UNA SORPRESA AGRADABLE

Quan algú porta vora quinze anys treballant a diferents sectors de la indústria, especialment al sector de l'automòbil (com és el meu cas) pot arribar a pensar que ja ha vist de tot, que és quasi impossible trobar-se amb alguna cosa que et sorprenga, no obstant això fa uns dies vaig viure una situació que em va sorprendre una miqueta i de manera molt agradable per cert.

Abans de contar l'anècdota faré una xicoteta introducció per als lectors que no sàpien quines funcions faig al meu treball.
Darrerament estic treballant d'enginyer de NVH, les sigles NVH signifiquen: Noise, Vibration and Harshness (traduït al valencià: Sorolls, Vibracions i Asprors ). Que és una funció que forma part del Departament d'Acústica de Ford, es dir els enginyers de NVH som els que ens encarreguem de que el cotxe sone bé, que no tinga sorolls extranys, ni vibracions, etc. els quals causarien una impressió molt pobra o de poca qualitat als conductors.

El cas és que fa uns dies estava provant un cotxe per una de les les pistes de proves que hi ha a la factoria d'Almussafes (la de velocitat per a ser més exactes), amb un dels meus companys, Friedhelm, un alemà del Nord amb molta experiència (té prop de 50 anys i porta més de vint treballant com expert en "Vehicle Integration"), quan de sobte ens trobàrem enmig de la pista una família d'ànecs travessant la carretera tranquil•lament "com Pere per sa casa", la mare pata portava darrere una família nombrosa d'almenys quatre o cinc aneguets, era una estampa commovedora.

Afortunadament vam poder esquivar-los i així es va evitar un a desgràcia que haguera segut inevitable conduint a més de 140 Km/h si no fora per l'habilitat del meu company i el bon comportament del cotxe que estàvem provant.

El meu company i jo ens vam quedar flipats, era una situació commovedora, li vaig explicar que la fàbrica de cotxes valenciana es troba enmig d'un parc natural. Els dos, aficionats a la fotografia, vam tindre la mateixa idea: podriem intentar fotografiar la família, ja que jo portava la meua càmera damunt. Així que vam reduir la velocitat i vam tornar al mateix punt del circuit on ens havien trobat la família d'ànecs, però ja no estaven, probablement s'havien amagat entre les males herbes que hi ha al mig del circuit.

Segurament estareu pensant que no és una gran anècdota per a contar als nets, però a mi em va fer pensar sobre el contrast que hi ha entre l'impacte de l'activitat dels humans sobre el medi ambient i la fragilitat del món animal salvatge i com d'important és que estem conscienciats amb la defensa de la natura.