Encara ens queda dignitat

Este matí estava prou desanimat, no parava d'escoltar notícies per la radio dient que la vaga anava a ser un fracàs. Parlava amb persones que em deien que no havien fet vaga per les més variopintes raons, un amic per exemple em deia: "Es que no estoy dispuesto a que me descuenten un dia de sueldo". 
Jo li vaig contestar:
 - "Pero si te sobra el dinero, ganas un montón de pasta, estás forrado"
 - Sí, ya tienes razón, bueno, en realidad es que yo paso de esta huelga, no sirve para nada.
- Como que no? (le dije yo), si no hacemos huelga y nos manifestamos para protestar contra las políticas anti-sociales del gobierno que recortan los derechos de los trabajadores nos tomarán por el pito del sereno y no pararan de ir empeorando las condiciones de los trabajadores, no lo podemos consentir.
 - Sí, es verdad, tienes razón quizás debería haber hecho huelga, pero es que aquí no ha venido nadie a informarme de las razones por las se hacía esta huelga.
  - Pero como puedes decir eso, si está saliendo todos los días en todos los medios de comunicación, es que no tienes internet, no ves la tele, no lees periódicos?

Definitivament este xic no s'entera de res (i per degràcia representa a un gran percentatge de la població)

Un altre em va dir: "Jo passe de la vaga, si no val p'a res, ademés els sindicats estan venuts al govern. Per què no han fet res abans?".

Estava deprimint-me per moments al adonar-me de que quasi ningú dels meus amics i coneguts havíen fet vaga. Per una altra banda a la radio no paraven de explicar les raons per les quals molta gent no havia fet vaga, escoltava la Cadena Ser (PSOE) i Onda Cero (PP), com sempre raons peregrines i absurdes, sense masa trellat ni forrellat.

Per la vesprada vaig llegir una entrada d'un blog que expresava uns sentiments semblant als meus, una miqueta de decepció per la falta de resposta de la ciutadania davant les polítiques anti-socials del govern de Zapatero.

Encara així i tot em vaig adreçar a la manifestació que estava convocada al centre de València a les set de la vesprada, acudia sense massa il·lusió, pensant que seríem quatre gats. 

Em vaig sorprendre molt gratament quan encara no havía arribat a la plaça d'Espanya i ja n'hi havia un bon embús de trànsit, a penes se podia circular, amb prou feines vaig trobar aparcament i des d'allà vaig anar caminant fins a la Plaça de Sant Agustí, ja eren quasi les huit de la vesprada i encara no havia començat a moure la cua de la manifestació, n'hi havien milers de persones (90.000 segons els organitzadors), una manifestació de les més grans que he vist en València (i he viscut unes quantes), al vorer tanta gent manifestant-se m'ha pujat la moral, he pensat: encara queda molta gent amb dignitat.

He acabat el dia molt content, no tots els ciutadans es deixen manipular pels mitjans de comunicació afins al PP-PSOE, encara queda moltíssima gent amb criteri i un poc de sentit comú com per a adonar-se de que no podem renunciar a lluitar contra els abusos dels poderosos en contra del poble.

Una vegada ja dins del riu de gent que invadia els carrers de València, m'he trobat amb Enric Morera, Mònica Oltra i Joan Ribó, el quals anaven portant una pancarta amb altres líders de la coalició Bloc-Compromís i he pogut xarrar amb ells una bona estona. 
Enric encara recordava que la participació del Bloc de Catarroja al concurs d'allipebres, va ser un gran èxit. També he pogut xarrar amb Giuseppe Grezzi, portaveu del Verds-Esquerra ecologista, hem estat parlant sobre el Nou Mil·lenni i altres barbaritats com el Manhattan de Cullera, projectes que amenacen el paisatge i el medi ambient, per culpa de la política destructiva del PP.

Per sort encara queden persones que no es resignen i estan disposats a continuar treballant contra les polítiques que intenten acabar amb la qualitat de vida dels ciutadans que vivim a aquest país.