No es pot negar que els polítics dels PP en general, i els del País Valencià en particular, tenen molts defectes: són mentiders, uns pèssims gestors, malgasten els diners públics en grans esdeveniments de dubtosa rendibilitat, mentre destinen molt pocs diners a serveis públics bàsics com la sanitat o l'educació; malvenen el patrimoni públic a empreses privades dels seus amics; molts d'ells són corruptes; etc.
Però també hem de reconèixer que tenen algunes virtuts, entre elles jo destacaria: la poca vergonya, el descaro i sobre tot el sentit de l'humor, "tenen la gràcia per arroves". Totes estes virtuts estan basades en un sentiment d'auto-estima exagerat, fonamentat en la seguretat que els dona saber que facen el que facen, la majoria d'habitants del País Valencià continuarà votant-los.
Un clar exemple d'aquest sentit de l'humor exagerat, l'han donat aquesta setmana els dirigents del PP del País Valencià quan es reuniren en un acte per a recolzar al seu líder, tots els alts càrrecs del partit i de les principals institucions acudiren a la cita, el dia després de que es coneguera la decisió del Tribunal Suprem de reobrir la causa contra Camps per la seua implicació en el cas “Gürtel”. En realitat no tots els dirigents del partit acudiren a la cita, els dirigents del PP de la província d'Alacant decidiren no anar i mostrar així la seua repulsa per uns fets inadmisibles per a un càrrec públic, en especial per a un càrrec tan important com és el president d'una comunitat autònoma.
Quan vaig escoltar les declaracions de Camps dient que no anava a dimitir mentre rebia el recolzament dels seus companys de partit, rient-se com hienes, vaig sentir vergonya aliena. Com se pot tindre la cara tan dura, com poden riure's d'eixa manera de la justícia, de l'estat de dret i de tots els ciutadans i ciutadanes, els que els han votat i els que no, perque encara que no ens agrade, ens representa a tots els valencians i valencianes. Enric Nomdedéu, al seu blog, ha expressat molt bé el sentiment de indignació que sentim molts davant del comportament indamissible d'aquest personatge, resistint-se a dimitir, de la mateixa manera que altres alts càrrecs del seu partit, als quals més tard o més prompte els han fet dimitir, com el tresorer Bárcenas o Ricardo Costa.
Ja vorem com acaba aquesta història, el que sí que tenim clar és que, passe el que passe, els valencians i valencianes continuaràn votant al PP majoritàriament. Tan de bo, amb un miqueta de sort, al menys deixen de guanyar per majoria absoluta, situació altament improbable però que jo pense que seria molt desitjable per a la salut democràtica del nostre país i els drets i llibertats que deurien de presidir tot estat de dret com en el que se suposa que vivim.
Només que se m'acudeix dir una cosa: "Váyase señor Camps!"
Amb eixe somriure fals de hiena i tots els regals que li donaren, però no torne, per favor, que de xoriços ja en tenim prou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada