L'altre dia estava tranquil·lament a casa, revisant el correu electrònic i ordenant papers, quan sonà el telèfon, em sorprengué perquè quasi ningú té el nostre número de telèfon de casa, tan sols els familiars i alguns amics, el tenim només perquè anava inclòs amb la connexió a Internet.
No l'utilitzem a penes perquè hui en dia ja quasi tot lo món té mòbil, per això no m'agrada despenjar-lo quan criden, la majoria de les ocasions toquen per a vendre alguna cosa, oferir-te una assegurança o un pla pensions.
No sé perquè eixe dia se me va ocórrer agafar-lo.
No l'utilitzem a penes perquè hui en dia ja quasi tot lo món té mòbil, per això no m'agrada despenjar-lo quan criden, la majoria de les ocasions toquen per a vendre alguna cosa, oferir-te una assegurança o un pla pensions.
No sé perquè eixe dia se me va ocórrer agafar-lo.
La veu sonava una miqueta estranya, un home amb veu nasal va dir cridant: "Amparo!?"
Jo li vaig contestar: "S'ha equivocat, ací no viu cap Amparo"
Jo li vaig contestar: "S'ha equivocat, ací no viu cap Amparo"
Ell, sense parar atenció em va repetir: "Amparo!?" (esta vegada amb un to de la veu més fort encara, com si no l'haguera sentit la primera vegada), vaig estar a punt de penjar, però li vaig dir: "voldrà dir Empar, no?" i ell m'amollà:
"Amparo, Empar, qué más da? Qué diferencia hay entre Empar i Amparo?"
(Ho deia amb un to un poc despectiu com volent dir: jo li dic com me rota)
Anava a dir: "N'hi ha una gran diferència”, però no tenia ganes de discutir, així que li vaig dir: "Bé, què volia?".
- "Es usted su marido?", em preguntà la veu estranya.
- “Sí”, li vaig dir.
- "Soy el tapicero, llamaba para decirles que ya tengo el presupuesto de forrar el sofá"
- Molt bé, i quant és?
- 500 euros
- Val, moltes gràcies
- Se lo dirá a "Amparo"?
- Sí, no patisca, jo li ho diré.
- Que no se le olvide, eh?
- Sí, tranquil home, ja li he dit que li ho diré.
- Vale pues, hasta luego.
- Adéu.
Espere que la meua dona llija esta entrada perque d'altra manera no sabrà res d'eixe pressupost.
(Ho deia amb un to un poc despectiu com volent dir: jo li dic com me rota)
Anava a dir: "N'hi ha una gran diferència”, però no tenia ganes de discutir, així que li vaig dir: "Bé, què volia?".
- "Es usted su marido?", em preguntà la veu estranya.
- “Sí”, li vaig dir.
- "Soy el tapicero, llamaba para decirles que ya tengo el presupuesto de forrar el sofá"
- Molt bé, i quant és?
- 500 euros
- Val, moltes gràcies
- Se lo dirá a "Amparo"?
- Sí, no patisca, jo li ho diré.
- Que no se le olvide, eh?
- Sí, tranquil home, ja li he dit que li ho diré.
- Vale pues, hasta luego.
- Adéu.
Espere que la meua dona llija esta entrada perque d'altra manera no sabrà res d'eixe pressupost.
(De totes maneres era molt car)
5 comentaris:
Resulta un poco triste que Empar se tenga que enterar del presupuesto de esta forma... No sería más lógico que viviendo juntos y siendo marido y mujer se lo comentaras con toda la confianza del mundo? En fin... está claro que los tiempos cambian.
Hola Anònim, moltes gràcies pel teu comentari.
L'entrada parla en un sentit figurat, en realitat sí que li ho vaig dir. Ho he escrit així per a donar a entendre que no anem a tindre en compte eixe pressupost, entre altres raons, perquè eixa persona mostrà un absolut menyspreu per la nostra llengua.
Estic d'acord amb tu, David. És massa car. Per eixe preu quasi pots canviar de sofà (si t'interessa et donaré contactes) i mira que la gent és forta. Parle del comentari anònim... de tant en tant ens toca explicar cada cosa...
T'has perdut una intervenció al ple de harbi tan xula... ;)
Sí, ja m'han comentat, Harbi en la seua línia, donant la nota, com sempre. Una llàstima no haver pogut anar.
Per cert, demà segurament te tocarà Xavi per a dir-te alguna cosa.
Si, hi ha gent que això dels noms i de la llengua li la trau, amb perdó, ben fluixa. I el anònim, també té barra... que la gent ja no sap llegir entre linies i pillar gags?
En fi, salut!
Publica un comentari a l'entrada