dimarts, 27 de juliol del 2010

La Lluna està enamorada.


No vos preocupeu, malgrat el que poguera semblar pel títol, amb aquesta entrada no intentaré escriure un poema sobre l'amor ni res semblant, hui parlaré sobre la nostra gata Lluna.

Des que ens vam haver de mudar a viure a una casa de poble, la qualitat de vida de la nostra gata ha millorat molt, acostumada a viure en un pis de tamany mitjà, ha passat a viure en una casa amb tres plantes i un corral ple de trastos amb els que poder jugar, caçar insectes i amagar-se. Al principi estava emocionada descobrint tots els racons de la casa, jugant i provant els diferents amagatalls de la casa on podia dormir la migdiada.

Tot semblava anar sobre rodes fins que un dia es va escapar i va córrer fins a la casa d'enfront, on viu un gat preciós de nom Pumuki, segurament atraida per la olor de les hormones. Els dos felins són aproximadament de la mateixa raça: mil llets, amb un cert predomini de gat siamés i ambdós són grans i corpulents, obesos diria jo, encara que sans, estan forts, sobre tot tenint en compte la vida sedentària i burgesa que duen.

Hom que sàpiga una miqueta de gats sabrà que són uns animals molt territorials, especialment els siamesos, i que es tornen molt agressius quan algun altre animal envaeix el seu territori.

Amb totes estes premisses ja vos podeu imaginar com va anar la primera trobada de la nostra gata amb el Pumuki, no es van matar perquè la Lluna va eixir correguent completament esturufada, com ànima que porta el diable, va entrar a casa i va pujar al terrat abans de que a Pumuki no li donara temps ni d'eixir a perseguir-la, (sincerament, pense que tampoc tenia ganes d’un efrontament cos a cos, tan sols volia espantar-la, la lluita haguera estat molt igualada).

De seguida vam saber que seria el començament d'una gran amistat i qui sap si d'alguna cosa més...

A partir d’aquell primer encontre, la Lluna no parava de fer a excursions furtives a la casa del veí sempre que podia escapar-se i treia el cap per la finestra per a dotorejar, així a poc a poc es van anar coneixent fins que ja es van anar acostumant l'u a l'altre i, com el frec fa l'afecte, van acabar enamorant-se bojament.

Nosaltres, com som una família molt seriosa, no hem consentit que tinguen relacions pre-matrimonials i ja hem informat al veí que si vol que el seu gat arribe a ser nuvi formal de la nostra xiqueta haurà de demanar la seua pota com manen les normes de la decència, (a vore si es pensen que la nostra gata és una qualsevol).

Però Pumuki és un gat molt rebel i defuig el compromís, així que es nega a complir amb les formalitats que implicarien una relació formal, quan ell, en realitat, tan sols vol un “rollito de primavera” (jo crec que pateix el complexe de Peter Pan)

Així que la meua dona i jo hem decidit prohibir a la nostra gata que continue eixint amb ell fins que madure una miqueta i comprenga que les relacions de parella són alguna cosa més que sexe i diversió sense cap responsabilitat.

L'únic problema és que la nostra gata no pot comprendre per què ha d'estar separada del seu estimat i es passa tot el dia asomada a la finestra esperant que el Pumuki vinga a rescatar-la. La pobra sembla deprimida, no sabem que fer, esperem que se li passe prompte perque tenim por que deixe de menjar o que poguera fer alguna altra tonteria com les que solen fer els enamorats com fugar-se amb el seu amant.

4 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Ai, pobra xiqueta... Deixeu-li, home, que no enteneu el seu amor! :d

David ha dit...

Si home clar i que ens la deixe prenyada!

Tu que vols que tots els gats del barri pensen que la nostra gata és una fresca?

;-D

Busca qui t'ha pegat ha dit...

d'amor res! està caxonda! ;)

David ha dit...

Com pots dir això, Rasoir?
Com pots ser tan insensible?

La nostra gata és molt fina i elegant, no aniria mai darrere d'un gat tan sols per sexe.

Ella vol una relació estable per a formar una família!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...