La crisi econòmica afecta als més dèbils.

Ahir de matí anàrem amb la meua fillola de quatre anys i sa germana a vorer actuar Dani Miquel al Centre Cultural la Beneficència de València. Vàrem passar una bona estona, Dani i els músics que l'acompanyaven feren les delícies dels xiquets i xiquetes que cantaven i ballaven al son de les cançons infantils.

Les xiquetes descobriren que al centre de València hi ha un riu ple d'arbres i sense aigua (al principi no s'ho creien).

Són unes xiquetes molt boniques i molt ben educades (vos ho puc assegurar, no és amor de padrí), pots anar a qualsevol lloc amb elles perquè saben comportar-se perfectament, són molt bones, sobre tot tenint en compte l'edat que tenen.

Després anàrem a sa casa a dinar amb els seus pares, uns bons amics que viuen a un poble proper a Catarroja. Una vegada allà, mentre la mare acabava de preparar el dinar a la cuina i Empar jugava amb les xiquetes, el pare em contava els problemes que està travessant la seua empresa, han tingut que fer un “ERE” i molts treballadors tan sols treballen un parell de dies a la setmana, amb la conseqüent reducció de sou, “alguns tan sols cobren 500 euros al mes (em contava), ja em diràs com es pot viure amb un sou tan reduït”. “I jo tinc sort perquè al treballar en l'oficina tècnica el “ERE” no m'afecta tant, treballe la major part de la jornada”. 

Parlava en veu baixa, com si li fera vergonya la seua situació o per a que les xiquetes no escoltaren el que deia. De repent va interrompre la conversació i em digué: “No sé perquè te conte tot açò, segurament no tindràs ganes d'escoltar penes”

Jo li vaig dir: "No et preocupes, els amics estan per als bons moments i per als difícils, sobre tot per als difícils"

És molt trist, sobre tot si tenim en compte que la situació del meu amic no és un cas aïllat, n'hi han moltes altres famílies que s'ho estan passant molt malament degut a la complicada situació econòmica.

Jo no sóc expert en economia, però m'imagine que els diferents governs en tindran molts d'experts que podrien trobar formules per eixir d'esta crisi, no tan sols el govern central, també els de les comunitats autònomes i ajuntaments tenen part de responsabilitat i han de buscar solucions per a resoldre els greus problemes econòmics que ens afecten. 


Segurament no és fàcil trobar solucions, ni tampoc depèn tan sols dels governs, és un problema molt complicat en el que intervenen molts factors. Ja vorem que passa al final, però esta clar que les coses no poden continuar així.