Sobredosi de família i entrada número 100.

Una de les coses que més ha marcat la meua vida és el fet d'haver nascut i haver-me criat com a membre d'una família nombrosa, és un fet que jo pense que és molt positiu en general, sobre tot, si com en el meu cas, a banda de ser família nombrosa, no teníem molts recursos econòmics.

Encara me'n recorde quan, poc temps després de casar-me i per tant de començar a viure amb la meua dona, una de les coses que més em costava era la soledat, acostumat a compartir un pis amb sis germans i els pares, viure a soles amb la dona em semblava una prova difícil de superar, trobava a faltar el rebombori, la festa, l'alegria, les baralles entre germans, les discussions, mon pare intentant evitar que parlàrem de política mentre estàvem asseguts al voltant de la taula, etc.

Viure "a soles" amb la meua parella em va resultar molt dur al principi (considere que sóc una persona molt sociable), però amb el temps vaig arribar a acostumar-me i ara valore molt positivament la pau i la tranquil·litat de la vida en parella.

De quan en quan ens reunim tots els germans amb les respectives parelles, els nostres pares i els nebots, en total vora vint persones al pis dels meus pares, el qual encara que és prou gran, sembla xicotet quan ens reunim tots. El passat diumenge va ser un d'estos dies, amb la complicació afegida que després de dinar en casa dels meus pares anàrem a fer una visita a casa del meu germà menut que viu amb la seua novia a un pis vell que s'han reformat i volíen mostrar-nos la reforma que han fet.

Al final de la vesprada ja no podía més, tot el día tot el món cridant, fent fotos, jugant amb els nebodets, la cervesa, el ví, els acudits de sempre contats per enèsima volta, menjant, beguent sense parar, un desastre.

Quan tornàvem a casa li vaig dir a la meua dona: a mi no em convenen estes llargues visites a la meua família, hem de tindre en compte que els meus oïts són un instrument fonamental per a la meua feina i crec que hui he perdut més audició que tota una nit en la “Spook"

Però bé, no passa res, tot siga per la família i per mantindre el bon rotllo i l'harmonia amb els pares, germans, cunyats, cunyades, etc.

Per cert esta és l'entrada número 100 que publique i encara continue a la blogosfera, no sé si amb encert o no, passant el temps entretingut escrivint que, com ja he dit moltes voltes, és una manera com una altra qualsevol de passar el temps, segurament podria fer coses més profitoses com fer exercici, per exemple, però bé, ací estem fins que em canse o fins que se m'ocórrega alguna altra cosa millor que fer per a passar el poc temps lliure que tinc. Segurament se vos estaràn passant pel cap mil coses més profitoses o interessants que fer per a passar el temps lliure que escriure un blog.