VIATJAR EN AVIÓ

Ja feia molt de temps que no viatjava en avió, vora dos anys. Fa anys solia volar molt sovint, quasi tots els caps de setmana. 

Ja no me'n recordava de que les hostesses d'avió ja no fan l'explicació que feien anys enrere, abans d'enlairar-se l'avió, sempre deien la següent frase:

“En compliment amb les normes internacionals de l'aviació, a continuació explicarem unes advertències de seguretat”.

No sé perquè, però m'encisava eixe moment quan ens explicaven com haurien d'actuar en cas d'emergència. Em quedava mirant-les amb molta atenció, sense parar atenció a tot allò que deien, tan sols em fixava en el seu somriure, i com movien els braços per a indicar les eixides d'emergència o com se posaven el jupetí salvavides i com feien com si l'unflaren, primer tirant de les anelles i, per si això fallava, amb la boca, es movien molt espai, amb un ritme especial, seguint les explicacions de la gravació o la veu d'una tercera persona.

No sé perquè sempre m'ha agradat molt viatjar en avió. Una de les coses que més m'agrada és l'amabilitat de les hostesses i com van vestides, d'una manera tan elegant i femenina, amb eixe mocadoret al coll i el barret tort a l'estil francés.

Ara, en compte d'eixa explicació, que a mi em semblava tan sexy i divertida, projecten un video a les xicotetes pantalles de l'avió, un vídeo fet per ordinador on els personatges que apareixen no són de carn i osos sinó animacions en 3D. La cosa més horrible i impersonal que me podia imaginar.

Al menys les hostesses continuen sent tan amables com sempre, amb eixe somriure fals tan encantador (a mi m'agrada pensar que és autèntic) i tan educades, eficients i simpàtiques. Crec que no he vist mai a una hostessa de vol enfadar-se, perdre la paciència sí, posar-se nervioses també, però mai enfadar-se com se pot enfadar una cambrera d'una pizzeria de barri, per exemple, elles sempre guarden les compostura, encara que estiguen cagant-se en tot dins del seu cabet.