Fa uns dies vaig tindre la sort d'assistir a una xarrada sobre la comunicació 2.0 o sobre la blogosfera o com se diga açò que fem quatre pirats que escrivim blogs, la xarrada formava part de les jornades que organitza L'ACV Tirant lo Blanc: “Reptes de futur del valencià: els mitjans digitals de comunicació."
(Dic que vaig tindre la sort de poder assistir perque molts dies a eixes hores encara estic treballant)
Els tres conferenciants són experts en la blogosfera valenciana (he de dir que he trobat a faltar un boli i un paper on poder escriure totes les idees que me venien al cap mentre els escoltava parlar), tots tres molt diferents, però amb moltes coses en comú. La primera, una llarga experiència en la blogosfera; la segona que escriuen en valencià i la tercera (encara que no la menys important) que són blocaires valencianistes amb un cert prestigi, si tindre molts seguidors a la blogosfera es pot considerar una cosa de prestigi (jo pense que sí, però segur que n'hi haurà molta gent que pensarà que té més prestigi un escriptor que escriu llibres o articles que se publiquen impresos en paper, encara que tinguen un nombre de lectors inferior al d'aquests blogs).
Els tres conferenciants són experts en la blogosfera valenciana (he de dir que he trobat a faltar un boli i un paper on poder escriure totes les idees que me venien al cap mentre els escoltava parlar), tots tres molt diferents, però amb moltes coses en comú. La primera, una llarga experiència en la blogosfera; la segona que escriuen en valencià i la tercera (encara que no la menys important) que són blocaires valencianistes amb un cert prestigi, si tindre molts seguidors a la blogosfera es pot considerar una cosa de prestigi (jo pense que sí, però segur que n'hi haurà molta gent que pensarà que té més prestigi un escriptor que escriu llibres o articles que se publiquen impresos en paper, encara que tinguen un nombre de lectors inferior al d'aquests blogs).
Els tres conferenciants eren:
o Pere Fuset: un dels creadors i administrador durant deu anys de "valencianisme.com"
o Vicent Baydal: autor d'un dels blogs més importants de la blogosfera de parla valenciana que tracta sobre tot de història, però també de moltes altres coses com etimologia, crítica política, etc.
o Xavi Bellot: un dels blocaires més antics de la blogosfera valenciana, catarrogí de pro, periodista amb molts anys d'experiència professional, secretari local del Bloc de Catarroja. El seu blog parla sobre tot de temes d'actualitat, però també d'altres temes com música, aficions, etc. (a més a més, un bon amic meu)
Entre els tres, ajudats per les opinions dels asistents, han fet una reflexió, molt interessant sobre la situació de les xarxes socials, de la comunicació 2.0, la blogosfera valenciana, de softvalencià, etc.
Per als que, com jo, som novençans en açò d'escriure blogs ens ha resultat molt interessant escoltar totes les idees i punts de vista de tres mestres com ells. Jo, si volguera fer un resum, destacaria les següents idees:
- Els blogs hui en dia no serien res sense les xarxes socials (Twitter, Facebook, etc.), no importa si escrivim molt bé o diguem coses molt interessants o molt divertides, si no les comuniquem per les xarxes socials, les llig molt poca gent.
- El nombre de blogs escrits en valencià ha augmentat considerablement des de l'any 2009.
- Els que escrivim blogs en valencià som la majoria valencianistes, els valencians que escriuen blogs en castellà no són valencianistes. Açò podria semblar una obvietat, però jo pense que no ho és. Quina és la raó per la qual tan sols utilitzen la nostra llengua per a escriure blogs aquells que d'alguna manera volen defensar la nostra llengua i cultura, els que se mostren partidaris de partits valencianistes com el Bloc? Per què no escriuen blogs en valencià persones que no són valencianistes?
Vull dir, perquè tan sols utilitzen la nostra llengua aquells que parlen de temes relacionats amb la política, la societat o la cultura i que d'alguna manera volen apostar per la nostra llengua?
Podria donar-se el cas de que n'hi hagueren valencianistes que no saberen parlar o escriure en valencià però que escriviren blogs en castellà.
També podria donar-se el cas de persones que no estigueren interessades en defensar la nostra llengua i cultura, és dir que no foren valencianistes, però que encara així i tot escriviren en la nostra llengua (açò seria en un país normal on les dues llenües oficials estigueren normalitzades i tingueren la mateixa categoria, ja sé que no és el nostre cas)
Podria donar-se el cas de que n'hi hagueren valencianistes que no saberen parlar o escriure en valencià però que escriviren blogs en castellà.
També podria donar-se el cas de persones que no estigueren interessades en defensar la nostra llengua i cultura, és dir que no foren valencianistes, però que encara així i tot escriviren en la nostra llengua (açò seria en un país normal on les dues llenües oficials estigueren normalitzades i tingueren la mateixa categoria, ja sé que no és el nostre cas)
- Els blogs escrits en valencià (i que per tant són valencianistes, sinó no estarien escrits en valencià) parlen majoritàriament de temes d'identitat, cultura i llengua valenciana o de temes socio-polítics en general i en especial de temes de l'actualitat socio-política que ens afecten més als valencians (com els possibles pactes de partits polítics de cara a les pròximes eleccions, etc.)
- Els valencians que escrivim i llegim blogs en valencià som endogàmics, es dir llegim i participem en blogs i xarxes socials amb gent que té unes idees molt paregudes a les nostres, ens costa molt llegir i partcipar a pàgines web que parlen sobre altres temes o que no estiguen escrits per valencianistes.
- Un aspecte molt important de la comunicació 2.0 és la participació, els blogs sense els comentaris del lectors perdrien gran part de la seua eficàcia comunicativa. Els blogs permeten establir un diàleg entre l'autor i els lectors que no està present a altres mitjans de comunicació com els diaris o la televisió, per exemple (al menys no d'una manera tan clara i fluida).
- Un aspecte molt important de la comunicació 2.0 és la participació, els blogs sense els comentaris del lectors perdrien gran part de la seua eficàcia comunicativa. Els blogs permeten establir un diàleg entre l'autor i els lectors que no està present a altres mitjans de comunicació com els diaris o la televisió, per exemple (al menys no d'una manera tan clara i fluida).
Per totes aquestes raons, el mestre Vicent Baydal recomanava als que escrivim blogs en valencià que intentem escriure sobre temes generalistes o sobre aquells temes sobre els que tenim més experiència o coneixements (en el meu cas, jo deuria de parlar sobre enginyeria de l'automòbil, disseny industrial, etc.) i que no parlem tant sobre temes identitaris típicament valencianistes com la senyera, per exemple.
Si ho férem així, és probable que el valencià deixara d'estar tan marginat a la xarxa, ja que no tan sols s'empraria per a parlar de temes valencianistes sinó de qualsevol altre tema i tal vegada, alguna persona interessada, per exemple, en disseny industrial llegiria aquest blog i no tan sols aquells que són valencianistes.
Si ho férem així, és probable que el valencià deixara d'estar tan marginat a la xarxa, ja que no tan sols s'empraria per a parlar de temes valencianistes sinó de qualsevol altre tema i tal vegada, alguna persona interessada, per exemple, en disseny industrial llegiria aquest blog i no tan sols aquells que són valencianistes.
Ja sé que està tot molt mal explicat i que segurament he oblidat moltes idees més importants, però, d'alguna manera he intentat transmetre (dins de les meues limitacions) els conceptes que més em cridaren l'atenció durant la xarrada.
La imatge que he penjat mostra la distribució de blogs al País Valencià basat en dades estadístiques de fa uns anys, la situació hui en dia és un miqueta diferent, ja que ara n'hi han molts més, però ens pot servir per a fer-nos una idea del creixement i on es concentren la majoria de blogs al nostre País.
La imatge que he penjat mostra la distribució de blogs al País Valencià basat en dades estadístiques de fa uns anys, la situació hui en dia és un miqueta diferent, ja que ara n'hi han molts més, però ens pot servir per a fer-nos una idea del creixement i on es concentren la majoria de blogs al nostre País.
9 comentaris:
TOPE GUAPO!! TE L'HAS CURRAT!!
M’agrada l’autocrítica que fas, si em permets anomenar-ho així. Sí, els blogs en valencià són un poc un reflex de la anormalitat sociolingüística en què vivim. Potser ací es veu eixe sentit de "tribu" entre valencianoparlants que no només parlen sinó que escriuen en esta llengua: poquets i de la mateixa corda. Sembla que els que ens hem molestat a ensenyar-nos a escriure bé i amb normalitat en valencià (cosa que no és en absolut necessària per viure tranquil•lament al PV) hem de ser per força nacionalistes i estar parlant de llengua tot el temps. Tal volta això és veritat, però potser més a mitges del que pensem. Crec que deu haver-hi (que hi ha) molts blogs que desconeixem que parlen en valencià i el contingut dels quals no té res a veure amb la llengua; el que passa és que tal volta estos passen desapercebuts per als bloggers interessats en política i llengua, que, òbviament, se senten més atrets per bitàcoles que parlen dels temes que a ells els interessen. Els aficionats a les motos o a la pesca, deuen conéixer centenars de fòrums i webs que en parlen (i que potser ho fan en valencià!).
En este sentit, no sé els detalls de la investigació que deuen haver fet els conferenciants per extraure les conclusions que exposes en el teu apunt, però tenint en compte que dos d’ells (Fuset i Bellot) pertanyen o han pertangut a un partit polític nacionalista/valencianista, i que Baydal també parla sovint de llengua al seu magnífic blog, crec que això tal volta explica un poc que en les conclusions que fan (o almenys les que tu destaques) tinguen especial rellevància les bitàcoles que parlen de política i llengua, atés que aquests són temes que interessen als propis conferenciants.
Espere haver-me explicat i que no se m’interprete malament: estic segur que els conferenciants han fet un gran treball.
Jo mateix parle (massa) de llengua al meu blog.
Tu parla'ns de disseny industrial, jo ho faré de heavy metal
Salut!
Josep LLuís,
Moltes gràcies pel teu comentari.
Les dades que els conferenciants presentaren estaven avalades per estudis estadístics seriosos (les va presentar Vicent i va esmentar l'autor que les havia publicades, jo no me'n recorde del seu nom, però estic segur de que es tracta d'un estudi seriós i rigorós)
Respecte a això que dius sobre que també n'hi han blogs no-valencianistes escrits en valencià i altres blogs valencianistes escrits en castellà, sí, es clar n'hi han uns quants, però són una minoria, son l'excepció que confirma la regla. Normalment els blogs que parlen de temes que no tinguen res a vore amb la nostra llengua, cultura, identitat com a poble, etc. estan escrits en castellà.
De totes maneres no totes les dades de l'estudi varen ser negatives, l'espectacular augment de blogs en valencià es una dada molt positiva, també cal dir que si a la societat valenciana hi ha un 30% (per exemple) de persones que parlen la nostra llengua habitualment i que saben llegir i escriure en valencià, el percentatge de blogs valencians esrits en valencià és proporcionalment molt més gran, crec recordar que més d'un 50% dels blogs valencians estan escrits en valencià, la qual cosa és molt positiva, sense dubte es pot dir que la presència del valencià a la xarxa és proporcionalment millor que la presència del valencià a la nostra societat. Això també potser que siga degut a que els valencians parlant troben refugi a la xarxa, on es poden comunicar i expressar en valencià amb més tranquil·litat i normalitat que a la vida diaria, com tu dius som com una tribu.
(Per cert, enhorabona pel teu blog, "Saps que vull dir-te?" m'agrada molt)
Un gran resum, David. I gràcies per vindres!
Moltes gràcies Xavi,
Fem el que podem per tal de contribuir a que la blogosfera valenciana siga un espai on tots els ciutadans puguen informar-se i formar la seua opinió d'una manera rigorosa, intentem que els blogs de la blogosfera valenciana tinguen suficient qualitat per a que tot el món pense que la val la pena dedicar part del seu temps a llegir els blogs i no creure's tot allò que diuen els mitjans de comunicació convencionals, afins als dos grans partits (PP i PSOE)
aprofite este comentari per a rectificar els percentages que vaig dir a l'anterior comentari. Els habitants del País Valencià que parlem la nostra llengua de manera habitual i la sabem llegir i escriure som un 40% aproximadament. Els blogs de la blogosfera valenciana escrits en valencià representen un 50% del total.
Ei, moltes gràcies pel resum. Això també és un tret ben important de la blogosfera (donar difusió). I, mira, arran de la xarrada m'he animat a actualitzar la meua llista de novetats. Una d'elles és el blog d'Alícia Martí, que ha resumit la darrera de les jornades.
L'estudi al qual vaig fer referència, complementant els meus propis reculls, era el de Sergi Pitarch, un resum del qual es pot trobar ací (clicant sobre "Blocs en valencià"). Les cerques han tingut prou de detall, així que, en general, sí que podem dir que tenim trets de cultura minoritzada en la blogosfera (endogàmia i interés prioritari per qualsevol manifestació externa d'eixa cultura, ja siga lingüística, musical, literària, etc.)
D'altra banda, només vull precisar que això de dedicar-li temps al vessant professional de cadascú, ho déiem també, a banda de normalitzar els temes, com una forma de tindre una continuïtat al blog. Si no cal, perquè el blog manté una regularitat amb els propis temes que li naixen a l'autor, doncs tampoc és necessari. En el teu cas, David, ens dones una visió local i personal de les coses que pense que ja ultrapassa -en molt- els trets d'un blog exclusivament escorat a la política i el nacionalisme. Si ens parles també del comportament dinàmic dels automatismes del motor, això pot ser la llet... :DDD
T'agraïsc el teu comentari Vicent,
a vorer si entre tots podem aconseguir que la blogosfera valenciana tinga cada vegada més nivell i qualitat i així cada vegada més gent ens llegirà, ja que després de tot és una forma fàcil i barata d'informar-se i entretindre's.
Moltes gràcies pel teu comentari.. i ja saps.. piula-ho o compartix-ho al Facebook. Clar que.. pensant-ho bé. que t'enllace Vicent sempre és una certa garantia. ;)
Gràcies Pere,
Esta entrada ja la vaig publicar al Facebook, però es veu que ho vaig fer a unes hores que no n'hi havia quasi ningú conectat (la tornaré a publicar, per si de cas...)
Per a mi és un orgull que Vicent m'enllace i Xavi i tu, clar. Com ja he dit, pense que sou unes personalitats molt importants en aquest món de la blogosfera valenciana, sobre tot si tenim en compte la quantitat d'anys que porteu currant de valent per a construir aquest espai on les idees del valencianisme (i molts altres temes) es poden compartir i debatre amb molta gent de tot l'àmbit de la nostra llengua.
Enhorabona i gràcies, poquet a poquet anem fent camí.
Publica un comentari a l'entrada