Ja fa temps que vaig decidir no continuar intentant entendre la política econòmica del govern central, entre altres raons perquè ja n'hi havia massa gent opinant sobre aquest tema, la majoria sense tindre ni idea d'economia. Semblava que tot lo món es considerava amb suficients coneixements com per a dir la seua sobre la crisi econòmica, la millor manera d'eixir de la crisi, o com de malament ho estava fent el govern de Rodriguez Zapatero i com per culpa seua no eixiríem mai de la crisi, etc., etc.
Mentrestant el govern socialista anava a la seua, passant de tot allò que deien els suposats experts en matèria econòmica i, per descomptat el principal partit de l'oposició, el qual, com és lògic, estava a favor de les tesis dels economistes més conservadors i no parava de criticar la política econòmica del govern de l'estat, com si el govern socialista fora l'únic culpable de la crisi i els polítics del PP tingueren la solució màgica al problema: aplicar les tesis més dels economistes liberals (és dir, de dretes) retallar el dèficit, deixar de fer tantes inversions amb diners públics, com el pla Zapatero que ha permès que es feren tantes obres a molts llocs del nostre país (com la reparació de les voreres de molts carrers de Catarroja).
Doncs bé, ara, de colp i de repent, el govern socialista ha pegat un gir a la dreta i, fent cas a les tesis dels economistes més conservadors, retalla la despesa social, congela les pensions, retalla els salaris dels funcionaris, paralitza totes les obres públiques per un any (!).
I encara així i tot, els dirigents del PP diuen que no ho han fet bé, ara diuen que no era això exactament el que ells volien dir i de sobte resulta que els polítics del PP són els principals defensors dels pensionistes i jubilats i ataquen al govern socialista per haver fet una retallada històrica dels drets socials.
En què quedem? No era això el que volien? No hi ha qui els entenga, em fa l'efecte que els polítics del PP només que saben que queixar-se i criticar al govern socialista, sense representar una alternativa creïble.
Dient açò no vull dir que no tinguen part de raó, sobretot perquè si no haguera tardat tant el govern del PSOE en prendre aquestes mesures, segurament no hauria calgut que foren tan dràstiques i també perquè (encara que aquesta no és una crítica que fan els del PP) dins de les mesures del pla d'austeritat no han inclòs l'augment dels impostos a les rendes més altes i no hem d’oblidar que va ser aquest govern socialista el que va suprimir l'impost de patrimoni.
Tampoc hem d'oblidar que no fa tant de temps que governava el PP i durant els vuit anys que va estar governant no es van pujar les pensions ni la meitat del que les ha pujat el govern de Zapatero en sis anys.
Tampoc caldria oblidar que el PP no pot donar moltes lliçons d'economia, ja que en aquelles comunitats governades pel PP (com la nostra, per exemple) no es pot dir que la lluita contra la crisi estiga sent molt més efectiva.
En definitiva, que els dos principals partits barallant-se, la granera per terra i la casa per agranar. I no passa res, perquè encara que PP i PSOE siguen un desastre i no tinguen ni idea de com traure el nostre país de la crisi ni d'aconseguir solucionar els principals problemes derivats d'ella, com l'atur, la gent seguirà votant-los, com si no n'hi haguera cap altra alternativa.
Per això ja vaig dir en el seu moment que sentia enveja de la situació d'altres països del nostre entorn, amb democràcies molt més antigues que la nostra i que,malgrat tindre sistemes que afavoreixen el bipartidisme (com el Regne Unit), els seus habitants han estat capaços de votar un tercer partit, el Liberal Demòcrata, que ha aconseguit trencar amb el bipartidisme i així canviar el destí d'una de les democràcies més antigues que semblava condemnada al bipartidisme.
Esperem que al nostre país la gent deixe de votar tant al PP i al PSOE i s'adonen que votant a altres partits, com el Bloc, es pot fer molt més per a ajudar a l'economia i a moltes persones i famílies que estan patint les conseqüències de la terrible crisi econòmica per la que estem passant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada