diumenge, 13 de setembre del 2009

EIXIDES MOTERES


Darrerament he rebut algunes crítiques (constructives) d'amics que llegeixen aquest blog i diuen que els sembla avorrit, que estic tractant temes massa seriosos i faig entrades molt llargues i pesades de llegir. Segurament tenen raó i per això he decidit dedicar una entrada a una de les meues grans passions: les motos.

M'agraden tots els vehicles a motor, però en especial els cotxes i les motos. Sí, ja sé que algú em podria dir que eixes aficions no són molt ecologistes ni respectuoses amb el medi ambient. És veritat, però com tot, cal fer un ús responsable de les coses i en especial d'uns vehicles que, a banda de contaminar, són molt perillosos i poden causar accidents amb les conseqüències que tots coneguem de sobra (ja s'encarrega la DGT de recordar-nos-les tots els anys amb campanyes prou explícites)

Però una vegada dit això, he de dir que per a mi la moto significa una manera de fugir durant unes hores de la rutina diària, eixir a "fer curves" amb els amics per les carreteres de muntanya, anant a pobles com Dos Aigües, Cortes de Pallàs, Bejís, etc. és un plaer que m'ajuda a relaxar-me i sentir durant uns moments com puja l'adrenalina quan agafem una corba i intentem tombar al màxim per a gaudir amb la sensació de risc i de poder que s'experimenta quan eixes de la corba i acceleres i notes com el motor t'espenta i experimentes la força d'un centenar de cavalls llançant-te cap endavant. O quan gaudeixes del paisatge, conduint espai i sentint la olor del camp i l'aire fresc en la cara i el pit, la sensació de llibertat és indescriptible.

Ja sé que és una afició perillosa i cara, però com se sol dir, no tinc altres vicis. Tampoc canvie de moto molt sovint, l'actual la tinc des de fa més de cinc anys i me la vaig comprar de segona mà.

El cas és que el món de la moto, amb tot el que comporta, la camaraderia entre els motoristes, esmorzar amb els amics a pobles xicotets de muntanya i menjar eixos entrepans d'embotit tan bons, la conversa amb els amics, parlant de com hem negociat les corbes, etc. són moments molt agradables que ens ajuden a desconnectar i fugir de l’estrès i la rutina diària.

Una de les aficions dels motoristes és parlar de les motos i dels seus motors, de quin té més par o més potencia a altes revolucions, de com s'agarren els pneumàtics a la carretera, etc. etc.

De vegades pense que algú que ens sentira parlar tot el dia de les mateixes tonteries: valvules, pistons, el soroll del motor, de com s'escalfen, etc. pensaria que estem bojos, i tal vegada tinguen raó, bojos per les nostres màquines d'acer, alumini i plàstics que ens donen tantes satisfaccions i ens demanen tan poc a canvi.

2 comentaris:

rafeljo ha dit...

A mi també m'ecisa recòrrer noves terres, o velles, visitar altres llocs, gaudir del camp, la natura, els pobles menuts... i és clar, tots hem sentit el plaer de conduir fort, de poder cremar adrenalina i ser el rei de la carretera.
Encara que el món del motor no m'encisa, estic totalment d'acord amb tu amb el plaer de viatjar i conèixer altres gents i altres llocs.

Mola molt el teu blog.
Salut.
Rafel.

David ha dit...

Gràcies Rafel, pel teu comentari.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...