dissabte, 23 d’octubre de 2010

Anècdotes laborals




Ja que darrerament he escrit unes quantes entrades molt carregades de contingut polític a causa dels esdeveniments que hem viscut recentment (vaga general i nou d'octubre), he decidit fer una entrada més lleugera, que per altra banda són les que solen tindre més èxit entre els lectors. Així que hui parlaré de la meua feina, que sempre és un tema que dona molt de joc.

Un dels moments que més m'agrada del meu treball és quan he de provar cotxes, de quan en quan passe llargues estones conduint per la pista de proves, moltes vegades a soles amb els catxarrets electrònics per a mesurar el soroll i gravar-lo i amb tots els artilugis que utilitzem per a intentar descobrir l'origen d'un determinat soroll.
Gràcies a esta vessant de la meua feina tinc l'oportunitat de conduir cotxes que segurament mai en la vida podré (o voldré) comprar-me. Com per exemple ahir vaig estar conduint uns quants cotxes de les versions més potents i luxoses del model que estem desenvolupant. Estos cotxes munten els motors GTDI. Es tracta d'una nova generació de motors que formen part de la nova filosofia per a construir motors de gasolina que estàn utilitzant la majoria de fabricants hui en dia, anomenada "downsizing". Esta filosofia que ja porta uns quants anys aplicant-se, consisteix en fer motors més xicotets però amb les mateixes o inclús millors prestacions que els motors equivalents de cilindrada superior, però que consumixen menys i contaminen molt menys.

La qüestió és que ahir anava conduint un d'estos cotxes (de 1.6 litres de cilindrada i 180 cavalls, casi res), gaudint de les seues prestacions, quan vaig pensar: "podria escoltar la radio", ja que estava escalfant el motor abans de començar a gravar el soroll. Com que es tractava d'un model de gama alta, portava un equip de música molt bo, així que vaig sintonitzar una emisora de música clàsica i vaig estar durant una bona estona gaudint d'una conducció molt agradable,pegant voltes al circuit de velocitat.Encara que porte vora un any desenrotllant la funció d'enginyer de NVH, no se m'havia ocorregut mai escoltar música mentre escalfava el motor del cotxe, va ser una experiència molt relaxant, a partir d'ara, intentaré fer-ho sempre que puga, és com una teràpia anti-estrès.

Tinc un company que li diuen Paco, és molt bona persona, és bon xic i treballador, serà de la meua edat aproximadament. Sempre diu que el seu jefe és de l'Opus, no sé si serà veritat o no (jo crec que no, però bé, no passa res, jo li done la raó, perque, jo pense que no vla la pena discutir per eixa tonteria), el cas és que Paco al seu jefe li diu el "retoret", a mi em fa molta gràcia. Sempre diu: "no t'has fixat com parla d'espaiet? i com passa les fulles de la llibreta, com si fora un retor en Misa, creu-me que jo he segut escolanet i sé de lo que parle". Jo em muir de la risa amb ell.

Dins de la factoria de Ford, hi han molts racons on alguns treballadors amaguen cafeteres amb les quals fan un cafè molt bo, normalment amb cafeteres tipo "Moka", que fan un cafè molt millor que el que es pot aconseguir a les màquines i el venen per un preu similar. Així que molts, quan tenim temps, anem a un d'estos racons a fer-nos el cafenet.


Cadascú dels companys que solem anar a prendre cafè junts ens agrada més un d'estos racons que altres, per això anem provant cada dia un lloc diferent. Per a mi este és un dels moments més divertits del dia, anem un grupet d'unes tres o quatre persones caminant per la planta, buscant eixos racons a comprovar on fan el cafè més bo, és com si estiguérem fent alguna cosa il·legal i clandestina, ens fa l'efecte de que hem de ser sigil·losos i anar amb compte com si forem xiquets fent fugina.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...