La torre Macana

El dia de Nadal, anava conduint pel barri on vaig passar la major part de la meua joventut, quan, mentre buscava un lloc on aparcar, vaig vorer com alguns cotxes aparcaven a un solar on antigament s'alçava una torre mora, al costat de la Creu Coberta.

Jo no vaig conèixer la torre sencera (sóc major, però no tant), quan vivia allí tan sols quedaven unes ruïnes no massa ben conservades, però encara quedaven dos grans arcs  sencers i un parell de llenços de sillars en bones condicions, suficient per a fer-se una idea de la grandària de la torre. Jo calcule que seria pareguda a la de Silla. Esta torre fomaria part del sistema defensiu que envoltava la ciutat de València, recorde que també hi havia una sèquia que passava per sota la torre, era com si s'haguera utilitzat per a fer moure les pedres d’un molí. 

Hui tan sols queden quatre pedres formant un cantó, totes les restes de l'edifici han segut enderrocades, el solar està relativament net, al contrari que fa quinze anys, quan encara n’hi havia el magatzem d'un algepser que ho tenia envoltat d'una tanca i tot ple de materials de construcció. Es veu que l'Ajuntament de València ha fet una bona neteja, res faria pensar que sota la gespa es troben unes restes arqueològiques tan valuoses, tan sols el nom del carrer que hi ha al costat (Carrer Torre Macana) i la memòria d'alguns dels veïns més vells del barri ho dirien. 

Quan el meu germà i jo érem més jovens vam presenciar en directe (i vam tractar d'evitar) la demolició de les restes que quedaven quan encara vivíem allí. Ho recorde com si fora ahir, el meu germà ja  estava estudiant belles arts i jo disseny industrial, tal vegada gràcies als nostres estudis teníem una miqueta més de sensibilitat envers el nostre patrimoni que la majoria de veïns que vivien  a eixe barri de València, al menys, els fets que narraré a continuació així ho demostren. 

Un bon dia vam vorer com una retroexcavadora començava a enderrocar un dels dos grans arcs que encara es mantenien en peus a una de les bandes de l'antiga torre. Nosaltres li preguntarem als obrers com era possible que anaren a carregar-se unes restes arqueològiques tan valuoses. Evidentment els obrers no tenien ni idea ni de l'antiguitat ni del valor de les pedres que s'havien mantingut unides durant segles formant un edifici medieval, desafiant la llei de la gravetat.

En vorer que els obrers no tenien ni idea del valor de les restes i que, per descomptat no mostraven cap interès en parar la seua obra destructora, els preguntàrem qui els havia manat enderrocar-les i si tenien llicència d'obres, ens van dir que ells no ho sabien, que hauríem de parla amb el seu encarregat que en eixe moment no es trobava present.

Nosaltres no s’ho pensàrem dues vegades, vam telefonar la policia local que no va tardar molt a vindre i, després de demanar-los la preceptiva llicència d'obres i comprovar que no la tenien els va manar que pararen.

Al cap d'una mig hora aproximadament va aparèixer l'encarregat dient que eixa obra no tenia llicència perque es tractava d'una subcontracta d'una constructora que treballava per l'Ajuntament de València. Els policies els van dir que encara així i tot haurien de tindre llicència d'obres i que per tant no podrien continuar mentre no mostraren tots els permisos en regla.

En eixos moments (ja faria més d'un hora que els obrers estaven parats), ja n’hi havia un rotgle d'uns vuit o déu veïns xafardejant, tots estaven molt interessats pel fet de descobrir que al seu barri existien unes restes arqueològiques de les quals no tenien ni idea. De cop i de repent va aparèixer un veí molt exaltat queixant-se de perquè paraven una obra tan important i tan bona per al barri. Els policies li van demanar que es tranquilitzara, l'home que va causar prou de rebombori va explicar les raons per les quals estava tan a favor de l'enderrocament, era un veí que vivia en un dels pisos que donen al solar i deia que estava cansat de vorer eixe solar tan lleig tot ple de trastos que segons ell donava mala imatge al barri, (segons sembla ell havia segut un dels promotors de la idea de l'enderrocament). Al cap d'uns minuts ja n’hi havien dos grups de veïns enfrontats discutint sobre si era convenient o no l'enderrocament de les restes de l'antiga torre, el grup era prou nombrós, a banda dels típics iaios que s'entretenen mirant les obres n’hi havien prou veïns molt bel·ligerants contra el fet que aqueixes pedres es mantingueren en peus.

Mentrestant l'encarregat de l'obra ja havia perdut la calma i ens reclamava (al meu germà i a mi) els diners que costava tindre la retroexcavadora desocupada (no recorde el preu, però recorde que ens va semblar una quantitat prou elevada), la veritat és que ens vam sorprendre de les repercussions de la nostra acció en defensa del patrimoni. Els policies van cridar als tècnics de l'Ajuntament que van confirmar el valor de les restes i el meu germà i jo també es vam posar en contacte amb la Conselleria de Cultura que ens van donar la raó. Al final no sabem com va acabar la història, m'imagine que tornarien altre dia amb la llicència d'obres (o sense ella) i acabarien la seua tasca destructora, una llàstima. 

Des d'aleshores eixe solar encara continua sense un ús adequat com podria ser, per exemple, un jardí que posara en valor les restes arqueològiques o un local per a usos socials del barri que integrara les excavacions arqueològiques. Un exemple més de com l'Ajuntament de València, governat per Rita Barberà menysprea el patrimoni i la qualitat de vida dels veïns de la ciutat de València, un cas molt paregut al de l'Hort dels Mestres de Catarroja, on l'Ajuntament també governant pel PP, ha permès que s'enderrocara un dels edificis més emblemàtics i més ben conservats de l'Horta Sud.