Darrerament hem pogut vorer als telediaris moltes notícies relacionades amb una família que va perdre la custodia del seu fill degut a l'excés de pes del xiquet.
La mesura pot semblar excessiva perquè, desprès de tot, què pot haver més dur per a uns pares que perdre la custòdia del seu fill?
A mi no m'estranya que els pares se negaren a que els Serveis Socials de la Xunta de Galícia s'emportaren el xiquet, puc arribar a entendre-ho. Però en aquest cas sembla que la mesura estava justificada, ja varen ser avisats a l'any 2005 (quan el xiquet tenia 5 anys i pesava 86 Kgs.)
La meua dona i jo estem preocupats, la nostra Lluna mostra símptomes evidents d'obesitat (no sé si mòrbida o no, a simple vista pareix que està molt sana, se diria que és una groseta feliç). Jo li ho he dit moltes vegades: "Empar, no et sembla que estem consentint massa a la nostra xiqueta?"
Però resulta molt difícil dir que no quan et demana una talladeta més de pernil dolç amb el formatge eixe que tant li agrada i te mira amb una careta de llàstima que sembla que si no li la dones començarà a plorar d'un moment a un altre.
A més a més, porta una vida molt sedentària, no aconseguim que faça exercici. Amb el ritme de vida que porta i tot lo que menja, no m'estranyaria que qualsevol dia ens llevaren la seua custòdia.
Jo he decidit intentar eixir a passejar amb ella tots els dies (a mi també me vindria bé fer un poc d'exercici pels matins per tal de perdre pes)
Ja sé que esteu pensant, que la nostra Lluna no és un gos, que no puc traure-la a passejar lligada amb una corretja i un collar al coll.
I és possible que tingueu raó, però m'han dit que els gats siamesos també poden eixir a passejar com els gossos i la nostra Lluna és la gata més pareguda a un gos que he vist en ma vida (és gosa com ella a soles). Així que intentaré traure-la a passejar pels matins, encara que no sé si a d'ella li farà molta gràcia, acostumada com està a anar sempre al braç mentre frega la seua careta contra el muscle o la cara de qui la porta.
La mesura pot semblar excessiva perquè, desprès de tot, què pot haver més dur per a uns pares que perdre la custòdia del seu fill?
A mi no m'estranya que els pares se negaren a que els Serveis Socials de la Xunta de Galícia s'emportaren el xiquet, puc arribar a entendre-ho. Però en aquest cas sembla que la mesura estava justificada, ja varen ser avisats a l'any 2005 (quan el xiquet tenia 5 anys i pesava 86 Kgs.)
La meua dona i jo estem preocupats, la nostra Lluna mostra símptomes evidents d'obesitat (no sé si mòrbida o no, a simple vista pareix que està molt sana, se diria que és una groseta feliç). Jo li ho he dit moltes vegades: "Empar, no et sembla que estem consentint massa a la nostra xiqueta?"
Però resulta molt difícil dir que no quan et demana una talladeta més de pernil dolç amb el formatge eixe que tant li agrada i te mira amb una careta de llàstima que sembla que si no li la dones començarà a plorar d'un moment a un altre.
A més a més, porta una vida molt sedentària, no aconseguim que faça exercici. Amb el ritme de vida que porta i tot lo que menja, no m'estranyaria que qualsevol dia ens llevaren la seua custòdia.
Jo he decidit intentar eixir a passejar amb ella tots els dies (a mi també me vindria bé fer un poc d'exercici pels matins per tal de perdre pes)
Ja sé que esteu pensant, que la nostra Lluna no és un gos, que no puc traure-la a passejar lligada amb una corretja i un collar al coll.
I és possible que tingueu raó, però m'han dit que els gats siamesos també poden eixir a passejar com els gossos i la nostra Lluna és la gata més pareguda a un gos que he vist en ma vida (és gosa com ella a soles). Així que intentaré traure-la a passejar pels matins, encara que no sé si a d'ella li farà molta gràcia, acostumada com està a anar sempre al braç mentre frega la seua careta contra el muscle o la cara de qui la porta.
3 comentaris:
Trau-la trau-la. Jo coneixia de menut un gat siamés que amb total normalitat passejava pel carrer, i també, jo de menut amb un gat d'estos de carrer, de pelatge rogenc que vam tindre a casa, el traïa a passejar amb una cordeta pel carrer i tan normal, no feia res estrany. Recorde que la gent es sorprenia un muntó de que un gat comú es deixara passejar d'eixa manera. Així que anim, que segurament d'eixa manera millorarà la seua qualitat de vida.
Salut!
Gràcies pel teu recolzament Toni, intentaré traure-la a passejar. Te puc assegurar que la nostra gata viu com una reina, té més cara...
Només volia fer-te una recomanació: per a veure un gat de veres obés i consentit, amb una careta de llastima d'allò més manipulador, et recomano la darrera peli de Shrek: "El gato con botas" està que es surt. Es pareix molt a la lluna, però amb el pel roig.
Bessets,
Mertxe.
Publica un comentari a l'entrada