SENTIR-SE AFORTUNAT

Hi ha un fenomen a la nostra societat que no he sigut capaç d'entendre des de que era un xiquet: el futbol.

Se suposa que és un esport, però en realitat és molt més que un esport, és quasi una religió, com diria Karl Marx, "el futbol és l'opi del poble".

Els governs de la dictadura franquista varen ser molt criticats per utilitzar el futbol com una manera de manipular la gent i desviar l'atenció dels vertaders problemes dels ciutadans, però la veritat és que els governs que han vingut després no es pot dir que han fet molt per canviar esta situació sinó més be al contrari, tant el PP com el PSOE s'han aprofitat del futbol de la mateixa manera que ho feia el dictador.

Jo de vegades he arribat a pensar si no m'estaria perdent un dels grans plaers de la vida al no ser aficionat al futbol perque veia als meus companys discutint sobre futbol d'una manera tan apassionada o comentat el partit de la setmana i els veia tan interessats i emocionats, que pensava: què tindrà el futbol que tant els agrada.

Per una altra banda, també he de dir que pense que si tot el temps, esforços i diners (privats i públics) que se dediquen al futbol se dedicaren a una altra causa més noble (com eradicar la pobresa al món, o el canvi climàtic, per exemple), ja faria molt de temps que s'haurien aconseguit resoldre molts dels grans problemes que ens afecten.

Amb tot açò que he dit crec que ja he deixat prou clara quina és la meua opinió sobre l'esport “rei”. Podria continuar parlant de la discriminació que pateixen altres esports com el bàsquet, el rugbi o el handbol. també es podria escriure un llibre parlant sobre les relacions entre els grans clubs de futbol i l'especulació immobiliaria, però preferesc fer-ho curt i passar directament a tractar un altre tema d'actualitat relacionat directament: Gol TV, la TDT de pagament que el govern socialista ha aprovat amb "nocturnitat i traïdoria" en un Consell de Ministres extraordinari a meitat del mes d'agost.

Era realment urgent i necessari que el govern espanyol aprovara amb preses i correguent eixe decret llei per a que un grup empresarial d'uns amiguets seus se forre?

En aquest blog hem parlat en altres entrades de la corrupció del PP, amb casos escandalosos de corrupció, afavorint empreses dels seus amics. Però pense que açò també es podria considerar com un cas de corrupció, encara que tal vegada més subtil.

El cas és que, com he dit al principi, no m'agrada el fútbol i no entenc perquè li agrada tant a la gent, ni m'interessa massa, però sembla ser que n'hi ha molta gent que està realment interessada en aquest esport i per a molts d'ells potser serà un greu problema la creació d'aquesta nova televisió de pagament, entre altres coses perque, encara que tinguen diners de sobra per a pagar el que calga per vorer els partits (no crec que siga el cas de la majoria dels aficionats, però bé, m’imagine que deixarán de fer altres coses per tal d'estalviar diners per a vorer eixa nova cadena de TV). Damunt, l’aparell descodificador de TDT que quasi tots tenim ja ales nostres cases no val per a vorer eixa nova cadena, cal comprar-se un altre aparell (!), supose que amb el seu corresponent comandament a distància, piles, etc.

Això si que em sembla greu, com si no tinguérem prou catxarrets electrònics a casa: TV, TDT, DVD, VHS, Disc dur, etc. etc.

Algú ha calculat el cost mediambiental de tots eixos catxarros?

Qui se farà càrrec de desfer-se d'ells quan d'ací uns anys siguen inservibles perque haurà eixit una altre sistema diferent. I no estic parlant sols de l'aparell en si, sinò del cost de distribució, la gasolina que caldrà consumir per a dur-los a tots els racons de la nostra geografia, l'espai que ocuparàn a les botigues, l'embalatge, etc.

Sincerament, pense que malbaratar d'eixa manera tants mitjans públics i privats per a que uns quants se forren a costa de les passions d'un "pseudo-esport" com és el futbol, em sembla una barbaritat. No té trellat ni forrellat, no hi ha dret a això quan n’hi ha altres prioritats molt més urgents com l’aplicació de la llei de dependència, per exemple.

Per això el títol d’aquest article, em senc afortunat de no ser aficionat al futbol per a no tindre que comprar-me un aparell d’eixos i passar d’esta manera a ser còmplice d’un desgavell com molts altres als que ens tenen acostumats els nostres governants, té igual que siguen del PP que del PSOE, no són iguals però se semblen molt, els dos partits són dos cares d'una mateixa moneda, perque al remat són els principals responsables de tot aquest despropòsit.