divendres, 24 de desembre de 2010

Bon Nadal






Abans que començara, jo ja sabia que anava a ser una setmana molt dura, no debades era la primera vegada que enfrontava la setmana prèvia a les dates nadalenques sent enginyer d'una empresa tan gran.


He treballat per a moltes empreses grans, per això sabia que la setmana prèvia al dia de Nadal està farcida de sopars, dinars d'empresa, dolços de Nadal que la gent porta del seu poble per que diuen que són molt bons (polvorons, torrons, etc.). A mi les coses molt dolces no em solen agradar, però clar no li pots fer un lleig a una persona que t'ofereix las "yemas de Santa Teresa" o los "miguelitos de la Roda" (o com collons se diguen), sobre tot si es tracta d'una persona que treballa al teu departament i que tindràs que tracta amb ell o ella al llarg de tot l'any.
Més a banda calia afegir tots els soparots de Nadal de les associacions a les que pertany com la filà.

Afortunadament no m'havia convidat cap proveïdor a sopar com ha passat altres voltes que normalment solen convidar-te a un restaurant de categoria perque pensen que d'eixa manera seràs més benèvol amb ells.
El problema que tinc és que a mi em posen davnt un plat d'un menjar boníssim i no puc parar fins que no me l'acabe, com diu una de les meues cunyades: “tú eres de la ley del pobre, reventar antes de que sobre”

Però ahir a migdia ja va ser massa, anàrem a un restaurant de disseny de Massanassa (no diré el nom per a no fer-li propaganda) amb tota la gent del departament de enginyeria i em posaven els plats davant de les millors viandes: ibèrics, tortitas de camarón, etc. (la veritat és que la majoria de coses no sabia ni com se deien) i no podia menjar res. De fet anava trobant-me cada vegada pitjor, tan sols tenia ganes de vomitar, un dels meus companys s'adonà i m'ho digué: “que te passa David, no te trobes bé?”

Jo li vaig dir: “Sí, estic bé tan sols és que no tinc ganes de menjar ni de beure més”

Afortunadament el plat principal, arròs melòs amb cigales i carxofes, no m'agradà perque estava molt salat i vaig menjar tan sols un parell de cullerades. Una cambrera quan anava a retirar el meu plat em digué: “No li ha agradat? Vol que li porte un altra cosa?”

Jo vaig dir: “Estava molt bo, per favor no em porte res més, este era el segon plat”

(Moltes vegades una mentida piadosa et pot salvar d'una situació complicada)

Quan tragueren el cava, vaig beure un glopet, em vaig acomiadar molt amablement de tot lo món i em vaig anar correguents a casa a gitarme, ja no podia més de tan cansat i fart com estava

Tan sols de pensar que encara tinc que enfrontar-me a uns quants dinars i sopars familiars abans de que acaben estes festes em pose malalt.

Estic desitjant que passen estes dates per a poder menjar un bollidet de bledes.

Moltes vegades pense que si poguérem enviar als països més pobres tots els diners que ens gastem en menjar que llancem al fem, segurament s'acabaria la fam al món.

Res més tan sols volia desitjar un Bon Nadal i bones festes a tots, que no begueu massa i que el nou any que comença ens porte a tots molta felicitat i alegries i com diria la meua sogra: "salut i faena per a la joventut".

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...