diumenge, 9 de maig de 2010

EL CAS BRITÀNIC



Esta setmana s'han celebrat eleccions al Regne Unit. Una de les democràcies més antigues del món i per això també una de les més obsoletes. Tenen un sistema electoral molt injust que fa molt difícil que partits minoritaris obtinguem representació parlamentària, es tracta d'un sistema clarament bi-partidista. Tan sols s'elegeix un diputat per cada circumscripció i això fa que molts votants que voten per partits que no són cap dels dos grans partits es queden sense representació al parlament. Hi ha dos grans partits: el Conservador i el Laborista i un tercer partit, el Liberal, que és molt difícil que arribe a governar, ja que trau una representació molt més baixa que el percentatge de vots que obté a causa del peculiar i antic sistema electoral britànic. Hi han molts altres partits que trauen una representació molt xicoteta com els nacionalistes escocesos o els verds que han tret un escó per primera vegada en la seua història.


Aquesta vegada, no obstant, s'ha donat una situació molt interessant, cap dels dos gran partits ha tret majoria absoluta, això significa que no poden governar en solitari i per tant, que necessiten el recolzament del "tercer en discòrdia": el partit Liberal. Aquest partit ha dit que li correspon formar govern al partit conservador, ja que és el que ha tret una major representació i per tant han iniciat les converses per a tractar d'arribar a un govern de coalició. La principal condició que ha posat el partit Liberal per a pactar amb els conservadors ha sigut la reforma de la llei electoral, s'ha de canviar la llei per tal que no siga tan injusta i permeta que altres partits traguen una representació proporcional al nombre de vots obtinguts, la qual cosa jo pense que hauria de ser normal a tots els països democràtics.


Jo no puc evitar fer una analogia amb el País Valencià. La situació que vivim al nostre país és molt semblant, hi ha dos grans partits que són els que s'emporten la immensa majoria dels escons a les Corts Valencianes i altres partits que entren pels pèls (EU i Bloc), ja que el nostre sistema electoral no permet que partits amb menys d'un 5% traguen representació. El nostre cas no és exactament igual al britànic, ja que el nostre sistema electoral no és tan bi-partidista. 


El bi-partidisme al nostre país no està causat tant pel sistema electoral, ja que en principi els partits minoritaris tan sols haurien de superar la barrera del 5 % i una vegada superada obtindrien una representació més o menys proporcional als vots obtinguts. En el nostre cas el bi-partidisme està causat sobretot pel control que els dos principals partits tenen sobre els mitjans de comunicació, tant a nivell local com autonòmic i estatal, que fa que només es parle dels dos grans partits, ja que la immensa majoria d'aquests mitjans (la ràdio, televisió, premsa escrita, etc.) estan controlats per grups de poder afins als dos grans partits que tenen un gran sistema clientelar, és a dir moltes persones i empreses viuen del tracte de favor que reben de les diferents administracions públiques quan estan governades pel seu partit. 

És molt trist però és així, partits com el Bloc, amb un programa electoral molt bo i unes persones molt vàlides no trauen més representació perquè la immensa majoria de la població no coneix el seu missatge, les propostes que fa el Bloc no arriben a la població i les poques notícies que la majoria de ciutadans coneixen sobre el Bloc estan manipulades pels mitjans de comunicació afins a algun dels dos grans partits polítics, de manera que la imatge que la gent té del Bloc està distorsionada i això fa que els electors vegen al Bloc com un partit estrany, desconegut, fora de la realitat. Quan en realitat eixa imatge és completament falsa, ja que el Bloc és un partit amb els peus en terra, amb un programa electoral que conté unes propostes raonables i molt sensates que serien molt positives per al País Valencià si es dugueren a la pràctica.










Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...