Ja s'ha acabat l'estiu, ja no fa tanta calor per les nits, ja es pot dormir, ja ens han visitat les pluges torrencials com tots els anys; ha arribat la tardor. La tardor és l'estació trista i melancòlica per excel•lència, s'acaba l'estiu, els dies se fan més curts, els amants adolescents que se conegueren durant les vacances han de separar-se...
He de dir que a mi no em desagrada la tardor, per fí s'ha acabat la xafogor insuportable acompanyada d'humitat que ens ofegava les darreres setmanes d'agost.
Juntament amb la tardor han arribat les llargues i una miqueta estranyes festes de Catarroja que tan bé va definir Samaruc al seu blog (L'Allipebre Catarrogí)
Fa un moment ha passat una processó de sis xiquetes vestides de comunió escortades per una banda de música formada per més de 30 músics (n'hi havien més músics que fidels) després han llançat un castell de focs artificials, la nostra gata s'ha espantat, pobreta, afortunadament no ha durat molt.
Ja portem més d'un mes de festes i encara tenen que durar un poquet més per als que vivim al barri del Pilar, no sé si sobreviurem, hem tingut mig estiu el carrer tallat per les obres del Plan-E, al menys per fi ens han fet les voreres que tanta falta feien (alguna cosa bona tenien que fer els socialistes) i ara tindrem els carrers tallats per les festes en honor de la mare de Déu del Pilar, antic dia de la “raza”, paelles al carrer, sopars a la fresca, etc.
Una altra característica de la tardor a Catarroja són les inundacions. Com va descriure Wilson al seu blog (Altra Catarroja és possible) la príncipal eixida al Sud del poble cap a València (si no vols travessar per tot el polígon industrial) estava inundada amb tots els problemes que això comporta per als que tenim que anar tots els dies a treballar per eixa eixida.
Alguna cosa haurem fet malament els ciutadans de Catarroja per a tindre uns polítics tan incompetents que ens fan la vida impossible, haurà segut que ha guanyat les eleccions el tàndem PP-UV i per això no tenim transformat el camí de les Corregudes en una avinguda normal (Mare meua quina tristor, tindrem que estar sempre patint els mateixos problemes, any rere any, la mateixa merda...)
En fi, que estem contents els veïns del barri del Pilar de Catarroja.
Damunt han alçat la suspensió cautelar del PAI Nou Mil•lenni i Llanera ha aconseguit fugir del concurs de creditors, la qual cosa vol dir que pot tornar a la seua activitat, així que, probablement, prompte començaran les obres de destrucció de l'horta de Catarroja.
En definitiva que sembla que les coses no milloren a aquesta xicoteta i un poc surrealista ciutat de l'Horta Sud, serà que tenien raó els poetes i la tardor és una estació per a deprimir-se?
2 comentaris:
Això que dius de les sis xiquetes seria el passa-carrer d'alguna parròquia fins al començament de la processó oficial, on participa molta més gent i és moltíssima més llarga, ja que ixen totes les imatges religioses que hi han a Catarroja.
Que cada vegada que plou amb generositat, se'ns plene el túnel del Parc de les Barraques té delicte, però crec que no es solucionarà amb temps, eixe pas és molt problemàtic per la sèquia que te a un costat i tal.
I la tardor sembla com una estació depriment i tal, però a mi fins a cert punt m'agrada. Com dius, es quan ja s'acaba el temps on regna la xafogor, i poder respirar amb un poc de frescoreta.
Salut David! Bon post ;)
Gràcies per l'aclaració sobre la processó, jo vaig vorer vaig vorer la mini-processó que passava per el nostre carrer i em penseva que això era tota la processó, ara ho entenc.
De totes maneres la imatge tenia un puntet surrealista que m'agradava, era com molt representativa de Catarroja...
Publica un comentari a l'entrada