluta no hi ha molt que puguem fer.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...