Quan vaig començar a escriure aquest blog no m'esperava que anava a tindre tanta repercussió, em va sorprendre molt gratament veure com el nombre de lectors augmentava, especialment quan escrivia alguna entrada que per alguna raó resultava interessant (moltes vegades les que menys m'esperava que tindrien èxit). També és veritat que quan passava molt temps sense escriure, el nombre de lectors es reduïa considerablement, com és lògic per una altra banda.
Una cosa que no m'haguera imaginat mai és que les meues propostes anaven a ser tingudes en compte per institucions i persones tan importants com el rei de la Confederació Ibèrica de Nacions.
El cas és que el rei (o algú dels seus assessors o dels molts empleats de la casa real) llig aquest humil blog. I no sols això, fa cas a les meues propostes, la prova més evident d'aquest fet és que està intentant dur a terme la proposta que vaig llançar el 3 de desembre de fer un pacte d'estat per a solucionar la crisi econòmica, com ja vaig dir, la situació és suficientment greu com per a que es re-editen els pactes de la Moncloa de 1977.
No pretenia que fora el rei qui agafara el bou per les banyes i reclamara aquest pacte d'estat, però ja que els líders dels principals partits (PP i PSOE) no fan res constructiu per a eixir de la crisi, em sembla bé que el cap de l'estat prenga el protagonisme i isca als mitjans de comunicació anunciant que es reunirà amb les diferents forces polítiques i els agents socials.
No em mal interpreteu no sóc monàrquic, jo considere la monarquia una institució anacrònica, fora de lloc, que no deuria d'existir hui en dia, de la mateixa manera que pense que no hauria d'existir el Senat o les diputacions, les quals no aprofiten per res només que per a lliurar medalles d'or a impresentables com Francisco Chirivella (amb els vots a favor del PP i PSOE)
Si n'hi ha una cosa que resulta evident de tot aquest embolic és la incapacitat del govern socialista, presidit per Rodríguez Zapatero, per a eixir de la crisi. Mentre la resta de països del nostre entorn ja estan remuntant, la Confederació Ibèrica de Nacions continua enfonsada en la pitjor de les crisis des de fa molts anys.
Ja sabem que les causes d’aquesta crisi no podem trobar-les només dins de les nostres fronteres, que moltes de les causes tenen el seu origen en la crisi financera internacional. També sabem que l’economia ibèrica ha patit especialment a causa de la seua dependència del sector de la construcció i per la mateixa raó per la que estaven tan bé fa uns anys ara estem tan malament, perque que la bambolla immobiliària s'ha desunflat. Tot això està clar. Però també està clar que les mesures que s'han pres fins ara no han resultat eficaces per a reviscolar l'economia.
Jo no sóc expert en economia (com el 90 % dels qui estan opinant sobre economia els darrers mesos), però hi ha una cosa que resulta evident: la millor manera d'eixir de la crisi no és prendre mesures que beneficien tan sols als aturats, augmentant les prestacions per desocupació, perquè està demostrat que per la “picaresca” dels habitants de la Península Ibèrica, quantes més ajudes dones als aturats, més augmenta la quantitat de persones sense feina.
Aquesta com moltes altres mesures han servit sobre tot per a augmentar el deute públic però no per a acabar amb la crisi. I ara, com veuen que l'estat s'està quedant sense diners i que la situació és insostenible, han decidit prendre mesures contra els treballadors, com augmentar els impostos, especialment els indirectes que són els més injustos (com l’IVA, del 16 al 18%), o augmentar l'edat de jubilació. I sobre tot, són incapaços de transmetre confiança als consumidors ni a les empreses per a que invertisquen. Un desastre.
Per altra banda, el PP no es pot dir que estiga fent una oposició constructiva, en aquest com en molts altres temes d'estat, es deixa dur per la seua ànsia de poder i intenta aprofitar la complicada situació econòmica per a utilitzar-la com el principal argument de la seua estratègia d’assetjament i enderrocament contra el govern. No estan a l'alçada de les circumstàncies. Quan pitjor van les coses, millor per a d'ells.
És una llàstima que uns personatges tan mediocres siguen els líders dels dos principals partits. Però que li anem a fer, mentre els valencians no tinguem diputats a Madrid d’un partit com el Bloc que estiga disposat a colaborar a resoldre els grans problemes d'estat, ens limitarem a ser espectadors que veuen els bous des de la barrera i no podrem intervindre en l'arena política per tal d'intentar millorar l'economia i reduir l'atur. El desprestigi del nostre estat a nivell internacional està sota mínims, els problemes que estan patint moltes famílies que no poden viure amb un mínim de dignitat, les empreses que estan tancant, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada