La qualitat percebuda

Ja que he vist que les entrades que tracten sobre temes relacionats amb la meua experiència professional tenen prou d'èxit, hui parlaré sobre la qualitat percebuda, que és un concepte que s'utilitza sovint a molts sectors de la indústria, sobre tot a aquells que es dediquen a la fabricació de productes de consum massiu, com ara l'automòbil.
A continuació reproduesc una definició d'aquest concepte que he trobat per Internet i que m'ha agradat, ja que pense que s'ajusta molt a la realitat:

"En términos generales se pueden distinguir dos conceptos de calidad: la calidad objetiva y la calidad percibida. La primera se corresponde con la calidad real de los productos, que se puede medir y comparar desde un punto de vista técnico. Sin embargo muchas veces el consumidor no tiene la capacidad para juzgar la calidad objetiva, por lo que es la calidad percibida la que actúa como variable de decisión en la selección de una marca concreta. Según Zeithaml (1988) la calidad percibida es “la opinión del consumidor sobre la superioridad o excelencia de un producto”.

Hui dia, a cap fabricant de productes de consum massiu se li ocorreria menysprear aquesta qualitat tan important dels productes perquè podria donar-se el cas de fer un producte molt bo, emprant molt bons materials i uns processos de fabricació molt ajustats, i obtindre un producte segur, ben acabat, ben dissenyat, etc. amb molt bones prestacions i molt durador, si els productes no transmeten eixa sensació de qualitat percebuda (moltes vegades falsa), segurament es vendriem molt pocs ja que, encara que el productes fóren molt bons, si els potencials consumidors no ho perceben així, no es vendrien molts.

Per això molts fabricants dediquen una gran quantitat de temps i esforços a millorar detalls com per exemple l'harmonia del color, els acabats superficials (plàstics cromats, aluminitzats, acabats imitació a fibra de carbó, etc.) l'equipament extra moltes vegades innecessari que fa que els productes tinguen molts “gadgets” que ni tan sols sabem com funcionen. Un clar exemple de tot açò serien les càmeres fotogràfiques digitals, la majoria de potencials consumidors tan sols miren la quantitat de Megapíxels, el zoom, si tenen estabilitzador o no i tres o quatre detalls més que moltes vegades no determinen la vertadera qualitat d'una càmera fotogràfica, és possible que tinga molt de zoom o molts megapíxels, però que faça unes fotos molt roïns, açò pareix que no importa, quasi ningú valora tant el resultat que li dona la càmera una vegada que se l'ha comprat, tan sols miren que la seua té més megapíxels que la del veí.

Aquesta idea es podria aplicar a molts altres productes, com ara telèfons mòbils, cotxes, roba, etc. Hui dia triomfa més la qualitat percebuda que la real.

Jo no sé perquè però cada vegada que pense sobre aquests conceptes no puc evitar trobar similituds amb alguns partits polítics, especialment amb el PP, el qual és un partit que té molt poca qualitat, la majoria dels seus dirigents són corruptes (Camps, Fabra, Ripoll, Bárcenas, etc.) o altres que sense arribar a ser corruptes (al menys que se sàpia de moment) són persones amb molt poc nivell cultural o humà, com és el cas de Rita o d'Alfons Rus, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València que va insultar els professors. Són pèssims gestors, no respecten el medi ambient ni el patrimoni, que malbaraten els diners públicas, etc. 


No obstant tots eixos fets tan greus que demostren que el PP és un partit molt xungo (amb molt poca qualitat, per dir-lo d'una manera més elegant), la majoria de gent continua votant al PP i les enquestes diuen que continuaràn fent-ho, ja que probablement tornaran a traure majoria absoluta al País Valencià, a les principals ciutats i la majoria de pobles on, si no trauen majoria absoluta almenys guanyaràn amb majoria simple (com en el cas de Catarroja).

És molt trist que la gent vote als partits de la mateixa manera que compra productes, guiant-se més per la qualitat percebuda que per la vertadera qualitat, perquè la qualitat d'un partit depèn sobretot de les persones que el formen, com, per exemple, el cas del Bloc, que és un partit amb molta qualitat real perquè està format per persones amb una gran qualitat humana, persones honrades, treballadores, cultes, de bon tros amb més nivell cultural i humà que la majoria de polítics del PP, però encara així i tot, molt poca gent és capaç d'apreciar la qualitat dels bons productes i es deixen dur per la qualitat percebuda i la imatge de marca com és el cas del PP, una llàstima