LA SETMANA DELS DOS "RICARDOS"

La setmana del nou d'octubre d'enguany ha estat marcada per dos personatges que tenen molt en comú, una de les característiques més evidents que els uneix és el nom, els dos es diuen "Ricardo", els dos són, o eren (un d'ells ja no ho és) alts càrrecs dels dos partits amb més representació a les Corts Valencianes, i els dos han sigut protagonistes dels dies anteriors i posteriors a la celebració de la diada del País Valencià.

Els dos "Ricardos" encara que són valencians, utilitzen el seu nom en castellà, es veu que ja no "s'estila" valencianitzar els noms del polítics, una costum que se va estendre durant la transició (Ricard Perez Casado, Joan Lerma, Pere Solbes, ...), al menys entre els polítics d'esquerres, que d'eixa manera feien palesa la seua aposta per la nostra llengua, encara que després en la pràctica no la defensaren tant, al menys guardaven les aparences, cosa que els polítics valencians de hui en dia ja ni se molesten en fer (algú podria dir que els d'ara són més honestos, jo diria que són menys valencianistes encara que aquells)

No me'n recorde qui va dir la frase: "no hi ha res més paregut a un nacionalista espanyol de dretes que un nacionalista espanyol d'esquerres”

Doncs bé estos dos senyors, alts càrrecs dels seus respectius partits, un d'ells suposadament d'esquerres i l'altre no, però els dos nacionalistes espanyols destacats, s'han encarregat de monopolitzar les notícies relacionades amb les celebracions del Nou d'octubre d'enguany.

De "Richy ojos azules Costa" ja s'ha parlat molt en aquest bloc i en altres (i més que en parlarem), hui m'agradaria dedicar esta entrada a l'altre Ricardo, el delegat del govern central al País Valencià, màxim responsable controlar les forces de seguretat de l'estat (Policia Nacional i Guadia Civil)

Este senyor, que originariament va militar en el PCE (Carta de Pere Mayor a Peralta),
s'ha dedicat a permitir els atacs feixistes a militants i simpatitzants del Bloc i d'altres partits valencianistes durant els actes de celebració del dia del País Valencià. Els valencianistes intentaven manifestar-se de forma pacífica i absolutament normal en un estat de dret, però no podien perquè uns quants feixistes violents es dedicaven a agredir i atacar els manifestants davant de la inactivitat de la polícia que permitia les agresions, l'única mesura que varen prendre per a evitar els atacs dels violents va ser recomanar als manifestatnts que canviaren el recorregut de la manifestació (Vent de Cabylia)

Ricardo Peralta no content amb això, després de l'onada de violència feixista que havien patit els pacífics manifestants i la pallisa que va rebre un dels administradors de la pàgina web Valencianisme.com. No content amb permetre que uns quants anti-demòcrates violents atacaren impunement un grup de manifestants que estaven fent ús del seu dret fonamental (reconegut en la Constitució Espanyola), es va dedicar a fer unes declaracions que no tenen desperdici: "eixos atacs formen part de la normalitat democràtica" (Peralta no cree justificada una proposición para condenar ataques fascistas al Bloc (EUROPA PRESS))

(Peralta cree que estos hechos forman parte de una "determinada normalidad democrática")

No senyor, això no és normalitat democràtica, normal seria que la policia actuara per a impedir eixos atacs que no haurien de produir-se mai, no hi ha dret, no podem viure en un estat de d'indefensió.

No ens deurien de poder atacar pel fet de que no estiguen d'acord amb les nostres idees. Jo tampoc estic d'acord amb les idees dels feixistes d'Espanya 2000 i altres orgenitzacions xenòfobes i feixistes d'eixe estil, però no per això ataque als seus membres.

M'agradaria vorer que passaria si els demòcrates responguerem les agressions i ens defensarem utilitzant la violència igual que fan ells.

Això també seria normalitat democràtica senyor Peralta?

En eixe cas tampoc actuaria la policia?

Estaria bé que ens contestara a estes preguntes perque tal vegada això és el que hauriem de fer per tal d'aconseguir una "normalitat democràtica" a tope.