ARROGÀNCIA

Normalment no acostume a parlar de la meua feina al blog, al contrari que fan alguns del blocaires que més m'agraden, per això he decidit començar a fer-ho, ja que una activitat a la que dediquem unes huit hores al dia (alguns unes quantes més) és una font inesgotable d'anècdotes i situacions de tot tipus: divertides, curioses, estranyes, etc. especialment si, com jo, tens la sort o la desgràcia (segons se mire) de dedicar-te profesionalment al complicat món del disseny industrial al País Valencià.

Per si algú encara no ho sap, treballe com a enginyer de disseny i de producte des de fa uns 14 anys, dels quals els darrers 10 els he dedicat al sector de l'automòbil.

Dedicar-me a aquest món del disseny de peces per als automòbils m'ha donat  l'oportunitat de treballar a l'estranger durant llarges temporades (Anglaterra i Alemanya bàsicament) i he conegut moltíssims professionals, alguns molt ben preparats, altres no tant, però en general  gent molt interessant, de moltes nacionalitats, amb experiències molt diferents.

Des de fa unes setmanes he començat a treballar a una xicoteta oficina que la empresa per a la qual treballe té al Parc Tecnològic de Paterna.

A aquesta oficina treballem habitualment quatre persones, entre tots els que compartim aquest espai hi ha un xic que és realment singular, va estudiar la mateixa carrera que jo, però l'acabà farà uns quatre anys i només té un parell d'anys d'experiència profesional com a dissenyador industrial, no ha eixit quasi mai d'eixa xicoteta oficina, tota la seua experiència profesional es limita a eixes quatre parets, es pot dir que viu en un micro-cosmos protegit de les agresions que patim els que treballem per a algunes de les grans empreses proveidores de la indústria de l'automòbil, ja que quan un enginyer extern com nosaltres treballa a una d'estes grans empreses intenten exprimir-lo al màxim.

Doncs bé, este xic, que apenes té experiència ni coneixements de la indústria de l'automòbil ni de la profesió d'enginyer en disseny industrial en general, té no obstant una actitut realment curiosa per a una persona tan inexperta: una excessiva arrogància.

No es pot dir que siga molt jove perquè té més de trenta anys, però, per les raons que fora, va tardar molt a acabar la carrera i per això no té a penes experiència com a dissenyador ni tampoc coneixement d'alguns conceptes bàsics, fonamentals per a exercir aquesta profesió en un món tan complexe i competitiu com el nostre.

Això no seria tan greu problema si no fora perque té un defecte que destaca sobre la resta, la mancança d'humilitat i un cert esperit de contradicció infantil.

L'altre dia li vaig dir: "creo que el diseño de este producto que estamos desarrollando es demasiado complejo, deberiamos intentar reducir el número de piezas para hacerlo más sencillo". I sense tallar-se un duro em contestà ràpidament: PUES NO! Está bien así! 
(amb un to de prepotència i xuleria que em resulta difícil descriure per escrit)

Jo em vaig quedar tan sorprés de la seua resposta que no vaig poder dir res, vaig pensar per a mi mateix: "este xic no té ni puta idea i damunt se pensa que sap més que ningú".

No acaben ahí les seues rarees, té moltes més particularitats, com per exemple la seua curta estatura (i no em referesc només a l'edat mental, sinó també a la física), té un color de pell obscura i parla amb un accent una miqueta estrany perque és de Canàries, molta gent es pensa que es d'Amèrica Llatina per la seua manera de parlar i el seu aspecte, però no, ell és "español" i a més a més del Real Madrid (jo no tinc ni idea de futbol, però no sé perquè, la majoria de les persones que recolzen aquest equip em cauen un poc malament). 


Els canaris, al igual que passa amb ciutadans d'altres Comunitats autònomes menys desenvolupades que la mitjana de l'Estat, es pensen que la culpa de la situació de falta de desenvolupament i riquesa és del govern perquè, segons ells: "Aquí no ha venido nadie a montarnos las empresas". Com si haguera vingut algú de fora a muntar-nos les empreses que hi han a les comunitats amb un major desenvolupament industrial com la nostra. 


Sense comentaris, se pensen que són els més perjudicats de tots els que vivim a aquest Estat del que molts no se sentim tan orgullosos com ells. Els ciutadans provinents d'alguna d'aquestes comunitats autònomes tenen molts motius per a sentir-se orgullosos de ser espanyols, ja que són les que més diners reben dels nostres impostos per allò de la "solidaritat" que suposadament hem de tindre les comunitats més desenvolupades.

(El Gobierno aprueba la Estrategia Integral para impulsar el desarrollo de Canarias: El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha destacado que la Estrategia supone la inversión de 25.000 millones de euros en el Archipiélago en los próximos diez años)

La meua companya de feina i jo utilitzem el malnom de "jilguero" per a referir-nos a ell, com una especie de nom en clau per a que no sàpiga que estem parlant d'ell si ens escoltara per accident. Però molts clients de la nostra empresa que parlen amb ell per telèfon o que han tingut que tractar amb ell en persona li diuen el "paio pony".

A mi em sembla injust, he treballat amb molts profesionals vinguts d'Ibero-Amèrica i, en general, són molt millors que ell, no n'hi ha dret a que desprestigien d'eixa manera a unes persones que venen al nostre País amb moltes ganes de treballar i una actitut molt humil i amb ganes de fer be la seua feina, tot al contrari que alguns prepotents que tenen la nacionalitat "española" i que se pensen que saben més que ningú quan en realitat no saben res ni tenen intenció d'aprendre, perque el primer pas necessari per a poder aprendre és reconèixer la pròpia ignorància.