LA FUSIÓ DE LES CAIXES VALENCIANES, UNA CLAUDICACIÓ MÉS

La veritat és que darrerament els valencians no guanyem per a disgustos, després de perdre el control de la CAM, ara ens quedem sense Bancaixa, les dues grans caixes valencianes (la tercera i la quarta en grandària i importància de tot l'estat) han passat a tindre el centre de decisió fora del País Valencià, una claudicació més dels dos grans partits (PP i PSOE) que governen el nostre país sense tindre en compte els interessos dels valencians, pensant només en els interessos dels seus respectius partits a Madrid.

Encara que durant uns anys les dues caixes mantindràn la seua imatge de marca, les decisions ja no es prendràn al País Valencià, ni els polítics valencians podràn opinar sobre quines inversions estratègiques finançaran aquestes dues grans caixes que s'han anat formant amb el pas del temps i gràcies a molts anys d'esforços i de treball de valencians i valencianes que han anat dipositant els seus estalvis en aquestes dues caixes i han fet d'elles dues de les més grans de l'Estat.

Què passarà ara quan les noves entitats financeres hagen de decidir on inverteixen, com podem pensar que els dirigents de les noves caixes resultants invertiran en el nostre territori? Una vegada més el PP ha dut a terme la política “d'ofrenar noves glòries a Espanya” amb el vistiplau del PSOE. En quines mans estem?

Com és possible que els polítics valencians del PP i PSOE no puguen pensar ni per un moment en els interessos dels valencians i valencianes? o és que senzillament la decisió no s'ha pres pels òrgans de direcció de les respectives caixes sinó que ha sigut un intercanvi de croms entre Zapatero i Rajoy?

És molt trist, però sembla ser que és així.

I, com sempre, el nostre molt ex-honorable president de la Generalitat ens tracta si fòrem bobos, dient que no hem perdut res, que es mantenen les imatges corporatives, i les xarxes de les dues caixes. Com si això tinguera importància, això no val per a res, i més si tenim en compte que és una qüestió de temps, que més tard o més prompte no quedaran ni les marques ni les imatges corporatives ni res de res. D'ací uns anys, a penes es recordarà que els valencians i valencianes disposaven d'uns instruments financers valuosíssims que no depenien de ningú, només que de nosaltres mateixos i que podrien haver-se fusionat perfectament entre elles. Si ho hagueren fet, les dues caixes d'estalvis valencianes haurien tingut suficient entitat com per a mantindre la independència i ser un instrument molt important per al finançament de projectes que haguérem fet la nostra autonomia més productiva per a fer front a les reformes estructurals que necessita la nostra indústria i agricultura, els nostres sectors productius en general, per a plantar cara als reptes del segle XXI que suposen una major competitivitat, la globalització dels mercats, les noves tecnologies, infraestructures del transport, energies sostenibles, etc. etc.

Ara no sabem on aniran totes eixes inversions però segur que al País Valencià no.

Molts ciutadans i ciutadanes ja han decidit traure els seus estalvis d'aquestes dues caixes en senyal de protesta, jo també ho faré, una forma pacífica i democràtica de protestar contra eixa absurda política d'enriquir als que més tenen a costa d'empobrir el poble valencià. Ara ja tan sols ens queda una caixa d'estalvis valenciana, la d'Ontinyent, ja vorem quant de temps ens dura...

Ja poden estar contents els madrilenys, s'han emportat una de les joies de la corona del nostre País i poden sentir-se orgullosos dels polítics que tenen, nosaltres no podem dir el mateix. 


Aquest és el preu que hem tingut que pagar per la corrupció del govern de Camps, una més de les conseqüències de la seua feblesa dins del PP degut als nombrosos casos de corrupció en els que està involucrat, ell i els seus col·laboradors.