Hi ha un refrany castellà que diu: "No hay mal que por bien no venga".
Els que no som economistes ni sociòlegs ni experts en política, però llegim diaris de quan en quan, mirem els telediaris, llegim blogs, etc. es dir intentem estar informats sobre tots estos temes, hem après molt gràcies a la crisi econòmica que estem patint des de fa uns anys.
Una de les principals coses que hem après és que la política econòmica dels estats no la decideixen els dirigents democràticament elegits pel poble, sinó els mercats internacionals, al menys durant les èpoques de recesió, en els estats d'economia capitalista o de "lliure mercat", com és el nostre cas.
Una altra cosa que hem après és que els drets bàsics consagrats en la constitució com el dret de vaga o el dret a manifestar-se pacíficament o a expressar les opinions lliurement o el dret que se suposa que tenim tots els ciutadans europeus de viatjar lliurement dins de les fronteres dels estats membres de la Unió europea, són drets que, malgrat estar reconeguts en la Constitució o en els acords de la Unió al més alt nivell, poden ser revocats sense cap problema per les forces de seguretat dels estats, de vegades amb violència, sempre i quan eixos drets atenten contra els interessos del sistema capitalista (que són bàsicament els interesos dels rics i poderosos).
No obstant n'hi han altres coses que no són noves per als que portem uns quants anys interessant-nos per la política, com per exemple el fet que el PSOE no és verdaderament un partit d'esquerres, sinò més bé un partit que té una imatge de social-demòcrata, però que a la hora de la veritat no dubta en fer polítiques tan de dretes que ni la pròpia dreta més cavernícola espanyola s'atreviria a fer, com la recent llei de reforma laboral.
Hem de reconèixer que durant la legislatura i mitja que portem de govern del PSOE s'han produit avanços com la llei de la dependència; la llei que agilitza els divorcis; etc. Lleis que un partit de dretes com el PP segurament no haguera aprovat mai.
No volguera fer una entrada pesimista o masa negativa sobre la situació socio-econòmica actual. Tan de bò aquesta reforma laboral servisca per a crear llocs de treball, després de tot, ja porten molts anys els economistes neo-liberals o conservadors queixant-se de que no se creaven llocs de treball degut a la poca flexibilitat del nostre mercat laboral, doncs ja ho tenen, ja han abaratit l'acomiadament, han ampliat les causes i han simplificat el procès per a poder acomiadar als treballadors. Ara vorem si és veritat això que deien de que eixa era la cuasa per la qual n'hi ha tan d'atur al nostre país.
Sempre ens queda el consol de que un govern del PP segurament hauria segut encara pitjor, perquè clar, com pareix que tot el món se creu que el nostre estat és un sistema bipartidista, ningú se planteja la possibilitat de que pugueren arribar a governar altres partits com la Coalició Bloc-Compromís, per exemple, ni tan sols arribar a obtindre una representació important que serviria per a parar els peus dels dos grans partits, els quals, en compte de buscar altres alternatives per a eixir de la crisi, com millorar la nostra competivitat per mig d'una millor formació dels treballadors o ajudar a les empreses a ser més competitives donant subvencions per a I+D o simplement lluitar d'una forma més eficient contra el frau fiscal i l'economia submergida,prefereixen retallar els drets dels treballadors, retallar les inversions en infraestructures bàsiques com la variant de la Font de la Figuera, per exemple o augmentar els impostos a la classe mitja.
Al remat, a mi em fa l'efecte de que als mercats internacionals, que són els que presten diners als estats, els interessa que continuem en crisi per així poder continuar cobrant-nos uns interessos més alts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada