Per què molts valencians són tan poc valencianistes?

Els que tenim familiars a altres comunitats autònomes i anem a visitar-los de quan en quan o hem tingut l'oportunitat de viatjar una miqueta pel món i conèixer moltes persones d'altres nacionalitats (francesos, anglesos, alemanys, etc. ) tenim clar que els habitants del País Valencià són molt poc patriòtics en general.

Si parles amb un francès o un aragonès o un gallec, per exemple, sempre te dirà com de bo és el seu país, estan tots enamorats de la seua terra i pensen que tot allò  que prové del seu país és el millor del món: el ví, el menjar, la cervesa, els paisatges, el pa, les ciutats, el caràcter de la seua gent, el seu estil de vida, etc. són els millors (com és lògic). Per un altra banda, també n'hi ha alguns que són molt humils i reconeixen que no tots els productes originaris del seu país són tan bons, alguns anglesos, per exemple, reconeixen que les seues dones no són les més boniques del món.

Esta situació resulta més evident encara quan parles amb habitants d'altres comunitats autònomes de la Confederació Ibèrica de Nacions (CIN), sempre et diuen que la seua comunitat autònoma és la que menys diners rep de l'estat, que no hi ha dret, que totes les inversions del govern central se'n van a altres comunitats autònomes, que la seua és la que més ho necessita, etc. Encara que siguen de les comunitats que més inversions reben per habitant (com Castella i Lleó; Extremadura; Aragó, etc.), els habitants d'aquestes comunitats sempre es consideren injustament tractats.

Mentre que el País Valencià és una de les comunitats autònomes més discriminades, és una de les que més aporta a les arques de l'estat i de les que menys rep i no obstant això, molts valencians no veuen la necessitat de defensar els nostres interessos, alguns diuen amb resignació: “El problema és que els valencians som uns meninfots”. O també: “els valencians és que no tenim uns bons polítics que defensen els nostres interessos,  al contrari que altres comunitats autònomes com Andalusia o Catalunya que tenen polítics molt bons”. Altres inclús reconeixen amb resignació: “tenim el que ens mereixem”.

En definitiva molts valencians es pot dir que són molt poc valencianistes i la cosa és encara més trista si tenim en compte que tenim motius de sobra per a sentir-nos orgullosos, tenim una història que ens avala com uns dels pobles més pròspers i feiner de tota la mediterrània, bons comerciants, artesans, llauradors. Molts empresaris i treballadors valencians han fet que el nostre país estiguera entre un dels més desenvolupats de la Península i d'Europa durant molts segles.

Els darrers anys es pot dir que el País Valencià no està passant per un dels seus millors moments, des de fa més de cinquanta anys està governat per polítics mediocres i incompetents que no han sabut defensar els interessos dels seus habitants i han fet que un país amb una gran història passe a ser una regió més de l'estat espanyol i eixa situació s'ha agreujat amb els darrers governs del PP, que porta governant des del 1995 ininterrompudament, 15 anys, quasi res.

Aquesta situació es complica més si pensem que, ens agrade o no, formen part d'un estat on “el que no llora no mama”. 

Darrerament el PP valencià ha començat a plorar, queixant-se de la discriminació a que ens té sotmesos el govern central. I és veritat, té raons més que de sobra per a queixar-se, serem una de les últimes comunitats autònomes en tindre el tren d'alta velocitat i serà un tren de segona categoria perquè les seues vies no arriben soterrades a l'àrea metropolitana, no tenim el finançament que ens pertoca per a poder tindre una sanitat i educació en condicions, els xiquets valencians han d'anar a escola en barracons, les llistes d'espera a la seguretat social són de les més llargues de tot l'estat, etc.

Tot això és veritat, però el problema és que reclamen totes eixes inversions i infraestructures tan sols per a desgastar al govern central perque és socialista, perquè quan Aznar estava governant a Madrid, les inversions de l'estat al País Valencià eren encara menors i el finançament igual o pitjor, però aleshores el govern del PP al País Valencià no es queixava, ja que els que governaven a Madrid eren del seu partit polític. 
No reclamen el que ens pertoca perquè realment siguen valencianistes o defensen els interessos dels valencians, si ho foren de veritat , farien valdre la famosa “clausula Camps” de l'Estatut d'Autonomia per a reivindicar un millor finançament o la reserva de l'aigua del Xúquer que vol la comunitat de Castella la Manxa, per posar tan sols un parell d'exemples. 
Totes eixes reivindicacions les utilitzen per a intentar que el PSOE no torne a guanyar les  eleccions generals, però si tornara a governar el PP a Madrid, segur que farien el mateix que feren durant els huit anys que Aznar va estar governant a Madrid i Zaplana al País Valencià: discriminar la nostra comunitat autònoma donant prioritat a les inversions en altres comunitats i no invertir ni un euro al nostre País.

Per això jo em pregunte: “perquè molts valencians són tan poc valencianistes i continuen votant al PP o al PSOE quan eixos dos partits han demostrat que no fan res per defensar els interessos dels valencians i governen mirant i pensant en els interessos d'altres comunitats autònomes, seguint les indicacions de les seus centrals del seus respectius partits polítics a Madrid?”